Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sembla reunir-se en indrets molt precisos, probablement per obra de la	mainada	, tomben cap a darrera un passadís d'arbres esquelètics que freguen una
cor m'ho deia. Serà un consol per a tots... Figura't! Distreuen tant la	mainada	!... Et dirà tita com l'Adolfet... tita! Ai, Senyor!... la nostra alegria!
pa i a la taula; i es congria la llar amb riures de	mainades	. Vallcebollera, poble pobre de pobres, tan pobre, que
i pròdiga abundor patriarcal. I David escollí de sa	mainada	, per enviar-los a la llar del ric, deu joves que hi
la tebior bruna dels solcs recents, vellutats; reparteix monedes entre la	mainada	d'uns gitanos que acampen sota el pont, la qual balla i balbuceja tot de
veu entre les cases de pagès de les Aulines. I les dones, les oques i la	mainada	, fugiren de l'acostament d'aquella dona senyalada pel dimoni. Els homes,
la confiança de les persones veïnes, amb un somriure o un mot gentil a la	mainada	. Però la gent de les altres cases, malfiades pel canvi sobtat d'aquella
Esperar Tots Sants; menjar les llaminadures que li posen al plat, com la	mainada	; boira i més boira; Nadal, la Quaresma, Pasqua, la festa major
pàg. 40). Així van vestits, de vegades, els escuders de la seva	mainada	: "aquels vint escuders, armats de perpunts e de gunions e de capels
la noble y brau Manresa. Vostres germans ¡oh, Roche! ja retornan com la	maynada	de sangrentas feras per destrossar las vidas y las honras dels braus
tota coberta de perles. I quina música de glòria carrer amunt! També la	mainada	saltava al so dels timbals, tot picant de mans, i corria per agafar
La meravella sorgia de tot cantó, de manera que l'esperit de la	mainada	hi trobava son past o l'aliment que requeria. Per exemple, no s'era
la font dels contes s'era estroncada. Els contes servien per a la	mainada	, i nosaltres érem massa grans. Havíem de girar els fulls de l'aritmètica
repertori els feia oblidar la pena. —Eh, Colom! Eh, Colom! —repetia la	mainada	adelerada, i tant els grans com els petits, amb més o menys gosadia,
menar a la presó! —Gen... gendarmes. No... no... gendarmes. Mal foc de la	mainada	! No, no hi havia tals gendarmes que el perseguissin. Au! Au! Ell era
—Vaja! Deixeu-lo! —intervenia l'Oliver el jove. El rotllo es desfeia i la	mainada	s'escampava. El Colom s'aquietava. Estintolat en el pedrís ens prenia com
feien feredat. De tant en tant apartava amb un renec un rotllo de	mainada	que anaven a estudi, qui amb les beceroles, qui amb un cartipàs de
a estudi, qui amb les beceroles, qui amb un cartipàs de llibres. —Vatua	mainada	!... Mal foc sigui de vosaltres! I la mainada, cames ajudeu-me,
cartipàs de llibres. —Vatua mainada!... Mal foc sigui de vosaltres! I la	mainada	, cames ajudeu-me, desapareixia a l'instant. "A la vista", va pensar sant
detenir un secret —declaraven els vells. N'era un crit dins el poble. La	mainada	el rodejava, saltant d'alegria amb uns picaments de mans! Tots volien
amb la festa, que deu ser el fill del general Paco. També hi ha alguna	mainada	, poca. I en pocs minuts es posa a punt la banda, que esmorzava al bar, al
la Barceloneta sembla despertar escassos entusiasmes, fins i tot entre la	mainada	, que a penes hi acut, i que ja no es tira per terra. El canó ha canviat
diorames. Ens trobem davant una escena casolana: és la nit de Nadal i una	mainada	fa cagar el tió. Amb els bastons copegen rítmicament la fusta sense massa
mouen el teler de fusta, interrompent la tasca per curar de la cuina i la	mainada	. Visitem, per comiat, el Bir Baruta, pou venerable com una mesquida.
represa la vestidura camperola, tornaven a les tasques de la cuina, de la	mainada	i de l'aviram; així era la llengua catalana per als seus tímids enamorats
els jorns que no eren de votada, era on ensenyaven de lletra a la	mainada	del veinat, el planter de ciutadans que havia d'ésser el nostre
anyada. Sant Joan, flameig de les fogueres entre dos llustres i la	mainada	que les salta atrevida, i aquella dolçor de les coques de pinyons amb
per la mossa vinguda de trascantó al marit i muller carregats d'anys i de	mainada	; ni repiquen amb igual delit quan l'amor ha lligat la boda, que si l'han
, i puja i baixa, i gira't i tomba't. I arribes al rusc i acondueix la	mainada	, i dóna a cada petita la ració de mel que li toca, i venta-les amb les
i d'avellana i per arquets potes de grill i de llagosta. Mentrestant, la	mainada	juga a fer guerra, un broc de faig per cavall i una agulla de pi per
humit i gris, amb roba estesa en les finestres elevades i una cridòria de	mainada	pels recons. La doneta estava com encantada veient sorgir tan belles
ample i tan curullat, que no pot passar pel carrer, i aleshores tota la	mainada	camina davant del carro, i quan troben algun forat, s'hi encauen totes
home. Y ab gallines, pernill y xay anavem fent. Mes quan jo sentía a la	maynada	, que n'es tan gurmanta, demanar pà y veya que no podía darnhi, el cor
a la curiositat popular, a les impertinències dels mal inquiets i de la	mainada	irreverent? I ben cert, ells no es miren, no es parlen, no es preocupen
i de tard en tard es sentia el gos d'algun cortal, i crits llunyans de la	mainada	. La campana de la parròquia tocava a rosari. En menys d'un quart varen
de les dones que compren i venen, i tot el dia amb els jocs i crits de la	mainada	i amb les llocades que sempre picotegen i saltironen per la plaça. Però
desproveïda de dents, per a fregar la punta del nas. Era quan, voltat de	mainada	, tenia tot el rotllo bocabadat cantant cançons dels seus bons temps de
de la gent del camp, el bon avi repetia amb fruïció i en feia broma a la	mainada	i fins a ses nétes. Alguns dies de pluja ens reuníem a casa d'una de les
sigut la desesperació d'un folk-lorista. A poc a poc s'anava acostant la	mainada	de les cases veïnes, i la mestressa, que trastejava per les cambres,
en travessar la Selva, i vesprejava quan algun lladruc i xiscles de	mainada	m'indicaren aviat que entrava al Port. Tot seguit me'n vaig anar cap a
despulles siguin la més opulenta ofrena de la taula pagesa, i canti la	mainada	les vostres absoltes esbojarrades i us beneeixin damunt de l'ara, amb el
per la fadiga, lluentes de suor sota les flames del sol d'istiu. La	mainada	salta i es revolca a la pallissa. XXVII Els plagues de Llers Una
d'una dona, que segurament s'esfreixurava apel·lant i renyant alguna	mainada	, que li fugia camins enllà, i, cap a la banda de Sant Pere del Bosc, uns
salta, balla, fa magarrufes i gesticula grotescament per enriolar la	mainadeta	. Els seus petits ulls llagrimegen i són suaus el mateix que els d'un
no és tan amatent a obeir les veus imperatives. Cal que els crits de la	mainada	siguin ben aguts —potser també sordeja—, que es repeteixin a chor i
Tampoc llurs accions són ben interpretades. Es daleixen per jugar amb la	mainada	. Quan albiren un pilot de marrecs descamisats que es petaquegen i lluiten
emportaren, ço de ciutat i ço dels camps, tot el poder llur. Fins tota la	mainada	i totes les dònes se n'endugueren captives, robant-les amb tot el de les
noi i ens alcem i partim, que visquem, i no pas morir, nosaltres i tu i la	mainada	nostra. Jo en responc: de la meva mà el demanes. Si no te'l torno, si
Jacob de Bersabee. I els fills d'Israel s'emportaren Jacob llur pare i la	mainada	llur i les mullers en els carros que, per portar-lo, el Faraó havía
la casa de Josep, amb els séus germans i la casa de son pare. Sols la	mainada	llur i els ramats i els bous deixaren en terra de Gessèn. Tants foren els

Pàgina 1 (de 16)

50 següents