Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nuvolada i el torb, eren uns híbrids violents i perillosos", encetava,	malgrat	l'exordi, Pulcre, amb un ensucrat plaer. "Tothom els temia." "Hi
de somriure, des de l'ombra, el cardenal Annibale della Genga, que era,	malgrat	el cognom, papabile. "Ho va ser, de Pontífex, perquè també és un poble",
només. Ibsen /(Peer Gynt)\. Havia transcorregut un moment, i,	malgrat	l'hora avançada, tot Santa Maria sabia ja l'arribada de Tino Costa. Hi
s'havia convertit en una doneta, i en els seus ulls serens passava,	malgrat	llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la
nena, i davant la repugnància que experimentava per la violència a què, a	malgrat	seu, havia estat portat, amb una por ingènita a tota mena d'escàndol que
d'Argona i vingué a donar la seva aprovació al prometatge. Tampoc ell,	malgrat	la seva severitat i l'apartament en què vivia de la família, no pogué
la festa, i l'altre es posava a plorar cridant Tiago. Se'ls emportaren,	malgrat	tot, i la xera continuà amb la mateixa animació. Una gran quantitat de
vegades, i, el que era pitjor, en els seus pensaments es barrejava,	malgrat	ella, un sentiment de simpatia que endebades s'esforçava a foragitar de
i li era tan grata la idea del repòs! Aquell dia Tino Costa s'abstingué,	malgrat	tot, de passar pel seu carrer. Veié com s'anava acostant l'hora —anava
Tino Costa i la seva mare, a la situació en què es trobaven. Mila,	malgrat	que a penes es referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran
en tots els qui la contemplaren: alguns l'admiraren, però la majoria,	malgrat	el seu significat, davant d'ella s'aferraren en la idea que aquell infant
seguit el seu desig, no s'hauria allunyat d'ella ni un sol moment. Avui,	malgrat	tot, havia deixat passar l'hora en què solia veure-la, i ara sentia una
, estimada meva, on ets aquesta nit?" I, amb tot, quan la veié aparèixer,	malgrat	l'alegria immensa que vibrà dintre seu, avançà gairebé tranquil,
burles, rient-se d'ell i turmentant-lo, fins a l'extrem que moltes nits,	malgrat	la forta atracció que exercia en ell aquella tertúlia, el minyó es
mans portava encara la podadora ensangonada. No obstant, Jaume del Rendi,	malgrat	la ira que l'abrusava, no empunyà la podadora. Semblà talment com si tota
ai, Mila!... —Li posà la mà a l'espatlla, i ella sentí que, a	malgrat	seu, es commovia. El padrí, preocupat amb la seva idea, no li notà
que el vegi... Pobre Màrius! Tino Costa romangué silenciós. A Quim Bisa,	malgrat	tot, l'evocació el contrariava; no volia entendrir-se amb records comuns
, i el meu cor i la meva sang, tot clamava en mi per aquell desig. I,	malgrat	tot, la vaig deixar. —I repetí, ja completament vençut per l'angoixa—.
seria solament un impuls de la seva desesperació? El seu amor per ella,	malgrat	tot el fervor, ¿no es reduiria en el fons a un afany seu de sentir-se
parla d'ell. Abans, quan el tenia a casa, semblava feliç; ara, en canvi,	malgrat	tenir-lo amb ella, se la veu preocupada. Em fa pietat Maria Àgueda. Mila
pare i pregava Déu que la perdonés. No obstant, la presència del fill,	malgrat	el consol que li proporcionava, no estava tampoc per a ella exempta
plorant, començà a proferir paraules tals contra el seu Tinet, que ella,	malgrat	la seva provada mansuetud, sentí sublevar-se-li l'ànima. Tal vegada
en ella el dolor que li causaven les enraonies de la gent. Ja de temps, i	malgrat	la diferència d'edats, ella havia concebut l'esperança que el seu fill es
hagués d'ofegar al seu pit el foc en què sentia consumir-se. Ell,	malgrat	tot, s'esforçarà a manifestar fatiga, indiferència; posarà un fre als
tant amb la seva filla i amb aquell casament! Li costava tant,	malgrat	tot, avenir-se a aquella possibilitat! El padrí tornà: —Eixuga els teus
ell. La veritat era que ell, quan passà a l'habitació de la seva filla,	malgrat	el disgust que tenia i la profunda irritació, no alimentava cap intenció
és a dalt?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a creure-ho,	malgrat	que ho llegia en ella tan clarament—. "No, no hi és" —li havia respost
passant cada dia a preguntar per ell i, no obstant, sense voler-lo veure.	Malgrat	tot, la germana, excitada per la curiositat, li preguntà encara
Mila rebutja al moment la idea. No ho podia pensar. Però no pogué evitar,	malgrat	tot, que la sospita li deixés a l'ànima un regust d'amargor. Després
Què vols que faci? Si la cosa girés en bé, ho donaria tot per ben emprat,	malgrat	l'escàndol. Mai no ho hauria cregut de Mila, a fe de Déu. És ben cert:
enyorament de nostra casa. Havia estat tan feliç ací!... Però —repetí—,	malgrat	tot, estic contenta, pare. Sóc feliç. L'ancià professor veié encara amb
superior, i en el fons crec que és més bo que molts no creuen,	malgrat	el que pugui semblar. El que sí que és segur és que és un artista
plena de la seva decisió i segura. Però ha estat més forta que ella, i	malgrat	la seva voluntat, mil estranys pensaments, nascuts de la nit i del
cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe que,	malgrat	tot, no l'abandonava. Llavors tot li semblava fàcil, lluminós, i ella es
són més cars, sent que hauria de portar-ho tota la vida com un pes, que,	malgrat	tot, no podria ésser plenament feliç. Una vegada aconseguit això, Mila el
per moments, i tot el cel s'anava cobrint d'espessos núvols. Mila,	malgrat	la seva immensa fatiga, es digué que tal volta podia encara arribar al
nou. L'endemà, la dona de la masia, a penes començà clarejar el dia i	malgrat	el temps amenaçant, es decidí anar a Argona tota sola. Encarregà una de
trobat. Llavors caminava hores i hores; negres pensaments l'assaltaven,	malgrat	seu amb respecte a la seva filla, i allà en el fons d'ell s'insinuava ja
temés no arribar-hi a temps. No volgué, doncs, esperar ni un minut més, i	malgrat	ésser ja fosca nit i a despit de la fatiga que l'aclaparava, manà
la teva mare... No penses en ta mare? No t'imagines com estarà? Ella,	malgrat	el que li deia, continuava movent el cap negativament, dominada ja per la
contenta que estic, padrí! Què feliç sóc! L'abraçà i el besà. Però ell,	malgrat	el seu decidit propòsit d'acompanyar-la, com més la sentia, com més la
Tino Costa tornava per darrera vegada al seu poble; de manera que Mila,	malgrat	l'alegria amb què palpitava el seu cor aquell matí de la seva partença,
l'alegria amb què palpitava el seu cor aquell matí de la seva partença,	malgrat	la dolça esperança que li il·luminava l'ànima, no l'havia ja de trobar.
totalment; a través de les robes se la sentia ja a la pell, i Tino Costa,	malgrat	el pas accelerat que portava, començava a tremolar. També ell, com Mila,
—Però, com poden murmurar? Tots saben que Sileta és com de família. —	Malgrat	tot, és preferible que se'n vagi. Maria Àgueda no replicà; es retirà
regnar una atmosfera de festa, per somriure i mostrar-se alegre, però,	malgrat	ella, el seu rostre reflectia preocupació, potser angoixa. En l'atmosfera
en la immensa orfenesa en què es sentia tornava a cridar-la dolçament.	Malgrat	tot, Tino Costa no podia rebutjar del seu si una estranya inquietud
càndida de Maria Àgueda. Amb tot, Sileta no podia encara canviar-se:	malgrat	les presses amb què havien anat, encara no ho tenien a punt, i només
de l'obscuritat, s'avançà devers ells una figura. Era gairebé una nena —	malgrat	la nit la veia molt clara— i es deturà allí vora seu, severa. Devia estar
uns "enamorats". Fins a la ratlla del XX, això és cert.	Malgrat	tot, la societat —la societat d'Occident— ha seguit sent una societat

Pàgina 1 (de 360)

50 següents