Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

només a casa del propòsit. Li'n fabriquen especialment. Ell l'ulla amb	malfiança	. —Un cordial? —Una cosa d'herbes, però que entona... Ja veureu. Omple la
absurda i més estranya que mai s'hagués pogut imaginar; la covardia i la	malfiança	de Frederic varen insinuar-li ràpidament aquesta idea: "¿Però, per què
proposar-se la companyia d'algú que us conegui les intencions! Soledat i	malfiança	pertot, com si nedéssiu a les fosques! Anar així pel món, al pas de la
o no amb ell, ens el creiem. I que, en canvi, Gide ens inclina a una	malfiança	perquè, excel·lent i tot, el seu estil no és prou perfecte —o prou
coses mai oïdes ni vistes el deixaren capficat i consirós entre la	malfiança	i l'admiració, i, per més que reflectís, no encertava a aclarir les raons
i les dues espècies inspiren igual recel. I ara, tractant d'aquesta	malfiança	, m'acut a la memòria que, fa molt de temps, vaig passar uns dies dins un
amb ells el punt just o la justa mida. Cal observar, no obstant, que la	malfiança	que els allunya de les salimandres no va pas sense fonament. Aquesta
dit, però allò que es reporta a l'ànima desperta en els homes una gran	malfiança	. Temen que un cop s'ha separat del cos, ja no existeixi enlloc; i que
la feblesa humana m'obliguen a mantenir en el meu fur intern una certa	malfiança	enfront de la tesi exposada. No pas això sol és raonable, Símmias, digué
—molt llis, humit i fret. Vaig resseguir-lo, caminant amb la més curosa	malfiança	que m'havíen inspirada certes antigues histories. Aquesta operació,
il·lusoris o repelosos, serien més íntims i alhora més positius els de	malfiança	de qualsevol temptativa de federació. Portugal coneix la psicologia
de fer la relació difícil i dura per força, per bé que ens presentin la	malfiança	com una virtut, com una prudència. Que de vegades la nostra actitud
de les persones que tinc al davant; i que de vegades generalitzo aquesta	malfiança	sense motius particulars. Això fa que no em doni, que em posi en guàrdia,
i dos petits ocells que s'hi esbatussen. I em mira amb uns ulls plens de	malfiança	, que tot plegat podrien ser primeres mostres d'un seny consentit que no
i l'amarga beguda del desengany no ens ha ficat a les entranyes aquella	malfiança	que anomenem seny massa sovint, no frega mai el front l'ala d'un dubte i
de reduir-los a conceptes. Inversament, però per raons anàlogues, en la	malfiança	dels poetes o dels pintors —tant se val— contra els llenguatges
recusació de l'art medieval que va venir amb el Renaixement hi hagi una	malfiança	envers els recursos utilitzats per uns artesans que no comptaven amb un
de profeta. Només el temps ens podrà dir si la barreja de respecte i de	malfiança	amb què tantes vegades han estat qualificades les temptatives humanes que
la perseverança en l'amistat. L'interior de les famílies és tot per les	malfiances	, per les gelosies i per l'antipatia, mentre apariències contentes,
llatina? Aquesta seva repugnància instintiva per a la intel·ligència, la	malfiança	racional que el mou a sospitar de tot el que sigui aparentment concret i
de creure'ns superiors a les humanals contingències o amb la cananea	malfiança	d'home viu, que troba que tots són uns; —l'altra,
de creus tortes i mutilades, que sobreeixien de l'erm, amb una certa	malfiança	. Cadascun, íntimament, es creia el més covard, i tots junts, en obirar
fredes i calentes, que el sobtaren sota el llençol, l'aprehensiva	malfiança	de tot, l'horrible tardança del "Violí"... —Mai acabava d'arribar, ja
els vius carriquejant de dents. Perdura en les runes gironines la	malfiança	d'aquells temps. L'ombra d'una persona us ensurta. Tothom sembla
Bagheera, que no sabia gran cosa de Kaa, s'inclinava, naturalment, a la	malfiança	. —Si fós així, tu i jo plegats, vella caçadora, la faríem entrar en raó.
i aquesta precaució de l'alcalde, ben mirat excessiva, contribuïa a la	malfiança	general. El seu pas pel Carrer Nou va coincidir amb la sortida de les
estampit sobre la ruta com una calcomania de gos. Però, moderem la nostra	malfiança	. Cap dels tres homes el perdrà de vista. Ell, amb la seva llana, els fa la
en la paret i ell es tombava per mirar la pròpia ombra, amb persistent	malfiança	. Anà a l'eixida, tragué aigua del pou, partí llenya i féu foc.
El minyó coneixia l'escena (l'havia vista, a expenses d'altri) i la	malfiança	instintiva que, envers el seu padrastre, havia tingut des de petit, la hi
d'haver-los escrit i diuen: "L'autor d'aquest modest treball...", etc..	Malfiança	Malfiem-nos dels personatges que entre els iguals són tinguts per necis i
i que aquest fet pot encobrir una actitud ètica, o en tot cas una certa	malfiança	. Sense voler-ne treure cap conseqüència, deixem-ho anotat. Al costat dels
homenets un poc distanciats. S'interposava ja entre ells, l'heretatge de	malfiança	que d'ençà que el món és món separa els rics dels pobres. El pageset
sòlidament. Innocenci, que era molt nen, semblava un poc astorat i ple de	malfiança	per l'aspecte de la casa i de la mestressa. Però la vella se l'emmenà a
despert, i el seu aparent dormir de beneitó li servia per a no inspirar	malfiances	i vetllar millor pels seus afers especials. En Cassanella es mostrà
quelcom d'embriagador. També era possible que la instintiva i sagaç	malfiança	dels tudons endevinés el perill en el moment just en què el dit
company i masover Joanet i tractar-lo comercialment, amb suspicàcia, amb	malfiança	, amb severitat de fiscal. Això li repugnava. Era ben trist, tanmateix, de
la voluntat oscil·lant: l'enteniment agitat i tèrbol per les idees de	malfiança	que hi volaven dedins, rabents, xiscladores, anant i venint amb
tant se l'esmentava com a assistent, qualificatiu que li produïa una vaga	malfiança	. Un dia, Andrade Maciel va trobar unes caixes de vi francès a casa d'un
de capriciós i dèspota, que l'haver de raure amb ell inspirava sempre una	malfiança	. Per això l'alarma va despertar-se tot seguit. Què passava? Què s'era
donar-li un cop de colze per revifar-lo. A prop dels catalans, potser per	malfiança	, potser per amistat, havien restat dotze patagons. La colla principal
tampoc gaire a adormir-se. El son vencia una darrera l'altra totes les	malfiances	... Només En Millet vigilava, infadigable. Silenciosament, al costat dels
en circumstàncies extraordinàriament difícils, deixant-los una invencible	malfiança	. Passaren dies. Un impuls egoista, més que un impuls de caritat, va
cuita... Com has pogut fugir?... Com has aconseguit enganyar la seva	malfiança	?... El Roig prou volia contar per peces menudes la seva feta, però, tot
més ràpids i vigorosos que els seus, curaven dels ramats i d'ells amb una	malfiança	infadigable. De tota manera, els dos catalans varen alegrar-se qui sap-lo
pel sol i per les ventades, per copsar-hi els trets d'una raça noble. La	malfiança	del crioll cedí de seguida. Tot caminant cap al caseriu escoltà la
com costa. Però tot el que va afegir Mme. Biard no aconseguí desarmar la	malfiança	del Governador que, tot fent reverències, va retirar-se en un estat de
hagi passat tres mesos d'espera desesperada, de cavil·lació dolorosa, de	malfiança	absoluta. —Són vius? No els passa res de greu?... Torneu-m'ho a dir
sovint, especialment Biddy), em sentia ofès, com si deixessin traspuar	malfiances	de mi. Per bé que Déu sap que ni de paraula ni per accionat no van fer-ho
i de quina manera! no us penseu, però: és tot ple d'astúcies, fins en la	malfiança	que té d'ells. No té gens d'argenteria, senyor. No té ni una cullera que
ella el mirava a ell tot sovint, amb interès i curiositat, si no era amb	malfiança	, però la cara del senyor Jaggers mai no en mostrava gens de consciència.

Pàgina 1 (de 7)

50 següents