×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb malànima |
Freqüència total: 85 |
CTILC1 |
i de misericòrdia. I no era que fos hipòcrita, ni eixerreït, ni | mala-ànima | , sinó tot el contrari; simplement creia que aquella manera de produir-se, | Com no, mare de Déu! Li havia fet una criatura, i el xicot no és pas un | mala ànima | . ¿El pare d'ell, què et diré? Com que ell també s'havia casat amb una | , pobrets, molts cops es moren de gana; i, si no es moren de gana, el | mala ànima | del cucut els juga una passada de les de més mal cor que es puguin fer en | home, que no té por de res, que agafa les serps amb les mans i que és tan | mala ànima | que soterra els gats de viu en viu a la platja. I ara figura't que aquest | mal pensat. Si deixavem que en Llambregues arribés al parany, essent tan | mala ànima | com era, de segur que esbotzaria a cops de peu les nostres gàbies dels | del Marquès, enrondat de filferros i vigilat per guardes rebecs i | mala-ànimes | . Es deia d'aquest home, en veritat o en mentida, coses un poc increïbles. | migjorn, migtemps, mitjalluna (nom d'un estri), plataforma; un | malànima | , un sang-freda; trespeus, centcames, milfulles, milhomes, usdefruit, | l'inadaptat, el trencavidres, el poca-vergonya, el bala perduda, el | mala ànima | , el criminal, etc.. e) La psicosi, la neurosi i la | en un arbre perquè servís de vega a les aus carnisseres. No sóc tan | malànima | , tampoc. Així i tot, no convenia gens que ningú en menjàs, d'aquella | Fins me prenen per boig; "tocat de l'ala" em diu aquell | mal ànima | ronyós, més ensopit que el vol de la cucala i | renta gots darrera el taulell.)] McGregor: Expressa un desig, | malànima | . Maureen: McGregor, fes-me el favor de dir-me miss O'Hara. | tens por que dins la barca et persegueixi un record, un record, tossut, | mal ànima | , d'aquests que et fonen el greix i et cargolen les entranyes?... | una força cega e irresistible. Quan tothòm deya: —Es un dempnat! Es un | mal' ànima | !— ella responía: —No hi es tot, no hi es tot! ¿Què hi pot | pera esbravarse... —No treguis aquesta comparança, Cela... Ton pare es un | mal' ànima | y jo sóch un home d'entranyes... Ni may que te'n hagués posada tanta | temps de nostra conexensa, sobre tot quan desde la margera increpava al | malànima | del Ibo ab posat de verge feréstega, encara lluytava coratjosament contra | mar de llágrimes, y los contava pedres menudes, sa traició d'un subjecte | mal ánima | , que l'havía enganada per massa bona y per massa bon cò; y ja qu'ell no li | vida relajada que te baix instruccions ab lo sobreposat nom de | Mala-ánima | , al que li dona lo regular sou de vuytanta duros cada mes, sens | inmediatament darrera d' ell. Es un gran magatzém humit y fondo. —¡ | Mala-ánima | ! —¡Senyor! Aquest es un personatje de aspecte repugnant; curt de front, | —Sí, sí. —¡Adeu! Se adelanta la Gracieta; éll fa la senya á ne 'n | Mala ánima | y acostantse li diu á cau de orella: —Quan lo tingas á dalt, no 'l deixis | tornis y tu mateix podrás obrir; vina prompte que t' espero. Marxa en | Mala-ánima | y ell s' entreté donant corda á la máquina que la te per 384 | anar l' embalatge de cualsevol manera. Just acabava quan retorna en | Mala-ánima | ab la guia y demés documents indispensables pel embarch. —M' han dit á la | refio perque m' ho arregli. —Cuidado, que no 't passi lo contrari. —¿Y en | Mala-ánima | com está? —Negant sempre; pero m' ha dit que ja está cansat ab dos mesos | ves per última volta á n' aquest ditxos carrer de Amalia, digas á ne 'n | Mala-ánima | que 'l negoci es fet y cobrat y á n' aquest tal Peret, que vinga á aquí, | s' hagin de acabar! —Com mes se 'n tenen millor. —No sigas ambiciosa. Y en | Mala-ánima | ? —Satisfet. —Ja ho crech, te de cobrarne vint mil de un coll... — | Ahont? —A la presó. —En primer lloch ja no hi tinch de tornar, perqué en | Mala-ánima | está en llibertat. —¡Mala-ánima! vaya un nom mes... galdós. —No t' hi | lloch ja no hi tinch de tornar, perqué en Mala-ánima está en llibertat. —¡ | Mala-ánima | ! vaya un nom mes... galdós. —No t' hi fixis ab los noms. —Donchs que | en presentarse tres subjectes de aspecte mes repugnant encare que en | Mala-ánima | ; un d' ells portava un pantalon de militar, fou 'l que s' adelantá | la Rambla. —Entesos. Se despediren los tres subjectes y quedaren ell y en | Mala-ánima | que li pregunta: —Ahont pensa portar las víctimas?... —A casa teva, á la | part de la Rambla, en lo que feya de cotxero l' Arturo y de lacayo en | Mala-ánima | ; comensá á marxar lo cotxe poch á poch; hi havian pujat las duas y 'ls | mútua desgracia; se abrassavan presas dels mateixos sentiments. Entra en | Mala-ánima | , ab un fanal á la ma dreta y un plat á la esquerra. —Té, —diu | vulgueu, ab tal de que ell no pateixi. —¡Que ben empleat te está lo nom, | Mala-ánima | ! —digué l' Antonia intervenint. —Ab vosté no tinch res que véurehi; | de una part á l' altra del jardí, com si fos boig. —¡Adelina!... ¡ | Mala-ánima | ! veniu, correu tots.— Al moment comparegueren. —¿Que hi ha? ¿que tens | si que ha de ser la última y anirém á partir. —Está be.— Y marxa en | Mala-ánima | á preparar los trevalls. —Quina mala hora vas tenir al fiarte de aquells | á vint passos se distingia un subjecte embossat ab una capa; era en | Mala-ánima | y un grupo de cuatre homes que no 's veyan, estavan amagats darrera un | estudi per deixarme tancar? —Ets pitjor encare, y en prova, que ¡mira! En | Mala-ánima | s' adelanta, fent un xiulet y 'ls traidors surtint del turó en que | de correr ab un revólver á la ma; avansa y 's trova cara á cara ab en | Mala-ánima | , li descarrega tots sis tiros, sens efecte; ja anava l' altra pillo á | resistintse; en aixó arriva en Feliu que pren lo punyal de las mans de 'n | Mala-ánima | , encarantli un revólver pera que 's rendeixi. Lo poble s' apoderá dels | retornar al marqués, se 'n emportaren lligats á l' Adelina Borel·li, á en | Mala-ánima | , als altres cuatre y després de passejarlos pel poble de Sarriá, una | sos trevalls. Estava molt cap-ficat al saber que Adelina y en | Mala-ánima | eran á la presó y al propi temps calculava algun medi per amagarse, dat | —esclamá en Peret. —Digas que has fet de 'n Pau y la Gracieta?... —En | Mala-ánima | ... ho sab... —Hont lo trovaré?... —A... la... pre...só...— Després de | XXVII En vista de que no volian declarar la veritat ni en | Mala-ánima | , ni Adelina Borel·li, presentaren lo primer, al lloch del succés de l' | que 'l difunt s' havia esplicat durant la agonía. Veyentse perdut en | Mala-ánima | contá la veritat, acompanyantlos perqué li exigí 'l jutje, al soterrani ó | És lo meteix. Mariagna Ja ho saps tu que no és lo meteix. | Mala ànima | . Batistet Ah! ja l'aplacaràs aquêt orgull! Mariagna Si | Després, es ficà dins a fer els preparatius. "Tinc por. Malasang! | Malànima | ! Catòlica havies de ser!" La senyora Dolors tenia un rosec a l'estómac, | moment i ho sabràs! —i li féu voleiar el barret que li cobria el rostre. — | Malànima | ! Ho hauria d'haver suposat! —Què vols dir? —tingué esma de quequejar en | Sacristá. ¡Y vol dir que 'l bergant d' allá baix, aquell | mal ánima | de D. Luisito vè disposat á humiliarse! Rector. Ho ha promés... | veïna donya Gaietana Renom, baronessa de Xerta, ni li va parlar del | malànima | del Terradelles i del seu notari obscur que li burxaven el cul amb ganes | que és jo estic fora de combat...Penjat hauria d'estar, aquell | malànima | !...Afusellat i que els dimonis de l'infern hi juguessin a pilota... El | de Vincennes des del vint-i-quatre de juliol per la denúncia anònima d'un | malànima | . Rousseau havia escrit una carta a la marquesa de Pompadour explicant-li | defallir, fossin també víctimes de l'orgiàstica voracitat d'aquells | malànimes | . —L'únic consol que em queda —va dir Blau quan ja es passejaven |
|