DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
malgrat M 4 oc.
malgrat PO 17957 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb malgrat Freqüència total:  17961 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

nuvolada i el torb, eren uns híbrids violents i perillosos", encetava, malgrat l'exordi, Pulcre, amb un ensucrat plaer. "Tothom els temia." "Hi
de somriure, des de l'ombra, el cardenal Annibale della Genga, que era, malgrat el cognom, papabile. "Ho va ser, de Pontífex, perquè també és un poble",
només. Ibsen /(Peer Gynt)\. Havia transcorregut un moment, i, malgrat l'hora avançada, tot Santa Maria sabia ja l'arribada de Tino Costa. Hi
s'havia convertit en una doneta, i en els seus ulls serens passava, malgrat llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la
nena, i davant la repugnància que experimentava per la violència a què, a malgrat seu, havia estat portat, amb una por ingènita a tota mena d'escàndol que
d'Argona i vingué a donar la seva aprovació al prometatge. Tampoc ell, malgrat la seva severitat i l'apartament en què vivia de la família, no pogué
la festa, i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren, malgrat tot, i la xera continuà amb la mateixa animació. Una gran quantitat de
vegades, i, el que era pitjor, en els seus pensaments es barrejava, malgrat ella, un sentiment de simpatia que endebades s'esforçava a foragitar de
i li era tan grata la idea del repòs! Aquell dia Tino Costa s'abstingué, malgrat tot, de passar pel seu carrer. Veié com s'anava acostant l'hora —anava
Tino Costa i la seva mare, a la situació en què es trobaven. Mila, malgrat que a penes es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran
en tots els qui la contemplaren: alguns l'admiraren, però la majoria, malgrat el seu significat, davant d'ella s'aferraren en la idea que aquell infant
seguit el seu desig, no s'hauria allunyat d'ella ni un sol moment. Avui, malgrat tot, havia deixat passar l'hora en què solia veure-la, i ara sentia una
, estimada meva, on ets aquesta nit?" I, amb tot, quan la veié aparèixer, malgrat l'alegria immensa que vibrà dintre seu, avançà gairebé tranquil,
burles, rient-se d'ell i turmentant-lo, fins a l'extrem que moltes nits, malgrat la forta atracció que exercia en ell aquella tertúlia, el minyó es
mans portava encara la podadora ensangonada. No obstant, Jaume del Rendi, malgrat la ira que l'abrusava, no empunyà la podadora. Semblà talment com si tota
ai, Mila!... —Li posà la mà a l'espatlla, i ella sentí que, a malgrat seu, es commovia. El padrí, preocupat amb la seva idea, no li notà
que el vegi... Pobre Màrius! Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa, malgrat tot, l'evocació el contrariava; no volia entendrir-se amb records comuns
, i el meu cor i la meva sang, tot clamava en mi per aquell desig. I, malgrat tot, la vaig deixar. —I repetí, ja completament vençut per l'angoixa—.
seria solament un impuls de la seva desesperació? El seu amor per ella, malgrat tot el fervor, ¿no es reduiria en el fons a un afany seu de sentir-se
parla d'ell. Abans, quan el tenia a casa, semblava feliç; ara, en canvi, malgrat tenir-lo amb ella, se la veu preocupada. Em fa pietat Maria Àgueda. Mila
pare i pregava Déu que la perdonés. No obstant, la presència del fill, malgrat el consol que li proporcionava, no estava tampoc per a ella exempta
plorant, començà a proferir paraules tals contra el seu Tinet, que ella, malgrat la seva provada mansuetud, sentí sublevar-se-li l'ànima. Tal vegada
en ella el dolor que li causaven les enraonies de la gent. Ja de temps, i malgrat la diferència d'edats, ella havia concebut l'esperança que el seu fill es
hagués d'ofegar al seu pit el foc en què sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, s'esforçarà a manifestar fatiga, indiferència; posarà un fre als
tant amb la seva filla i amb aquell casament! Li costava tant, malgrat tot, avenir-se a aquella possibilitat! El padrí tornà: —Eixuga els teus
ell. La veritat era que ell, quan passà a l'habitació de la seva filla, malgrat el disgust que tenia i la profunda irritació, no alimentava cap intenció
és a dalt?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a creure-ho, malgrat que ho llegia en ella tan clarament—. "No, no hi és" —li havia respost
passant cada dia a preguntar per ell i, no obstant, sense voler-lo veure. Malgrat tot, la germana, excitada per la curiositat, li preguntà encara
Mila rebutja al moment la idea. No ho podia pensar. Però no pogué evitar, malgrat tot, que la sospita li deixés a l'ànima un regust d'amargor. Després
Què vols que faci? Si la cosa girés en bé, ho donaria tot per ben emprat, malgrat l'escàndol. Mai no ho hauria cregut de Mila, a fe de Déu. És ben cert:
enyorament de nostra casa. Havia estat tan feliç ací!... Però —repetí—, malgrat tot, estic contenta, pare. Sóc feliç. L'ancià professor veié encara amb
superior, i en el fons crec que és més bo que molts no creuen, malgrat el que pugui semblar. El que sí que és segur és que és un artista
plena de la seva decisió i segura. Però ha estat més forta que ella, i malgrat la seva voluntat, mil estranys pensaments, nascuts de la nit i del
cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que, malgrat tot, no l'abandonava. Llavors tot li semblava fàcil, lluminós, i ella es
són més cars, sent que hauria de portar-ho tota la vida com un pes, que, malgrat tot, no podria ésser plenament feliç. Una vegada aconseguit això, Mila el
per moments, i tot el cel s'anava cobrint d'espessos núvols. Mila, malgrat la seva immensa fatiga, es digué que tal volta podia encara arribar al
nou. L'endemà, la dona de la masia, a penes començà clarejar el dia i malgrat el temps amenaçant, es decidí anar a Argona tota sola. Encarregà una de
trobat. Llavors caminava hores i hores; negres pensaments l'assaltaven, malgrat seu amb respecte a la seva filla, i allà en el fons d'ell s'insinuava ja
temés no arribar-hi a temps. No volgué, doncs, esperar ni un minut més, i malgrat ésser ja fosca nit i a despit de la fatiga que l'aclaparava, manà
la teva mare... No penses en ta mare? No t'imagines com estarà? Ella, malgrat el que li deia, continuava movent el cap negativament, dominada ja per la
contenta que estic, padrí! Què feliç sóc! L'abraçà i el besà. Però ell, malgrat el seu decidit propòsit d'acompanyar-la, com més la sentia, com més la
Tino Costa tornava per darrera vegada al seu poble; de manera que Mila, malgrat l'alegria amb què palpitava el seu cor aquell matí de la seva partença,
l'alegria amb què palpitava el seu cor aquell matí de la seva partença, malgrat la dolça esperança que li il·luminava l'ànima, no l'havia ja de trobar.
totalment; a través de les robes se la sentia ja a la pell, i Tino Costa, malgrat el pas accelerat que portava, començava a tremolar. També ell, com Mila,
—Però, com poden murmurar? Tots saben que Sileta és com de família. —Malgrat tot, és preferible que se'n vagi. Maria Àgueda no replicà; es retirà
regnar una atmosfera de festa, per somriure i mostrar-se alegre, però, malgrat ella, el seu rostre reflectia preocupació, potser angoixa. En l'atmosfera
en la immensa orfenesa en què es sentia tornava a cridar-la dolçament. Malgrat tot, Tino Costa no podia rebutjar del seu si una estranya inquietud
càndida de Maria Àgueda. Amb tot, Sileta no podia encara canviar-se: malgrat les presses amb què havien anat, encara no ho tenien a punt, i només
de l'obscuritat, s'avançà devers ells una figura. Era gairebé una nena —malgrat la nit la veia molt clara— i es deturà allí vora seu, severa. Devia estar
uns "enamorats". Fins a la ratlla del XX, això és cert. Malgrat tot, la societat —la societat d'Occident— ha seguit sent una societat

  Pàgina 1 (de 360) 50 següents »