Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en comú i quan és temps de bocadia s'uneixen als peritots que, com ells,	mamen	la magna. Tots els qui mamen la magna tenen iques, llevat dels grops que
s'uneixen als peritots que, com ells, mamen la magna. Tots els qui	mamen	la magna tenen iques, llevat dels grops que van abandonar-los per la
? Volíeu veure els nens, potser? —No —diu ell—. Ja els has donat de	mamar	? —Sí, per això em tornava a canviar —explica mentre se subjecta el
ho exigeix i em penso que té raó. —Què exigeix? —Que quan donem de	mamar	a les criatures ens posem una altra roba. A alguns amics no els agrada
des que et varen parir un dia a Burjassot: com	mamares	la llet vares mamar l'idioma, dit siga castament i amb perdó de
et varen parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares	mamar	l'idioma, dit siga castament i amb perdó de la taula.
fou, en definitiva, un bé, posat que portà a la societat catalana,	mamant	-lo directament de la pagesia, el sentit de ponderació que poc després
nen es moriria, que no ens hi amoïnéssim més, que un nen, si no volia	mamar	, ja era com si fos mort... El pit amb llet se'm va obrir. La llet no
a prop de llur mare, que estreny en el pit l'infantó que	mama	, i mira les ones i escolta el brogit de la turbonada
té, y déixam pendre aquest fartonet. Qué tantas metas! Tot lo dia	mamarías	, tu, gorrinet!— La Toneta prengué la escudella entre sos dits afilats y
la punta de la llenga fora, llepant lo llabiet superior, com somniant que	mamava	. —Miréulo que bufó! —digué la mare, apartant lo cos y tirantse amunt la
sériament: —Lo que dich jo: aquest nen no vá prou tip. No somnía que	mama	; remuga, busca, perque no está satisfet.— Aquestas paraulas, llensadas en
al meu fill, jo vull veure com lo batejan, jo vull esser allí pera darli	mamar	, si plora; vosaltres no sabeu lo qu' es un fill; ja podeu estimar be á la
nerviosas apretadas d' amor havía despertat al nen, s' empenyá en darli	mamar	avans de que 'l mudessin. Llavors hi hagué una escena desgarradora. La
aufegarás al nen! Qu' encara l' enrabías més!... Que Deu l' en guart de	mamar	ara... lo matarías, dona, 'l matarías!— Res; la Toneta seguía arrapada ab
perdoneu, que vaig un xich depressa... Vaig á veure si trobo qui li dona	mamar	, mentres li cerquem dida. Ja veyeu quíns fatichs! Qu' anavau á dalt?
cadira lo pes del seu cos feixuch y sá de montanyesa. Lo nen comensá á	mamar	ab tant de delit que s' ennuegava. —Uy, uy, quína criatura més afamada
bé la dida, y sols exigí que deixessin lo nen ó 'l portessin allí á	mamar	, perque trobava 'l seu un xich costipadet y no volía qu' aquella l'
la dida, pogueren convencer á la engelosida mare que 'l nen havía de	mamar	. Ella 'l volía tocar, no pérdrel un moment dels dits, y, tot d' una,
en tens cap —digué Zorbàs brandant el caparràs—. No et pensis que jo em	mami	el dit, patró; t'han enganyat. Jo tinc tan poca lletra com l'oncle
I jo sóc, oh Terra, el darrer fill engendrat per tu, i agafo el teu pit i	mamo	d'ell i no el deixo. No em facis viure sinó un instant, però que
i que tornava a estar estretament aferrat al pit de la Mare Terra i	mamava	. 16 Quan vaig afigurar la platja de la mina, em vaig aturar en
i d'amistat, així com la lenta dolçor amb què la mare ajudava l'infant a	mamar	sense pena, posant l'índex sobre la seva sina i donant les gràcies amb un
com una casa." Poc seriós, evidentment. I els doctors del ram, que no es	mamen	el dit, es valen d'un lèxic menys atrotinat i equívoc. Li endossaran
"tercera" hipòtesi, seria —a tot estirar— una commovedora manera de	mamar	-se el dit... Els grans cementiris sota el sol Segons sembla, una
cordat fins al coll i apartant se la roba, com una mare que vol donar	mamar	al seu fill, li va ensenyar el pit rosegat per un cranc, que se li
que la creència cristiana és una cosa que no es pot creure si un no l'ha	mamada	de petit, i per això nosaltres que com hem dit en aquestes qüestions ens
a través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada. Ella havia	mamat	fins molt grandeta, i costà bon xic fer-li avorrir. La vista del pit
Però, home... —¡No hi hà més home que valgui! Y si us penseu que'm	mamo	'l dit... No tinch pà al ull jo, per no veure que sou indiferentes als
del cos més semblant a la nostra, i que anomenem mamífers perquè donen	mamar	als petits quan neixen, no sols hi toquen de peus, sinó que hi toquen de
li costarà de refer-se. —I no la deixa amb els petits? —No, ja	mamaràn	quan tornèm a casa. ¿Els vòlen veure? Són molt hermosos. —No, no'ns és
antigues constitucions espanyoles que existien quan els francesos encara	mamaven	als pits de la Monarquia absoluta, ço és, que la idea constitucional era
d'aquella època amb la sang de la guerra civil, que va ser la llet que va	mamar	el qui anys més tard havia de ser el famós general Prim i el
damunt del pit d'Espanya, fent-li entrar a la sang, la llet que havia	mamat	a la guerra, que era la llet que sortint, com hem dit, de la sang de l'
catalans, perquè, si al segle XVII, Castella encara no l'havia	mamada	, al segle XIX ja es pot dir que la tenia dintre, i si En Claris
que clava una caixa, la cançó d'una dona que té sobre el pit una boca que	mama	. Aquestes coses menudes i dibuixades us tornen a la vida i a l'esperança.
nostre entre els instints i allò que hem respirat d'infants, allò que hem	mamat	a la casa pairal, tota l'antipatia que ella sentia per la classe social a
cosa és clara: la fan servir de mirallet pels idiotes com tu, pels que es	mamen	el dit, pels que dormen a la palla. Vés a saber si és veritat que són
en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han	mamat	la mateixa llet. Però, és que podria ésser diferent? No en dubtis:
proveir?... Que comprarem d'aquells porquets de color de rosa que encara	mamen	?... que comprarem d'aquells ànecs amb borrissol?... I si passem per la
el qui, aquell qui, tothom qui; exemples: Qui no plora no	mama	, o Aquell qui no plora no mama, o El qui no plora no mama; No
exemples: Qui no plora no mama, o Aquell qui no plora no	mama	, o El qui no plora no mama; No obriré, vinga qui vinga, o No
mama, o Aquell qui no plora no mama, o El qui no plora no	mama	; No obriré, vinga qui vinga, o No obriré, vinga el qui vinga;
moren. Davant del cor de la mare raja una font de llet, i mentre el nadó	mama	, el cor maternal vetlla. L'infant beu la vida de la mare, sota la font
de cor descompassades i goll (Basedow). També és perillós per a l'infant	mamar	de dones que pateixen malalties contagioses (tifoidea, disenteria). Una
que l'aprofita fins a l'última gota. La pesada doble (abans i després de	mamar	) els donarà la dada indispensable de la quantitat engolida, capacitat del
Està prohibit rentar la boca dels infants si estan bons. L'infant ha de	mamar	a les primeres setmanes: un cinquè del seu pes. Fins al final del
completa el dèficit amb una quantitat de llet donada sempre després de	mamar	per aprofitar la gana de l'infant perquè buidi el pit, ja que sols
cal seguir la fórmula de començar a donar el segon pit que ha	mamat	l'infant la mamada anterior: Primera mamada 1r· pit 2n·
per a evitar contaminacions, que l'infant pogués imitar els vedells i	mamar	directament de la vaca com ho fa amb la seva mare. Aquest ideal fóra

Pàgina 1 (d'11)

50 següents