Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cunyades conques, dides, fills, cuineres, noies, esclaus, mossos, criats,	majordoms	, lacais, ministres, porters, secretàries, jardiners, xofers, la guàrdia,
era tan insòlit que no es prengué en consideració. El president cridà el	majordom	: —Jo donaré ordres. S'aplaça mitja hora es sopar. Mentrestant, al saló
perque no 'm renyessiu per lo de las bitllas; be prou qu' ho va fer lo	majordom	, aquell, en Nasi, qu' era tan ferreny.— Aixís, garlant com una criatura,
Escampades per la finca hi havia altres construccions: la casa del	majordom	Baroni, la caseta del jardiner, dintre l'hort; la del fill gran, casat,
i esplai. Car amb nosaltres, a les treballades, hi havia moltes hores el	majordom	Baroni, italià com ells, home de confiança de l'amo i vigilant de
Tot ell respirava bonhomia, joia sana i tranquil·la. Però era el	majordom	, el capatàs —per bé que exercia aquest càrrec sense donar-se importància
festosos, l'amo i els seus dos fills, la mestressa i les criades, el	majordom	Baroni i la seva muller, que ja havia vingut al mas a esperar-lo, i tota
prop de l'amo. —Diré que jo t'he pres per força... Al capdavall sóc el	majordom	... Deuen veure l'ànsia i la incertitud als meus ulls. Potser també hi ha
pe 'l treball; sino si era guapa ó lletja y si agradaba á l' amo ó al	majordhom	. Las que teniam la sort de poder estar agrahidas á la Naturalesa, per
subjectas á las impertinencias del amo, y sobre tot, á las del	majordhom	. Si 'm posés á explicarli misteris de la nostra frábica, ab tot y
pero un dia la mare, al veure que no 'm resistia á las impertinencias del	majordhom	, que sempre m' estaba molestant tocantme la cara, 'm va fer obrir l' ull
XIII. La declaració d' amor. No 'm podia may pensar que 'l	majordom	de la frábica fixés tant aviat en mi sos ulls luxuriosos. Hi ha
XIV. L' esparver. A la porta de la frábica hi habia 'l	majordom	que, mentres jo anaba caminant, tampoch me perdia de vista, fent, de
que 'm va inspirar repugnancia. —Vaja, vés, vés á treballar, —continuá 'l	majordom	; —vés, maca, vés... ¡Maca! ¡Aquell home 'm deya maca, per primera
Com may falta qui vigila, algú degué veure l' insult que 'm feu lo	majordom	, ó degué, quan menos sentir las paraulas que 'm va dirigir. Lo cert es
L' Esparver, per tal nom coneixiam en la frábica al	majordhom	, li habia dit: —Vés ab cuidado, ó sino t' espavilarán la Gracieta... Avuy
va creure del cas no deixarme anar mes sola pe 'l carrer. A la porta, 'l	majordhom	me va dir: —Hola, hola, bona pessa: ¿que vas ab la mare avuy?
y jo m' estaba treballant en lo meu taler, quan me portaren un recado del	majordhom	dient que 'm volia veure. De moment vaig posarme pálida y tremulosa. La
may que ho hagués fet! Capitol XV. Contra luxuria castedat Lo	majordhom	me rebé en lo seu cuarto ó despatx y estaba sol. Al veurem, me va mirar ab
fora. Y en lo moment en que jo sortia, per anar á dir á la mare que 'l	majordhom	nos habia despatxat, lo porter, es á dir, lo manco, 's presentaba
habian plegat al sentir l' escandol que jo promovia. Alli varem trobar al	majordhom	, que, al veurens, nos va insultar, dientnos: —¿Encara sou aqui?
habia sigut una venjansa personal del maquinista contra l' amo y 'l	majordhom	; altres asseguraban que, per estalviarse 'l sou, l' amo habia confiat la
no deixaba de cridar: —¡Venjansa!... ¡Venjansa!... ¡Morin l' amo y 'l	majordom	de ca'n Rovirat!... Lo moti s' anaba fent imponent y las autoritats
casa. Tant la mare com jo varem callar. —¡Estich perdut! —continuá 'l	majordhom	en tó suplicant.— ¡Estich perdut, y sols en ta casa, solsament baix la
guardaba silenci. —¿Que 'm dius, Gracieta? —preguntá en tó suplicant lo	majordhom	. —¿Que dius, noya? —preguntá á sa vegada 'n Fradalico. —Gracieta, —
també, —digué la mare. —¡Oh, gracias, gracias, Gracieta! —exclamá 'l	majordhom	. —No, —vaig dir jo,— las gracias deulas á la Filomena: ella ha
hi tenim un home amagat... Lo volian matar... Es l' Esparver, lo	majordhom	de ca'n Rovirat... Lo volian matar, y l' home 's va venir á recullir á
a ésser senescal que és com dir primer ministre o secretari d'estat i	majordom	de la cort, i arribant an aquest punt per les raons que donarem després
un pergamí, ni un escut, sense rosegar, que han agafat la vanitat d'uns	majordoms	administradors que guarden les cases pairals perquè no hi entri
no estan per joies ni joieries i els deixen triar lo que vulguin; el	majordom	sèu en un silló, i s'hi està tan bé an aquell silló, que ni s'entera de
mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per això té el	majordom	... Ell, "bon dia" i "bones tardes" i prou... Tu has de fer el
caires. Així, per exemple, el Pare Claret, fill de teixidors, teixidor i	majordom	, enginyós mecànic i expert teòric en la seva joventut, abans de
ni sab què dir, ni atina en rès. Un germà seu, un seu fill, lo seu	majordom	, li aparten com poden el munt de dònes y criatures esporugides, predicant
per què l'ataquen. Les veus, les veus qu'han pogut sentir el noy y'l	majordom	al treure'l cap a la escala, abans de que'ls arrenquessin d'allí les
semblava fondre's en deliquis que l'ofegaven... fins que una batanada del	majordom	el tornava a la feina: —En què penses ara, pebràs, més que pebràs? I és
Tu no m'has donada semença, diu Abram, i vetaquí, Eliesser, fill del	majordom	de ma casa, ell té d'ésser mon hereu. Paraula de Jahvè per resposta: —No
I Jahvè en tot havía beneït Abraham. I digué Abraham a son servent, son	majordom	, curador de tot el séu: —Posa, prec-te, ta mà davall ma cuixa que
trobà Josep gracia a sos ulls que ell era qui el servía i a ell posà de	majordom	damunt sa casa, confiant a sa mà tot ço que era séu. Preposà'l damunt sa
Ja són ells davant Josep. I Josep, quan veu amb ells Benjamí, diu al	majordom	de sa casa: —Te'n dus aquests hòmens dret a casa i mates un cap i el fas
al damunt i pendre'ns, amb els nostres àsens, d'esclaus. I s'atancen al	majordom	de la casa de Josep i, al portal que eren de la casa, amb ell parlaren,
amb ell s'alegraren. El beire de Josep Ell aquesta ordre havía donada al	majordom	de sa casa: —Ompliràs de gra, diu, els sacs d'aquests hòmens, tant com ne
els àsens, sortiren de ciutat. I no eren gaire lluny, que diu Josep al	majordom	de sa casa: —Corre, encalça aquells hòmens i, assolits, els dius: És prou
i astut. Havia substituït el seu pare, atuït pels anys. Actuava com a	majordom	de l'amo Aspriu i, ultra això i que era l'únic que sabia de lletra entre
quedi sense empar." Després es girà envers nosaltres. El senyor Pelai,	majordom	major de la baronia, i jo, com ja t'he dit dama de companyia de Marciana,
el que va esdevenir? I a una senyal d'assentiment de la dama, el vell	majordom	explicà: —Poc temps després de l'arribada del senyor baró a Terra santa,
que anava a apagar-li la veu. —Una vegada... —pogué continuar el vell	majordom	, al cap d'un moment— quan ja feia dos anys que el senyor baró es trobava
a cercar un dels vestits de Marciana. No feia més que dos dies que el	majordom	major senyor Pelai i la senyora Isaura havien marxat de Tarn juntament
trobà que tothom estava ansiós a no poder més. L'absència del senyor	majordom	era comentada vivament. Mai, d'ençà que el senyor era fora, ço que vol
deia alguna cosa categòrica. —Bé prou que ho veiem! Però, ¿i el senyor,	majordom	? ¿I la senyora Isaura? —li preguntaven. —Estan bons, gràcies a Déu. —
no sou la mateixa Marciana! I cridà tot seguit el senyor Pelai. Quan el	majordom	entrà i va veure Marianneta, la seva cara mostrà la gran admiració que li

Pàgina 1 (de 14)

50 següents