Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
malmirrós A 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb malmirrós Freqüència total:  26 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a la planta baixa, amb l'aire d'un cafè tronat. En un recó, sota un llum malmirrós, hi havia un grup d'homes jugant. Al fons s'aixecava el tinell de les
de pluja que anava caient d'ençà d'anit passada. Tots caminàvem mústics i malmirrosos i l'aigua ens xopava l'esquena i ens regalava cara avall. Tot d'una les
la fórmula màgica per a matar en un repent els mussols de les mosses malmirroses i està en la seva mà, si ho paguen bé, de fer esfurrar la dona més
Serradell donà explicacions. Amfós les acceptà aparentment; però, malmirrós i dislocat, es va trobar que no sabia com fer-s'ho per a engegar el
amb els ciris. Les mares recollien i s'enduien en la nit aquells infants malmirrosos, vestits de sant, que tots tenien segament de cames: —Sant Joan, Sant
i solitari. S'asseia a un recó amb la seva tristesa. El cambrer venia malmirrós. No sabia què demanar, gairebé estranyat d'haver vingut. Demanava sense
la mà, s'estava enfavada com una tonta. —Així escriviu? —va dir amb un to malmirrós, com si fos el sergent d'aquells diminuts soldats. —Oh, jo ja he acabat.
minuts ja no es recordaran de res. Veiam, què heu fet? Els nois, una mica malmirrosos, van mostrar el que portaven, van explicar el que havien fet, i els
no em deixes moure, bé m'he de queixar! —respongué la tortuga una mica malmirrosa. —Dispensa'm, petita, que no t'havia vist —replicà en Toni amb certa
futeses... El pouetaire No és gens estrany que en Lari fos un home malmirrós i mesell al bon tracte, per més que algú li busqués les pessigolles. Prou
en una taula d'aquelles. Li xocà l'aspecte del company, arrupit i malmirrós. Diria's més rebregat que mai. Escrivia a batzegades servint-se d'una
Aspriu, en veure tot això, frisava. "Què hi faria la pobra criatura malmirrosa tancada al pis i entrebancant Eugènia? Per què no endur-se-la a passejar
de tela o pell farcida"; falaca, "tupada"; malaixamús, "malmirrós"; safannària, "pastanaga"; tafona, "almàssera";
Casi estirant al fill que a reraçaga la segueix pensatiu i malmirrós, la mare entra a la cambra, i asseguent-se, al seu
amb la tela dels parpres migcaiguda i un esguard encongit i malmirrós. I aquest desmenjament que s'endevina ha escampat un
cor i em donava entrada franca. —Tanqueu! —feies, malmirrós—. Tanqueu, que hi ha corrent d'aire! Ave, Rex
de la naixença, no del cansat futur; quan no mou els records un malmirrós conjur, sinó un sentit que estel i pas acorda. I els
esperant pel claustre. Y allí vaig seguir esperantlo encara quisablo, tot malmirrós y adolorit de pensar que la mort pogués reduhirnos a tan mísera y
"Del comers." Cinch minuts aprés venia á toparme 'n Ton, tot malmirrós y surrut. —Sumanta?... vaig preguntarli. —¡Matrícula!... 'm contestá. —
un pessich de violas á cada hú. Als pochs minuts entrá 'l campaner tot malmirrós y capficat. —Qu' has tingut paraulas ab mossen Pere?... li preguntá sa
revifalla. En quant a les mosses, si be totes se mostravan afligides y malmirroses, era de témer que no desitjavan sinó qu'ells les obliguessen a trencar
de ventre; esgrogueida de cara, lo capet caygut, los ulls tristos, sempre malmirrosa y desganada?... Aquesta criatura té cuchs, té las víceras intestinals
que va també de nou cap a la escena, a Pol, que s'envà cap baix, malmirrós y mirant en terra y a Berta, que fa com que repasés roba, rumiant,
una mica el sol, a aquella hora, però aquell diumenge estava núvol i malmirrós. Esperaria l'endemà, dilluns, quan la Magdalena sortís a comprar. Llavors
l'espahí innominable..., i retruny amb el timbal. Malmirrosa, la milana que vogeix aquest congost distén l'àngel i
de la Montserrat, la Pilar, que ja estava delicada, es trobà més malmirrosa i no fou difícil per als metges confirmar el que el de capçalera havia