×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb malnom |
Freqüència total: 329 |
CTILC1 |
| tenir? ¿Què c... li deu passar, al Narro? —L'anomenava així, pel | malnom | , encara que es tractés del seu pare. —Deu avorrir-se. Deixa'l anar. Ell | | i escopint-li a la cara. Ella es defensava a puntades de peu. Li deien, de | mal nom | , "s'escorpí". Tenia la veu estrident i el geni agre. Els ulls, un poc | | L'home es deia Pere Ranalies, però era conegut pels seus companys amb el | mal nom | de "El Frare", i potser burlescament li aplicaven aquesta paraula pel | | relacions del Virrei amb una dansarina que es deia Micaela Villegas i per | mal nom | la "Perricholi". Sembla que era una dona dominant i extraordinàriament | | les tres cases associades, amb botiga oberta al carrer del Carme, per | mal nom | dita "La Economia", primerament de viatjant dels seus variats articles | | també feia de carter, li va dir: —Ah, dropo! Te diuen la Guilla, de | mal nom | . A fe que ho ets de fet, que ens vols robar l'aviram del cortal nostre. — | | que es formava a Giessen sota la direcció del jove Liebig, pel | malnom | de "la cohort dels bàrbars". Que Goethe no va compartir mai aquesta | | que anaven a fer el torn de nit. Algun faceciós les escridassava per llur | mal nom | de xinxes, i elles li responien amb un reguitzell de qualificatius | | amb el que venia a ésser l'escarràs i el pallasso de la colla, per | mal nom | el "burro". El "burro" era el desemboscador, ço és, l'encarregat de | | que encalçava conills en deu llegües a l'entorn. Es deia Fructuós, i per | mal nom | , el Merla. Havia estat la desesperació de la guàrdia civil destacada al | | i l'altre una destral acreditada. Habitaven al poble i havien heretat el | mal nom | , la motivació del qual es perdia en la foscor dels segles. Cadascun dels | | a l'espona d'un comiol d'aigua gemada, el meu company —l'Astre, de | mal nom | , i el Jepino, de pila— es repensa de sobte, i em diu que vol | | venerar amb bromes i facècies. I no l'ofèn pas el proverbi que li dóna el | malnom | de "beneit", en els termes següents: "Més neci que l'Empastifat." Li | | per a mi. En adonar-se'n els meus companys ja van posar-me de seguit per | mal nom | : "El rei negre de can Pujol". Els meus germans van fer-ne gresca a casa | | Rei negre i em sentiré ben orgullós del meu nom de pila i fins del meu | mal nom | ; sí, senyor, el rei negre de can Pujol ha parlat amb el Rei negre | | fills, i Feréstec els seus néts. I vet aquí tota la família tarada amb un | mal nom | per culpa seva. Ja veieu si convé d'ésser bon minyó. Però espereu-vos. | | els seus fills i Feréstec els seus néts. Tota una família tarada amb un | mal nom | per culpa seva. Ja veieu si convé d'ésser pacient, i no respondre a les | | i escopint-li a la cara. Ella es defensava a puntades de peu. Li deien, de | mal nom | , s'escorpí. Tenia la veu estrident i el geni agre. Els ulls un poc | | Benitagell, Beniualid (Llucena), etc., o llur ofici o | malnom | , com Albacar (Benimarfull) "el bouer", Alfarder | | els topònims valencians són noms híbrids aràbigo-llatins amb el nom o | malnom | del propietari mossàrab, com Benafigos "el de Ficus", | | component és mal, aquest és l'adjectiu mal (exemple: | malnom | . V. §160). Quant a mal, nom, prefixat, V. §158. | | coll-verd, cama-roja, cap-gros; rata-pinyada; pell-roja; malastre, | malnom | , malaventura, bonaventura, migdia (les dotze del dia), | | del Cascallar—. En canvi un ferrer de tall del veïnat li penjava lo | malnom | de "galotxa enflocà", referint-se a la parleria d'aquella llengua que | | recordeu que era cantor d'església? Com a que per açò li penjaveran lo | malnom | de Veuota, que ell portava tan a gust i tan content. Així corria el temps | | Asovint, de l'eixideta a la comèdia belemera se li queda a un per | mal nom | lo del paper que ha fet, i eixa cànguela l'arrastra una tira de | | de desatencions i de inconveniències com és ara, entre altres, aplicar el | malnom | a una persona amb la qual conversava cregut que l'anomenava correctament. | | y s' acabá la festa. L' any 1899, Joan Pérez y Martínez, de | mal nòm | La Morena, torná a Altea después d' haver passat molts treballs en | | y yo em contava en el número d' éstos, li díen el pare Vergant, | mal nòm | heretat dels seus pares. Ya fadrí, en molts pòchs anys va passar de | | mangonejaven en els distrits de la Marina; el tal funcionari tenía per | mal nom | Pallòt y per éste més que per el de pila era conegut. Va ocurrir, pues, | | Els que a tal familia perteneixen, tenen per sobrenòm el de Fèndi, | mal nòm | (com sòl dirse), que pera élls deu ser un timbre d' honor, per son | | sense ducte per açò, o be per descendir de familia que portava el | mal nòm | , qu' encara existix, per més que yo crech en lo primer, dien les | | bondadós personaje, que may podía creurer passara a la posteritat son | mal nòm | , y el de les sehues criades, el que seguirá perdurant y repetintse quant | | Havia en Altea un mariner, patró de una barca de viatge, anomenat de | mal nòm | Coci, el que en u dels viatges que feu aposta a Gibraltar, ahon va | | després els grans i fins en sa casa, tots el anomenaven el Frare, | mal nòm | que ja no 's pogué llevar; veritat es que tampòc a éll li sabia mal, a | | a) noms de lloc derivats de noms d'home (noms de familia, | mal noms | , noms de sant); b) noms de lloc, trets dels animals i de les | | seva contornada, recorda el nom d'uns quants d'aquests comediants, amb el | malnom | pintoresc amb què els adornava el seu prestigi: "Pansa" (Antoni | | arma: descriure. Un nou llenguatge. El qual ells no saben crear: motius, | malnoms | , sobrenoms. Un nou bateig. A més, tenim tots els seus moviments | | sobre les pedres a menjar. Entre ells, es motejaven tots per un | malnom | , i em va costar un grapat de dies poder-los conèixer sense dificultats. | | . Forma d'adreçar-se als altres: dir el nom (no "tu!", ni | malnoms | ), to de veu... Vetllar pel benestar de tots. Atenció a l'ordre material: | | sense que ningú sospités que ell era el cèlebre "Caparrota", per | malnom | . En un dels saraus que donà el seu parent el Corregidor de Sevilla, | | la porta destinada a les dones. Aquestes barraques porten com a titol el | mal nom | del seu propietari: Barraca de Puça, i al seu costat, la del | | tipus tan se val que l'hagen batejat puix quasi sempre se'l coneix pel | mal nom | com: Ganxet, Marxut, Ruder, Piulo, Flaquer, Parra, Sebetes, Cota, | | a cua d'ull a la sèrie de xicons sense ofici ni benefici, coneguts amb el | mal nom | de "canonges" del Mercat, i que anaven furonejant per entre la gentada | | totes les condicions per a l'ofici i eren per lo general coneguts pel seu | mal nom | : el Bessó, el Granoter o el Tort de la polla. Una | | banca suïssa, Frau Kossmann —nascuda Maria Cifre, Ferrera de | malnom | : era del país— i un poeta ciutadà amic seu. Reia, na Maria Ferrera —amb | | travessava precisament per allà on no podia. Al municipal li posaren de | malnom | s'àrbitre, i la talaia fou, d'aleshores ençà, el cossiol que cada matí es | | que sorgien al poble. De la seva relliscada ideològica només quedava el | malnom | que li havien entimat: En Toni Picó s'anomenava Toni Assanya. Es va | | rei-sacerdot tartessi Gàrgoris, a qui els seus contemporanis donaren el | malnom | d'"el Mel·lícola", i conegut pels grecs com a Geron, practicava | | compara amb una alzina novella, i la bèstia de l'Ànima —li diuen de | malnom | l'Ànima—, que mata el pastor que la protegeix. Aleshores la Mila, ja | | exemple, rebaixeda "rebaixada"), però l'onomàstica, els | malnoms | , esparsos en llibres d'estims, talles, etc., del segle XVII, ens |
|