DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
maldat F 865 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb maldat Freqüència total:  865 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les cordes vocals i les dels aparells. Per què són tan perverses? La maldat és de debò un dels misteris més foscos i tristos del nostre món de
a poc a poc anà sentint-se enfonsat en aquell abisme incomprensible de la maldat humana que tant l'havia turmentat al llarg de la seva vida. "És la
ni els possibles perills que poden sortir-li al pas, ni el record de la maldat del món, la poden deturar; tampoc la presència del seu pare allí a la
deixarem temptar perquè en aquests dos anys plens de baixesa, vergonya, maldat, hi hem de trobar també tant sofriment que sens dubte l'havien de conduir
Cèlia, i l'obligà a abandonar la casa que estimava, i l'empenyé a tanta maldat gratuïta, i aquesta sola cosa eren els ulls de Carolina, més ben dit el
una vegada més, tancant una vegada més la porta de la seva casa a la maldat i el vici. Cèlia, la pobra, gairebé muda Cèlia, sembla l'instrument usat
aquesta carta, si no és com a símbol de tota l'estupidesa, la buidor, la maldat de Carolina. Devia llegir-la de tant en tant per conservar el seu odi per
i en el to hi havia una mena de venjança, però en el fons no hi havia maldat, perquè no n'hi havia a la seva ànima. —Mire-se'l, tio Guatxes,
a imaginar que es pogués amagar una altra causa; no podia concebre tanta maldat. Li amollà una mica d'aigua; però, quan va tornar, la figuera estava
els ulls fits al lloc on havia escarbotat. Allí hi havia la prova de la maldat; ja no hi havia dubte. Un enorme clau brut i rovellat havia estat clavat
borbolleig insultant... Veié el rostre al seu davant, amb l'expressió de maldat, i li sentí la veu: "A vore si et penses que ""domés"" has
meitat del segle XIX, i sobretot, basant-se en la teoria de la maldat consubstancial de l'Estat, el desfici anarquista de la població obrera.
Conec molt bé lo que és una mala llengua. Ho sé. Però també sé que ses maldats són com ses escopinades en el Cel, que cauen damunt es qui escup. Me'n
abans descrita com una actitud que pretén eliminar de l'experiència la maldat i del raonament la mentida. El seny és així, a l'ensems, una saviesa i
braços al cos: —No em toqueu, gent horrible. Déu us ha de castigar. —Les maldats són el que Déu castiga —objecta Teresa, impassible com una santa Teresa
y donarme clavells com á la Sofía meteixa? No es mal fet aixó, no es una maldat, una infamia? que 'l demano jo, que 'l busco, que li he dit may que 'm
per virtut? No ho sap pas, ell. És bo perquè no té egoisme, germen de tota maldat. És massa bo, i això és un perill. La seva bondat és irreflexiva,
del mateix desesper. ¿Com fou possible tanta maldat en Esperits celestes? ¿Quins prodigis, però, seran capaços
més que cap, l'obtindran rares vegades (per la seva maldat) o hauran de veure-la guanyada per un altre no tan digne;
dolentes, i a veure en lluita la divina gràcia amb la maldat dels homes, perquè aprenguis com és la veritable paciència,
la Llei els fou donada perquè els mostri llur natural maldat i encengui lluites entre Pecat i Llei, fins que, quan vegin
el cap. Es feren l'ullet, xiuxiuejaren i es van posar a riure. —Quina maldat! —grunyí Zorbàs—. Els llops no es mengen ells amb ells, però els monjos
les faldilles sense una ombra de sutzura. La pobreta no imaginava pas la maldat de les germanes i fins se donava ella mateixa la culpa. El vell Martí se
amb una actitud glaçada d'odi, però l'experiència de l'altre en la seva maldat no permet de trobar el camí de l'amor. Els textos citats, entre altres,
qualsevol infàmia, no recular davant de cap vilesa, complaure's en tota maldat, aquestes són les grans virtuts del dia. Qui traeix l'amic, qui ven pare
per nosaltres? No és de la nostra tribu no tenint potes (i té uns ulls de maldat...) —digué Bagheera. —És molt vella i astuta. I demés, sempre està
la rialla de les ones: —Tu, serp! Tu, una serp! Serp, fàstic, maldat. Avorrible tot. On era el bé, l'absolut bé delitós? Havia d'escoltar
com són, inexpugnables, semblants als déus. La virtut és més forta que la maldat VII. No cal que diguis, com acostumes, que aquest nostre savi no
l'esperit que vacil·la, sense adreçar-se fortament a l'honestedat ni a la maldat, no tant te la puc explicar tota alhora, com per parts. Jo et diré tot el
amb bondat no té cap mèrit de que en tingui. Com el que neix sense o amb maldat tampoc té cap culpa de tenir-ne. La naturalesa fa el seu fet, sense
i aquesta fi, el més ridícul de tot, que farà semblar que per maldat i covardia ens havem desentès del que passava sense salvar-te ni
evitar el càstig. S. —Fins sostenen, Eutífron, que han comès la maldat i que malgrat aquesta confessió no se'ls ha de castigar? E.
atemoreixen l'home sense adquirir, tanmateix, una bonesa o una maldat específiques. Per això, a mesura que es concreten en una munió d'éssers
els atribuïa tots els defectes i els creia capaços de totes les maldats, així que li trencaven el plat bonic. Per acabar-lo d'enfurismar contra
mútuament, sinó que es martiritzaven i es feien tota mena de maldats, a part de certs actes d'heroisme que de vegades venien a il·luminar
les seves passions insaciables, i la seva set inextingible d'or i de maldat, va resultar que la duresa de la lliçó havia escarmentat a molts, com
noblesa, amb el talent del comediògraf que sap on s'amaga la feblesa i la maldat humanes, i l'alenada del poeta que coneix el sabor, el color i la gràcia
—respongué Joan Antoni— que són llurs estupideses, més que no pas llurs maldats, les que fan barallar els homes. —Però ja veus els bons propòsits de tots
Perquè la Lluïsa era una criatura de Déu. En ella no hi havia cap maldat intrínseca: eren volves de l'era les màcules de la seva ànima. Tu ets com
paraules de l'òliba veié clar tot el passat de la seva vida. Quantes de maldats que li havien semblat divertiments! Quina ingratitud en paga de tants de
és una bona mostra, s'adreça a provar, amb l'exemple de la maldat dels homes complicats, dels ciutadans, la superioritat de la naturalesa,
Geis evoca un aspecte oposat: la solitud davant de Déu, ara ofès per la maldat humana, que admet la companyia d'un mortal ple d'aflicció. La intimitat
a donar-li un sobrenom dignificador: "El Gran"! Gran, en tot cas, en la maldat, i ningú més cruel que ell, ja que, entre molts altres crims comesos, ha
igual, igualtat; lleial, lleialtat; cruel, crueltat; bo, bondat; mal, maldat. Molts adjectius en id admeten, al costat del derivat en
bo, bonesa i bondat; mal, malesa i maldat; flac, flaquesa i flaquedat. Cp. fosc,
o servilisme. Són de naturalesa i no de grau les notes que separen la maldat del bé. Aquesta reflexió cal tenir-la en compte per tal d'orientar les
tan deformat, que no té del llegendari més que la seva inclinació a la maldat. És, tanmateix, el primer intent de portar el mite al teatre i de
del Bé i exalten el seu senyor, el comte Arnau, que és la devastació i la maldat personificades. El conjurat es presenta aparatosament a cavall i l'ermita
terra i acabarà així la seva ronda maleïda voltat de mals esperits i de maldat. I es redimirà precisament per una cançó, per bé que no pas la seva, i
Arnau el cerca vanament pertot arreu i només descobreix egoisme i maldat; un dia troba Adelaisa, convertida en meretriu i amant de rics i

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »