×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb malparlat |
Freqüència total: 106 |
CTILC1 |
| A la Pigada, els patiments li havien endurit el cor; s'havia fet | malparlada | i fins, de tant en tant, llançava un renec rodó. Parlava sempre cridant i | | dels treballs de la terra i, paral·lelament, s'havia fet més cínic i més | malparlat | . La vida, amb això, se li feia de dia en dia més difícil. El taverner no | | s'apanyava, fins a l'altra, més discreta —perquè Renoir era un | malparlat | ("Je ne peins pas avec la main, je peins avec la...")—, de | | el Bon Dretista Espanyol. Més ben dit, s'ho preguntava. Mal pensat i | mal parlat | com és, ara ja ha trobat la "fórmula" i publica als quatre vents la | | un vell murriot i baladrer, gruixut de pell i d'intenció, tossut, alt i | malparlat | . Li agradaven el joc, el vi i les dones. En veure Laia, s'aturà en sec | | arribat, i ja s'avorreix. En Llorenç Raspall era un home magre, nerviós, | malparlat | , sobretot malparlat, i ple de verí. Prenia pel seu compte els odis, les | | En Llorenç Raspall era un home magre, nerviós, malparlat, sobretot | malparlat | , i ple de verí. Prenia pel seu compte els odis, les gelosies, les | | que el podreixen i es propaguen com un contagi. La classe proletaria és | mal parlada | perquè és pessimista, i no li falten motius, perquè sent una sorda | | demagògic. Jo conec un poble ben calmós, massa calmós tal volta, i tan | mal parlat | com pacífic. I tots coneixem tres grans nacions, de les de més relleu i | | és tot diferent. Nosaltres, els catalans, tenim fama de rapissers i de | malparlats | . Altrament, la brama ens ha fet valents fins a l'exageració i totes les | | amb tal que En Diego Ruiz es comprometés a suprimir aquell conte de | malparlat | . L'autor s'hi va conformar solemnement, En Maragall va escriure el pròleg | | de guiar-nos per la seva fidelitat al calçasses del carrabiner, però tan | mal parlada | que només de sentir-la s'entelava el cristall barroer de la seva feresta | | recollir de la vida subterrània la Soledat, aqueixa dona de fang, totxa i | mal parlada | , de veu plebea i cabells de pèl de panotxa, i n'està fent una Lluïsa, | | I no us estranyeu d'això, perquè En Tinet fa com els nois tabalots i | malparlats | , que no es fixen mai en les coses boniques. Vola que vola! Tots els nens | | persegueixin amb una canya i em torturin en el foc, perquè creuen que sóc | malparlat | ! Si aquests nois fossin aplicats, no creurien aquestes coses, apreses de | | l'òliba eclesiàstica, de l'ulula religiosa, allò que els | malparlats | diuen de les dones que van de tres qui n'agafa quatre i només s'acosten a | | benastruc; malagraït; malsofert; malvist, benvist; malvolgut, benvolgut; | malparlat | , benparlat; malcarat (derivat de cara); malrobat (der. | | entraren dos senyors, vull dir dos galifardeus vestits de senyor, més | mal parlats | que els lladregots del barri xinès, els quals, expressant-se en | | de les altres. Dones que per diners dormen amb qualsevol encara que sigui | malparlat | i embriac o estigui malalt. Les sap conèixer només amb l'aire. Tanca els | | empitjorareu la vostra malaltia. Cert que, de temps, hi ha hagut homes | malparlats | i dones benparlades, però és cert també que mai vosaltres, dones, vos heu | | que la dona és benparlada; que l'home és, en sa immensa majoria, | malparlat | ; que el malparlar és un mal, i que vosaltres sou remei. Mes | | i que vosaltres sou remei. Mes tingueu present ço que us dic; el | malparlat | és un malalt tan crònic que ja no té idea del seu mal, ni esma tan sols | | negar-li l'existència. I així són molts blasfems. Això no obstant, el | malparlat | , per curar-se, ha de reconèixer el seu mal i ha de pendre la medicina | | de tanta glòria. Feu-vos-en valer, doncs; amonesteu, corregiu l'home | malparlat | , i (jo us ho jur) si vosaltres voleu, els homes de casa vostra | | deveu alçar-vos, el front ben dret, contra la cínica incultura dels homes | malparlats | . Doncs a batallar i a vèncer. No tingueu por. Recompteu totes les forces. | | de batalla, host contra host, llança contra llança. D'una banda els homes | malparlats | , pocs i porucs, perdent de dia en dia força i prestigi; i d'altra els | | en les mans barroeres, grolleres, assassines, dels pares blasfems i | malparlats | , els quals converteixen en immunda claveguera l'obra meravellosa, | | vols i ets constant. Per viciat que es trobi, ell s'esmenarà; i, com més | malparlat | era, més t'agrairà l'esforç que feres per lliurar-lo del mal mot, | | cel, diu Marchal, no l'ha feta insinuant i persuasiva perquè esdevingui | malparlada | i aspra; ni feble perquè sigui impetuosa; ni li donà una veu tan dolça | | seu". Llistes negres No apuntarem aquí l'amenaça d'assetjar per fam els | malparlats | , encara que en foren dignes, car, per la mateixa porta on entren els | | la manera d'empendre una llegítima creuada contra els blasfems i | malparlats | . Fortalesa assetjada és fortalesa capitulada. Doncs bé; cal que els | | negres, l'educació de centenars i milers de famílies blasfemes i | malparlades | , les quals, per no haver estat pujades sota la benèfica ombra materna | | I ara no feu, noies, en veure el nombre sense nom de blasfems i | malparlats | , com fa l'egoista: —Ja que no puc socórrer tot el món, —diu— no | | la caritat moral d'ensenyar a parlar bé, veniu obligades a corretgir els | malparlats | més pròxims o accessibles, usant de tots aquells recursos, naturals i | | el públic del trinquet és el prototipus d'un públic ordinari, barroer i | malparlat | . Quin greu error! El públic del trinquet és essencialment popular, | | coses. La feta solia ocórrer de tant en tant, perquè el pareller era | malparlat | i deia "batuajudes" i "mal-llamps", mots que no entren certament en | | l'any, estava tot lo dia la pobra revenedora; mal pentinada, mal vestida, | mal parlada | , puix quan s'armava algún avalot o renyina, deixava anar a crits tot un | | malifetes. En Pep de l'Oli era un home baix, rodanxó, caravermell, molt | malparlat | , i duia la barretina musca. Quan veié la Junta, saludà amb el sabre. | | terra de secà que no donava fruits, havia posat amb un soci rabassut i | malparlat | d'un poble veí. Quan la mare de na Margalideta va adonar-se que en Bernat | | un home de caràcter dur i brusc, un home bevedor i fumador, i també | malparlat | . Però la intensa relació que hi ha entre l'animal i el carreter, la feina | | central parlan tan brutament, dihuen paráulas tant lletjas com la gent | mal parlada | de casi tota Espanya. Es una especialitat poch honrosa y que convé fassin | | malediccions y renechs farán tornar los fills iracundos, rabiosos y | mal parlats | , com los mateixos pares; y de aqui se seguirá que despres los fills no | | fer algún benefici, no deixis d' êxecutarho. —Apártat de la companyía del | mal parlat | . —Fés tals obres, que després d'haverlas fetes, no t' en hagis d' | | del estament que sían, d' instints perversos, d' inclinacions dolentes, | malparlades | y brutes com á própies, per regla general, d' ahont no hi ha temor de | | la ciutat, ensenyava lo catecisme, feya almoyna als pobres, reprenía als | mal parlats | . La lectura de les cartes de les missions que á terra d'infeels tenía la | | dòna que al ventre va deixar morir l'infant. Tot això | mal parlat | que no s'atura, i el que diràn després! I han colgada | | no em sema ni em capgira tot el que puguin dî. El | malparlat | arriba a tanta alçada, que no hi vindrà d'un feix. | | ens en donaran aquesta definició més que vergonyosa: català és un home | mal parlat | que es "caga" en tot, per no res, a tot arreu, i devant tothom, | | en so parlar si capiguéssin sa llum infinita que ella conté! No hi hauria | malparlats | , car efluiría dels nostros llavis pura, com una tendre floreta d'ametller | | nit en vetlla, voyou tendre de la suprema innocent insolència del | malparlat | anarquista amor, i només voldria tindre ací al meu costat, a la vora del |
|