Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

passar-les amb ella a la llar. La dolça emoció —barreja de nostàlgia i	malenconia	— que s'apoderava d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la
siga de nit, siga de dia. El meu ofici és el dolor. Se'n puja la	malenconia	com una parra per l'amor. Un amor fosc i fundador,
dictar, on són? De vegades les dius, i les dius amb	malenconia	. Vares crear una família. Tenies un desig de pàtria,
la pell amb un gruix escèptic. Tot això Guillem ho veia amb una certa	malenconia	; la profusió i la diversitat acumulades en el seu carnet eròtic, que un
tots els Lloberola tenia una punta de guillat, li donà per una mena de	malenconia	grotesca, per fer-se l'interessant, per queixar-se de coses absurdes i
i es permetia, encara que tímidament, opinar davant del seu pare. La	malenconia	, barrejada amb la poca-solta de Frederic, actuà en una forma de crisi
les persones grans. És evident que quan Frederic va ésser atacat de la	malenconia	rural i quan es sentia com alliberat oblidant la família, al pis del
amb un home, i sobretot si jo no hagués estat víctima d'aquella	malenconia	especial, que m'obligava a apartar-me de la gent i a adoptar un aire, que,
d'això, aquest moment inconfessable té tanta purulència poètica, tanta	malenconia	condensada o tanta joia nua, que seria difícil, posats a ésser sincers
el perfum; en la claror, en les músiques, en les mirades de totes, en la	malenconia	inexplicable, en els somnis nocturns, en l'aigua fresca del bany i en el
germana, en parlar-li dels seus desigs, dels seus dubtes, de les seves	malenconies	, en obrir-li el cor, potser ho havia fet amb una insospitada violència,
relaxació muscular iniciava en el cos de Maria Lluïsa aquella anatòmica	malenconia	de les desencisades, Frederic va rebre la visita d'un jove bilbaí que
per les quals valgués la pena de viure. Un dolor malsà, destructor, una	malenconia	mòrbida i àrida, unes idees de negació i de mort envaïren lentament i
unes cartes somnioses, tristes, poètiques, però enmig de la negror i la	malenconia	se'm desvetllà un furiós anhel de conèixer sensacions noves, fortes,
de la revetlla vibrava dintre meu. Em sentia exaltat, sense una ombra de	malenconia	. L'oncle i el nebot s'embarcaren al llagut amb mi i no em deixaren fins
cosa per a mi. I potser no el veuria mai més. M'era difícil vèncer la	malenconia	dels meus pensaments. Anava a caure la tarda. El sol entrava de biaix
món ja era bell quan he sortit a treballar, però amb bellesa tintada, de	malenconia	i d'adolorida dolçor, ara és bell i joiós, de color de festa. És tendre i
. Viu al dia. Ara ja fa estona que caminem. La tarda és bella, serena. Una	malenconia	dolcíssima se'm filtra al cor. Per res del món no canviaria aquest
meva situació trista. No estic trist. Potser veig les coses tintades de	malenconia	i d'un enyorament imprecís, ¡però tan belles dins la grisor perla
enmig del pont. Les altres ànsies han desaparegut. Ací tot és pau. La	malenconia	de l'adéu m'envaeix. Comença l'enyorança profunda, vénen els pensaments
i terrible profunditat del record. I allò que en el record es fa	malenconia	, vaguetat, buidor, i allò que ell té d'esmunyedís, de desmaiat,
hi ha un roser que sempre en fa. Ell queda amb l'enyor o amb la	malenconia	enganxada als llavis i al pensament, i seguix el ball com si fóra de
contemplant sense objecte els prismes del llum, mentre deixava que la	malenconia	s'apoderés dels seus pensaments i del seu cos. S'anomenava en veu alta
sentir-se enterbolit: fins a un cert punt, el vi accentuava la	malenconia	, suscitava fantasmes. Beure un parell de copes més, una tan sols, potser,
era l'amant de Clitemnestra. Un bergant que ja aleshores era propens a la	malenconia	... Sembla que estiguis cansat. Orestes. —És per culpa d'aquesta
solitària que a tot arreu t'hi sentiries perdut i no hi ha soledat sense	malenconia	. Més te valdrà la companyia del jovent, d'unes amiguetes de quinze o vint
D'ençà que us ha vista està tal que es desviu per vós i l'ha pres una	malenconia	que no li deixa repòs. Res no el pot distreure, ni els amics ni la caça. A
perfectes, sobre qualsevol cosa. Versificaven "per esplaiar la	malenconia	": és a dir, també per passar l'estona. Els seus poemes alternen la Mare
més o menys civilitzada ha tingut una notòria propensió a patir de "	malenconia	". De fet, fins i tot es creia que la cosa procedia del mateix cos: els
—quan la Medicina va renunciar a la doctrina dels "quatre humors"—, la	malenconia	es convertí en pura i simple malaltia psíquica. La fòrmula "passió de
cas és que això s'ha acabat. En els dies que corren, la mateixa paraula "	malenconia	" arriba a sonar amb un filigranat accent d'arcaisme. Ningú, o gairebé
el seu facultatiu li llancés: "El que a vostè li passa és que té una	malenconia	com una casa." Poc seriós, evidentment. I els doctors del ram, que no es
bastant més tranquil. És lògic. Comptat i debatut, l'"antiga"	malenconia	, per molt morbosa que pogués semblar, mai no va perdre el caràcter
exageraven la nota, i no sense un toc lleuger de delectació morosa... La	malenconia	d'antany venia a ser una curiosa barreja de tedi i de desesperança, a
ofereix un variat repertori de desolacions, directament vinculades a la	malenconia	. Unes vegades, són episodis que ens fan riure; d'altres, ens indueixen al
inimaginable per a Leopardi o per a Baudelaire. D'altra banda, la vella "	malenconia	" comptava amb ingredients marginals: els bacils de Koch, sense anar més
de carretera —posem com a "epidèmies" del temps— no solen afavorir la	malenconia	. Més aviat sembla que les "psicosis maníaco-depressives" prosperen amb
a la multitud postergada i laboral, que ni en els pitjors moments de la "	malenconia	" no se'n contaminà —era una subtilesa de rics, la malenconia—; però ni
de la "malenconia" no se'n contaminà —era una subtilesa de rics, la	malenconia	—; però ni tan sols el bo i millor grupuscular, intel·lectual o no, es
estatge pairal. Però creixérem diferentment —jo malaltiç i sepultat en	malenconía	— ella àgil, graciosa i desbordant d'energía; a ella el trescar per la
ros viu, desavenint-se cruelment, en el llur caràcter fantàstic, amb la	malenconía	regnant arreu de la fesomía. Els ulls eren sense vida i sense llustre, i
desertes i paregudes a ulls. No-res-menys, dins aquesta maisó de	malenconía	jo em proposava de sojornar unes quantes setmanes. El seu propietari,
a l'escena. Jo sentía que respirava una atmòsfera de tristor. Un aire de	malenconía	aspra, profunda i invencible flotava damunt tota cosa i penetrava tota
tota-vegada, però no sense vacil·lació, que bona part de l'especial	malenconía	que així l'afligía, podría atribuir-se a un origen més natural i molt més
mi; i tot aquest període jo m'atrafegava i m'esforçava per alleujar la	malenconía	del meu amic. Pintàrem i llegírem plegats; o bé jo escoltava, com en un
de passar una nit a ple aire, era un d'aqueixos edificis, mescla de	malenconía	i de grandesa, que tant de temps han redreçat els fronts sorruts en mig
dies de bonança de la tardor, rialla última de l'any, tota amarada de	malenconia	, adéu de qui no ignora que la mort l'espera en tombar el cantó pròxim. I
de tres s'encomana l'ensopiment, i ja se sab que l'ensopiment porta a la	melenconia	, la melenconia al silenci, i aquet pot portar al suicidi; aixís és que l
l'ensopiment, i ja se sab que l'ensopiment porta a la melenconia, la	melenconia	al silenci, i aquet pot portar al suicidi; aixís és que l reglament priva
per a fer una obra bona: la Crítica de la Convicció. III	Malenconia	Res tan inútil, però tan profund com la malenconia. Entenc per

Pàgina 1 (de 10)

50 següents