DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
maleir V 1481 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb maleir Freqüència total:  1481 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres mares, va ordenar que
dels Monts es deien coses terribles: se'l vituperava en veu alta i se'l maleïa, i les velles gairebé es senyaven, o poc menys, quan es pronunciava el
vull comunicar-vos el que turmenta dia i nit la meva ànima. Després maleïu-me o beneïu-me, però no deixeu d'escoltar-me." I Tino Costa sentí que
el noi no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el fruit bastard que portava al ventre; no tenia ja
que portava al ventre; no tenia ja forces per a res més: no podia sinó maleir. Altrament, i tal vegada repetint l'acte acomplert molts anys abans en
es retirava, els fantasmes de la seva consciència, la imatge del seu pare maleint-la abans de morir s'aixecava al seu davant viva i aterridora. I Maria
d'ella, emportat per la seva còlera cega, amb els ulls que llançaven foc, maleint-la, per a caure de seguida després com fulminat pel llamp. Maria Àgueda,
la porta de casa, que tot el poble de Santa Maria —i fins son padrí— la maleïssin? Què se li'n donava? Baixà les escales sense pressa. En ésser a baix va
llàgrimes. Però a l'instant la reconegué, i Mila desitjà que sa mare la maleís, que li tanqués la porta de casa. No hauria fet res perquè li obrís:
ulls com per dormir, i no despertar-se mai més. Però Munda del Roso no la maleí. S'havia posat a un costat de la porta, dreta com una estàtua,
era encara incapaç de concebre'l en tota la seva grandesa, Tino Costa es maleïa per primera vegada d'haver fet cas de les veus que li aconsellaven
—murmurava—; Mila. On deus ser aquesta nit? Tal vegada penses en mi, i em maleeixes..." "I si tornés allí?" El pensament se li acudí amb una tan forta
llum d'una espelma gairebé consumida, com en un nínxol de l'infern, maleint-lo, amagant la cara per no veure'l, allargant cap a ell els braços
avall, però la dida no hi era massa aficionada, perquè la gent escarnia i maleïa l'indefens i assotat lladregot, i aquest, impenitent i desvergonyit,
no hi veu sinó un trist corb d'ulls vermells i negres ales. Maleït siguis el corb maleïdes les llançades, maleït siguis
ales. Maleït siguis el corb maleïdes les llançades, maleït siguis el rei que m'has dut a la batalla La veu del verd
més alta que el dematí, on desperten les campanes "No maleeixis el corb ni el malfat de les batalles, maleeix-te a tu
"No maleeixis el corb ni el malfat de les batalles, maleeix-te a tu mateix que no has sabut guanyar-les." "Has sortit de
de caràcter agre i rondinaire, un "casca-ràbies" que es passava el dia maleint. El vell Narro venia d'una família humil de camperols; a força de treball
incapaços, Borra ho carregava a l'estrella; la fortuna no l'acompanyava; maleïa la seva sort, l'ànima se li omplia de fel i cada cop que mirava l'horta
en més dolorosa. Relliscà en un toll i pegà amb violència contra terra. Maleí entre dents, però s'aixecà a l'acte, sense una queixa, amb la mirada al
que s'havia de mostrar ofès, indignat. —Ta mare? Altra vegada ta mare... Maleït sigui! Ja n'estic tip, saps?, d'aquesta història! Al cap i a la fi
has fet? La veu de la sang de ton germà clama envers mi de la terra. I ara maleït sies tu de la terra, qui ha obert sa boca per rebre de ta mà la sang del
Cargola els renecs amb una expressió sanguinària).] Remaleïda sort, maleïtsiga! Set hores de camí per mal indret, i penja i socarrima set pagesos
de Rosaura, i, en el combat, incendiarem l'hostal. Banyes de Llucifer, maleïtsiga, i mentrestant jo m'ablania aquí! Crida, rellamp, tota la colla
i de furient Mestral, hi sentireu en Vilossa mig maleint, mig resant: —Massa temps ja fa que penjo d'aquesta
vostra carn és tan morta que no sent ja el meu penar, maleïda sigui l'hora que van fer-me cristià, que els raïms de
perdonar mai, i en el seu llit de mort tampoc no el va perdonar, i el va maleir, m'entens bé, el va ma-le-ir! L'oncle Manuel va passar tota la vida amb
llit de mort tampoc no el va perdonar, i el va maleir, m'entens bé, el va ma-le-ir! L'oncle Manuel va passar tota la vida amb la maledicció del seu pare
de l'oncle Manuel, el cas d'aquell desgraciat? ¿Vols que el teu pare et maleeixi?... —Prou, papà! Ja estic tip de tanta estupidesa. Tant se me'n dóna que
—Prou, papà! Ja estic tip de tanta estupidesa. Tant se me'n dóna que em maleeixi, com que faci el que vulgui. No em vol ajudar? De primera! Aquesta
; però que per excusar-se em digui si jo sóc això i allò, i m'amenaci amb maleir-me... —I tu fas cas de les paraules? —És que encara que sigui el meu
a tots, d'haver estat l'egoista més gran; d'haver-me amenaçat amb maleir-me. Amb maleir-me! Però, què s'ha cregut aquest pobre home? ¿Que
, d'haver estat l'egoista més gran; d'haver-me amenaçat amb maleir-me. Amb maleir-me! Però, què s'ha cregut aquest pobre home? ¿Que me'n tinc de posar
fades que estan a la vora d'una cabana, sobre un camp erm, prop de la mar, maleeixen la llum del dia que les despulla de la força de llurs encantaments i
cos misèrrim que tremola com un gos emmetzinat. La dona plora en un recó; maleeix la broma dels homes que la pot comprometre; els exigeix que la paguin;
l'escalfor de les mans impúdiques d'un sant amb ulleres verdes, el qual maleí el fill i ha deixat morir la filla per conveniències mercantils; carn que
pensaments. I Laura adreça a aquella rojor sinistra el puny clos com si maleís; però se'n desdiu; no pot odiar. Ara, al punt en què deixa Comarquinal
unas voltas mostrant entusiasta esperansa en lo saber del metje, altras malehint la seva ignorancia pera deixarse entregar ab cega fé á remeys de
perquè al cap d'una estona el vaig sentir gemegar, sospirar, murmurar, maleir i, finalment, plorar. Ell hauria volgut explicar-se, excusar-se,
no parlis si no et pregunten; digues això dels diners de la teva mare... Maleït siga d'haver jugat! ¿Quants francs tens? De debò! —Vuit. —Jo, quatre
pulmons: —¡Alfredo!... ¡Alfredo!... ¡Adeu... adeu per sempre!... ¡Malhehits sian tots asessins! Vaig fugir d' aquell lloch de desolació. No vaig
si al só del timbal y als cants fúnebres que 'ls frares cantan sents malehir á sa filla tot morint, un pobre pare, sa maledicció caurá sobre tú, la
éll, deshonrat y sufrint mort ínfamanta front á front dels catalans que malehirán sa infamia, execrarán sa memoria, li escupirán á la cara y fins ventarán
Julia. Tan prompte habéu cambiat? Avants parlant del honor malehiau al traidor que de la Pátria renega. Vostra conciencia es cega y no veu
nom cubriría, si paguéu ab traidoría als que 'm tornan á la gloria. Malehirán la memoria del que, dihentse germá, solts aqueix nom vol gastá per amagar
mes, no sé si es la conciencia la que exaltada enrahona, y lo meu nom maleheix, y enllota la meva historia; ó es potser de la Pátria la paraula
sa vida, si no vols que ab la pensa adolorida lo mes sagrat del mon ell maleheixi. Mes ¡oh! perdonam. Jo, mon Deu, venero ton nom sagrat que 'l Univers
, i de seguida, com si el silenci li fes mal, va reprendre: —Era més digne maleir-me i sanglotar, permetre que jo me l'adjudiqués... Una dona amb dos fills
de l'aigua en engolir-lo. Despitat, es mossegà la mà i va injuriar-se. Maleïa les dones. Es deturà uns moments amb el Duc, que li sortí manyagaire al

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »