DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
mainada F 728 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mainada Freqüència total:  728 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sembla reunir-se en indrets molt precisos, probablement per obra de la mainada, tomben cap a darrera un passadís d'arbres esquelètics que freguen una
cor m'ho deia. Serà un consol per a tots... Figura't! Distreuen tant la mainada!... Et dirà tita com l'Adolfet... tita! Ai, Senyor!... la nostra alegria!
pa i a la taula; i es congria la llar amb riures de mainades. Vallcebollera, poble pobre de pobres, tan pobre, que
i pròdiga abundor patriarcal. I David escollí de sa mainada, per enviar-los a la llar del ric, deu joves que hi
la tebior bruna dels solcs recents, vellutats; reparteix monedes entre la mainada d'uns gitanos que acampen sota el pont, la qual balla i balbuceja tot de
veu entre les cases de pagès de les Aulines. I les dones, les oques i la mainada, fugiren de l'acostament d'aquella dona senyalada pel dimoni. Els homes,
la confiança de les persones veïnes, amb un somriure o un mot gentil a la mainada. Però la gent de les altres cases, malfiades pel canvi sobtat d'aquella
Esperar Tots Sants; menjar les llaminadures que li posen al plat, com la mainada; boira i més boira; Nadal, la Quaresma, Pasqua, la festa major
pàg. 40). Així van vestits, de vegades, els escuders de la seva mainada: "aquels vint escuders, armats de perpunts e de gunions e de capels
la noble y brau Manresa. Vostres germans ¡oh, Roche! ja retornan com la maynada de sangrentas feras per destrossar las vidas y las honras dels braus
tota coberta de perles. I quina música de glòria carrer amunt! També la mainada saltava al so dels timbals, tot picant de mans, i corria per agafar
La meravella sorgia de tot cantó, de manera que l'esperit de la mainada hi trobava son past o l'aliment que requeria. Per exemple, no s'era
la font dels contes s'era estroncada. Els contes servien per a la mainada, i nosaltres érem massa grans. Havíem de girar els fulls de l'aritmètica
repertori els feia oblidar la pena. —Eh, Colom! Eh, Colom! —repetia la mainada adelerada, i tant els grans com els petits, amb més o menys gosadia,
menar a la presó! —Gen... gendarmes. No... no... gendarmes. Mal foc de la mainada! No, no hi havia tals gendarmes que el perseguissin. Au! Au! Ell era
—Vaja! Deixeu-lo! —intervenia l'Oliver el jove. El rotllo es desfeia i la mainada s'escampava. El Colom s'aquietava. Estintolat en el pedrís ens prenia com
feien feredat. De tant en tant apartava amb un renec un rotllo de mainada que anaven a estudi, qui amb les beceroles, qui amb un cartipàs de
a estudi, qui amb les beceroles, qui amb un cartipàs de llibres. —Vatua mainada!... Mal foc sigui de vosaltres! I la mainada, cames ajudeu-me,
cartipàs de llibres. —Vatua mainada!... Mal foc sigui de vosaltres! I la mainada, cames ajudeu-me, desapareixia a l'instant. "A la vista", va pensar sant
detenir un secret —declaraven els vells. N'era un crit dins el poble. La mainada el rodejava, saltant d'alegria amb uns picaments de mans! Tots volien
amb la festa, que deu ser el fill del general Paco. També hi ha alguna mainada, poca. I en pocs minuts es posa a punt la banda, que esmorzava al bar, al
la Barceloneta sembla despertar escassos entusiasmes, fins i tot entre la mainada, que a penes hi acut, i que ja no es tira per terra. El canó ha canviat
diorames. Ens trobem davant una escena casolana: és la nit de Nadal i una mainada fa cagar el tió. Amb els bastons copegen rítmicament la fusta sense massa
mouen el teler de fusta, interrompent la tasca per curar de la cuina i la mainada. Visitem, per comiat, el Bir Baruta, pou venerable com una mesquida.
represa la vestidura camperola, tornaven a les tasques de la cuina, de la mainada i de l'aviram; així era la llengua catalana per als seus tímids enamorats
els jorns que no eren de votada, era on ensenyaven de lletra a la mainada del veinat, el planter de ciutadans que havia d'ésser el nostre
anyada. Sant Joan, flameig de les fogueres entre dos llustres i la mainada que les salta atrevida, i aquella dolçor de les coques de pinyons amb
per la mossa vinguda de trascantó al marit i muller carregats d'anys i de mainada; ni repiquen amb igual delit quan l'amor ha lligat la boda, que si l'han
, i puja i baixa, i gira't i tomba't. I arribes al rusc i acondueix la mainada, i dóna a cada petita la ració de mel que li toca, i venta-les amb les
i d'avellana i per arquets potes de grill i de llagosta. Mentrestant, la mainada juga a fer guerra, un broc de faig per cavall i una agulla de pi per
humit i gris, amb roba estesa en les finestres elevades i una cridòria de mainada pels recons. La doneta estava com encantada veient sorgir tan belles
ample i tan curullat, que no pot passar pel carrer, i aleshores tota la mainada camina davant del carro, i quan troben algun forat, s'hi encauen totes
home. Y ab gallines, pernill y xay anavem fent. Mes quan jo sentía a la maynada, que n'es tan gurmanta, demanar pà y veya que no podía darnhi, el cor
a la curiositat popular, a les impertinències dels mal inquiets i de la mainada irreverent? I ben cert, ells no es miren, no es parlen, no es preocupen
i de tard en tard es sentia el gos d'algun cortal, i crits llunyans de la mainada. La campana de la parròquia tocava a rosari. En menys d'un quart varen
de les dones que compren i venen, i tot el dia amb els jocs i crits de la mainada i amb les llocades que sempre picotegen i saltironen per la plaça. Però
desproveïda de dents, per a fregar la punta del nas. Era quan, voltat de mainada, tenia tot el rotllo bocabadat cantant cançons dels seus bons temps de
de la gent del camp, el bon avi repetia amb fruïció i en feia broma a la mainada i fins a ses nétes. Alguns dies de pluja ens reuníem a casa d'una de les
sigut la desesperació d'un folk-lorista. A poc a poc s'anava acostant la mainada de les cases veïnes, i la mestressa, que trastejava per les cambres,
en travessar la Selva, i vesprejava quan algun lladruc i xiscles de mainada m'indicaren aviat que entrava al Port. Tot seguit me'n vaig anar cap a
despulles siguin la més opulenta ofrena de la taula pagesa, i canti la mainada les vostres absoltes esbojarrades i us beneeixin damunt de l'ara, amb el
per la fadiga, lluentes de suor sota les flames del sol d'istiu. La mainada salta i es revolca a la pallissa. XXVII Els plagues de Llers Una
d'una dona, que segurament s'esfreixurava apel·lant i renyant alguna mainada, que li fugia camins enllà, i, cap a la banda de Sant Pere del Bosc, uns
salta, balla, fa magarrufes i gesticula grotescament per enriolar la mainadeta. Els seus petits ulls llagrimegen i són suaus el mateix que els d'un
no és tan amatent a obeir les veus imperatives. Cal que els crits de la mainada siguin ben aguts —potser també sordeja—, que es repeteixin a chor i
Tampoc llurs accions són ben interpretades. Es daleixen per jugar amb la mainada. Quan albiren un pilot de marrecs descamisats que es petaquegen i lluiten
emportaren, ço de ciutat i ço dels camps, tot el poder llur. Fins tota la mainada i totes les dònes se n'endugueren captives, robant-les amb tot el de les
noi i ens alcem i partim, que visquem, i no pas morir, nosaltres i tu i la mainada nostra. Jo en responc: de la meva mà el demanes. Si no te'l torno, si
Jacob de Bersabee. I els fills d'Israel s'emportaren Jacob llur pare i la mainada llur i les mullers en els carros que, per portar-lo, el Faraó havía
la casa de Josep, amb els séus germans i la casa de son pare. Sols la mainada llur i els ramats i els bous deixaren en terra de Gessèn. Tants foren els

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »