Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va	maleir	-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres mares, va ordenar que
dels Monts es deien coses terribles: se'l vituperava en veu alta i se'l	maleïa	, i les velles gairebé es senyaven, o poc menys, quan es pronunciava el
vull comunicar-vos el que turmenta dia i nit la meva ànima. Després	maleïu	-me o beneïu-me, però no deixeu d'escoltar-me." I Tino Costa sentí que
el noi no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, abans de morir, havia	maleït	la seva filla i el fruit bastard que portava al ventre; no tenia ja
que portava al ventre; no tenia ja forces per a res més: no podia sinó	maleir	. Altrament, i tal vegada repetint l'acte acomplert molts anys abans en
es retirava, els fantasmes de la seva consciència, la imatge del seu pare	maleint	-la abans de morir s'aixecava al seu davant viva i aterridora. I Maria
d'ella, emportat per la seva còlera cega, amb els ulls que llançaven foc,	maleint	-la, per a caure de seguida després com fulminat pel llamp. Maria Àgueda,
la porta de casa, que tot el poble de Santa Maria —i fins son padrí— la	maleïssin	? Què se li'n donava? Baixà les escales sense pressa. En ésser a baix va
llàgrimes. Però a l'instant la reconegué, i Mila desitjà que sa mare la	maleís	, que li tanqués la porta de casa. No hauria fet res perquè li obrís:
ulls com per dormir, i no despertar-se mai més. Però Munda del Roso no la	maleí	. S'havia posat a un costat de la porta, dreta com una estàtua,
era encara incapaç de concebre'l en tota la seva grandesa, Tino Costa es	maleïa	per primera vegada d'haver fet cas de les veus que li aconsellaven
—murmurava—; Mila. On deus ser aquesta nit? Tal vegada penses en mi, i em	maleeixes	..." "I si tornés allí?" El pensament se li acudí amb una tan forta
llum d'una espelma gairebé consumida, com en un nínxol de l'infern,	maleint	-lo, amagant la cara per no veure'l, allargant cap a ell els braços
avall, però la dida no hi era massa aficionada, perquè la gent escarnia i	maleïa	l'indefens i assotat lladregot, i aquest, impenitent i desvergonyit,
no hi veu sinó un trist corb d'ulls vermells i negres ales.	Maleït	siguis el corb maleïdes les llançades, maleït siguis
ales. Maleït siguis el corb maleïdes les llançades,	maleït	siguis el rei que m'has dut a la batalla La veu del verd
més alta que el dematí, on desperten les campanes "No	maleeixis	el corb ni el malfat de les batalles, maleeix-te a tu
"No maleeixis el corb ni el malfat de les batalles,	maleeix	-te a tu mateix que no has sabut guanyar-les." "Has sortit de
de caràcter agre i rondinaire, un "casca-ràbies" que es passava el dia	maleint	. El vell Narro venia d'una família humil de camperols; a força de treball
incapaços, Borra ho carregava a l'estrella; la fortuna no l'acompanyava;	maleïa	la seva sort, l'ànima se li omplia de fel i cada cop que mirava l'horta
en més dolorosa. Relliscà en un toll i pegà amb violència contra terra.	Maleí	entre dents, però s'aixecà a l'acte, sense una queixa, amb la mirada al
que s'havia de mostrar ofès, indignat. —Ta mare? Altra vegada ta mare...	Maleït	sigui! Ja n'estic tip, saps?, d'aquesta història! Al cap i a la fi
has fet? La veu de la sang de ton germà clama envers mi de la terra. I ara	maleït	sies tu de la terra, qui ha obert sa boca per rebre de ta mà la sang del
Cargola els renecs amb una expressió sanguinària).] Remaleïda sort,	maleït	siga! Set hores de camí per mal indret, i penja i socarrima set pagesos
de Rosaura, i, en el combat, incendiarem l'hostal. Banyes de Llucifer,	maleït	siga, i mentrestant jo m'ablania aquí! Crida, rellamp, tota la colla
i de furient Mestral, hi sentireu en Vilossa mig	maleint	, mig resant: —Massa temps ja fa que penjo d'aquesta
vostra carn és tan morta que no sent ja el meu penar,	maleïda	sigui l'hora que van fer-me cristià, que els raïms de
perdonar mai, i en el seu llit de mort tampoc no el va perdonar, i el va	maleir	, m'entens bé, el va ma-le-ir! L'oncle Manuel va passar tota la vida amb
llit de mort tampoc no el va perdonar, i el va maleir, m'entens bé, el va	ma-le-ir	! L'oncle Manuel va passar tota la vida amb la maledicció del seu pare
de l'oncle Manuel, el cas d'aquell desgraciat? ¿Vols que el teu pare et	maleeixi	?... —Prou, papà! Ja estic tip de tanta estupidesa. Tant se me'n dóna que
—Prou, papà! Ja estic tip de tanta estupidesa. Tant se me'n dóna que em	maleeixi	, com que faci el que vulgui. No em vol ajudar? De primera! Aquesta
; però que per excusar-se em digui si jo sóc això i allò, i m'amenaci amb	maleir	-me... —I tu fas cas de les paraules? —És que encara que sigui el meu
a tots, d'haver estat l'egoista més gran; d'haver-me amenaçat amb	maleir	-me. Amb maleir-me! Però, què s'ha cregut aquest pobre home? ¿Que
, d'haver estat l'egoista més gran; d'haver-me amenaçat amb maleir-me. Amb	maleir	-me! Però, què s'ha cregut aquest pobre home? ¿Que me'n tinc de posar
fades que estan a la vora d'una cabana, sobre un camp erm, prop de la mar,	maleeixen	la llum del dia que les despulla de la força de llurs encantaments i
cos misèrrim que tremola com un gos emmetzinat. La dona plora en un recó;	maleeix	la broma dels homes que la pot comprometre; els exigeix que la paguin;
l'escalfor de les mans impúdiques d'un sant amb ulleres verdes, el qual	maleí	el fill i ha deixat morir la filla per conveniències mercantils; carn que
pensaments. I Laura adreça a aquella rojor sinistra el puny clos com si	maleís	; però se'n desdiu; no pot odiar. Ara, al punt en què deixa Comarquinal
unas voltas mostrant entusiasta esperansa en lo saber del metje, altras	malehint	la seva ignorancia pera deixarse entregar ab cega fé á remeys de
perquè al cap d'una estona el vaig sentir gemegar, sospirar, murmurar,	maleir	i, finalment, plorar. Ell hauria volgut explicar-se, excusar-se,
no parlis si no et pregunten; digues això dels diners de la teva mare...	Maleït	siga d'haver jugat! ¿Quants francs tens? De debò! —Vuit. —Jo, quatre
pulmons: —¡Alfredo!... ¡Alfredo!... ¡Adeu... adeu per sempre!... ¡	Malhehits	sian tots asessins! Vaig fugir d' aquell lloch de desolació. No vaig
si al só del timbal y als cants fúnebres que 'ls frares cantan sents	malehir	á sa filla tot morint, un pobre pare, sa maledicció caurá sobre tú, la
éll, deshonrat y sufrint mort ínfamanta front á front dels catalans que	malehirán	sa infamia, execrarán sa memoria, li escupirán á la cara y fins ventarán
Julia. Tan prompte habéu cambiat? Avants parlant del honor	malehiau	al traidor que de la Pátria renega. Vostra conciencia es cega y no veu
nom cubriría, si paguéu ab traidoría als que 'm tornan á la gloria.	Malehirán	la memoria del que, dihentse germá, solts aqueix nom vol gastá per amagar
mes, no sé si es la conciencia la que exaltada enrahona, y lo meu nom	maleheix	, y enllota la meva historia; ó es potser de la Pátria la paraula
sa vida, si no vols que ab la pensa adolorida lo mes sagrat del mon ell	maleheixi	. Mes ¡oh! perdonam. Jo, mon Deu, venero ton nom sagrat que 'l Univers
, i de seguida, com si el silenci li fes mal, va reprendre: —Era més digne	maleir	-me i sanglotar, permetre que jo me l'adjudiqués... Una dona amb dos fills
de l'aigua en engolir-lo. Despitat, es mossegà la mà i va injuriar-se.	Maleïa	les dones. Es deturà uns moments amb el Duc, que li sortí manyagaire al

Pàgina 1 (de 29)

50 següents