Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels consells de Metis i, amb ells, la tèrbola coneixença del bé i del	mal	. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada pel torrent
amb el senglar, que l'ajudava així, comprensiu, a passar l'hivern i el	mal	temps, abrigat per la terra. Lluny de l'estimadora, el jove hauria
les tempestes, la trista i lamentable Escil·la, canviada en lletgesa i en	mal	—no naveguis per l'estret que frega d'un cantó la seva caverna i de
amb el destí que cregui més humil." Ate "Si algun cop t'inclines a fer	mal	o a lliurar-t'hi, medita abans que t'impulsa Ate", va dir el parlador
esvalotat, i va parir bessonada, els corsers d'Aquil·les. Com que el	mal	es confon i barreja tan sovint amb la bondat i la gràcia, les Harpies
la pobra gossa". El topònim és un indici que Hècuba no va fer pas gaire	mal	—si és que escometia algun caminant que topava amb la seva esgarrifosa
serpents de plàstic. Quines noses, pobra noia! I tot per guanyar-se amb	mals	tractes la fam de la vida. Perquè el pinxo s'entreté a apallissar-la al
o l'engany, la ira, la desmesura, la venjança." "Una encarnació del	Mal	", resumia la senyora Magdalena Blasi. "L'única cosa que li aprovo és
tractar, casant-s'hi o amistançant-s'hi, una pila d'homes." "El	Mal	", continuava Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar sant
sempre misericordiosos, el varen convertir en puput. És característica la	mala	olor del niu d'aquesta bestiola, a vessar d'excrements i de tota llei de
meu comportament. Tan sols em permeto d'embadalir-me al mirall. És algun	mal	? Si algú en sofreix, com escapar a la vida de relació, a la societat dels
els homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres	mal	pensats i mal escrits i que no sabem en general res de res, ni del que
que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i	mal	escrits i que no sabem en general res de res, ni del que depèn l'exercici
concedia, apaivagada, la Ignasieta. "Tanmateix, té cara de viudo de	mala	jeia. Com es diu?" "Pan", va enunciar, cortès, Pulcre Trompel·li. "Un
, però ja se sap com és de cec el cor d'una mare. No adoptava, per un	mal	entès amor, les precaucions adequades, i vet aquí que ho pago car.
m'havia omplert el palau, com si fos un crater fora mida, de tants de	mals	, que al seu retorn els va haver d'englotir, d'un en un, arribant-ne al
i majora. Tanmateix, una casa sense home, i a l'aguait un gendre, fa de	mal	governar. La gent assegura que les viudes manem, que pilotegem al nostre
comunicar-ne les resultes. Va cultivar la poesia. Asseguren que va ser un	mal	poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no
la plaça, a la vora dels porxos, comentava: —Ja torna a ésser aquí! —Quin	mal	vent el deu haver portat? —Però, després del que ha fet, com gosa tornar?
bona. —Recordeu-vos de la seva naixença —digué una vella barbuda—:	mala	naixença, mala vida, mala mort: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot
de la seva naixença —digué una vella barbuda—: mala naixença,	mala	vida, mala mort: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És
de la seva naixença —digué una vella barbuda—: mala naixença, mala vida,	mala	mort: la hi tinc pronosticada. I s'allunyà tot senyant-se. —És fill del
manyaga: —Candiet! Escolta, Candiet! Candi s'acostava sense sospitar cap	mal	. —Candiet: mira què diuen aquests... —Va girar-se tot assenyalant el
. Per això, parlant d'ell, deia una veïna: "No sé com poden fer-li	mal	." A la casa aquella nit havien acabat de sopar. Candi se n'havia anat a
cridà, picà de peus, proferí insults; pronuncià tals paraules, de tan	mal	efecte en una dona com ella, que Joan del Santo hagué d'anar-se'n per a
amb aquell casament, inflat d'orgull per la futura nora. —No ha tingut	mal	ull, el garneu. I no sabia què inventar per veure contenta la Mila, per
per pur compromís. Si no ho feien es convidava ell, desafiant la	mala	cara i les malediccions del germanastre. —Mal llamp! Ja el tenim ací. No
ell, desafiant la mala cara i les malediccions del germanastre. —	Mal	llamp! Ja el tenim ací. No es morirà mai, el lladre! Però ell com si res
Però ell com si res. —Hola, germà; bon dia! O bé: —Et veig	mala	cara. Déu faci que no sigui res. Que Déu ens ajudi a tots! Mentrestant,
de resistència que havia maldat en ella, en un principi, per tot el	mal	que d'ell havia sentit dir, no tenia ja poder per a res. ¿Què tenia ell en
els límits! Mila ja no és la Mila, i també Candaina haurà de renunciar,	mal	que li pesi, a la seva il·lusió més cara. En el cor de Mila ha plogut
sempre una bata coberta de taques, greixosa, i tot ell empestava de	males	olors. Era aficionat a les lletres —encara que en ell dominava l'afició
dies se'l veié també amb una joveneta, una noia malalta, minada per un	mal	inguarible, que s'enamorà d'ell follament, i la qual estimà ell amb no
dels seus, de les seves amigues, de tots els qui li podien parlar. "Si	mal	no ve, es casà amb ella." "I si fos casat?" "D'un home
I Mila callà: es sentí embargada d'horror i de pietat; el cor li feia	mal	, i, sense saber per què patia per Tino, que se n'havia anat amb ella, i
el tendre amor amb què la volia. Ella li pregà que la perdonés pel	mal	que li havia causat; allò era més fort que la seva voluntat. Sempre es
no havia tastat res, i en tots els rostres es reflectia el disgust i el	mal	humor. En va el pare vol reaccionar contra aquella humiliació amb un gest
caure a casa del seu germanastre. Candaina bufava: —Ja el tenim aquí!	Mal	llamp el parteixi! Quan rebentarà! Ell es dirigia a sa cunyada. —No em
dirigia a sa cunyada. —No em trobo bé, avui, cunyada. —Ja sé de quin	mal	pateixes. La malícia de la resposta no l'immutava. —Sento un dolor aquí a
en un plor violent. L'estrenyia, l'estirava cap a ell fins a fer-li	mal	, mentre amb veu torbada gemegava: —Sileta... Em mataran! Em mataran! Vull
alegria, quan, en girar el cantó, vaig topar contra ell. No podia fer-li	mal	, car jo no era més que un infant; estic cert que me'n vaig fer més jo que
d'una ànima enverinada, d'un Randa qualsevol que troba l'ocasió del	mal	. En la nostra guerra, encara recent, hem pogut comprovar-ho de prop.
la ment de l'ancià tot es presentava disposat harmoniosament, i fins el	mal	tenia la seva justificació, car en ell prenia força la virtut. Ell li
la víctima era sempre l'home, nu i abandonat a les obscures forces del	mal	sobre la terra, i enlloc la Naturalesa no havia desplegat una tan
la seva forta constitució havia acabat per sobreposar-se finalment al	mal	, i si no es presentava cap nova complicació, no trigaria a aixecar-se.
disgustar-te, Mila estimada... Però, ¿vols dir que no has emprès un	mal	camí? ¿Vols dir que no comets una follia, Mila? ¿Has pensat en el que dirà
estimada... No en parlem més, d'allò; no et posis trista... A mi em sap	mal	per Tiago: el seu pare és un tros d'ase, però ell és un minyó de valer.
arrencar-la d'aquell camí de perdició, tots la miraven amb pena perquè el	mal	es presentava de dia en dia més irremeiable. El padrí semblava haver
Tots malparlen de mi; ja ho sé (la seva veu sonava commoguda); tots diuen	mal	de mi, tots m'odien; no cal que m'ho amaguis. Jo, per la meva banda
bona noia, Mila —interrompé ell, sense poder-se contenir—; el qui li faci	mal	no mereix perdó de Déu. Tino Costa es sentí embargat d'una tristesa

Pàgina 1 (de 945)

50 següents