×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb malvat |
Freqüència total: 1103 |
CTILC1 |
i el seu tornar? Durà el que dura el bé en l'imprudent i la fortuna en el | malvat | . Jo us dic que el gos no estarà gaire estona assegut. —Sembla com si | bons, sols i abandonats, s'acontenten sempre amb somnis, mentre que els | malvats | mostren una activitat ininterrompuda. És desesperant. I, ja ho veieu: | pobre sant Antoni, vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els | malvats | amb llurs odis, llurs crueltats i llurs violències, no aturant-se ni | terra sota els peus i t'hagués engolit; que t'haguessis convertit, com el | malvat | del conte, en un bri d'herba, en una mica de pols del camí, perquè tots, | tornava còmic. Ella comença al seu torn a maltractar-lo de borratxo, de | malvat | , de gandul, a contestar els insults d'ell amb expressions no menys | tot. Allí hi havia Randa i Joan de Maro; allí devien trobar-se tots els | malvats | de Santa Maria. Allí vora seu, en el moment tràgic de la seva vida, podia | també com Déu disposava sempre els seus càstigs? No era per mitjà dels | malvats | , que exercia sempre la seva implacable justícia? Va semblar-li com si, de | és vella... Ell s'ho mereixia tot, però ella... Senyor! —Sí, ell era un | malvat | ; ha tingut la fi que es mereixia. Una vella s'avançà cap al rotlle: —Qui | el silent recinte, sense flors, sense creus, quasi sense records, amb els | malvats | i amb els innocents. El seu padrí i el seu pare, els dos germans, anaven | perquè és "digna", "s'indigna". Un home indignat podrà ser un | malvat | o un frívol: però, en la mesura que s'indigna, s'indigna des d'una | criminós —un Landru, un Al Capone, un doctor Petiot, els mateixos | malvats | de la literatura inflacionària dels fulletons— no són sinó uns modestos | ho meditem. M Malícia Resulta una mica còmic: sempre som menys | malvats | del que ens pensem ser. Mediterrani Els veïns del Mediterrani, en | teva desgràcia, et demano perdó. He trobat, després, tants intel·ligents | malvats | , que ara et recordo encara amb més afecte. El Valent Pere Franch havia | ¿I què vols que hi faci jo? Abel. El meu germà és un | malvat | i caldria que Jahvè el castigués. Sempre blasfema. És un oprobi per tots. | ens eren més simpàtics, però els altres tenien més prestigi de | malvats | ), volíem dur les noies als racons i com que no en | i t'ho agraïa! Víctor. Et conservava immaculada per un | malvat | . Ernestina. Asserena't, tranquilitza't! La meva ànima no ha pas | es girà tot devers el meu interior. El meu destí no em cridava a ésser un | malvat | . Lluny de sentir-me empès a destruir altres vides, em complaïa amb la | d'aquell simulacre, em vaig esbravar. Vaig acusar el pare de cruel i | malvat | , i els qui l'acollien sabent qui era ell, d'hipòcrites; els qui el | riure, amb una bonhomia inefable que em va fer riure a mi. El lladre! El | malvat | ! vaig pensar. Com s'hi acarnissarien gendarmes i jutges! mentre em feia | i del bé, a la basarda, al sentiment d'haver comès no pas tant un acte | malvat | i punible com una estupidesa que em podia costar cara. Sapiència de Josep | accepta de la vida llevat de doblegar l'esquena? Si aquest home no és un | malvat | , si és enginyós, si és de mena alegre, si es construeix per al seu ús | la persecució d' aquell home funest, lo motí contra aquell | malvat | qu' habia pres la frábica per un serrall y á las obreras per | ni tampoc per les teves amenaces, d'aquestes tendes de | malvats | , ans temo que el furor, esclatant en flama súbita, no | us deia com obtindria el seu triomf i l'èxit en el | malvat | intent: que fóra l'Home seduït i adulat, creient mentides | ?, digues. M'encanta sentir-lo cridar el nom que dius. A la nit, la | malvada | el penja damunt del llit, i ell, com que té una vista, l'infame, que | voltant del cap i tenia brodats sobre el cor una falç i un martell. "" | Malvat | Zorbàs —em vaig dir—, és per a tu aquesta vianda? Aquest cos, ¿el tindràs | un gran ritme universal. Aquell cos, pensava, és el que ha escollit la | malvada | matèria per subjugar-me dolçament i extingir la flama lliure que hi ha en | —cridà—. Salut, sexe femení! Es girà cap a mi, rient: —Mira la | malvada | criatura que és la dona! Ha arribat a ensarronar el mateix Déu! Ens | , no ho hem dit?, una criatura plorinyosa. —És una foto? La teva foto, | malvat | ? —Ja ho veuràs... ja ho veuràs, no siguis tafaner. Ho he fet jo mateix. | sabies... —cloquejà trencant-se de riure. —Què? —Ales, en diu, el | malvat | , dels peus. Així en diu, quan estem sols. Que s'ajuntin, diu, les nostres | de la llanterna, li vaig veure els cabells: eren negres com el betum. — | Malvat | —vaig cridar—, quins cabells són aquests? D'on els has trets? Zorbàs es | de la Santa Creu del Sepulcre?" "¿Com vols que no te la portés —digué el | malvat | del meu avi—, com vols que no em recordés de tu? Vine aquest vespre a | de rom, i demà estarà eixerida com una perdiu. Ah, no li manca humor, a la | malvada | : mentre li feia fregues, ella sentia pessigolles i parrupejava com un | es posà a riure: —És com l'arcàngel que s'emporta les ànimes, el | malvat | —digué donant-se to—. És, saps?, Sifakas, el pastor. Tot l' | No he aclucat l'ull, patró, en tota la nit; tenia feina. —Quina feina, | malvat | ? —Preparava el miracle. Va riure. Es posà un dit als llavis. —No t'ho | catòlic! Em vaig tombar, no m'aguantava el riure, vaig mirar Zorbàs: — | Malvat | ! —li vaig dir baix. Però Zorbàs mirava el monjo amb ulls desencaixats | terra amb les sepultures; vet aquí el final del viatge. A la teva salut, | malvat | ! —A la teva salut, patró! La sort, diuen, és cega; no sap on | d'escenes complicades, sant Sebastiá nafrat per les fletxes | malvades | ; i les velles hí passen el diumenge, pregant. Els poals | distinta de "creure que Déu existeix", "creure que Déu castiga els | malvats | ", etc.). En alguns casos, l'ús "profà" d'un terme sembla derivat d' | verídic, honest i digne de crèdit, i descobreix al cap de poc que era | malvat | i deslleial, i tot seguit li passa el mateix amb un altre. En haver | diu que és bona? i d'una altra amb niciesa i dolenteria ¿no es diu que és | malvada | ? I això que es diu ¿és veritat? Ho és, ben cert. Qui suposa que l' | Perquè si la mort fos l'alliberació de tot, quina sort no seria per als | malvats | quedar alliberats del cos i, ensems de llur dolenteria, amb la mort de | aquella sentència fou fruit de la intriga i els que hi intervingueren uns | malvats | . Per al segon, donats els homes i el temps, aquell acte —que considera | I vinga cridar que el txec el mirava de mal ull, senyal cert de les seves | malvades | intencions. Tant més clares i segures, que ja havia començat a malmenar | Sense saber còm, aparegué en el rotllo una soga llarga. Un parell de | malvats | la lligaren ab nus escorredor als tormells del ferit, que, ja més mort | Era un precursor de l'actual egoisme social, dels acaparadors | malvats | ? De cap manera: ell podia comptar amb la sopa domèstica dia per dia, | era un tigre-fantasma, que tenia el cos habitat per l'ànima d'un vell i | malvat | usurer, que s'havia mort anys enrera. —I prou sé que això és cert —afegia, | com pogué, i aquell precís moment xiulà sota d'ella el cap de Nagaina, la | malvada | companya de Nag. S'havia esmunyit a esquenes de la mangosta mentre estava | d'aquella cua movedissa, deixant Nagaina ferida i furiosa. —Darzee | malvat | ! Malvat! —digué Nag, flagel·lant tan alt com podia, de dret al niu de | cua movedissa, deixant Nagaina ferida i furiosa. —Darzee malvat! | Malvat | ! —digué Nag, flagel·lant tan alt com podia, de dret al niu de l'espinal. |
|