×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb malmetre |
Freqüència total: 1264 |
CTILC1 |
fastigós!", judicava l'ocell. "Valdria més que una adequada cirrosi et | malmetés | l'entranya d'un cop." La víctima li donava la raó i proferia sense pausa | els estranys noms de tres de les quals no paga l'esforç de recordar. | Malmeten | i embruten tot el que toquen i ho emplenen d'una pudor insuportable, de | enutgen. No n'abusis. Que no et caigui al damunt, per escarmentar-te, i et | malmeti | , i a més, pitjor encara, es trenqui, que és antiga i de molt preu." | dona que ha passat per la lliçó subtilitzadora de la mort no agostarà o | malmetrà | l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes proposicions et burxaven | es ferirà amb l'espasa esgarrifosament les mans, totes dues o ni que | malmeti | només l'esquerra. I no ens caldria sinó això." El to i les paraules de | covada. Els cops, administrats amb poca traça, sense convicció, | malmetien | tanmateix la víctima. "Guarda't de les meves gosses", amenaçava, però | La vida no podia ja res contra ells; no podia ja arrabassar-los ni | malmetre | 'ls l'alegria; no podia envilir-los amb cap necessitat oprobiosa; no podia | que tanca un llibre a la pàgina més bella davant el temor que tot no es | malmetés | en la continuació i no sobrevisqués a l'enuig o a la fatiga. Però cada | oliverars camps a través: desviant-se de les senderes, saltant marges, | malmetent | -se els genolls contra les pedres, esquinçant-se les robes i fins les | inundades. 27 setembre. Vaig cap a la Riera pels camins | malmesos | i convertits en rierols, sota el joc altern dels grans núvols grisos, del | Ens fa angúnia pensar que la guerra pugui acostar-se al nostre recer, | malmetre | els boscos vellutats, la dolça "solitud agrícola". Cap a mitja tarda | refractari a la passivitat, la pitjor de les malures que poden corcar i | malmetre | els pobles. S'enfonsa, es retorna, cau, es redreça, en un ininterromput | actuació. No és estrany que devoréssim polítics i homes de govern, que es | malmetessin | tantes i tantes ocasions, quan a cada oportunitat que tenia aquella | en la dedicació catalana a una comuna obra hispànica, l'ull poc entenedor | malmeti | els perfils de la nostra idiosincràsia i en la boirina de la seva | els sindicats menestrals, i preparen una onada de terror. Ells mateixos | malmetran | llur obra quan s'aixequin en armes contra la reialesa —abans que aquesta | de tot no es va adonar que li segaven l'herba sota els peus, que li | malmetien | allò que acabava de fer i havia donat per bo? ¿No ho veu, no ho sap tot | els nostres caps. I aquest estúpid deport, que molesta els pardals i | malmet | la fruita, feia riure la dona amb unes grans rialles, unes rialles | posar-me a mi entremig i assignar-me feines llargues i penoses que m'han | malmès | la figura i m'han fet perdre el delit? Són encàrrecs una mica feixucs, | Jo no compto. Els fills dels meus fills s'avergonyiran de mi perquè he | malmès | el benestar de tothom per sempre. I ja no faré res de bo. [(Excitant-se | aquest goig? Ara mateix, en pensar-hi, sento pruïja de rebregar-te i | malmetre | 't entre els meus braços. [(Torna a juntar el seu braç a la cintura | del pèl, utilitzà una polvera de Rosa, però es fregà amb ràbia, fins a | malmetre | 's la pell amb una tovallola russa, perquè els polvos no servien de res. | el punyal violentament)] Ves-te'n, que l'encantària i bogeria han | malmès | el teu cap esmaperdut; deixa que em consumeixi l'agonia i es fongui, amb | en temps de clara jovenesa; fugiu amb l'ànima | malmesa | per les ferides de l'amor. A dins la calma del convent | Seques les branques, que el febrer omplí de flor, pel vent | malmesa | , prega a tothora l'ametller dins la seva àrida nuesa. | aquella humitat als vespres, com a Barcelona, que us fa estar grocs i us | malmet | el pit. —No pas a tothom —observa Laura molt pacífica. —És clar que no! | els carrers de més importància, emmarcats d'arquitectures esplendoroses i | malmeses | per obra de propietaris vuitcentistes, les quals descobreixen als ulls | de bellugar-se força! —observa càndidament ell. —No ho entenc. —Però | malmet | els nervis aquesta mena de vida. Tant entrar i sortir sense profit; | desesperació, diu? A qui la dec, aquesta desesperació? Per què venia a | malmetre | la meva pau d'abans? Sola amb Tomàs, tard o d'hora ens hauríem entès. | perquè les dones com jo es veu que no podem ser res més. —Pobra Laura! | malmesa | per culpa de tots. No, perduda!; guanyada per mi; la voldria per a mi sol | de la Madrona pera arrancarli la criatura del pit. —Peró, filla, que 't | malmets | la salut!... Que aufegarás al nen! Qu' encara l' enrabías més!... Que Deu | homes son com las criaturas... daleixen per nosaltres y no paran fins á | malmétre | ns, com las criaturas á las joguinas.— Y seguí parlant bona estona en | Cordière\ m'incita a agafar el volumet. És una edició antiga, | malmesa | pel temps. El llibrer l'ha adobada curosament. Hi ha fulls que s'aguanten | aquesta. Xich. Ja 'm tens aquí, mala espina. Soch lo teu esclau: | malmét | em. [(desapareix)] Escena II [Pep y Timbaler, venint de | sovint deformat per nosaltres mateixos. L'anàlisi dels savis molt sovint | malmet | la veritat per tractar inadequadament un trosset desconnectat del | tanta malícia podia haver sortit: la raça humana | malmetre | ja en l'arrel, mesclar i confondre Infern i Terra, tot i no | tres voltes canviat, per ràbia lívida, enveja i desesper, que, | malmetent | -li la manllevada faç, el delataven així estrafet, si | estava equivocat, i ara m'adono que, no pas menys del que | malmet | la guerra, la pau corromp. ¿Com és això? Tu, digues-m'ho, | vaixells, de les màquines i dels colls postissos? Dos o tres passatgers | malmesos | per la mar, i que prenien cafè a la taula veïna, es reanimaren; flairaven | aquest aparell sobre roca sòlida que ni el vent ni la pluja no puguin | malmetre | ..." Remullaren el salpasser a la caldereta de coure i aspergiren el | i coets. Els sants, que caldria suposar entristits en veure com el foc | malmet | el seu lloc de mortificació, s'engresquen de mala manera i col·laboren | les costes de l'imperi grec. Tot i l'eixamplament siscentista que la va | malmetre | , l'església de l'Almirall, dita també de la Martorana, és una de | incrustades encara avui a les portes de bronze del Castell Nou de Nàpols, | malmetent | -ne els plafons on hi ha esculpida la victòria dels catalans contra els | perquè admetien la realitat, per altre cantó tenien l'inconvenient de | malmetre | el real barrejant-lo amb elements falsos, i si l'Edat Mitjana oblidava la | necessitats professionals i finir amb la concurrència ruinosa que tant ha | malmès | la indústria del llibre. Demanà també que els patrons estudiïn els | flaca, a l'arribar quasi a port, un mal pensament de darrera hora els ha | malmès | la darrera empenta. Hi ha hagut pecadors que havent, platxeriosos, gaudit | gaudit de totes les gaubances, usat de totes les trampes, i aquí | malmeto | i allí m'aixeco, perpetrat de totes les estafes, en un moment de | De la força que té un do de pit i de còm amb un cop de puny es pot | malmetre | aquell do i aquell pit. Altra vegada a cercar ofici. Altra vegada | desferres. Volia arribar, volia gastar, fer de ric, rompre pisa, lluir, | malmetre | -ho tot, tastar el xampany, tastar el cotxe, riure, fer disbauxa. Volia | i fins a voltes amb el malalt, vàrem baixar aquelles escales disposats a | malmetre | -ho tot, a vessar-ho tot, a burlar-nos de tots i de tot, | tot ve estret, tot tiva i l'aclimatació és terrible. Per acabar-me de | malmetre | , a la dispesa del Carrer Nou, on encara devia dos mesos que ja els havíen |
|