Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una energia compensadora. Unes fortes reserves ètiques enervaran tota la	malignitat	actual o potencial de la "tècnica". Al capdavall, la "tècnica" no és
fet, els pobles han estat, i cada dia més, en condicions d'adonar-se de la	malignitat	de les guerres i d'actuar per evitar-les. La reacció de les multituds,
relacions quotidianes entre els homes, fa sempre una trista impressió de	malignitat	. I és curiós que, si bé es mira, el mecanisme d'acció humana que anomenem
valor. No sé si el va tenir —no és el cas concret el que compta, sinó la	malignitat	de l'astúcia. I és que no hi ha cap impossibilitat, ni física ni
La neboda pobra aixeca els ulls, esporuguida com si li descobrissin una	malignitat	. —No, gens —respon molt de pressa. —Passava i la Teresa m'ha fet entrar
ara ho serà solament d'una província. L'amfibologia resultava d'una	malignitat	angoixosa. Potser per aquesta confusió de nomenclatura la qüestió del
que li convenia i degradà la justícia i alterà tota igualtat social; la	malignitat	de llur paternalisme es complagué en depravar la ciutadania i escindí la
no és domesticable. La Paraula de Déu interpel·la, però ho fa sense	malignitat	. La missió profètica de reptar, de convèncer, d'argüir, de destapar-nos
de la bondat i de la justícia. I a tu també et vindrà el torn, seu de tota	malignitat	, cau de traïdoria i d'impudícia, fogar de tenebra, casal de l'Anticrist,
que el de la gratitud. Cal ésser ben despullat d'enginy, si l'amor, la	malignitat	, la necessitat, no ens fan trobar. Hi ha indrets que hom admira, d'altres
/Circuits automobiles des Vosges et des Ardennes\. Petiteses La	malignitat	de certs lectors, els quals sembla que regiren amb lupa recons morts de
que com una banalitat sense possible aplicació, perquè ni per a la	malignitat	no té pensament ni direcció. Trist senyal del temps!, un passatemps!
les agulles del rellotge adquireixen una velocitat frenètica, amb una	malignitat	incorregible. Això d'arribar tard, li confereix una vera popularitat. Hom
sorruderia dels quals s'amaga molt sovint una submissió domèstica i una	malignitat	de subaltern. Jo coneguí anys enrera una institutriu que mogué la meva
Els bosquerols esperaven amb l'arma engaltada i les fesomies radiants de	malignitat	. De sobte, com empès per un ressort, mateix que una d'aquestes figures
Joan Antoni com un drap ja inútil per cobrir la seva misèria altiva. I la	malignitat	i l'enveja, l'impuls de ferir a Vilaret per l'espatlla, havien tingut més
i amb totes les quatre potes, el que jo, si fos ric, faria per	malignitat	. —Doncs, què faries? —preguntà Joan Antoni congoixós. —Si jo fos ric
convertiria en el meu servidor, perquè, t'ho repeteixo, els donaria per	malignitat	. Mentre que de tu, tothom em fugirà. Tothom et trepitjarà. —Per què, per
segles en un lloc tenebrós i lúgubre, es corromp més i més, la seva	malignitat	creix amb el temps i és tant més perjudicial com més peresós. Quan ha
d' una joia interior que a penes traspuava, sinó en aquella guspira de	malignitat	que li brillava al fons del mirar. Aquest despertar tempestuós del dia
un bocí de corda inútil. No era rabiüt i ho feia tot per complaença i per	malignitat	. Reia poc, però, s'agradava d'enutjar les gents amb facècies amargues i
ase ignorant i bramador, de gola rasposa, de cara on traspunta la més vil	malignitat	, i que ha rebregat —no diré pas interpretat,— el rôle (si em puc
el cap a la meva intenció i benvolent-se del que havia fet, era d'una	malignitat	que em féu tremolar. Mentre jo el sotjava en silenci, estengué la mà al
davant dels poderosos ni soberguegi davant els humils. Perspicaç, sense	malignitat	; prudent, sense covardia; dreturer, sense inclemències; emprenedor, sense
flaca de cercar fora de casa deliquis sentimentals, sentí com un llamp de	malignitat	faceciosa en el fons de tot, i li féu gràcia imaginar-se l'aventura
a la taula de la seva penya. I, abraçant-lo pomposament, li digué amb	malignitat	somrient: —Qui del llop parla! Teniu i llegiu... Precisament us estàvem
en general el curs és molt més curt i l'acaba una malaltia infectiva o la	malignitat	dels símptomes de compressió cerebral exercida pel tumor. El tractament
per mètodes diversos, constitueix un dels indicadors més preciosos de la	malignitat	del procès. Els basedowians, presenten una marcada tendència a
paral·lelisme entre el percentatge de mononuclears de la sang i la	malignitat	funcional de les hiperplàsies limfòidees i tiroidianes i a base d'aquesta
consideren el metabolisme basal com l'indicador per excel·lència de la	malignitat	o benignitat del procès; sembla què, en efecte, hi ha una
massa vegetant s'ulcera fàcilment. Amb una rapidesa pròpia de la seva	malignitat	, el càncer de la bufeta envaeix els ganglis cístics i sobre tot els de
per molta que sigui la quantitat elaborada en la fase de fermentació. La	malignitat	d'un tumor té relació amb el predomini dels canvis anaerobis sobre les
i no precisament l'existència d'extrasístoles. En un mot, la benignitat o	malignitat	de la malaltia és independent de l'arítmia. És evident que les
i intentaren (V. Hanseman) de donar lleis pronòstiques sobre la	malignitat	a base d'això. Naturalment, la Química correspon als fets histològics
tot, aquestes alteracions de cap manera no poden ésser indicadores de	malignitat	. Les diferències són clares quan es compara una cèl·lula cancerosa en
cèl·lules, són indici de multiplicació cel·lular ràpida, mai de	malignitat	. Capítol II Metabolisme proteic. Autolisi La qüestió ja
han arribat a la conclusió que la més sobresortint característica de la	malignitat	és la forta producció de ferments proteolítics que ràpidament liqüen el
del carcinoma de rata de Flexner-Jobling no pot pas indicar una	malignitat	, ja que hem vist que miofibromes benignes poden presentar-la. Aquest
amb dues de les característiques classificants més colpidores d'elles: la	malignitat	i la fòrmula histològica. Comparant la capacitat lipolítica de les
fins ara. Encara se'ns escapa en què, en el fons, consisteix la	malignitat	. La qualitat i la intensitat lipolítica van canviant paulatinament des de
apareix clar per cada u. Comencem potser a veure quelcom clar en la	malignitat	. Metabolisme del tumor benigne. Entre el teixit neoplàsic maligne
classificació de Warburg, així depurada i modificada, no situa la	malignitat	com una cosa específica, sinó tan sols com una exageració de propietats
vista, del metabolisme hidrocarbonat, com des d'altres punts de vista, la	malignitat	no aparegui com una propietat específica, sinó com una exageració de
la que fins ara és la indicació química més aproximada del que és la	malignitat	, posant-la no com a cosa específica, sinó com una exageració de
Capítol VI La cèl·lula cancerosa i la cèl·lula embrionària. La	malignitat	Si repassem ara tot el que hem escrit sobre la composició química i
embrioma d'una vida fatalment limitada. En què consisteix, doncs, la	malignitat	? Fins ara, de tot el que s'ha dit, la propietat que més exactament
Però ni fins sota aquest punt de vista les característiques de la	malignitat	apareixen específiques i qualitatives. El teixit embrionari, debilíssima,
amb tot i això, com altrament potser sembla racional que sigui així, la	malignitat	en l'estat actual dels nostres coneixements apareix com una exageració de
forma maligna autèntica. A l'igual que la irritació que porta a la	malignitat	, aquesta irritació reconeix multitud de causes aparentment inconnexes:
la rapidesa de creixement d'una aneoplàsia està en raó directa de la seva	malignitat	. De fet, l'addició d'extrets embrionaris al plasma sanguini constitueix

Pàgina 1 (de 3)

50 següents