Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contar que havia costat molt, perquè portava cota de	malla	sota la disfressa de velleta pagesa, i al cistell,
Quan torni afadigat de la batalla, no li traurà la	malla	de ferre que el guarneix, ni damunt l'ample pit, niu
que significa "allò que protegeix el coll". És la cota de	malles	, o sia una mena de túnica que cobreix des del coll fins a mitja cama i
composta d'un teixit d'anelles de ferro entrellaçades que formen una	malla	, amb la finalitat de preservar el cos de les armes enemigues. És
du a sota una túnica de tela, imprescindible per a evitar el frec de les	malles	sobre la pell. El cavaller del mig, en canvi, no porta un ausberg de
sobre la pell. El cavaller del mig, en canvi, no porta un ausberg de	malles	, sinó d'escates, la "lorica squamata" dels romans, o sia
molts altres documents de l'època. Que la lorica podia ésser de	malles	, ho revela una altra curiosa deixa on aquesta peça de l'armament, com tan
segle XV el trobarem designant principalment les proteccions de	malles	dels cavalls, no dels homes. Sobre l'ausberg d'alguns cavallers de la
cavallers de la Bíblia de Roda apareix una mena de pitet, també de	malles	, que cau per davant, des del coll, i té forma quadrangular. Es veu
el pit una placa de metall que el protegís especialment; un quadrat de	malles	que es podia aixecar per tal de cobrir el rostre; i, encara, un plastró
representació de dalt, en què Goliat encara lluita, porta una caputxa de	malles	que li protegeix el coll i el cap i només deixa descoberta la cara.
en la miniatura lleonesa l'ausberg du mànigues cenyides, porta calces de	malles	i el casc no és una caputxa. La complicada confecció d'un ausberg, en la
una túnica de tela i no porten casc, mentre els cavallers duen ausberg de	malles	o d'escates i casc. Però els cavallers de la Bíblia de Roda no porten
car només hi duen unes calces i unes sabates que no semblen ésser de	malles	ni d'altre material fort. En això es diferencien d'alguns dels cavallers
dels cavallers de la tapisseria de Bayeux, que porten unes calces de	malles	que van del genoll al turmell, d'aquells de la Bíblia de San Isidoro de
Library (segle XIII), que van completament coberts de	malles	en cames i peus i que, sota el casc, duen la caputxa que neix del coll de
i val la pena d'enregistrar que, al segle XII, les cotes de	malles	de Barcelona devien fruir de certa anomenada. A la cançó de gesta
Aquest elm primitiu de vegades es portava per damunt de la caputxa de	malles	de l'ausberg (fig. 20). L'elm cònic, posat sobre la caputxa de
al francès "haubergeon", nom que es donava a la cota de	malles	més curta que l'ausberg usat fins aleshores. Les braoneres eren,
del segle XIII les "brafoneres" són peces de	malles	que defensen les cames, no pas els braços. Les barbadores a
íntimament relacionades amb l'ausberg, que el completen, devien ésser de	malles	. 7. L'escut, l'arma defensiva per excel·lència, apareix
la daga, tota la centúria segueix encara dintre de l'era de la cota de	malles	. Aquesta canviarà de forma i s'embellirà amb daurats i altres recursos
a l'almogàver. 11. Ramon Llull segueix donant a la cota de	malles	el nom d'ausberg, i en pocs mots, amb el seu simbolisme, dóna una
et elms agutz... En la crònica de Jaume el Conqueridor la cota de	malles	no rep el nom d'ausberg (que retrobarem a Desclot), ans el de
cavaller, i així no ens ha d'estranyar que no portés gonió, o cota de	malles	, com els ballesters dels frescos del Tinell de Barcelona (figura
que retrobarem en Muntaner i que indiscutiblement era una peça de	malles	, com revela un text més tardà, la traducció de les Històries
rompé la loriga". Significa això que, essent el camisol una cota de	malles	, hom el podia diferenciar de l'ausberg o lloriga. En aquests casos hom
caixa del cos. 12. L'ausberg anava combinat amb altres peces de	malles	, protectores de diferents parts del cos, unes unides a la cota i d'altres
És, doncs, una defensa del coll, que el volta; i podia ésser de	malles	, car a l'inventari del castell templer d'Ascó (any 1289)
independent de la cota, a la qual devia lligar-se per mitjà de les mútues	malles	. Observem, però, que la partida de l'inventari d'Ascó, en puntualitzar
l'existència de gorgeres d'altra matèria, car si totes haguessin estat de	malla	bastava escriure "dues gorgeres". Una altra peça de malles que protegia
estat de malla bastava escriure "dues gorgeres". Una altra peça de	malles	que protegia el cap és el batut, que apareix dues vegades al
de filis auri et sirici"). El capmall és una peça de	malles	que cobreix el cap, deixant la cara descoberta, i que, en forma de
la ventalla era una protecció del coll i del mentó constituïda per unes	malles	que anaven preses a la part superior de l'ausberg, corresponent al pit, i
doncs, el coll, les dents i la mandíbula inferior, i com que era de	malles	no podia evitar la contundència dels cops de l'almogàver. Evidentment
dels cops de l'almogàver. Evidentment formaven un tot amb la cota de	malles	les faldes de l'ausberg, que protegien les cuixes, com bé
que Llull es refereix a peces de ferro rígid; però, com sia que les	malles	també eren dites "ferro", sembla més prudent acceptar, en principi, que
sembla més prudent acceptar, en principi, que es tracta de calces de	malla	. El Libre dels feyts ens lliura una interessant
cas, es tractava de peces internes destinades a evitar el frec de les	malles	sobre la pell. El guant de malles solia anar unit al braç, i era
a evitar el frec de les malles sobre la pell. El guant de	malles	solia anar unit al braç, i era com una mitena proveïda d'un tall per on
només era posat uns moments abans de la lluita, anava sobre una cofa de	malles	o de ferro i oferia foradets que permetien la respiració i d'una escletxa
o sia que intentava assajar l'eficàcia i resistència d'unes cotes de	malles	, tipus d'experiència del qual hi ha notícies (veg. § 77). El
Anava col·locat sobre el capmall o sobre qualsevol altra cobertura de	malles	o de ferro, i és el casc més general al segle XIII, en guerrers
arriba fins a mig front, que es podia posar o bé per damunt de la cofa de	malles	que anava lligada o unida a l'ausberg o per damunt del capmall, o bé per
o unida a l'ausberg o per damunt del capmall, o bé per sota de les	malles	. Vegeu un magnífic exemple del primer cas en el cavaller del fresc de la
En una lletra reial del 1337 es parla d'una barbuda de	malla	(§ 21); en una disposició del 1357 d'una bacineta amb
del segle XIV no és un casc, ans una defensa de la barba, de	malles	; en canvi, la citada per Jaume I sembla una protecció que ràpidament es
portava un capell de sol i es defensava part del cap amb un batut de	malles	. Segurament en aquella ocasió tampoc no duia perpunt, car s'eixugà la
Pere el Gran duia, evidentment sobre una camisa, un gonió, o cota de	malles	, com el que acostumava de portar Jaume I; per damunt del gonió una
que era una primera túnica destinada a evitar el frec de les	malles	sobre el cos, túnica que més endavant (§ 21) trobarem sota la

Pàgina 1 (de 21)

50 següents