×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb malcriat |
Freqüència total: 119 |
CTILC1 |
mena; no s'irritava i si, anant pel carrer, descobria un grup de noiets | malcriats | —ho eren tots—, girava cua, car sabia el que en podia esperar; els crits | féu construir un monument en marbre de Carrara a la memòria del secretari | malcriat | . Aquest monument es conserva a l'històric petit palau de Miramar, a | Ens repartíem, —duent-la sobre els genolls,— una nena divinament | malcriada | , la mare de la qual no sabia avenir-se del nostre aspecte de gent de | una joguina molt volguda i altament suggestiva. I com les d'un nin | mal criat | i ferest, a punt de mossegar iradament, eren la seva cara i la seva | automàticament. Però, retenint l'impuls de sacsejar-la com una criatura | malcriada | , la qual es vol fer contestar, es desfogà dient: —Tota la culpa, la té ton | malaptesa (der. de malapte), malcriadesa (der. de | malcriat | ), malastrugança i benastrugança (der. de malastruc i | fins a l'agüela més bigotuda i arrufar los cabells a la més plorona i | malcriada | de les banderoletes; com lo mateix atenia a l'oficial que al senyor i al | —Mestre, ahi en va u; ja pot amanir la falç que va de tarrancs. —¡ | Mal criat | ! Això no es diu —li reprenia l'amo mirant per damunt de les ulleres. —I ¿ | —¡Ves-te'n descarat! ¡Si m'has alçat a l'aire! ¡Corre, | malcriat | ! —li diu pegant-li un calpissot. —¡Eh! dones, dones, escolteu, | gillona que 's ficava dins del servell, día: "¿quí eres tú tan | mal criat | com gran que t' has atrevit a japarme com si yo fora despreciable?" L' | y no consentixch que ningú 'm falte, dispòst a castigar com es mereix al | mal criat | que s' atrevixca a ferho; per lo mateix, arrepentixte del mal tracte que | Quínes fisgues de tots els forasters que acudíen!, i no 's diga dels més | malcriats | , qu' en tots els llocs se 'n troben de aquèst génere, que feen burla de | que deixen nòm per a una eternitat, per les fisgoneríes de les gents | malcriades | dels pòbles veíns; per atra banda, la veritat era qu' el santet que | un tipo popular a València fea per aquella època les delícies dels | malcriats | . 1882 Pel mes de març el simpático Milá treballava a | que fan que els ametllerars tinguin mal aspecte. Demés, un arbre | malcriat | , dificulta molt les llaurades, impedint que s'acostin els instruments de | amb les més lleus unglades de l'existència, fou Alexandre Plana un nen | mal criat | i un ser desgraciadíssim, que posseí la gran elegància d'amagar el seu | , que si el nen està angoixat, que si el nen és rebec, que si el nen està | malcriat | , etcètera. De cada deu psicòlegs, vuit parlen de problemes infantils amb | d'ara són néts dels fadristerns de fa un segle, barroers, grollers, | malcriats | i no precisament refinats. Què els refinà? El contacte amb gent refinada. | a parar en Ramon? No havia donat mai més senyals de vida. Com mort. Era | malcriat | però no era dolent. El que haurien necessitat tant ell com la Maria era | delinqüent menor d'edat, mal social, organisme tarat, individu | malcriat | , noi malalt. El nostre intent serà mirar de restaurar la individualitat a | prou, no li han trobat cap vici ni anomalia, és que es tracta d'un noi | malcriat | . Val a dir, a favor d'ells, que les recerques de la psicopatologia | en excessos blasmables. Després del "criminal nat" vingué el "criminal | malcriat | ". Aquesta nova tendència aparegué en psiquiatria a la primeria d'aquest | era adés un delinqüent adés un malalt, adés un nen mutilat adés un noi | malcriat | ; aquest lladre de línies tan imprecises, comunes i poc específiques, que | li passava res a Dick. Crec que em volia vore... Ja he dit que és un gos | malcriat | . Pero malcriat per mi solament. Total: Vaig jugar ab ell una miqueta. Jo | un dia que sa tia estava molt disgustada perque ell havia segut un xiquet | malcriat | . Esta acció sí que fón bona, bona, no se m'oblida. I a més que naixqué | llirons i canuts, ocupava una cantonada i oferia la seua mercaderia als | malcriats | d'aquells temps. Però el més saborós de tot, eren els diàlegs que allí | i les angoixes que passaren no són de dir, amb set infants missers i | malcriats | , delicats com paper de seda, travessant camins i contrades desconegudes, | —i quan estava de millor humor pensava que eren uns recapitolejadors | malcriats | i remugaires—, i el seu mal exemple s'estenia per tot el món com l'aigua, | natural que casi no deuria apuntarse. No obstant, hi ha noys y noyas tant | mal criats | que al aixecarse del llit, pitjor que si fossin bestiolas no més s' | darrera 'ls altres sense inquietarse ó ferse mofas. N' hi ha que son tant | mal criats | , que no contents de disputarse ab los companys d' escola cercan rahons | qu' un dels seus fillets ha quedat ab gana. 21. Es propi de gent | mal criada | lo trovar taras en lo menjar... richs ó pobres, joves ó vells, ignorants | alló que sembla tant dur d'empassar, alló que fa cridar tant á la gent | mal criada | . 24. Los noys ben criats no bufan quan lo menjar es massa | sense murmurar y cap á classe falta gent ...no escoltant may als noys | mal criats | que tenen la costum dolentissima de fer véure que van á l' escola y en | feynas qu' instruheixin ó sigan d' utilitat per la casa. 34. Son | mal criats | los infants que després d' haber sopat s' arrossegan per banchs y | cosas passadas, ó del pervindre de llurs fillets. 36. També son | mal criats | los infants que no sabent que dir, cridan que tenen por, que véhuen | la matinada ohint missa major. Á l' iglesia 38. Es propi de gent | mal criada | lo de presentarse á l' iglesia espellifats y bruts ...cal considerar que | pausadament al carrer ...abstenintse de fer com certas personas tant | mal criadas | qu' en próu feynas lo sacerdot está per terminar la missa, ja giran cúa y | s' hagi de guanyar ...y com fins jugant pinyols ó pedretas hi ha noys tan | mal criats | que cridan, patejan, si de cas perden, sápigan eixos tals que llurs | de llur mare y 's trovan ab la ma ferotge y 'l riure estúpit d' un | mal criat | que se 'ls fica á la pitrera, acte qu' ademes de ser cruel es perjudicial | los infants que ningú estima, aquells ab qui ningu vol tractes: Los | Mal Criats | . Adéu á la escola Los noys, passat lo present llibret, sabudas ben bé | épocas ó circunstancias; d' aquí suvint la brometa tonta que alguns | mal criats | fan de certs oficis que en tal localitat semblan poch importants y que ho | llavors més que may hauran de tenir present que si es lletja taca lo ser | mal criat | , en un modest obrer; es defecte repugnant en persona que poca ó molta | seus fills á ningú feyan mal, ni inquietavan, que los meus eran los | mal criats | ; y eixint las mares, mogueren tal alborot, que si jo no hagues marxát, | no se entendrer, y es: que no podem pas negar, quel's fills viciosos y | mal criats | son sens número; y també coneixem, que los pares tenen la culpa; de modo, | qual resultan uns fills com uns cent péus, incapassos d' estimar á ningú, | mal criats | , murriets, vagos y desaplicats. En los matrimonis cristiáns y bèn | de prémis, ni de cástichs, essent voluntarioses, rabeques, ploraneres y | mal criades | fins á la quinta essencia. Son un vertader silici y moltes voltes un | periodistas, desprès de plantejat lo nou Códich penal. Tots ells bastant | mal criats | , s' endugueren tres carbassas com tres llunas plenas. Per últim vingué lo | gran, caballers, L'alborót desenfrenat De tan de chic | mal criat | En les plases y carrers, Escándalo autorisat. * * | periòdics del partit carliste, se pòt comparar molt be á un chiquet | mal criat | d'una casa gran. Com á este, s'els aguanten totes les inconveniensies y | t'ha cercada sa enamorada que tens? No sé perque t'entretens emb'aquexa | mal criada | . Roagó. Jo no tenc de menester qu'altri em fasse s'escudella: jo |
|