DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
magrejar V 41 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb magrejar Freqüència total:  41 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de les dolces escenes absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es magregen, intercanvien tendreses, segons els cànons propalats pels films. Les
sents una fibladeta de neguit, d'incertitud o de melangia. La butxaca magreja o és buida del tot. On dormirem aquesta nit? De vegades només cal
deleixo pels paisatges nous. —Si tinguéssim més diners, sí, fa ell. Quan magreja la butxaca val més la carretera... Les ciutats no li fan gens de goig.
" "Què havien de fer, fava? Primer, vinga el mos i el morreig, i a magrejar-se..." "A què?" "A magrejar-se, que a tu t'ho
el mos i el morreig, i a magrejar-se..." "A què?" "A magrejar-se, que a tu t'ho han d'explicar tot, es clavaven mà per les mamelles,
una bèstia desconeguda i rogent; la Tomaseta Bover, una modista, va ésser magrejada amb aspror per un ésser gegantí, de semblant encartonat i alè pestífer,
i d'una mena de porcs groguencs, finíssima la carn. Alguna vegada magrejava les natives. un explorador li regalà, un dia, un joc d'escacs, al qual
del Hielo\, varen tenir la barra de fer-se pessigolles i magrejar-se davant nostre com si res. Bé vaja, una /noche toledana\. En
meus pares. Saps, no em puc estar de mirar-te l'entrecuix: tinc ganes de magrejar-te els ous. Ara m'adono que t'he fet un preu molt baix. Espero que si
la festa junts. Els cel·ladors van de bòlit per a separar-los, tothom es magreja, cerquen els malalts per la malesa que dóna a la tàpia, els segueixen amb
el verd humit dels prats francesos i l'holandès botiró només em volia magrejar. Me'n vaig adonar perquè em mirava tot llaviejant, amb uns ullets
l'holandès dels ulls remenuts em parlés de la seva vida, ni tampoc que em magregés, i és així que li vaig ventar una clatellada i, ben bé al mig de la galta
bajanada o que l'il·lustre arquitecte i home pietós, don Arcadi Oliva, magrejava els pits de la comtessa de Creixells i aquesta vinga riure satisfeta.
de nou. Era impossible que allò duràs per sempre. —No m'agrada que em magregin en públic. —Ah, perdona. Ha estat un impuls irresistible. Aquell públic,
funcionaris de l'Estat, el bisbe ens sembla superior al governador civil. Magrejo una tia i encara em miren amb consideració, com si estigués fent una
de verrim en quantitat extraordinària. I quan l'havia assassinat el magrejava fins a l'esgotament amb un fons de la «Solitude» de Billie
I si la perversa s'adonava de la seva presència deixava que Julien la ben magrejàs i mirava amb sornegueria el malferit Blau, que es moria de gelosia. I si
però eren les mans orbes de Duran les que manejaven les cartes, i les que magrejaven n'Antònia Trèmol, l'al·loteta que en Balum havia agafat al seu servei,
seu cavall, perquè ja eren tancades les portes de la ciutat. Es besaven i magrejaven al fons de la síquia. Blau desembotonava la camisa de pillet que
que un dia el va dur a l'estudi de mestre Clar, que estava enfeinat magrejant la neboda del carnisser —el qui havia protagonitzat el desgraciat succés
horrorosos. En contrast amb aquesta decoració, tanmateix, dos joves es magrejaven, nerviosos, davant mateix de l'espill. Anaven vestits de carrer, com
el tinent... El tinent es va deixar fotre. I ni aquell nano que volia magrejar la seva filla ni el seu pare no hi van tenir res a veure. Res de res. No
que et cal i et convé dir. T'han fet darrerament tantes vegades masovera magrejada, penso que sense voler-ho tu. El teu cuixam l'han camaobert com tantes
a casa, que era al carrer d'Ali-Bey, i aprofitant la foscor del portal es magrejaven i les carícies de la Itos eren tan dolces i magistrals que ell aviat
menaria el Gabriel als circuits habituals dels xicots del barri: balls i magrejades amb raspes, insinuacions de casades insatisfetes, grapejades de novietes,
prenent les dones com a vaques per esbravar-se —arrambar-les al ball, magrejar-les pels racons, grapejar-les al cinema, anar a cases de mala nota—. L'
feia de director, em va voler acompanyar a casa, però, quan va intentar magrejar-me en la foscor, el vaig fúmer escales avall, tot i les idees que m'havia
algú és temptar la despossessió—; o sigui que l'invasor va tirar al dret magrejant descaradament la noia, que el deixava fer sense parar de riure, moguda
la veritat... Ella: No m'has dit res de res... M'has magrejat, m'has posat una mica calenta... D'això en saps. Molt bé. Però ara vull
homes que t'esperaven a la tornada, quan quasi ja era fosc per si podien magrejar-te o el que fos. M'ho repeteixes, el segon cop afegint el nom d'un jove
whisky. Quatre illes humanes i entotsolades que es besen, es palpen i es magregen. Iris crida: tenc fred. Anem cap a The Animals. Sàskia en aquell
Abans era un lloc de gais, emperò ara només hi trob una parella que es magreja a un banc, uns guiris mitjos gats que s'han perdut o una parella de
Hi va haver una estona que em vaig trobar estirada damunt na Mila, que em magrejava com si jo fos una pepa. Va ser una mogudota d'aquelles que per aquí no
canina. El llum s'apaga per tercer cop. La mà d'ell li comença a magrejar els pits, la busca sota la faldilla, dins de la cintura de les mitges,
petons com llimacs que li fa quan se li vol ficar a dins. Ràbia que la magregi per sota de la roba com si li volgués esborrar la carn. Ràbia que no hi
li venia només de pensar a emprendre un coit. Però el Teo també l'havia magrejada maldestrament i li havia estirat les calces i ella li hauria esclafat la
hauria pogut, si no, dirigir-li la paraula. Com hauria pogut deixar-se magrejar a l'entrada del pati dels Tallers per un postadolescent embalat.
de fugir, però li tenia por a aquell home fosc que estudiava cors. Em va magrejar i després em va deixar anar. Sense ni tan sols mirar-me. »Va prescriure
era massa tendra perquè algú se la tirés, va respondre, però tots la magrejàvem. Va afegir que havien passat molts d'anys i que ja no recorda gaire cosa
dinar amb espelmes i fer fotos de tot el complex. I discoteques perquè es magregen i s'emborratxen i una rèplica del Coliseu on durem grans espectacles, ja
Bé, doncs ja m'has agafat, i t'estic agraïda, no cal que em magreges més. (Comença a anar-se'n.) Miquel. No ho