×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mamar |
Freqüència total: 511 |
CTILC1 |
en comú i quan és temps de bocadia s'uneixen als peritots que, com ells, | mamen | la magna. Tots els qui mamen la magna tenen iques, llevat dels grops que | s'uneixen als peritots que, com ells, mamen la magna. Tots els qui | mamen | la magna tenen iques, llevat dels grops que van abandonar-los per la | ? Volíeu veure els nens, potser? —No —diu ell—. Ja els has donat de | mamar | ? —Sí, per això em tornava a canviar —explica mentre se subjecta el | ho exigeix i em penso que té raó. —Què exigeix? —Que quan donem de | mamar | a les criatures ens posem una altra roba. A alguns amics no els agrada | des que et varen parir un dia a Burjassot: com | mamares | la llet vares mamar l'idioma, dit siga castament i amb perdó de | et varen parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares | mamar | l'idioma, dit siga castament i amb perdó de la taula. | fou, en definitiva, un bé, posat que portà a la societat catalana, | mamant | -lo directament de la pagesia, el sentit de ponderació que poc després | nen es moriria, que no ens hi amoïnéssim més, que un nen, si no volia | mamar | , ja era com si fos mort... El pit amb llet se'm va obrir. La llet no | a prop de llur mare, que estreny en el pit l'infantó que | mama | , i mira les ones i escolta el brogit de la turbonada | té, y déixam pendre aquest fartonet. Qué tantas metas! Tot lo dia | mamarías | , tu, gorrinet!— La Toneta prengué la escudella entre sos dits afilats y | la punta de la llenga fora, llepant lo llabiet superior, com somniant que | mamava | . —Miréulo que bufó! —digué la mare, apartant lo cos y tirantse amunt la | sériament: —Lo que dich jo: aquest nen no vá prou tip. No somnía que | mama | ; remuga, busca, perque no está satisfet.— Aquestas paraulas, llensadas en | al meu fill, jo vull veure com lo batejan, jo vull esser allí pera darli | mamar | , si plora; vosaltres no sabeu lo qu' es un fill; ja podeu estimar be á la | nerviosas apretadas d' amor havía despertat al nen, s' empenyá en darli | mamar | avans de que 'l mudessin. Llavors hi hagué una escena desgarradora. La | aufegarás al nen! Qu' encara l' enrabías més!... Que Deu l' en guart de | mamar | ara... lo matarías, dona, 'l matarías!— Res; la Toneta seguía arrapada ab | perdoneu, que vaig un xich depressa... Vaig á veure si trobo qui li dona | mamar | , mentres li cerquem dida. Ja veyeu quíns fatichs! Qu' anavau á dalt? | cadira lo pes del seu cos feixuch y sá de montanyesa. Lo nen comensá á | mamar | ab tant de delit que s' ennuegava. —Uy, uy, quína criatura més afamada | bé la dida, y sols exigí que deixessin lo nen ó 'l portessin allí á | mamar | , perque trobava 'l seu un xich costipadet y no volía qu' aquella l' | la dida, pogueren convencer á la engelosida mare que 'l nen havía de | mamar | . Ella 'l volía tocar, no pérdrel un moment dels dits, y, tot d' una, | en tens cap —digué Zorbàs brandant el caparràs—. No et pensis que jo em | mami | el dit, patró; t'han enganyat. Jo tinc tan poca lletra com l'oncle | I jo sóc, oh Terra, el darrer fill engendrat per tu, i agafo el teu pit i | mamo | d'ell i no el deixo. No em facis viure sinó un instant, però que | i que tornava a estar estretament aferrat al pit de la Mare Terra i | mamava | . 16 Quan vaig afigurar la platja de la mina, em vaig aturar en | i d'amistat, així com la lenta dolçor amb què la mare ajudava l'infant a | mamar | sense pena, posant l'índex sobre la seva sina i donant les gràcies amb un | com una casa." Poc seriós, evidentment. I els doctors del ram, que no es | mamen | el dit, es valen d'un lèxic menys atrotinat i equívoc. Li endossaran | "tercera" hipòtesi, seria —a tot estirar— una commovedora manera de | mamar | -se el dit... Els grans cementiris sota el sol Segons sembla, una | cordat fins al coll i apartant se la roba, com una mare que vol donar | mamar | al seu fill, li va ensenyar el pit rosegat per un cranc, que se li | que la creència cristiana és una cosa que no es pot creure si un no l'ha | mamada | de petit, i per això nosaltres que com hem dit en aquestes qüestions ens | a través del vidre, muda, immòbil, guaitava com ennartada. Ella havia | mamat | fins molt grandeta, i costà bon xic fer-li avorrir. La vista del pit | Però, home... —¡No hi hà més home que valgui! Y si us penseu que'm | mamo | 'l dit... No tinch pà al ull jo, per no veure que sou indiferentes als | del cos més semblant a la nostra, i que anomenem mamífers perquè donen | mamar | als petits quan neixen, no sols hi toquen de peus, sinó que hi toquen de | li costarà de refer-se. —I no la deixa amb els petits? —No, ja | mamaràn | quan tornèm a casa. ¿Els vòlen veure? Són molt hermosos. —No, no'ns és | antigues constitucions espanyoles que existien quan els francesos encara | mamaven | als pits de la Monarquia absoluta, ço és, que la idea constitucional era | d'aquella època amb la sang de la guerra civil, que va ser la llet que va | mamar | el qui anys més tard havia de ser el famós general Prim i el | damunt del pit d'Espanya, fent-li entrar a la sang, la llet que havia | mamat | a la guerra, que era la llet que sortint, com hem dit, de la sang de l' | catalans, perquè, si al segle XVII, Castella encara no l'havia | mamada | , al segle XIX ja es pot dir que la tenia dintre, i si En Claris | que clava una caixa, la cançó d'una dona que té sobre el pit una boca que | mama | . Aquestes coses menudes i dibuixades us tornen a la vida i a l'esperança. | nostre entre els instints i allò que hem respirat d'infants, allò que hem | mamat | a la casa pairal, tota l'antipatia que ella sentia per la classe social a | cosa és clara: la fan servir de mirallet pels idiotes com tu, pels que es | mamen | el dit, pels que dormen a la palla. Vés a saber si és veritat que són | en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han | mamat | la mateixa llet. Però, és que podria ésser diferent? No en dubtis: | proveir?... Que comprarem d'aquells porquets de color de rosa que encara | mamen | ?... que comprarem d'aquells ànecs amb borrissol?... I si passem per la | el qui, aquell qui, tothom qui; exemples: Qui no plora no | mama | , o Aquell qui no plora no mama, o El qui no plora no mama; No | exemples: Qui no plora no mama, o Aquell qui no plora no | mama | , o El qui no plora no mama; No obriré, vinga qui vinga, o No | mama, o Aquell qui no plora no mama, o El qui no plora no | mama | ; No obriré, vinga qui vinga, o No obriré, vinga el qui vinga; | moren. Davant del cor de la mare raja una font de llet, i mentre el nadó | mama | , el cor maternal vetlla. L'infant beu la vida de la mare, sota la font | de cor descompassades i goll (Basedow). També és perillós per a l'infant | mamar | de dones que pateixen malalties contagioses (tifoidea, disenteria). Una | que l'aprofita fins a l'última gota. La pesada doble (abans i després de | mamar | ) els donarà la dada indispensable de la quantitat engolida, capacitat del | Està prohibit rentar la boca dels infants si estan bons. L'infant ha de | mamar | a les primeres setmanes: un cinquè del seu pes. Fins al final del | completa el dèficit amb una quantitat de llet donada sempre després de | mamar | per aprofitar la gana de l'infant perquè buidi el pit, ja que sols | cal seguir la fórmula de començar a donar el segon pit que ha | mamat | l'infant la mamada anterior: Primera mamada 1r· pit 2n· | per a evitar contaminacions, que l'infant pogués imitar els vedells i | mamar | directament de la vaca com ho fa amb la seva mare. Aquest ideal fóra |
|