Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

molt i les caçava amb el davantal o el mocador. Passava tot l'estiu a	maldir	de les vespes. Les enlluïa d'improperis. —Ai, tia, tan boniques que són! —
li acosta, pos s'enrecorda u ¡cuca! Mes dissimule, sinyor, que no és per	mal dir	... —Bé, bé; deixe's de raons i mitges lliures i anem al gra. Vostè dirà
Certament, però, a ell no se li agraeix. Se'l menyspreua, se'l	maldiu	, se'l murmura, se'l critica, se l'oblida, se'l maleeix. Però ell va
que la comprensió de cadascuna de les nocions bendir, contradir, desdir,	maldir	, predir i redir conté, i a títol de component primordial, la comprensió
com la de /Els Estudiants de Tolosa\ penjats en forca pel	maldir	d'unes ninetes. Un mosso malcarat i de cor d'àngel, que seu silenciós en
d'excusa. I això era la part pública del combat. Després venia el	mal dir	d'orella a orella, la campanya sorda de confessionari, l'atac de la trona
atiava antichs odis de familia, y ab esperit sempre lliure igual	maldeya	de França que de Roma: que, si no havía fet professió d'heretgía,
del romeu que fretura l'amagat fontinyol de cristall,	maldient	de la seva ventura quan es perd al bell mig de la vall; i
d'amagar-me, trenant giravoltes, fugint la malícia que tot ho	maldiu	. I com la collita de la primavera, nonata penyora de preny
Si pati non vis recusas coronari. /Im·\. Te hermoseja qui't	maldiu	, lo que t'espina te enflora, lo que en la terra te
qu' era com boig. Heráclias L'Abat, quan tot s' enruna qui	maldíu	del August esmola l' eyna del traydor. Abat Qui es traydor?
i per a complaure't a tu, que resti a casa; però que mai més gosi	maldir	de qui tan ha de respectar. [(A Fidel.)] Ves ara a cumplir el que
guariu l'ànima meva, car he pecat contra Vós.	Mal diuen	"de mi" els meus enemics: quan ell morirà,
la teva boca, ta llengua ordia fraus; t'asseies per	maldir	del teu germà i el fill deshonoraves de ta mare.
tal sigui dels meus acusadors la recompensa, dels qui	maldiuen	contra la meva ànima. Però Tu, Senyor Déu, obra
només de la Boqueria. Mamelluts i ben mesells,	maldiem	l'exuberància, només per la por que ens fa. Com
o altra manera, a grans gambades, ara relliscant, ara esmorrant-se, ara	maldient	, no tarda a assolir el cim, la plana minúscula on s'enlaira la casa, i és
brut com un anglès, llefiscós com un calmuc, imperiós com un prussià i	maldient	com un habitant d'Asti, és adúlter per un zel irrefrenable; és a causa de
escarnir, blasfemar, ofendre, ultratjar, escopir, invectivar, infamar,	maldir	, menysprear, vilipendiar, burlar-se, trepitjar, denigrar, maleir, execrar
el gaudi abans va ser tan alt, tan fort, que no ho	maldic	, ni ho maldirà la mort, ni els cucs, ni el foc...,
va ser tan alt, tan fort, que no ho maldic, ni ho	maldirà	la mort, ni els cucs, ni el foc..., aquest patir,
no distingia, tot i que molts ho haguéssim intentat.	Maldeia	de Teòcrit i d'Homer i a Adam Smith es dedicava enter.
també va perdre el gust, en fi, del plom, del sabre i del	maldir	. 38 És una xacra (tothom s'erra a l'hora de trobar-li
Riuen. Els hostes vénen. La sal grossa amb què la societat	maldiu	, destrossa, fa les converses animades. L'amfitriona
malfaent o maldient (paral·lel al verb compost	maldir	; § 12.6.1) o amb una altra base adjectival del tipus versemblant.