×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb malagradós |
Freqüència total: 78 |
CTILC1 |
| l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t'alliberarà", comentaven, | malagradosos | , Poder i Força. I tots dos, junt amb Hefaistos, deixaven el culpable. | | els troncs i a refermar la galeria. Zorbàs els donà el bon dia, brusc, | malagradós | , es retorçà el mostatxo i va posar-se a treballar. Una desena d'obrers | | cremaran com Judas el dijous sant. —Fes el que vulguis —vaig dir, | malagradós | . Zorbàs va caure en profunda meditació. —Quina pena! —digué per fi—, | | Ma, si en tragina de morral aquest noi! Vaig mirar-me'l amb una cara tota | malagradosa | . Figurar-se que jo era capaç d'enganyar el pobre Lluís! No mereixia una | | en bones condicions, fora del contacte de l'aire i de les intervencions | malagradoses | dels insectes. De vegades sou lluny del camp i no teniu prou força | | tots asseguts a terra, girà el cap envers ell. —Què vols? —li respongué, | malagradós | . —No ens podríeu fer arribar un bocí fins ací? Ens estem morint de fam! | | molt incòmoda. —Ja diràs el que vols! —li preguntà, amb un to agre i | malagradós | . —Voldria veure l'amo —respongué en Bau. —Com s'entén, l'amo! — | | sina de totes les coses amb una acidesa de verol. Hi ha terres cenyudes i | malagradoses | en les quals el riu llisca amb uns posats temerucs i amb un silenci | | -se'n a seure a la lluneta, però quan hi era el fum del tabac la marejava, | malagradosa | , desmarxada, a dins i a fora pessigada de neguit, com si la punxessin amb | | ulls rodons i grisos sobre la mainada i, amb irritada nerviositat, grunyí | malagradós | : —Arri, al carrer!... no us hi vull, aquí al pati! Fora!— | | company Prats —i féu acció de passar endins. Però el conserge l'aturà tot | malagradós | , bo i dient-li: —Esperi's!... Qui és vostè? —Fe Beringola —contestà | | donar cap mostra de la més lleu intel·ligència. —Doneu-li això! —afegí, | malagradosa | , mentre li lliurava el paperet de Gibert. El conserge va anar-se'n | | cara en el coixí. —Així... plora, plora força! —seguí rondinant ell, tot | malagradós | i feridor.— Sembla qui sap què t'hagi dit!... Doncs, ho he dit i ho | | una hora sense ells. I prefereixen de bon tros aquests mesquins als savis | malagradosos | que, tanmateix, per respecte, sovint mantenen. La raó d'una tal | | de la vida ni tan sols ha tastat el plaer, sempre gasiu, pobre, trist, | malagradós | , sever i dur amb ell mateix, seriós i malvist dels altres, demacrat, | | "prefereix de passar per un boig i un tou que no per un assenyat i un | malagradós | ". En l'obra d'Homer, Telèmac (a qui el poeta fa tota mena d'elogis) | | a la Banca, fer una llarga estona de cua i retirar la lletra d'un empleat | malagradós | i displicent que acabava de fer un negoci i semblava que us havia fet un | | em voldrà a mi, també, ara!... I les cireres es remouen inquietes i, | malagradoses | , em miren. I la masovera ve i li diuen les cireres: —Mira, quina joia! | | malmetre, malmenar. malapte, maldestre, malcontent, malsà, | malagradós | , malcurós; malastruc, benastruc; malagraït; malsofert; malvist, benvist; | | —Portem anys de casats... Tu no coneixes els homes. Ha estat indiferent, | malagradós | . Sovint, a la primeria, em preguntava per què es devia haver casat amb | | saber on eren, els cohibia una mica. La tortuga se'ls havia mostrat molt | malagradosa | . I si, aventurant-se pel jardí, els sortia alguna altra bestiola més | | a voltar! —rondinà el petit. —¿Ah, sí? ¿No em vols ajudar, | malagradós | ? Ja hi anirem, a voltar. Au, ajuda'm! —Sí!... ¿I anirem | | tiquet amb un punt de desdeny molt adequat. Però la seva aspror no és pas | malagradosa | , ni és incapaç d'endolcir-se algun cop amb un punt de somrís que | | alguna bala de canó al campament, la passivitat forçada ens feia ser | malagradosos | . El tercer dia van cridar una companyia de les nostres i van escollir la | | les vostres ordres. —Com tens organitzat el servei?— Vaig donar-li la més | malagradosa | de les informacions. —Res més. Estigues preparat. —Ja ho estic. Pel que | | algú de deixar-se retratar, ja sense bromes, amb quatre paraules | malagradoses | . A la tarda, estava llest; entrava a qualsevol indret, a La Conga, | | graons costen de pujar; mes tant com els febles o els brètols temen ser | malagradosos | als tirans, l'home empresonat per un ideal, sent la presó endolcida en | | de peu, i els uns amb llàgrimes i sanglots i els altres amb posat | malagradós | i paraula barroera, bescantaven els galifardeus del veïnat que no eren de | | amb un sol accent fals els més bells versos alemanys! Quina impressió més | malagradosa | resulta si un individu declama el /Capbussador\ de Schiller: | | sa banda, el torrent de Mala-Sang, ple a seny, devallava més precipitat y | malagradós | que sempre, y no podent enfilar son cabal tot sencer per l'ull del | | otomà, està en mans dels àrabs. Ample és el tema i comportaria tòpics | malagradosos | , però cal esmentar alguna de les peculiaritats de l'Islam en aquest punt. | | i amarga correspondencia, esmussant-lo amb la meva ingratitut, i sent | malagradós | a son gust per les meves recaigudes en la desobediencia? ¿No he estat | | l'acció present. Però cal una conversió... Si tants de vells són | malagradosos | i es queixen que estan abandonats, és perquè no pensen més que en ells | | coll, sinó que constantment hi pensa, comença el dia amb ell i l'abandona | malagradosa | si li demanen de fer quelcom. Aquests desigs infantils persisteixen en la | | des de fora, quelcom que tenim davant nostre fent-nos un posat coercitiu | malagradós | ... F. B.. Sí, el problema és que els homes ens considerem cèl·lules | | s'ha d'obeir. I s'ha d'obeir en la serenitat retrobada, sense un rebuig | malagradós | , amb alegria. Havien dit a l'infant que no s'acostés al recó més ombriu | | i els intendents. I aquell exèrcit que Catalunya hagué de suportar | malagradosa | , a fi que garantís una subjecció més segura a la règia autoritat, fou | | la seua abundant floració, blanca o violàcea, i perquè al tocar-la esdevé | malagradosa | al tacte i quasi sense olor. Rebaixa la tensió sanguínia i ensems s'usa | | esquerpa com la gossa amb els cadells. Es torna aspra, amb tots | malagradosa | , amb els amics i amb aquells que no ho són. És com la | | i que m'estalvieu, aquesta nit, l'enuig que em podrien causar els renys | malagradosos | del meu pare i de la meva mare. Si m'atorgueu generosament la gràcia que | | roba de dormir i estrenyacaps, portant un llum. Faust es desentén d'ell, | malagradós | .)] Wagner He sentit declamar... Una tragèdia grega? L'eloqüència avui dia | | o no responia a les amoretes dels antics galantejadors, o els rebia | malagradosa | o es desfeia en plors. Un dia l'un, l'endemà un altre desertaren tots la | | estàvem aquells dies que hi era ell, de vacances! Júlia És un | malagradós | ! Elvira Mira que tractar així unes noies com nosaltres!... | | L'amo m'estima... Reina Ja ho sé; però tu ets molt | mal agradosa | , i hauries d'alegrar-te perquè vénen els companys del teu pare... | | Els maldecaps que et busques amb això si no hi tens compte! Et faràs el | malagradós | i a l'últim el perdonaràs i això sense que t'ho agraeixi. | | que no és hora. Encara no m'has dat lo que has promès... Capitá | Malagradosa | ! Soldat 1er· I avareu-la fora... Capitá I tu, calla, | | com si tingués por. A l'endemà dematí, quan entrà'l metge tot | mal-agradós | y amohinat —en aquella casa ningú pagava l'iguala— trobà a la Conca ja | | més que berros! Sembleu escorsons! —Ay, llamp! Calla tu, rot, que ets més | malagradós | que una garbinada,— li havia respost la Gonya ab sa veuassa mofeta. Y el | | Mossen Jaume; y tots fins lo vicari Mossen Ramon, que era un bon xich | mal agradós | , se dalian per sentirla, sense que cap d' ells pensés en tornarli 'l | | de totas las imperfeccions de sa mare. De mena menuda com ella; com ella | malagradosas | ; com ella impresionables y egoistas fins més enllá de tota ponderació. |
|