DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
magristó A 18 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb magristó Freqüència total:  18 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Vaig dir el meu nom des del brancal, i se m'acostà un home escardalenc i magristó que va parlar-me amb una veu de coll escanyolida i sacsejada com si
el porter, cap blanc i la boca enriallada, bigoti retallat i mosca, magristó i una mica xafallós dels portells que se li obrien al dentat, les
encastada al cabell rissat, li esqueia d'allò més. Els altres dos eren magristons i el més jove regalimava oli per una mànega i l'altre pertot arreu. El
salabrós [cp. salobre], gelabrós, engelabrir-se; magrentí; magristó; ventijol, muntitjol; ombradiu, berguedà; escaldufar; podrimener;
. I el cap del nen a la finestra. El nen, tan diferent d'abans: pàl·lid i magristó. En arrencar el tren estén els bracets vers ella i no es cansa de
a un fill de bona casa abandonat des de petit: que fa llàstima de mirar, magristó, escardalenc, tot ossos, brut. Mes alimenteu-lo, renteu-lo, calceu-lo
i quin cor més generós! Doncs així mateix la nostra llengua: bruta, magristona, escanyolida, abandonada... Nodriu-la, sanegeu-la, i veureu quin goig que
tot aquell grup que li fa companyia. Sí. Aquell home baix de cos i magristó, de cabell blanc i xuclat de galtes, que, entre tots aquells grans
enèrgich que calía per empunyar tot allò no era altre que aquell jove magristó que de poch s'havía encarregat de la classe de Retòrica; y li oferí la
les vores, el més petit dels convidats, En Rafelet, un nen de onze anys, magristó, de poca alçada, d'ayres decidits, de mirada vivallona y de somrís
que la noya s'havia tornat tan dona y guapa, deixant al baylet petit y magristó com sempre, de manera que'l minyonet tenia ab ella la franquesa de germá
Joan de Carroç, (aixís se nomenava) era un jove de trenta tres anys, alt, magristó, escás de pel á la barba, ulls negres y cabell castany. Son front ample
al home calvo, donant lo bras á la noya rossa. Aquell home tenia una cara magristona, ulls fondos y molt vius, y un nas aligueny; un bigoti poblat, pero no
portava un barret abonyegat y caigut d' alas; no era alt ni baix; magristò, color trencat, ab ulleras, barba negre y blanca, portava bastò, y
Estava sentat devant d' aquesta taula un senyor, (favorint lo personatge) magristó, de cara morena, ab un gros mostatxo que parexía ser dels que gastan
á la porta de D. Joaquim un de sos antichs amichs, acompanyat d' un jove magristó, de cabellera esbullada y encongidas maneras. D. Joaquim los rebé en son
per serhi es tan insignificant, que ni val la pena,— saltava un altre magristó y bellugadís. —Ademés, ja sabem que vostè es un jove aprofitadíssim, no
, tant, que si'm dexavan fer a mi, ja's veurían coses altes.— Lo metge magristó. —¿Y, donchs? ¿Què té? ¿Què li passa?— /L'Armengol.