×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb maldat |
Freqüència total: 865 |
CTILC1 |
les cordes vocals i les dels aparells. Per què són tan perverses? La | maldat | és de debò un dels misteris més foscos i tristos del nostre món de | a poc a poc anà sentint-se enfonsat en aquell abisme incomprensible de la | maldat | humana que tant l'havia turmentat al llarg de la seva vida. "És la | ni els possibles perills que poden sortir-li al pas, ni el record de la | maldat | del món, la poden deturar; tampoc la presència del seu pare allí a la | deixarem temptar perquè en aquests dos anys plens de baixesa, vergonya, | maldat | , hi hem de trobar també tant sofriment que sens dubte l'havien de conduir | Cèlia, i l'obligà a abandonar la casa que estimava, i l'empenyé a tanta | maldat | gratuïta, i aquesta sola cosa eren els ulls de Carolina, més ben dit el | una vegada més, tancant una vegada més la porta de la seva casa a la | maldat | i el vici. Cèlia, la pobra, gairebé muda Cèlia, sembla l'instrument usat | aquesta carta, si no és com a símbol de tota l'estupidesa, la buidor, la | maldat | de Carolina. Devia llegir-la de tant en tant per conservar el seu odi per | i en el to hi havia una mena de venjança, però en el fons no hi havia | maldat | , perquè no n'hi havia a la seva ànima. —Mire-se'l, tio Guatxes, | a imaginar que es pogués amagar una altra causa; no podia concebre tanta | maldat | . Li amollà una mica d'aigua; però, quan va tornar, la figuera estava | els ulls fits al lloc on havia escarbotat. Allí hi havia la prova de la | maldat | ; ja no hi havia dubte. Un enorme clau brut i rovellat havia estat clavat | borbolleig insultant... Veié el rostre al seu davant, amb l'expressió de | maldat | , i li sentí la veu: "A vore si et penses que ""domés"" has | meitat del segle XIX, i sobretot, basant-se en la teoria de la | maldat | consubstancial de l'Estat, el desfici anarquista de la població obrera. | Conec molt bé lo que és una mala llengua. Ho sé. Però també sé que ses | maldats | són com ses escopinades en el Cel, que cauen damunt es qui escup. Me'n | abans descrita com una actitud que pretén eliminar de l'experiència la | maldat | i del raonament la mentida. El seny és així, a l'ensems, una saviesa i | braços al cos: —No em toqueu, gent horrible. Déu us ha de castigar. —Les | maldats | són el que Déu castiga —objecta Teresa, impassible com una santa Teresa | y donarme clavells com á la Sofía meteixa? No es mal fet aixó, no es una | maldat | , una infamia? que 'l demano jo, que 'l busco, que li he dit may que 'm | per virtut? No ho sap pas, ell. És bo perquè no té egoisme, germen de tota | maldat | . És massa bo, i això és un perill. La seva bondat és irreflexiva, | del mateix desesper. ¿Com fou possible tanta | maldat | en Esperits celestes? ¿Quins prodigis, però, seran capaços | més que cap, l'obtindran rares vegades (per la seva | maldat | ) o hauran de veure-la guanyada per un altre no tan digne; | dolentes, i a veure en lluita la divina gràcia amb la | maldat | dels homes, perquè aprenguis com és la veritable paciència, | la Llei els fou donada perquè els mostri llur natural | maldat | i encengui lluites entre Pecat i Llei, fins que, quan vegin | el cap. Es feren l'ullet, xiuxiuejaren i es van posar a riure. —Quina | maldat | ! —grunyí Zorbàs—. Els llops no es mengen ells amb ells, però els monjos | les faldilles sense una ombra de sutzura. La pobreta no imaginava pas la | maldat | de les germanes i fins se donava ella mateixa la culpa. El vell Martí se | amb una actitud glaçada d'odi, però l'experiència de l'altre en la seva | maldat | no permet de trobar el camí de l'amor. Els textos citats, entre altres, | qualsevol infàmia, no recular davant de cap vilesa, complaure's en tota | maldat | , aquestes són les grans virtuts del dia. Qui traeix l'amic, qui ven pare | per nosaltres? No és de la nostra tribu no tenint potes (i té uns ulls de | maldat | ...) —digué Bagheera. —És molt vella i astuta. I demés, sempre està | la rialla de les ones: —Tu, serp! Tu, una serp! Serp, fàstic, | maldat | . Avorrible tot. On era el bé, l'absolut bé delitós? Havia d'escoltar | com són, inexpugnables, semblants als déus. La virtut és més forta que la | maldat | VII. No cal que diguis, com acostumes, que aquest nostre savi no | l'esperit que vacil·la, sense adreçar-se fortament a l'honestedat ni a la | maldat | , no tant te la puc explicar tota alhora, com per parts. Jo et diré tot el | amb bondat no té cap mèrit de que en tingui. Com el que neix sense o amb | maldat | tampoc té cap culpa de tenir-ne. La naturalesa fa el seu fet, sense | i aquesta fi, el més ridícul de tot, que farà semblar que per | maldat | i covardia ens havem desentès del que passava sense salvar-te ni | evitar el càstig. S. —Fins sostenen, Eutífron, que han comès la | maldat | i que malgrat aquesta confessió no se'ls ha de castigar? E. | atemoreixen l'home sense adquirir, tanmateix, una bonesa o una | maldat | específiques. Per això, a mesura que es concreten en una munió d'éssers | els atribuïa tots els defectes i els creia capaços de totes les | maldats | , així que li trencaven el plat bonic. Per acabar-lo d'enfurismar contra | mútuament, sinó que es martiritzaven i es feien tota mena de | maldats | , a part de certs actes d'heroisme que de vegades venien a il·luminar | les seves passions insaciables, i la seva set inextingible d'or i de | maldat | , va resultar que la duresa de la lliçó havia escarmentat a molts, com | noblesa, amb el talent del comediògraf que sap on s'amaga la feblesa i la | maldat | humanes, i l'alenada del poeta que coneix el sabor, el color i la gràcia | —respongué Joan Antoni— que són llurs estupideses, més que no pas llurs | maldats | , les que fan barallar els homes. —Però ja veus els bons propòsits de tots | Perquè la Lluïsa era una criatura de Déu. En ella no hi havia cap | maldat | intrínseca: eren volves de l'era les màcules de la seva ànima. Tu ets com | paraules de l'òliba veié clar tot el passat de la seva vida. Quantes de | maldats | que li havien semblat divertiments! Quina ingratitud en paga de tants de | és una bona mostra, s'adreça a provar, amb l'exemple de la | maldat | dels homes complicats, dels ciutadans, la superioritat de la naturalesa, | Geis evoca un aspecte oposat: la solitud davant de Déu, ara ofès per la | maldat | humana, que admet la companyia d'un mortal ple d'aflicció. La intimitat | a donar-li un sobrenom dignificador: "El Gran"! Gran, en tot cas, en la | maldat | , i ningú més cruel que ell, ja que, entre molts altres crims comesos, ha | igual, igualtat; lleial, lleialtat; cruel, crueltat; bo, bondat; mal, | maldat | . Molts adjectius en id admeten, al costat del derivat en | bo, bonesa i bondat; mal, malesa i | maldat | ; flac, flaquesa i flaquedat. Cp. fosc, | o servilisme. Són de naturalesa i no de grau les notes que separen la | maldat | del bé. Aquesta reflexió cal tenir-la en compte per tal d'orientar les | tan deformat, que no té del llegendari més que la seva inclinació a la | maldat | . És, tanmateix, el primer intent de portar el mite al teatre i de | del Bé i exalten el seu senyor, el comte Arnau, que és la devastació i la | maldat | personificades. El conjurat es presenta aparatosament a cavall i l'ermita | terra i acabarà així la seva ronda maleïda voltat de mals esperits i de | maldat | . I es redimirà precisament per una cançó, per bé que no pas la seva, i | Arnau el cerca vanament pertot arreu i només descobreix egoisme i | maldat | ; un dia troba Adelaisa, convertida en meretriu i amant de rics i |
|