DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
maldecap M 881 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb maldecap Freqüència total:  881 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

conill, a aquesta veritat elemental. "I coneix vostè les raons dels seus maldecaps?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Molt íntimes", sospirava
viure. Enyoro les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests maldecaps, amb dies i dies sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per
esgarrapades al rebost del seu germanastre vivia lliure d'inquietuds i de maldecaps. Tenia poques necessitats, i si demanava quelcom al seu germanastre, o bé
ponderaven la delícia d'un món no contaminat per les convencions ni els maldecaps de l'etiqueta. La curiositat etnogràfica es projectava, aleshores, sobre
havia de fer; sobretot, quan es queixava per aquests motius, si passava maldecaps d'aquest ordre —"De maldecaps, no en falten, ni preocupacions", "No sé
es queixava per aquests motius, si passava maldecaps d'aquest ordre —"De maldecaps, no en falten, ni preocupacions", "No sé on anirem a parar", "Això
fer-se endevinar el que els havia de succeir, com si un no tingués prou maldecaps sabuts; però, en fi, ells sabien el que es feien, perquè ja ho saps: qui
nostre ésser col·lectiu, ens hauríem estalviat moltes divagacions i els maldecaps subsegüents. No fou així, i ens n'hem de plànyer. El sentit pregon de la
el pluralisme hispànic medieval no provocà ni trontolls, ni topades, ni maldecaps entre catalans i castellans. La millor prova del que diem fou l'enèrgica
espanyola i capital de la monarquia. Tanmateix, això no els donava maldecaps. Ells també tenien la seva petita cort a Barcelona, amb el virrei-capità
de Montseny, bastant bé de preu, però atrotinat, perquè l'amo no volia maldecaps i que la restauració hauria d'anar a compte dels qui el lloguessin. El
negre, amb dos fills que li cuidaven els horts... I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va engrescar i
en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos. —Han hagut de fer les
i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar maldecaps grossos. —Han hagut de fer les maletes... i, amb les maletes, cap
en Quimet tranquil, que no me l'esverés amb els escamots perquè prou maldecaps teníem. En Cintet va estar vuit dies sense mirar-me la cara. I un dia va
massa home per una nina. I que la Griselda, a en Mateu, només li donaria maldecaps. Però són coses que s'han d'aprendre a bastonades i no amb consells.
fet per mi. Que tot s'havia acabat per mi i que només esperava tristesa i maldecaps. Ella em va animar, em va dir que no m'amoïnés perquè el món aniria
a l'amo del bar que no i que no i que perdia el temps i que ella altres maldecaps tenia. I va preguntar, ¿i ha vingut ell mateix a dir que em demanava? I l'
aquelles delicadeses i aquelles atencions als seus clients, podien dur-li maldecaps que la comprometrien de debò, i era precisament la febreta del risc i del
els pobres avis... Arbre caigut, tothom ne fa estelles. Si tenen maldecaps, que se'ls passin! i la teva santa mare, aguantant; només te'n recordes
però s'adonà que anava per mal camí i féu marxa enrera... —Si sabés els maldecaps, les penes que passem la Maria i jo; i vostè al cap i a la fi es queixa
pensi que jo també tinc fills; i cregui'm, li repeteixo, passo molts maldecaps que vostè... Ara mateix, si ho sabés... precisament jo venia per dir-li,
las hi tinch privat lo festeig. Ja 'ls hi arribará prou l'hora dels mals de cap. Ara com ara no las vull veure al costat de cap home, y menos al costat
avall. Vaig ser pare de família, vaig fundar una casa, vaig tenir fills. Maldecaps. Beneït sigui el santuri! —Tocaves a casa teva per allunyar les penes,
per mantenir, les germanes per casar, els pares vells incapacitats. Llurs maldecaps, llurs malalties, llurs sofriments. —No esbrinis llurs històries, patró
I això és un gran embull. Les coses es compliquen, patró, i em vénen maldecaps. Va callar. Es va treure la gorra, es gratà frenèticament el cap,
de l'oncle Anagnostis, amb totes les seves falòrnies? Només els portaries maldecaps. I què hi guanyarà la dona d'Anagnostis? Començaran les baralles, la
Que potser m'he tornat boig? ¿Què dius, sant cristià? Que em carregui de maldecaps? Una dona vol sabates! D'on les trauria? Mira, jo vaig descalç. —I no
? —Uix! Menja, beu i vés-te'n a dormir! Fora d'això, tot maldecaps! —I la vídua? —Deixa-la al diable, pel bé que et vull! Escopí
Però aquesta vídua faria esfondrar un castell, la condemnada! —No vull maldecaps! —vaig respondre, irritat. M'havia irritat perquè dintre meu desitjava
passat pel davant, com una fera engelosida, destil·lant mesc. —No vols maldecaps? —va fer Zorbàs, estupefacte—. Què vols, doncs, patró? No vaig respondre.
, estupefacte—. Què vols, doncs, patró? No vaig respondre. —La vida és un maldecap —prosseguí Zorbàs—. La mort, no. Viure, saps què significa? Desfer-te el
parlo, dic ximpleries, saps per què? Perquè tinc moltes cabòries. Molts maldecaps. La nova galeria, la condemnada, em farà alguna mala jugada. I tu em
—em xiuxejà Zorbàs a l'orella— com el gran discurs que he fet em portarà maldecaps. No em deixarà pas sortir aquesta nit, la perduda. Però, què hi vols fer!,
no la planyis! S'esbargiren les preocupacions, se n'anaren els petits maldecaps, l'ànima ha arribat al seu cim. Lola, lignit, telefèric, "eternitat",
i no hauria fet el monjo rodanxó, amb molt de greix, per estalviar-nos maldecaps? ¿Què hi diu la teva senyoria? —No m'emboliquis en aquesta història, et
millor que bé. Mentre els negocis de la Ciutat donaren més beneficis que maldecaps, capital i part forana camparen per llurs respectives contrades. Quan la
d'avenç, com dèiem a un altre lloc. Fer dels xuetes la causa de tots els maldecaps i problemes que poguessin sorgir, facilitava el sentiment insolidari per
territorial, és clar que aquesta possibilitat no resoldrà tots els maldecaps. Però res no és definitiu en aquest món i per fortuna són molts, tant
primera sensació d'Espanya ha estat d'alliberament; la del que es treu un mal-de-cap de sobre, la de qui s'extirpa un cos estrany. Espanya conquereix i domina
La integració de Portugal complicaria l'existència d'Espanya, que no vol mals-de-cap. Prou i massa que en tenia amb la guerra del Marroc i el problema de
els quartos an En Rius; i als tres vareig donar tants trastorns, tants maldecaps, tantes angoixes i tantes trifulgues a la darrera erre o an En Rierola,
cabelleres. Res d'aquell xerroteig sense fi del fullatge, llibert de mals de cap així que l'oreig sospirava una mica. Res d'aquelles florides luxuriants
desvagament de les hores de cova. Tot-d'una han vingut, imperatius, els mals de cap de criar i de pujar una família. Cinc boques obertes d'així que surt el
que, si el casar-se està tan plè de trenca-colls, com més se tardi, menys mal-de-caps, i que l que du pressa an aquet món no sab aprofitar la vida, i, si no
que el sofreixen. Troile és útil als qui tenen massa cabals, els lleva el mal-de-cap del superflu, els salva la pena d'amuntegar diners, de fer contractes, de
una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona arribà a ser el mal de cap més gran: com que no tenia cap feina, es dedicava a torturar la pobra
pendre, una tassa de cafè al Suís o al Lion d'Or!... Així un s'estalvia mals de cap. Com m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com
temps de la picor! A vostè sí que totes li ponen! Mentre tingui qui passi malsdecap per fer-li surar els séus interessos, se'n pot ben riure de tot això! I la
Tothom li pren de les mans els seus petits problemes, i el lliura de mals de cap. Per a entrar a la casa on ha trucat, necessita que la cambrera l'inviti

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »