Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ella mateixa, l'espectacle de sang i de crueltat, li despertà un tan viu	malestar	, tanta tristesa, que hagué de sortir de la plaça abans del final, i no
ho endevinà, i una sensació d'estranya tendresa, barrejada a un profund	malestar	, la corprengué: un íntim defalliment semblava flectar-li els genolls. Ell
sentí tan viva la humiliació, que retrocedí perquè no el veiés, i un	malestar	punyent el perseguí amb la seva visió durant tot el dia. Poc temps
de Mila, Maria Àgueda, per bé que al principi havia experimentat un cert	malestar	pensant en la situació de la noia i en els seus pares, en el fons sentí
instant, davant el dubte que acabava de sorgir en ell, experimentà un	malestar	tan viu, que hagué d'aixecar-se i passejar per l'estança. Tal vegada és a
què ell la mirava partir a través de les paraules de la dona, l'omplia de	malestar	i àdhuc de terror. Davant d'ella, Tino Costa veia obertes les més negres
a la cambra mortuòria. Tino Costa, al costat de la germana, avançà ple de	malestar	, amb aquella mena de terror singular que sempre li havia despertat la
es barrejava ara una estranya tendresa, una mena de nostàlgia, gairebé un	malestar	. Un home que ell no havia vist s'avençà de sobte des de l'ombra i es
com si el cor li deixés de bategar, fins que s'adonà de l'error. Però el	malestar	després li durà tota la nit; tota la nit el fantasma estigué rondant els
un moment, i Tino Costa s'esglaià, es sentí envaït de cop d'un terrible	malestar	. Els seus jocs en la fosca, els seus pessics, les seves rialles, les
l'habitació; ja era dins. No li quedava ja rastre de desig; sentia només	malestar	, i tal vegada un principi d'ira inconcreta. La peça era de dimensions
la misèria i la decrepitud del seu cos. Tino Costa sentia créixer el seu	malestar	. La mirava despullar-se, i pensà que tal vegada li hauria valgut més
adormida. Tino Costa s'apropà al llit tremolant. Sentia una barreja de	malestar	per la sòrdida misèria que regnava pertot arreu d'aquell habitacle i de
ira; els altres, llurs negres instints: aquells els turmentava un estrany	malestar	, i llurs passos, en la nit, ressonaven amb ressons gairebé temorosos. Un
Anys enrera, durant una grip molt llarga, al cor mateix de la febre i del	malestar	, pensava amb delícia en els dies de convalescència camperola que
és a la presó." I el so d'aquests versos em produeix un	malestar	indefinible. No vulguis saber els resultats, si em proposo fer un sonet;
deien: Hem vist el teu hereu! Per què, doncs, sentia aquell inexplicable	malestar	quan Cinta callava i llavors descobria la mirada del seu fill; quan Cinta
secretes o germandats o sectes que creixien com bolets en aquells anys de	malestar	públic i podriment polític, en l'humit pati de les Cisternes de la
la pell, amb els cabells, amb les ungles. Veure-la dormir em produeix un	malestar	indefinible! Com dormen les dones, Santes animetes del Purgatori! Sempre
-se en el treball, però era debades: la mirada se li'n tornava allí, i el	malestar	i la ira no el deixaven. A migdia, els treballadors de les hortes d'allí
ell el qui regués en aquelles hores. Jaume experimentà una sensació de	malestar	; sentí que les mans li tremolaven sobre el mànec de l'aixada. Avançà un
intensa, buida de tot espectacle, sense idees i sense emocions, només el	malestar	aclaparant de la set i la calor, i un mar indòcil, mogut, gris, ple de
i s'amagava el cap entre les mans sense poder dominar les llàgrimes. El	malestar	de Maria Lluïsa era intens. El plor del xicot, tots els detalls de la
escrupulosament. Un vespre, Pilar, després de sopar, es sentí un	malestar	especial, com si li apretessin delicadament el cor. La vídua Xuclà, molt
No sé reaccionar, i m'abandono, i repasso morbosament les causes del	malestar	. (Potser, a casa, no sóc l'únic que ho faig: poc lluitadors.) M'
tan sols identificar, però li produeixen —em produeixen— una sensació de	malestar	, de la qual ve una certa antipatia. I no vull pas dir que el llibre de
gossos, als quals no es dóna un nom humà sense provocar un sentiment de	malestar	quan no un lleuger escàndol. Ens sembla que l'explicació la conté ja
tossuda com lo bou, després dócil com l' anyell, plena en fí d' aquell	malestar	, d' aquella inconstancia abrumadora que exteriorisa la lluyta tremenda
a casa. La meva família em renyava; jo em creia tenir raó, i vivia en un	malestar	continu dintre de casa. Dels meus parents tot m'irritava; trobava la casa
l'esdevenidor i comença a pensar a constituir família. Atribuïa el meu	malestar	, que repercutia damunt seu, a mal geni, a herències del meu pare, que era
resplendent, luxós. A la Joliette, no sabia per què, tot em produïa	malestar	. El fet de trobar-me lluny del centre brillant de la ciutat, la fosca de
cruel. I aquest pensament m'inquieta, em produeix un desfici estrany, un	malestar	que no em deixa veure la ciutat tranquil·lament, com si fos jo qui patís
espirituals, o refinats, a ell li entrava un desfici, un estrany	malestar	que es traduïa en rancúnia en contra meu. De vegades endevinava en els
penso que de gust de veure's lliure de la passada molèstia. Un moment de	malestar	amb la idea dels polls. ¡Si en deuen morir, aquí! Però no dura. Trobo bona
jo, apenas menjabam. De modo que ja pot suposar la verdadera causa de son	malestar	de salut: la miseria. Sembla que 'l dia de que parlo, per mes senyas, era
mateixa, amatent, el vingué a obrir— va sentir per uns moments un tèrbol	malestar	, però exactament com si es girés en un tombant per contemplar per darrera
tractava de dolors físics, ni de febre, ni tan sols de decaïment, sinó de	malestar	moral: inquietud potser, desassossec, ansietat. Recordo la vostra
que havia estat traït i befat i que feia dies que experimentava	malestar	moral. En sortir em vaig entortolligar la bufanda al coll, i de seguida
a sentir-me sol pels camps o a nedar en algun recer de la riera. El	malestar	moral s'apaivagava. L'interminable i dolorós monòleg es convertí en
Mònica. No tinc en compte la vostra impaciència ni el vostre	malestar	. M'he acostumat a aquesta mena de monòleg que recito davant vostre i que
quàntica, però el seu caràcter abstracte engendrà un sentiment de	malestar	general. L'elucidació de la situació exigia, en realitat, una discussió
baixes de salaris, contractacions i acomiadaments de personal; en un mot,	malestar	o benestar a gairebé tota la terra. Malthus. —Digueu, doncs, que
a mi m'agafava, en aquells dies sufocants de la brotada dels arbres, el	malestar	de la primavera. Una lassitud, una angúnia al pit, un formigueig a tot el
entenent l'obligació, restava talment petrificada. Jo ne sentia cert	malestar	, car, si li imposava ma presència, per tornes havia de suportar la seva.
desprevinguts. Ens tractaria de lladres. Així mateix sentíem un evident	malestar	, com una opressió de cor. I de fet, què fèiem en aquella era? En Quimet
Cal dir que, avesat com era a la serenor del cel, sentia un evident	malestar	, que fins i tot l'espantaven els flocs de vespilles que s'alçaven de la
a la cara dels altres; és més, experimentem una sensació de nerviosisme i	malestar	quan ens trobem dins del radi olfactiu d'una altra persona amb la qual no
Parlant amb persones d'estaments diversos hom s'informa que la causa del	malestar	social s'inicià amb la reclamació d'una quantitat endarrerida que els
si exceptuem una petita i insignificant gratificació. Un cert	malestar	que es desprèn de llurs paraules podria resumir-se en aquests termes: o
Si fa no fa, fou aleshores quan van aparèixer els primers símptomes del "	malestar	", encara borrosos i inconcrets, però cridaners. Allò que s'ha produït

Pàgina 1 (de 25)

50 següents