Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

com cal; frases lícites expressives de conceptes blasfems; expressions	mal sonantes	de fets pecaminosos i de realitats desterrades de la llum i del
la sang no disculpa crueses que fins a les orelles d'Afrodita semblarien	malsonants	, i pensin que al jovent no li convé entregar-se per sistema a la
desaforat, no traspassava la més exquisida correcció, sense una paraula	malsonant	, sense procacitats deshonestes, que ni a la Pauleta Pàmies li haurien
altra, irreverent"; "l'altra fa pudor d'heretgia"; "la de més enllà és	malsonant	", de manera que ni el Baptisme ni l'Evangeli, ni sant Pau i sant Pere, ni
fins que hom no els corregís de tot quant tenien de perillós i de	malsonant	. Bellarmino, en el seu vot, recollia una persistent prevenció de la
"d'herètiques en part, en part errònies, d'altres amb sabor d'heretgia,	malsonants	en la fe, perilloses, injurioses envers Déu, la sagrada escriptura i els
els escrits de Ramon Llull, sinó solament de perillosos,	malsonants	, inútils i obscurs: era doncs una qüestió més tost de terminologia que no
mentre que el català és una forma degenerada del llemosí, una forma	malsonant	, grossera, "isleña y montaraz". Encara podríem adduir més
emmetxar esmollar filosòficament galiota imprudència instituir	malsonant	mineralogista neuler ovació perdigonada pols prosaic reclusió
si el vostre pudor (honor del vostre sexe) no matava en flor la paraula	mal sonant	, petit pudor i petit honor fóra el vostre. La modèstia no conviu amb la
plàstic, vigorós i mogut, enlletgit per les torpituds i les frases	malsonants	que el mal gust, sovint les passions polítiques, hi anaven acumulant. El
sovint es manifestava en una barreja de mots i de girs tan pintoresca com	mal sonant	. És clar que, com tants catalans que tenen establerta una artificiosa
com a mínim 23 anys. No es permet als conductors emprar frases	malsonants	per a estimular el bestiar, i especialment la blasfèmia, que serà
d'acord per a doblar el film, cosa utilíssima per a substituir termes	mal sonants	o frases massa incisives amb paraules i frases més adients al
i recrear-se una estoneta, allunyant sempre d'ells els crits i paraules	mal sonants	propies dels jugadors d'ofici. 4a· Quedarà prohibit tota mena de
del Provençal y moltas paraulas que, perque los consideressen vulgars ó	mal sonants	en la nostra propia, van péndre dels trobadors de Provença los nostres
una quadra ó botiga á vegadas ni ha alguns, que se desllisan en paraulas	mal sonants	, vomitan renechs, ó profereixen expressions indecorosas. Moltíssim mal
ó dels Sants?... ¿He anyadit lo sant nom de Dèu á algun renech ó paraula	mal sonant	?... ¿He fet juraments falsos tant en tribunal ó judici, com en conversas
en lo bon sentit de la paraula. Peró ¿á qué, 'm dirás tú, adoptar un títol	mal sonant	, qu' es divisa d' un cisma, y que donará lloch á que cregan los incautos
inaugural, veurem The hunger, que aquí s'estrenarà amb el	malsonant	títol El ansia, un film dirigit per Tony Scott —germà del
Qui una fálsa alegría â tots nos há donad! Rubén. ¿Que véus tán	mál sonánts	l'ohído m'afligexen? ¿Tu vuldrías axó? Lévi. ¿Peró de que
No senyor: estás equivocat, perqué tot ha vingut d' una paraula	mal sonánt	segóns m' ha dit l' Enrich. Es una paraula que l' ha ofés molt.
la dignitat d'una religió. Cap borratxo, cap paraula ni cap gest	malsonant	en aquesta alegria de festa popular; hi havia, això sí, una noblesa fins
demà (TVE-1, a les 21.15) la licitud dels tacos, renecs i paraules	malsonants	. ¿Són ara més acceptats que anys enrere? Ricard Fernández Deu, en el seu
Quan la gent fina evita posar-se a la boca paraules que li semblen	malsonants	cau en el ridícul. Parlant dels productes de les vaques boges que el
la parla dels illetrats (el lèxic de la degradació esdevindria ara «	malsonant	»). La primera gramàtica castellana és de 1492 (l'any de la presa de
a la posta de sol. També cal abstenir-se de pensar i expressar paraules	malsonants	i insults. Com tots els preceptes musulmans, el dejuni ha de partir d'una
poca pietat d'aquests religiosos, que s'havien negat amb paraules dures i	malsonants	a socórrer dos expòsits, (...) proposaven al Consell General que, per
se'ns considerava una colla d'histèrics (o bé d'altres qualificatius més	malsonants	i igualment falsos) als integrants de l'Associació Catalana contra la
si Déu vol. L'acabaré quan me'n cansi —per no dir una altra expressió més	malsonant	— i això podria ser l'any 2035, o d'aquí a tres mesos, o ara mateix.
molt ingenu— cregué necessari corregir les expressions a parer seu	malsonants	i les referències sexuals massa explícites d'una obra teatral de Jordi
escarmentar mai, encara proferien blasfèmies i malediccions impies i	malsonants	, per més que les dones, més prudents, els deien que valia més que
Pabón. En tot cas seria amancebamiento, o algun mot més	malsonant	, i per al qual no hauria valgut la pena trobar un eufemisme. Prou que
restringeix el de la base amb què es combina, com en	malsonant	'que sona malament' o malviure 'viure malament'.
(benvingut, malvist) o present (benpensant,	malsonant	). El participi passat atorga al compost un significat passiu
major part dels topònims existents, amb l'excepció dels que resultessin	malsonants	o que afectessin preceptes morals. A principis de 1862 tots els municipis
amb el reforç vocal de Roger Cosme-Esteve, que declama renecs, frases	malsonants	i expressions obscenes pròpies de la contrada tan edificants com «cap de
mogut per altres viaranys, com els que introdueix la paraula una mica	malsonant	de macrocefàlia, que descriu un cap regional massa gran amb
dir paraules gruixudes. Al meu pare, no li vaig sentir mai cap expressió	malsonant	, ni tan sols «carai» o «punyeta», amb una única excepció: jo era petit