×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb magrejar |
Freqüència total: 49 |
CTILC1 |
de les dolces escenes absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es | magregen | , intercanvien tendreses, segons els cànons propalats pels films. Les | sents una fibladeta de neguit, d'incertitud o de melangia. La butxaca | magreja | o és buida del tot. On dormirem aquesta nit? De vegades només cal | deleixo pels paisatges nous. —Si tinguéssim més diners, sí, fa ell. Quan | magreja | la butxaca val més la carretera... Les ciutats no li fan gens de goig. | " "Què havien de fer, fava? Primer, vinga el mos i el morreig, i a | magrejar | -se..." "A què?" "A magrejar-se, que a tu t'ho | el mos i el morreig, i a magrejar-se..." "A què?" "A | magrejar | -se, que a tu t'ho han d'explicar tot, es clavaven mà per les mamelles, | una bèstia desconeguda i rogent; la Tomaseta Bover, una modista, va ésser | magrejada | amb aspror per un ésser gegantí, de semblant encartonat i alè pestífer, | i d'una mena de porcs groguencs, finíssima la carn. Alguna vegada | magrejava | les natives. un explorador li regalà, un dia, un joc d'escacs, al qual | del Hielo\, varen tenir la barra de fer-se pessigolles i | magrejar | -se davant nostre com si res. Bé vaja, una /noche toledana\. En | meus pares. Saps, no em puc estar de mirar-te l'entrecuix: tinc ganes de | magrejar | -te els ous. Ara m'adono que t'he fet un preu molt baix. Espero que si | la festa junts. Els cel·ladors van de bòlit per a separar-los, tothom es | magreja | , cerquen els malalts per la malesa que dóna a la tàpia, els segueixen amb | el verd humit dels prats francesos i l'holandès botiró només em volia | magrejar | . Me'n vaig adonar perquè em mirava tot llaviejant, amb uns ullets | l'holandès dels ulls remenuts em parlés de la seva vida, ni tampoc que em | magregés | , i és així que li vaig ventar una clatellada i, ben bé al mig de la galta | bajanada o que l'il·lustre arquitecte i home pietós, don Arcadi Oliva, | magrejava | els pits de la comtessa de Creixells i aquesta vinga riure satisfeta. | de nou. Era impossible que allò duràs per sempre. —No m'agrada que em | magregin | en públic. —Ah, perdona. Ha estat un impuls irresistible. Aquell públic, | funcionaris de l'Estat, el bisbe ens sembla superior al governador civil. | Magrejo | una tia i encara em miren amb consideració, com si estigués fent una | de verrim en quantitat extraordinària. I quan l'havia assassinat el | magrejava | fins a l'esgotament amb un fons de la «Solitude» de Billie | I si la perversa s'adonava de la seva presència deixava que Julien la ben | magrejàs | i mirava amb sornegueria el malferit Blau, que es moria de gelosia. I si | però eren les mans orbes de Duran les que manejaven les cartes, i les que | magrejaven | n'Antònia Trèmol, l'al·loteta que en Balum havia agafat al seu servei, | seu cavall, perquè ja eren tancades les portes de la ciutat. Es besaven i | magrejaven | al fons de la síquia. Blau desembotonava la camisa de pillet que | que un dia el va dur a l'estudi de mestre Clar, que estava enfeinat | magrejant | la neboda del carnisser —el qui havia protagonitzat el desgraciat succés | horrorosos. En contrast amb aquesta decoració, tanmateix, dos joves es | magrejaven | , nerviosos, davant mateix de l'espill. Anaven vestits de carrer, com | el tinent... El tinent es va deixar fotre. I ni aquell nano que volia | magrejar | la seva filla ni el seu pare no hi van tenir res a veure. Res de res. No | que et cal i et convé dir. T'han fet darrerament tantes vegades masovera | magrejada | , penso que sense voler-ho tu. El teu cuixam l'han camaobert com tantes | a casa, que era al carrer d'Ali-Bey, i aprofitant la foscor del portal es | magrejaven | i les carícies de la Itos eren tan dolces i magistrals que ell aviat | menaria el Gabriel als circuits habituals dels xicots del barri: balls i | magrejades | amb raspes, insinuacions de casades insatisfetes, grapejades de novietes, | prenent les dones com a vaques per esbravar-se —arrambar-les al ball, | magrejar | -les pels racons, grapejar-les al cinema, anar a cases de mala nota—. L' | feia de director, em va voler acompanyar a casa, però, quan va intentar | magrejar | -me en la foscor, el vaig fúmer escales avall, tot i les idees que m'havia | algú és temptar la despossessió—; o sigui que l'invasor va tirar al dret | magrejant | descaradament la noia, que el deixava fer sense parar de riure, moguda | la veritat... Ella: No m'has dit res de res... M'has | magrejat | , m'has posat una mica calenta... D'això en saps. Molt bé. Però ara vull | homes que t'esperaven a la tornada, quan quasi ja era fosc per si podien | magrejar | -te o el que fos. M'ho repeteixes, el segon cop afegint el nom d'un jove | whisky. Quatre illes humanes i entotsolades que es besen, es palpen i es | magregen | . Iris crida: tenc fred. Anem cap a The Animals. Sàskia en aquell | Abans era un lloc de gais, emperò ara només hi trob una parella que es | magreja | a un banc, uns guiris mitjos gats que s'han perdut o una parella de | Hi va haver una estona que em vaig trobar estirada damunt na Mila, que em | magrejava | com si jo fos una pepa. Va ser una mogudota d'aquelles que per aquí no | canina. El llum s'apaga per tercer cop. La mà d'ell li comença a | magrejar | els pits, la busca sota la faldilla, dins de la cintura de les mitges, | petons com llimacs que li fa quan se li vol ficar a dins. Ràbia que la | magregi | per sota de la roba com si li volgués esborrar la carn. Ràbia que no hi | li venia només de pensar a emprendre un coit. Però el Teo també l'havia | magrejada | maldestrament i li havia estirat les calces i ella li hauria esclafat la | hauria pogut, si no, dirigir-li la paraula. Com hauria pogut deixar-se | magrejar | a l'entrada del pati dels Tallers per un postadolescent embalat. | de fugir, però li tenia por a aquell home fosc que estudiava cors. Em va | magrejar | i després em va deixar anar. Sense ni tan sols mirar-me. »Va prescriure | era massa tendra perquè algú se la tirés, va respondre, però tots la | magrejàvem | . Va afegir que havien passat molts d'anys i que ja no recorda gaire cosa | dinar amb espelmes i fer fotos de tot el complex. I discoteques perquè es | magregen | i s'emborratxen i una rèplica del Coliseu on durem grans espectacles, ja | Bé, doncs ja m'has agafat, i t'estic agraïda, no cal que em | magreges | més. (Comença a anar-se'n.) Miquel. No ho | cridar en Maurici, un veí que sempre m'ajuda amb la condició de deixar-me | magrejar | una mica. Tot d'una va exclamar: —D'on ha tret aquest vi? D'on ha | prendre-li la bossa de la compra. Ella s'alça de cop i ell aprofita per | magrejar | -la. Ella rebufa i li pica la mà.) Kemp ¿Què | que imperava en el país. Bastava besar una al·lota de bon veure i | magrejar | -la amb impunitat per pensar que podies tocar amb un dit el cel. A partir | de l'anglès vertaderament lamentable. Va haver de conformar-se a | magrejar | -la furtivament en un racó fosc, burlant la vigilància paterna. I així i | Nights in White Satin, que era una peça d'aquelles de | magrejar | , i feia tanta calor que els cossos s'aferraven literalment. —Es veu que | quedar bé del tot, que no hi treia. El cine, com l'amor, volia fosca, | magrejar | a les palpentes, desigs inconfessables, i exigia sortir de nit, si no es | que va passar a ser el joc d'espiar els veïns quan anaven al bosc a | magrejar | -se. Quina vergonya. Qui més qui menys n'ha fet una d'aquestes quan era | d'aquell cos tan estimulant, i només uns moments, tímidament, hi va haver | magrejades | amb menys noses indumentàries que quan els dos pecadors es trobaven a la |
|