DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
malalt A 3941 oc.
malalt M 7325 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb malalt Freqüència total:  11266 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'entusiasmava llagrimejant l'obès i opulent progenitor. "Ens tombarà malalt", es lamentava, amb l'ai al cor, l'atribolada mare. "De berengitis",
sempre en un somni, allunyada de tot i distreta, i fins, a vegades, com malalta. No obstant això, Mila del Santo estava amb tots: estimava les amigues de
Pensa en els fets; no miris les paraules, i recorda que quan estigueres malalta, després del part de la nena, es passà tota una nit al teu capçal sense
la matinada. Per aquells dies se'l veié també amb una joveneta, una noia malalta, minada per un mal inguarible, que s'enamorà d'ell follament, i la qual
féu —era aquesta la segona volta—, Màrius, el seu més íntim amic, estava malalt. Aquesta vegada Tino Costa ho digué a la seva mare. A la nit, acabat de
més abatut que la vegada primera, més desesperançat. Màrius continuava malalt. Preguntava per ell a tota hora, però Tino Costa no va anar-lo a veure,
sentí encara més per Sileta, que es quedaria sola a la casa amb el pare malalt. Després Tino Costa, pensant en Randa, s'enfonsà en diverses reflexions a
escenes que encara avui, a través dels temps transcorreguts, el posaven malalt. Havia vist cometre les més grosses atrocitats amb indefensos animals;
la seva imaginació. En llegir-lo, la seva simple evocació el posava malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava
una cosa d'ell, Mila, que et farà riure. ¿Te'n recordes, de quan estigué malalt, de quan ja li preparaven l'equipatge? Ja saps com se les va veure
preocupat. Acabat de sopar, Sileta s'acomiadà per anar a fer companyia al malalt. —¿No esperes ni que arribi ell, Sileta? —li preguntà Tino Costa,
Ell prosseguí: —Quan la vaig veure aquí a Santa Maria jo em sentia malalt. Ella se m'aparegué com el remei de tots els meus mals, i el meu cor i la
un engany? Què podia tenir ell de comú amb aquella ànima lluminosa, ell, malalt d'impossibles nostàlgies, perseguit sense treva per una atroç inquietud,
era impossible ocultar-li, ho endevinava tot amb aquesta lucidesa dels malalts, els sentits afinats dels quals estan sempre desperts a llur principal
a casa de Maria Àgueda, a veure alguna amiga, a passejar un xic. El malalt, a penes la perdia de vista, ja patia per l'absència d'ella; des del punt
Mossèn Anselm havia escrit a la presó. Havien contestat que el noi estava malalt. —Esperàvem veure'l aviat entre nosaltres, i ara... Guardà silenci. Maria
mà pel front i es digué, com s'havia dit ja altres vegades: "Deus estar malalt: aquest sentiment no és natural: deus estar seriosament malalt". S'ho
estar malalt: aquest sentiment no és natural: deus estar seriosament malalt". S'ho digué articulant les paraules, segons que solia fer-ho en els
Tornà a eixugar-se la suor que li rajava pel front. "Deus estar malalt, malalt de veritat", es repetí, encara, en veu alta. Es sentí l'espetec
Tornà a eixugar-se la suor que li rajava pel front. "Deus estar malalt, malalt de veritat", es repetí, encara, en veu alta. Es sentí l'espetec d'un tro
Perdona'm. Però em sentia tan intranquil·la! M'havien dit que estaves malalt, i feia tants dies que no et veia, que no sabia res de tu! I ara...
de totes passades volia anar trobar al seu rival. Es deia que Mila estava malalta del disgust, i els més violents improperis tornaven a ésser llençats
saltat del carro i s'avançà devers l'entrada. —Escolta'm, Joan: Mila està malalta... Se l'apartà gairebé amb violència i prosseguí el seu camí. El padrí
La majoria eren treballades en guix, i una o dues en marbre... —Has estat malalt, Tino Costa; no ho pots negar. —Res; cosa dels nervis. Necessitava
pensat, Candi continuava tancat. I sabé més encara: que estava greument malalt. Tot succeïa, doncs, com ell havia temut el primer dia, i tot feia
anticipar-se perfectament l'acolliment que li faria, sobretot sentint-se malalt; amb això, la profunda repugnància que havia sempre experimentat davant
únicament de proporcionar-li una alegria inútil. Esperaria veure si el malalt millorava, i en aquest cas miraria d'ajudar-lo en allò que pogués. Tino
en contacte amb una de les germanes de la Caritat que tenien cura dels malalts, la qual li facilità l'accés a la cambra mortuòria. Tino Costa, al costat
(en la petita habitació); és una nena dèbil i indefensa; està una mica malalta i tus sovint; la seva veu és tendra i suplicant com una veu d'infant:
i compadir-la. Mila s'aprima, i de dia en dia apareix més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s'asseu a taula i espera que
i l'esperança de Mila no s'ha realitzat: ell no ha vingut. Mila es sent malalta i molts matins li costa àdhuc alçar-se del llit. No obstant ell, el seu
com sigui. Mila sent que si continua així acabarà per embogir o per estar malalta de veritat. Així va afermant-se més i més en la seva idea, va madurant la
desvetllat per servir-la, sobretot després d'haver sabut qui era. Estava malalta; tenia febre sovint; el cos li dolia tot i els seus peus eren una nafra
que a ell la fatiga li guanyava també l'esperit; ell tornava amb l'ànima malalta de tristesa, d'enuig, de desil·lusions. Només una cosa el menava:
Havia patit privacions, humiliacions, ofenses potser més greus; va estar malalt i havia desitjat morir (Mila estava sempre present en la seva ànima, i
ja mai més. La primera notícia que tingué de Sia fou que estava greument malalta —ho sabé per la seva antiga dispesera, que va saber-ho, al seu torn, per
ciutat; tot el dolor de la vida que menà després; l'arrossegar el seu cos malalt entre el vici i la misèria, bevent i embriagant-se per no recordar, fins
la pluja i el vent i la desesperada tristor de la seva ànima. Es sentia malalt, i, no obstant, una energia portentosa l'empenyia endavant un cop més:
els ulls llagrimosos al cel, tot demanant llum i conhort. En ella estigué malalt, al seu llit; en ella s'adormí abaltit per la febre, i en ella va obrir
a què havia arribat. "Sóc com una bèstia ferida —es repetí—; estic malalt, porto una ferida mortal." I la seva casa, amb la seva mare a la taula,
panteixant, com si alleugés amb ella el seu pit, com la queixa d'un malalt: "Vina... Vina...", sense mirar-lo. Sileta, mentrestant, continuava
parà. —La del Noro ha dit que s'han tingut notícies de Mila. Diu que està malalta, però que no trigarà a tornar. —Per a ella haurà estat una sort. Qui ho
. No et faré patir més. Em perdones, pare? Escolta'm, pare: jo em sento malalta, molt malalta. Penso que potser em moriré... —Mila... —Si em morís, pare;
patir més. Em perdones, pare? Escolta'm, pare: jo em sento malalta, molt malalta. Penso que potser em moriré... —Mila... —Si em morís, pare; si un dia
tenia els ulls plens de llàgrimes i caminava com un embriac. Mila estava malalta: la febre no la deixava; la seva postració física era de dia en dia més
pensen que s'han de morir l'endemà." I recordava, per animar-se, casos de malalts com Mila, els quals, convençuts que tenien la mort pròxima, havien, amb
que les meves forces siguin tan escasses. La veritat és que estic molt malalta... Només una mica... El temps de fer aquest nus... Ai, aquesta corda!...
seves martingales per eixamplar-se el patrimoni. Balzac ho endevina. El malalt que, amb la mirada extàtica, s'enlluerna davant el munt de lluïsos
i trampejant, tractarà de resistir-s'hi. Com va fer Erasme, el pobre, malalt, dèbil, previngut, reticent, enginyós, equívoc Erasme de Rotterdam...
l'animal sa. Però aquest home no existeix: l'home és sempre un animal malalt. I quan no busca remei —o calmant— en la lectura, el trobarà en d'altres

  Pàgina 1 (de 226) 50 següents »