×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb maldecap |
Freqüència total: 881 |
CTILC1 |
| conill, a aquesta veritat elemental. "I coneix vostè les raons dels seus | maldecaps | ?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Molt íntimes", sospirava | | viure. Enyoro les comoditats d'abans, quan érem joves i sense aquests | maldecaps | , amb dies i dies sencers només per a nosaltres, amb llargs anys per | | esgarrapades al rebost del seu germanastre vivia lliure d'inquietuds i de | maldecaps | . Tenia poques necessitats, i si demanava quelcom al seu germanastre, o bé | | ponderaven la delícia d'un món no contaminat per les convencions ni els | maldecaps | de l'etiqueta. La curiositat etnogràfica es projectava, aleshores, sobre | | havia de fer; sobretot, quan es queixava per aquests motius, si passava | maldecaps | d'aquest ordre —"De maldecaps, no en falten, ni preocupacions", "No sé | | es queixava per aquests motius, si passava maldecaps d'aquest ordre —"De | maldecaps | , no en falten, ni preocupacions", "No sé on anirem a parar", "Això | | fer-se endevinar el que els havia de succeir, com si un no tingués prou | maldecaps | sabuts; però, en fi, ells sabien el que es feien, perquè ja ho saps: qui | | nostre ésser col·lectiu, ens hauríem estalviat moltes divagacions i els | maldecaps | subsegüents. No fou així, i ens n'hem de plànyer. El sentit pregon de la | | el pluralisme hispànic medieval no provocà ni trontolls, ni topades, ni | maldecaps | entre catalans i castellans. La millor prova del que diem fou l'enèrgica | | espanyola i capital de la monarquia. Tanmateix, això no els donava | maldecaps | . Ells també tenien la seva petita cort a Barcelona, amb el virrei-capità | | de Montseny, bastant bé de preu, però atrotinat, perquè l'amo no volia | maldecaps | i que la restauració hauria d'anar a compte dels qui el lloguessin. El | | negre, amb dos fills que li cuidaven els horts... I tot anava així, amb | maldecaps | petits, fins que va venir la república i en Quimet se'm va engrescar i | | en la meva vida, perquè va ser amb abril i flors tancades que els meus | maldecaps | petits es van començar a tornar maldecaps grossos. —Han hagut de fer les | | i flors tancades que els meus maldecaps petits es van començar a tornar | maldecaps | grossos. —Han hagut de fer les maletes... i, amb les maletes, cap | | en Quimet tranquil, que no me l'esverés amb els escamots perquè prou | maldecaps | teníem. En Cintet va estar vuit dies sense mirar-me la cara. I un dia va | | massa home per una nina. I que la Griselda, a en Mateu, només li donaria | maldecaps | . Però són coses que s'han d'aprendre a bastonades i no amb consells. | | fet per mi. Que tot s'havia acabat per mi i que només esperava tristesa i | maldecaps | . Ella em va animar, em va dir que no m'amoïnés perquè el món aniria | | a l'amo del bar que no i que no i que perdia el temps i que ella altres | maldecaps | tenia. I va preguntar, ¿i ha vingut ell mateix a dir que em demanava? I l' | | aquelles delicadeses i aquelles atencions als seus clients, podien dur-li | maldecaps | que la comprometrien de debò, i era precisament la febreta del risc i del | | els pobres avis... Arbre caigut, tothom ne fa estelles. Si tenen | maldecaps | , que se'ls passin! i la teva santa mare, aguantant; només te'n recordes | | però s'adonà que anava per mal camí i féu marxa enrera... —Si sabés els | maldecaps | , les penes que passem la Maria i jo; i vostè al cap i a la fi es queixa | | pensi que jo també tinc fills; i cregui'm, li repeteixo, passo molts | maldecaps | que vostè... Ara mateix, si ho sabés... precisament jo venia per dir-li, | | las hi tinch privat lo festeig. Ja 'ls hi arribará prou l'hora dels | mals de cap | . Ara com ara no las vull veure al costat de cap home, y menos al costat | | avall. Vaig ser pare de família, vaig fundar una casa, vaig tenir fills. | Maldecaps | . Beneït sigui el santuri! —Tocaves a casa teva per allunyar les penes, | | per mantenir, les germanes per casar, els pares vells incapacitats. Llurs | maldecaps | , llurs malalties, llurs sofriments. —No esbrinis llurs històries, patró | | I això és un gran embull. Les coses es compliquen, patró, i em vénen | maldecaps | . Va callar. Es va treure la gorra, es gratà frenèticament el cap, | | de l'oncle Anagnostis, amb totes les seves falòrnies? Només els portaries | maldecaps | . I què hi guanyarà la dona d'Anagnostis? Començaran les baralles, la | | Que potser m'he tornat boig? ¿Què dius, sant cristià? Que em carregui de | maldecaps | ? Una dona vol sabates! D'on les trauria? Mira, jo vaig descalç. —I no | | ? —Uix! Menja, beu i vés-te'n a dormir! Fora d'això, tot | maldecaps | ! —I la vídua? —Deixa-la al diable, pel bé que et vull! Escopí | | Però aquesta vídua faria esfondrar un castell, la condemnada! —No vull | maldecaps | ! —vaig respondre, irritat. M'havia irritat perquè dintre meu desitjava | | passat pel davant, com una fera engelosida, destil·lant mesc. —No vols | maldecaps | ? —va fer Zorbàs, estupefacte—. Què vols, doncs, patró? No vaig respondre. | | , estupefacte—. Què vols, doncs, patró? No vaig respondre. —La vida és un | maldecap | —prosseguí Zorbàs—. La mort, no. Viure, saps què significa? Desfer-te el | | parlo, dic ximpleries, saps per què? Perquè tinc moltes cabòries. Molts | maldecaps | . La nova galeria, la condemnada, em farà alguna mala jugada. I tu em | | —em xiuxejà Zorbàs a l'orella— com el gran discurs que he fet em portarà | maldecaps | . No em deixarà pas sortir aquesta nit, la perduda. Però, què hi vols fer!, | | no la planyis! S'esbargiren les preocupacions, se n'anaren els petits | maldecaps | , l'ànima ha arribat al seu cim. Lola, lignit, telefèric, "eternitat", | | i no hauria fet el monjo rodanxó, amb molt de greix, per estalviar-nos | maldecaps | ? ¿Què hi diu la teva senyoria? —No m'emboliquis en aquesta història, et | | millor que bé. Mentre els negocis de la Ciutat donaren més beneficis que | maldecaps | , capital i part forana camparen per llurs respectives contrades. Quan la | | d'avenç, com dèiem a un altre lloc. Fer dels xuetes la causa de tots els | maldecaps | i problemes que poguessin sorgir, facilitava el sentiment insolidari per | | territorial, és clar que aquesta possibilitat no resoldrà tots els | maldecaps | . Però res no és definitiu en aquest món i per fortuna són molts, tant | | primera sensació d'Espanya ha estat d'alliberament; la del que es treu un | mal-de-cap | de sobre, la de qui s'extirpa un cos estrany. Espanya conquereix i domina | | La integració de Portugal complicaria l'existència d'Espanya, que no vol | mals-de-cap | . Prou i massa que en tenia amb la guerra del Marroc i el problema de | | els quartos an En Rius; i als tres vareig donar tants trastorns, tants | maldecaps | , tantes angoixes i tantes trifulgues a la darrera erre o an En Rierola, | | cabelleres. Res d'aquell xerroteig sense fi del fullatge, llibert de | mals de cap | així que l'oreig sospirava una mica. Res d'aquelles florides luxuriants | | desvagament de les hores de cova. Tot-d'una han vingut, imperatius, els | mals de cap | de criar i de pujar una família. Cinc boques obertes d'així que surt el | | que, si el casar-se està tan plè de trenca-colls, com més se tardi, menys | mal-de-caps | , i que l que du pressa an aquet món no sab aprofitar la vida, i, si no | | que el sofreixen. Troile és útil als qui tenen massa cabals, els lleva el | mal-de-cap | del superflu, els salva la pena d'amuntegar diners, de fer contractes, de | | una setmana a tot tirar. La preocupació de la minyona arribà a ser el | mal de cap | més gran: com que no tenia cap feina, es dedicava a torturar la pobra | | pendre, una tassa de cafè al Suís o al Lion d'Or!... Així un s'estalvia | mals de cap | . Com m'ho faria si tingués fills? Com els donaria carrera a tots? ¿Com | | temps de la picor! A vostè sí que totes li ponen! Mentre tingui qui passi | malsdecap | per fer-li surar els séus interessos, se'n pot ben riure de tot això! I la | | Tothom li pren de les mans els seus petits problemes, i el lliura de | mals de cap | . Per a entrar a la casa on ha trucat, necessita que la cambrera l'inviti |
|