Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

La mort ha convertit el seu pare en un perfil torturat: tot	magresa	i pell, i os i ombres. La nou del coll emergeix amb impudor entre la
però no sóc secundat, no sóc comprès. Una per gènit, l'altra per	magresa	, aixís que'm torno a aclimatar, agafen els quartos que'm troben, se'n
Cert que el mas, com ja hem vist, era una cabana i les terres d'una	magresa	excepcional, però hem de creure que en Manon —així s'anomenava el vell—
Menen tres xuquelets petaners amb els quals comparteixen les fatigues i	magreses	de les llargues caminades i les grassors inversemblants de les festes
que no hem triat bé. Hem pagat un mal sopar, que per la seva extrema	magresa	podem anomenar imaginari, mentre que els que han anat a l'altre local han
primor de tel de ceba, sota de les quals l'esguard hi fruïa l'encís d'una	magresa	estilitzada, amb la sina minsa com dues pilotes de goma desinflades. Es
aquella interminable caminada, remarcà, per primer cop, l'excessiva	magresa	del d'ella. El cotxe mortuori i el fiacre, entretant, rodaven per un camí
sovint amb els cossos més aviat esquàlids del bestiar de la ciutat,	magresa	que feia bona la dita de tots els temps: "Allò que és del comú, no és de
era perfecte. Jo admirava don Rafael, per la seva alçada, per la seva	magresa	, pel seu gran bigoti blanc, per la seva gran perilla blanca, per
clima de bugada pedagògica, sense gens d'ambició. Don Marcelino era de la	magresa	i de l'arravatada combustió espiritual que s'endevina en alguns apòstols
quatre fils de plata. El restant, la seva estatura més aviat reduïda, la	magresa	, el color d'oli cremat, el coll baix folgadíssim amb la corbata de gran
prominent, i en el límit precís entre el domini del greix i la insinuant	magresa	. Era alt i esvelt sense deixar de ser ple, i vestia, amb severitat
afluents Cardoner i Anoia, constitueixen un territori que ha superat la	magresa	de la terra, accentuada pel clima que, en alguns llocs, atura el conreu
Mes com al fi y al cap l' industria catalana bé que reduhida á gran	magresa	funcionava, ab rahó sobrada per lo tant, la Junta de Comers comensá per
en diem Justícia, és secret i profund i amb tant de compte sondegeu la	magresa	dels desheretats com l'exuberància dels reis. Al dessota d'aquestes
s blincava enrera progectant les exuberancies de son sí impropies de sa	magresa	. Sos moviments i ses poses eren lliures, fins dreta i posada tenía una
de la Fineta. I en les parets hi veia estergides contorsions de	magresa	deliranta, i en els setials hi trovaba tebiors de carns flonges i
efecte d'enllaminir el vidu, procurava compensar amb postissos de cotó la	magresa	depriment dels pits) arribà a dir que dedicaria els misteris del rosari
Els meus genolls flaquegen de dejunis, la meva carn s'acanya de	magresa	. He esdevingut per ells un vilipendi, branden la
testimoni i se'm dreça en contra, m'acusa en cara la meva	magresa	. La seva ira dilacera i em terreja, de dents
de mi i no dormen els que em roseguen. Per la gran	magresa	se'm contreu el vestit, em cenyeix com la meva túnica;
la seva gana, del menjar apetitós; La seva carn es consumeix de	magresa	i es tornen escanyolits els seus ossos, no han estat vistos.