DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
malifeta F 554 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb malifeta Freqüència total:  554 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ell no es desvia ràpidament, hauria estat aquella la darrera de les seves malifetes. Jaume del Rendi mirà després la seva podadora, que lluïa al sol prop
no solen rebre, ni de bon tros, una sanció proporcionada a les seves malifetes. Continuo emprant la terminologia pròpia del cas. Amb els seus
carregats de condecoracions i de panegírics. La gravetat de les seves malifetes quedaria dissimulada pel triomf. El lladre, el parricida, l'estuprador,
a la impensada que no es pugui penedir de la seva malifeta amb la dona del veí. Quan el vegis sense vida
de seguida ja no es sent tan contenta; com si es descobrís culpable d'una malifeta oblidada. —Què et passa, Tomàs? —comença amb dolcesa; —et veig un posat de
, jo. —Tant és. Em dol que tu i tot vulguis fer-me pagar cara la malifeta d'haver-me introduït a la família. És una llàstima que ningú d'ells no
gens de duresa en la veu.— Ens passa tan bé la vetlla, sentint-te contar malifetes! —I la veu pren unes inflexions entendrides, com dolguda de les malifetes
malifetes! —I la veu pren unes inflexions entendrides, com dolguda de les malifetes de l'amic, tot i saber que no ho són. Pere va per anar-se'n,
de revistes, que esmorteixen les veus. —Per què et proposes aquesta malifeta? —comença l'oncle, sever però sense gens d'iracúndia. La temença de Pere
d'emoció a la veu. —Per això, perquè l'estimes tant, no voldràs aquella malifeta. —No m'he proposat cap malifeta! —es queixa Pere. —I tu què saps?
perquè l'estimes tant, no voldràs aquella malifeta. —No m'he proposat cap malifeta! —es queixa Pere. —I tu què saps? Saps a quines exigències et duria
—Fes el que et sembli, mal vulguis dir-ho tot a en Tomàs. Però seria una malifeta. No he de veure més en Pere. Quin altre càstig et sembla pitjor per al
sense fer cap soroll, submisa com pertoca a qui es sent culpable d'una malifeta, involuntària o no, que li esclavitza la voluntat a la voluntat d'un
en repòs perquè sabeu que per aquell amor no us abandonaríeu a cap malifeta de les que Déu castiga com a pecat mortal. I la voluptuositat de no
sofriment, esclata en un plor delirant per l'ocell, per totes les malifetes del món i per la seva vida miserable. Tomàs i Teresa avancen una passa;
tot interès per nosaltres, va tornar-se també negligent. Les nostres malifetes el feien somriure. De vegades rèiem tots plegats, ell de la tarima
trobava en mi mateix cap defensa. Qui sóc jo? De petitet, quan feia una malifeta o començaven a esclatar les violències del meu caràcter, que mai no he
pejorativament en /ot\, i seguien atribuint-li tota mena de malifetes i d'horrors. Em penso que la meva família suposava que jo ja ho sabia
ha reclamat quantitats que ja li havien estat pagades. Hom li atribueix malifetes repugnants. Tot això em fa creure, com m'han dit després, que era un
papers. La mare estava tremolosa, creia que aquells homes em farien una malifeta. Tot conversant amb ells, que es negaven a portar-me a casa seva, vaig
fins la pell de l'esquena. —Com és, doncs, que sempre veig als diaris malifetes dels cambrioleurs?, li vaig replicar. —Aquests cambriolors
el nostre accent estranger. El francès té la idea que totes les malifetes que es cometen a França són obra dels estrangers. ¿Va creure realment que
sospitava de nosaltres, n'estic segur: Ve't aquí dos que han fet una malifeta i ara es volen desfigurar. Jo també tenia aquesta sensació. No cridarà un
¡Pobre xicot! Xich. Ja ho sé, home. Pep. No n' era cap malifeta. [(excusantse)] Xich. [(fingint ressentiment)] Vos
a una criada, Josep s'estremia com si l'haguessin enxampat cometent una malifeta. El vell Cosme arribava abans de sopar. Es reunia amb altres fabricants
tens una esponja mullada, com Déu, i, flist-flast!, totes, totes les malifetes, les esborres. Això m'anima a dir-t'ho tot. Escolta, doncs:" "
aquella soledat una roca llisa i que oferia un bon seient. I ara, oïu la malifeta. No havien posat el sarró a terra que ja eixien d'un cantó tres lladres
Tal vegada sí. Però no del tot. Més tard, començaren a sovintejar les "malifetes" d'un altre estil. I de res no servia atribuir-ho a epidèmies de
intervenir la culpa i el pecat, que no són simplement l'error o la malifeta. Si diem, per exemple, que només el penediment de la culpa pot portar a
algun acte impur, lliurant-se a perpetrar homicidis injustos o altres malifetes semblants germanes d'aquelles, i comeses per ànimes que li són germanes,
els temples, molts homicidis injustos i contraris a la llei, o tota altra malifeta de mena semblant, la sort prescrita els precipita al Tàrtar, d'on mai més
al Tàrtar, d'on mai més no tornen a sortir. Per contra, els qui han comès malifetes certament grosses, però reparables, com ara l'autor d'una violència al
els tenia el cor guanyat a l'avançada, per tot el que sabien de les seves malifetes i tot el que n'inventaven de concert la por i la fantasia. Però eren gent
artística—, fos una mena de deslleialtat del narrador, i gairebé una malifeta o una mentida. Hi hem trobat, per tant, com en la pintura, una situació
hostal... —insinuà el pagès. Quin altre camí li quedava? Regirat per la malifeta, donà mercès a l'home i a bon pas se llançà carretera enllà. Durant cinc
i encara d'altres, coneixedors del talent d'Eugeni, li han proposat malifetes semblants. Però el jove pintor és heroicament incorruptible. A cada nova
i romàntica, que acompanya sempre, a despit de llurs crueltats i malifetes, als aventurers de la mar. [XXXV] Antoni Barceló i Joan
Treure'ls en aquelles hores equivalia a significar-los l'intent d'alguna malifeta. A les deu, així que la casa estigué en quietud, muntaren, un a un, amb
i els acabalats. La gana no era pas el motiu determinant de les seves malifetes. No diré que en tornant de cacera no esdevingués més perillós, però cal
del diable. No hi havia manera de fer-los estar quiets: quan deixaven una malifeta en rumiaven un altra. El seu pare no gens aficionat a col·legis, llogà un
si val la pena d'estimar el cucut i si se li poden perdonar les seves malifetes. Quan us he fet notar que per al bosc no hi havia ocell millor, ja veieu
li va dictar un egoisme sa i una vida sense preocupacions. Mentides, malifetes, farses, bones accions, fossin el que fossin, li sorgien de dintre seu
i de bon viure, i alegres com un cirerer clafert de cireres. Les fetes i malifetes de'n Met Pelatrunfes i de'n Met Jajà podrien passar per apòlegs gregs, si
lladre... esquarterat el pugui veure!... la rumiava ja de temps la seva malifeta, n'estic segur; però semblava un santet com vós, totes les seves paraules
persones que venien en un sleeping havien comès alguna romàntica malifeta en països remots o passejaven pel món, amb pàl·lida inèrcia, llur tedi
artísticament elaborat, en un recó de la seva eixida, on anaven a fer malifetes tots els vailets del barri: i quan en feien alguna de massa greu, ell, el
prenent-lo per altre. Estaven encerclats. La resistència agreujaria llur malifeta. Filosòficament i cínicament es rendiren. Els trets i els xiulets
peter les havien salvades. Quan el Peuderrata i l'altre company de malifetes escalaren l'hort del veí, esperaren —com era la consigna, no ben entesa
i rectors i perpetuà, en la tradició del poble, el record de les seves malifetes. Un dia s'atansà a la colla, tot coixejant, un sac d'ossos. Era Laia.
no ho consegueix. Totes les cases el rebutgen, malpensen d'ell; temen la malifeta d'una burla i el llencen fora, fugint de la fredor dels seus raigs. I el

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »