Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

impotent del tot, però amabilíssim i servicial com ningú, aquell homenet	manefla	, produïa una mena de repugnància especial. Havia fet la viu-viu sense
i altres pompes i excessos, bons per deixar bocabadats una mena de	manefles	que es diuen amadors de la natura i ni s'adonen que existeixi si no la
repartia el joc amb solemnitat. Es tombà al fuster: —Escapça. Cebrià, un	manefle	de cap gros i llavi partit, bordegàs picat de verola, profetitzà: —M'hi
simples de fang, babutxes de pell... Però, àdhuc els jueus, tan vius, tan	manefles	en altres llocs del centre i del nord, vivien aquí com ensopits. Tothom
el rabadà. —I encara que ho fos! ¿Per què hi has d'anar, fent el	manefla	pel carrer, a xiular a les orelles de l'un i de l'altre? —¿Que faig
seu càrrec unes quantes feines essencials. Anar a la plaça, fumar, fer el	manefla	a la cuina, dormir la migdiada, disputar amb la mestressa i
no li deixaren os sencer. Era curt de gambals, era gandul, era	manefla	, una corrua de suspensos li havia fet la carrera més llarga que un
nens i nenes de sis a vuit anys, i entre la colla, com una mena de Fígaro	manefla	, el meu company Ricard Pujató, amb el seu vestit de milhomes i amb aires
marquesa", "Si la senyora marquesa em permet...", és a dir, era un	manefla	per a lligar-li un pal a l'espinada i plantar-lo dalt d'un paller. La
canina i l'hòrrida dentadura del seu administrador i universal	manefla	, l'eclesiàstic don Espiridión. Arribà el moment del comiat i de passar
Maurice; quan era notori que tot havia estat muntat i manegat pel funest	manefla	d'en Palamède, vergonya de Bahr-el-Kobà i de la nació francesa; ell i la
Marthe i a la Marie, s'anomenaven tafaneria i xafarderia. Que "el funest	manefla	d'en Palamède" fos l'esca del pecat, era ja cosa sentenciada; però ¿no
seu poblat, mig de festa i mig de bruixeria. En Palamède, el "sinistre	manefla	", era tanmateix un home previsor: tenia un "vestit d'aigua" de
de la secció del costat, el pare que ens ve a trobar, l'auxiliar massa	manefla	que va més enllà de les seves funcions oficials, igual que per la família
Molt avans de l'hora assenyalada, l'ampla plaça del Palàu plena estava de	manefles	i tafaners, homes i dònes, desficiosos de gaudir de la fantasiosa
més que qualsevol altre, parlant com un ninot de ventríloc,	manefla	, sense país ni llengua, sense ni ser ell mateix, un
Tindria debilitat... Els vells ja ho fan. Antò· Quin	manefla	! Oh, i no'm volien deixar, però ja n'hi ha prou de gresca; quan els
—Y quina feyna hi tenia vosté á la cuyna? ja conech que deu ser un	manefla	d' aquells que ab tot se fican. —Consideri que si m'hi fico es per que m'
o catorze anys... Jo, i perdoni, vaig ser de mena eixerit, vull dir un	manefla	que es delia per saber el com i el què de les coses. Cada dos per tres
—I què? A tu no et van ni et vénen els negocis tèrbols d'aquest	manefla	. Què en trauria, d'investigar-lo? Qui m'ho havia manat? La Gaudí no,
de Xerta o la comtessa de l'Asalto o el de Perelada o qualsevol d'aquells	manefles	sabessin que ell, que havia estat el més poderós dels nobles barcelonins
, en un vespre de fang; sí, i el mot «lleixiu», i el mot «	manefla	», i el mot «eixida», i el mot «afalac», i el mot «
de prendre-li la paraula que ell maneja i manega al seu albir com un	manefla	insuportable. Però no saps com i llavors t'abraça. Us abraceu. Us foneu
sur le camp, l'atrevida? ¿Per què no era la damisel·la	manefla	, qui pujava el camí de la seva humiliació, obligada a desdir-se de tanta
un gran canvi en la nostra relació; l'esperit tirànic, injust i	manefla	de la Calpurnia havia quedat reduït a un feble rondineig de desaprovació
a La Libre Parole i Drumont se les tenia amb aquest	manefla	que volia posar en qüestió un fet que s'havia resolt feliçment. —Sé que
sóc jo! És un espiadimonis. Ho vol fer tot, ho vol sapiguer tot. És	manefla	com ella sola. Lo que no sé és què hi pinta una xineta a la nostra