Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les dolces escenes absorbides en la pantalla del cinema: es besen, es	magregen	, intercanvien tendreses, segons els cànons propalats pels films. Les
sents una fibladeta de neguit, d'incertitud o de melangia. La butxaca	magreja	o és buida del tot. On dormirem aquesta nit? De vegades només cal
deleixo pels paisatges nous. —Si tinguéssim més diners, sí, fa ell. Quan	magreja	la butxaca val més la carretera... Les ciutats no li fan gens de goig.
" "Què havien de fer, fava? Primer, vinga el mos i el morreig, i a	magrejar	-se..." "A què?" "A magrejar-se, que a tu t'ho
el mos i el morreig, i a magrejar-se..." "A què?" "A	magrejar	-se, que a tu t'ho han d'explicar tot, es clavaven mà per les mamelles,
una bèstia desconeguda i rogent; la Tomaseta Bover, una modista, va ésser	magrejada	amb aspror per un ésser gegantí, de semblant encartonat i alè pestífer,
i d'una mena de porcs groguencs, finíssima la carn. Alguna vegada	magrejava	les natives. un explorador li regalà, un dia, un joc d'escacs, al qual
del Hielo\, varen tenir la barra de fer-se pessigolles i	magrejar	-se davant nostre com si res. Bé vaja, una /noche toledana\. En
meus pares. Saps, no em puc estar de mirar-te l'entrecuix: tinc ganes de	magrejar	-te els ous. Ara m'adono que t'he fet un preu molt baix. Espero que si
la festa junts. Els cel·ladors van de bòlit per a separar-los, tothom es	magreja	, cerquen els malalts per la malesa que dóna a la tàpia, els segueixen amb
el verd humit dels prats francesos i l'holandès botiró només em volia	magrejar	. Me'n vaig adonar perquè em mirava tot llaviejant, amb uns ullets
l'holandès dels ulls remenuts em parlés de la seva vida, ni tampoc que em	magregés	, i és així que li vaig ventar una clatellada i, ben bé al mig de la galta
bajanada o que l'il·lustre arquitecte i home pietós, don Arcadi Oliva,	magrejava	els pits de la comtessa de Creixells i aquesta vinga riure satisfeta.
de nou. Era impossible que allò duràs per sempre. —No m'agrada que em	magregin	en públic. —Ah, perdona. Ha estat un impuls irresistible. Aquell públic,
funcionaris de l'Estat, el bisbe ens sembla superior al governador civil.	Magrejo	una tia i encara em miren amb consideració, com si estigués fent una
de verrim en quantitat extraordinària. I quan l'havia assassinat el	magrejava	fins a l'esgotament amb un fons de la «Solitude» de Billie
I si la perversa s'adonava de la seva presència deixava que Julien la ben	magrejàs	i mirava amb sornegueria el malferit Blau, que es moria de gelosia. I si
però eren les mans orbes de Duran les que manejaven les cartes, i les que	magrejaven	n'Antònia Trèmol, l'al·loteta que en Balum havia agafat al seu servei,
seu cavall, perquè ja eren tancades les portes de la ciutat. Es besaven i	magrejaven	al fons de la síquia. Blau desembotonava la camisa de pillet que
que un dia el va dur a l'estudi de mestre Clar, que estava enfeinat	magrejant	la neboda del carnisser —el qui havia protagonitzat el desgraciat succés
horrorosos. En contrast amb aquesta decoració, tanmateix, dos joves es	magrejaven	, nerviosos, davant mateix de l'espill. Anaven vestits de carrer, com
el tinent... El tinent es va deixar fotre. I ni aquell nano que volia	magrejar	la seva filla ni el seu pare no hi van tenir res a veure. Res de res. No
que et cal i et convé dir. T'han fet darrerament tantes vegades masovera	magrejada	, penso que sense voler-ho tu. El teu cuixam l'han camaobert com tantes
a casa, que era al carrer d'Ali-Bey, i aprofitant la foscor del portal es	magrejaven	i les carícies de la Itos eren tan dolces i magistrals que ell aviat
menaria el Gabriel als circuits habituals dels xicots del barri: balls i	magrejades	amb raspes, insinuacions de casades insatisfetes, grapejades de novietes,
prenent les dones com a vaques per esbravar-se —arrambar-les al ball,	magrejar	-les pels racons, grapejar-les al cinema, anar a cases de mala nota—. L'
feia de director, em va voler acompanyar a casa, però, quan va intentar	magrejar	-me en la foscor, el vaig fúmer escales avall, tot i les idees que m'havia
algú és temptar la despossessió—; o sigui que l'invasor va tirar al dret	magrejant	descaradament la noia, que el deixava fer sense parar de riure, moguda
la veritat... Ella: No m'has dit res de res... M'has	magrejat	, m'has posat una mica calenta... D'això en saps. Molt bé. Però ara vull
homes que t'esperaven a la tornada, quan quasi ja era fosc per si podien	magrejar	-te o el que fos. M'ho repeteixes, el segon cop afegint el nom d'un jove
whisky. Quatre illes humanes i entotsolades que es besen, es palpen i es	magregen	. Iris crida: tenc fred. Anem cap a The Animals. Sàskia en aquell
Abans era un lloc de gais, emperò ara només hi trob una parella que es	magreja	a un banc, uns guiris mitjos gats que s'han perdut o una parella de
Hi va haver una estona que em vaig trobar estirada damunt na Mila, que em	magrejava	com si jo fos una pepa. Va ser una mogudota d'aquelles que per aquí no
canina. El llum s'apaga per tercer cop. La mà d'ell li comença a	magrejar	els pits, la busca sota la faldilla, dins de la cintura de les mitges,
petons com llimacs que li fa quan se li vol ficar a dins. Ràbia que la	magregi	per sota de la roba com si li volgués esborrar la carn. Ràbia que no hi
li venia només de pensar a emprendre un coit. Però el Teo també l'havia	magrejada	maldestrament i li havia estirat les calces i ella li hauria esclafat la
hauria pogut, si no, dirigir-li la paraula. Com hauria pogut deixar-se	magrejar	a l'entrada del pati dels Tallers per un postadolescent embalat.
de fugir, però li tenia por a aquell home fosc que estudiava cors. Em va	magrejar	i després em va deixar anar. Sense ni tan sols mirar-me. »Va prescriure
era massa tendra perquè algú se la tirés, va respondre, però tots la	magrejàvem	. Va afegir que havien passat molts d'anys i que ja no recorda gaire cosa
dinar amb espelmes i fer fotos de tot el complex. I discoteques perquè es	magregen	i s'emborratxen i una rèplica del Coliseu on durem grans espectacles, ja
Bé, doncs ja m'has agafat, i t'estic agraïda, no cal que em	magreges	més. (Comença a anar-se'n.) Miquel. No ho
cridar en Maurici, un veí que sempre m'ajuda amb la condició de deixar-me	magrejar	una mica. Tot d'una va exclamar: —D'on ha tret aquest vi? D'on ha
prendre-li la bossa de la compra. Ella s'alça de cop i ell aprofita per	magrejar	-la. Ella rebufa i li pica la mà.) Kemp ¿Què
que imperava en el país. Bastava besar una al·lota de bon veure i	magrejar	-la amb impunitat per pensar que podies tocar amb un dit el cel. A partir
de l'anglès vertaderament lamentable. Va haver de conformar-se a	magrejar	-la furtivament en un racó fosc, burlant la vigilància paterna. I així i
Nights in White Satin, que era una peça d'aquelles de	magrejar	, i feia tanta calor que els cossos s'aferraven literalment. —Es veu que
quedar bé del tot, que no hi treia. El cine, com l'amor, volia fosca,	magrejar	a les palpentes, desigs inconfessables, i exigia sortir de nit, si no es
que va passar a ser el joc d'espiar els veïns quan anaven al bosc a	magrejar	-se. Quina vergonya. Qui més qui menys n'ha fet una d'aquestes quan era
d'aquell cos tan estimulant, i només uns moments, tímidament, hi va haver	magrejades	amb menys noses indumentàries que quan els dos pecadors es trobaven a la