×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb malviure |
Freqüència total: 185 |
CTILC1 |
vells temps la ciutat de Cervera era periòdicament netejada de dones de | mal viure | , algunes vegades la neteja tenia la solemnitat d'una lliçó moral. Segons | plena de calç del Cementiri de Jesús, un cementiri de vagabunds i gent de | mal viure | . Un cementiri allunyat de la ciutat, a tocar del Poble Nou, gairebé buit | castellanitzada, que després de l'expulsió dels moriscos havia anat | malvivint | a València o —les famílies més potents— emigrava a la cort i hi | podia haver tret la "literatura valenciana" de la prostració en què | malvivia | . Un Blasco escrivint en català de cara als valencians hauria estat una | pensament de la persona que moteja. Jo en dic professor del viure, o del | mal viure | , però del viure. Ja sé que la societat no's dignarà donar-me mercès del | davant els qui s'assabentessin de la feta com un home que dóna | malviure | a la seva muller; la crítica que el pas d'Irene significava per als actes | El verb viure és el model dels seus composts conviure, | malviure | i reviure. 219. v) Voler. Gerundi: volent Participi: | haure haver incloure incórrer inscriure jaure llegir malvendre | malviure | mantenir mantindre meréixer moldre morir moure nàixer obrir | ança), malentès (der. de malentendre); malestar, benestar; | malviure | , benviure; malveure, benveure; bendir; benvinguda; benanada (derivats | de tot ordre de les nacionalitats, històriques o en potència, que | malvivien | empresonades en els freds motlles jurídics d'un Estat artificial que sols | forçaren a deixar la vida tranquil·la i assossegada de la llar per anar a | malviure | al cim de les fredes muntanyes de Terol. El desert i la solitud els feia | el significat pejoratiu que té en la llengua de certa gent de | mal viure | , com si trafiquejar amb mercaderies no fos una ocupació tant o més | —que volen radiació solar directa— i, poc a poc, aquestes plantes | malviuran | i deixaran espai perquè entrin les plantes pròpies de l'alzinar. Si | d'aquells qui mantenen una fraseologia pseudo-revolucionària i | malviuen | amb la inoperància típica del parlamentarisme burgès. El partit està | espiritual d'Occident, una geografia diferent de la dels captaires que | malvivien | a la resta del món... però érem —jo, almenys— totalment ineficaços a | 4. La Cooperació en aquests darrers anys La Cooperació | malviu | ofegada per la legislació des de l'any 1942 ja que, tant per la | on es relaciona amb alguns actors catalans del món de les varietats que | malviuen | a París. Mentrestant manté relacions íntimes amb Céline, dependenta | d'un home, de la conveniència d'uns parents o de l'amargura d'un | mal viure | . Dona: La República ha evitat la classificació odiosa entre els fills | una llarga experiència de frustracions i de penúries, un terrible | malviure | que la corrompia, perquè aquell home que l'havia sostreta del bordell i | la seva vida a la catalana, a governar-se cada dia més a la catalana, que | mal viure | en una Catalunya vençuda, escarnida, trepitjada, deshonrada, sollada, | no sabem qué hi diran els treballadors que han de fer tres jornals per a | mal viure | ; el deuen haver inventat els metecs que viuen amb l'esquena dreta i fan | el teatre culte— no pogué trencar mai el nucli patriòtic ni deixar de | malviure | econòmicament. No era un mitjà atractiu de vida el conreu del català al | l'Administració. El dèficit de l'habitacle popular és insostenible amb el | malviure | humà que ocasiona a la perifèria i en el casc antic, mentre sobren | un poble de pura façana amb un interior desolat, d'on provindria el | malviure | per uns i altres, com en moltes grans capitals ja sol passar. Ací, però, | es revolten. Els pobles resignats, com els homes indolents, són els que | malviuen | entre la resignació i la pobresa. La Catalunya del segle XV, | Aquestes i algunes altres mostres penjants que actualment | malviuen | als carrers de les nostres ciutats modernes són exemples de la llarga | a l'illa de Menorca, concretament a Maó, on hagueren de continuar | malvivint | amb l'exigu jornal que es treien treballant en les feines més pesades. | general marquès de Castel-Rodrigo, ordenant la requisició de "gent de | mal viure | " per tal de relligar-los als novells regiments que hom pensava | la fúria del vent arrossegat sobre la pansida herba, | malvivint | al llarg d'anys i mesos. És el meravellós sentit de resistència | capdavall, vós la donaríeu a algun príncep foraster, que potser la faria | malviure | ... I doneu-la al xacal, que, qui sap! Si l'han pres per rei els | obrers del camp la idea de la vaga, dient que la situació precaria en que | malviuen | y las predicacions ácratas y llibertarias els indueixen a abandonar la | als feixucs llibres dels bons temps passats. | Malvisc | en un país que no és lliure, cansadíssim, cruel, | cruel, corromput, molt covard. Em toca de | malviure | en un país indigne, però la resta del món | guerra, y més que la taula y la guerra n'ha mort l'impuresa. Mes costa lo | mal viure | que lo ben viure. Mes val anar sol que mal acompanyat. Molt serás fill | de sacs de ciment, de sorra. Més avall, per un terreny encara intocat on | malviu | un herbam sense força per aixecar-se, seguim un senderó molt trepitjat, | fins ara! —defensà el gos fidel de Picó. —No han viscut, Miquel; han | malviscut | —va sentenciar tot seriós Nicolau. I, per tàctica només, no va fer cap | sense fills. Brau· Sí, peró ja n' he tingut. ¡D' aquí 'm vé 'l | mal viure | ! Per la meva tranquilitat, pot sé mes m' hauria valgut no tenir familia. | de la meva filla! Pas· ¡Deu me 'n guart! ¡Com vosté deya que 'l | mal viure | li provenía dels fills! Brau· Si; 'm vé de la filla, que al cel | tants per a fer una barraca i tants per a una casa de | malviure | ; problema: la paret, quants graons té? Porten les | de parelles nominals, els pobles que a més de no tenir estat propi hem de | malviure | en el si d'un estat que ens és contrari hem de fer constantment | d'això que se'n diu l'ordre; eterns criticaires que s'entesten a | mal viure | d'una cosa de la qual l'experiència ja fa molts anys que ha constatat que | a qui en va hauré fet la llei! Mes, per deixar les carreres del | malviure | i les tresqueres del gos que sols s'agradava de carnatge, | ab son pare y sa mare y germá y germana y tota una llorigada de gent de | mal viure | ." "Tots eran de la pell del dimoni, jo'us ho asseguro. Tractarlos de | Ja quan era petitet lo seu pare 'l castigava, lo | mal viure | qu' ara 'n du de petit ja 'l senyalava. Un dia ne va | Ja quan era petitet, lo seu pare 'l castigava, lo | mal viure | qu'ara 'n du de petit ja 'l senyalava. Un dia ne va | y que per mès escarni y mofa y profanaciò, hi fan sarau homens y donas de | mal viure | , y que per mès escándol, hi anaren las autoritats, prenent part en | ossos morts y cubrim ab persianas aqueixa desavinensa que ns donava un | mal viure | ab lo gobern. Pero va venir altra sotragada; jo no sé si avans ó després | á pesar d' esser una persona molt conforme y d' esperiencia 'm dona un | mal viure | : si senyor, á casa no hi ha pau ni ditxa, te gelosía sempre. —¿Qué | está tot á punt d' aprofitarse. Pero ademés de las poderosas causas de | malviure | qu' acabo d' enumerar, entre l' actor Rius y la séva dona hi havia motius | tot lo poble deya qu' en Pau lo guarda-bosch era un dimoni per la gent de | mal viurer | , y 's deyan mil llohansas de sos bons sentiments y rectas costums; també |
|