Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d'una	manera	molt confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per
parar Zeus, que així creixia tranquil, escandalosament de pressa i d'una	manera	que, als pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de
la seva mare Gea i hi va exercir una temporada els seriosos oficis d'una	manera	força innòcua, ens afigurem, procurant de no comprometre's ni de
i compassiu escriptor, el món és absurd, poblat d'irracionals. D'una	manera	o d'una altra, tots participem, però, en la sort de Sísif, que no es va
magnífica noia, que havia fullejat una pila de llibres, encara que d'una	manera	desordenada, força anàrquica —com al capdavall gairebé tots ho fem—,
i bàrbar", continuava Pulcre. "Juraria que ens ho vol contar a la	manera	d'una carta comercial", observava, rient fort, la senyora Tecleta
o dels costums de l'hospitalitat, com també les acomplia, de noi i d'una	manera	impecable, amb Liceu. Allerem-nos, doncs, d'estar contents, en un vaitot,
en la sessió. "En caràcters grecs i sobre aquest seu paper? De cap	manera	!", s'esfereïa el meu abnegat editor. "Que vol encarir encara més el
parent, en fingir que patrocina una boda il·lusòria, procura d'una	manera	inexorable, piadosa, que s'acompleixi ben de pressa el meu destí, el meu
jo què faré? No em quedaré al costat de l'avorrible triomfador, de cap	manera	, però no em resigno a morir, acusada de còmplice, si em distrec, amb un
em seran propícies, tothora al meu abast. I hi ha, si no, altres mil	maneres	d'amor", es desvergonyia l'ambigu jove. "Nimfes genèriques, nimfes
—No hi és; vindrà més tard... I, sobtadament, Sileta es girà d'una	manera	inesperada i sortí així com havia vingut. —Què deu tenir? —preguntà Tino
Ell li féu un dia una observació un xic dura, segons la seva	manera	. Ella s'acalorà i, com cada cop que s'acalorava, començà a discutir. Ell
d'això, comprengué clarament que les coses no podien continuar d'aquella	manera	, que calia prendre una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles
la trista alegria de veure la joia brillar al rostre dels seus. D'aquesta	manera	Mila del Santo es trobà convertida en la promesa de Tiago de Candaina.
sol amb ella, en un to greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva	manera	habitual, li parlà així: —Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No
d'ella no s'apartava de la seva ment; havia aparegut al seu davant d'una	manera	inesperada, diria's gairebé miraculosa, i una força irresistible l'havia
un dia en què, cansat de rodar d'una banda a l'altra, vaig sentir d'una	manera	irresistible que tot em cridava aquí amb els purs records de la meva edat
i desterrat. Més endavant l'ancià l'aconsellà, amb tot, de diferent	manera	. Fou una certa nit en què, en ocasió del seu sant, Tino Costa li havia
impuls obeïa? ¿Havia sabut mai quin anhel el cridava lluny d'allí i d'una	manera	tan irresistible, i quin anhel el tornava amb no menys vehement impuls?
per aquell rodamón sense ofici ni benefici! Per què ens encega d'aquesta	manera	Nostre Senyor? Pietat li tinc a Mila, a fe de Déu! —És fill del diable,
una que, sense que ella sabés per què, l'havia impressionada sempre d'una	manera	tan singular, que Mila se l'havia feta repetir fins a aprendre-la de
Àgueda, la futura mare de Tino Costa— era d'una bellesa delicada, de	maneres	gracioses, senzilla i bondadosa com la seva mare i, també com ella, poc
casades i solteres, i no sense fortuna, car era liberal, desimbolt de	maneres	, ben plantat i decidit de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que
i tot en repòs, les dones es posaren a resar. Tot això, explicat a la	manera	de Càndia del Noro, abreujant, com hem dit, la narració en alguns punts,
en veure-la, es persignaren, i no faltà qui opinà que allò era una	manera	de perdre el temps. Mossèn Anselm, el rector de Santa Maria, a qui
de manifest la capritxosa inestabilitat i l'ardor del seu temperament, de	manera	que tots quedaren confusos i estupits. En un poble veí —un poblet coster,
d'ell i esperava ja el moment en què hauria de tornar-lo a veure; de	manera	que Mila vivia tothora en la felicitat de tenir-lo a la vora o en
i sospirava amb rostre compungit. —Que Déu no l'escolti, cunyada. Quina	manera	de blasfemar! —És que tu l'irrites. No és dolent. Al cap d'un moment
inundada de sang i de vi. S'havia produït tot amb tanta rapidesa i d'una	manera	tan inesperada, que els altres romangueren com atònits, paralitzats per
saltant d'ací d'allà i clapotejant, remogueren tot el llot del fons, de	manera	que ja no s'hi podia beure. A la vista d'això, la Verge ja no sentí la
s'hauria sentit justificat. Era aquest, en efecte, el que d'una	manera	més ombriva i més perdurable havia impressionat la seva imaginació. En
banda, completament personal, lligada estretament a la seva peculiar	manera	de pensar i de sentir. Ambdós es movien en plans diferents: cadascú
més fàcil penjar-la a un brau. Finalment, la bona Beneta trobà la	manera	, i a la nit, mentre ell dormia i amb tota precaució, li passà el cordó i
més irremeiable. El padrí semblava haver perdut el seu bon humor d'una	manera	definitiva. No, ja no reia, i a penes si dels seus llavis brollava una
flor exòtica també ell, com Mila— i la fina aristocràcia de les seves	maneres	. El veia, després d'haver begut i parlat, despenjar la guitarra,
Ella, sa mare, era d'origen italià, i el fill se li assemblava en gran	manera	. Màrius tenia escassa afecció a l'estudi: li agradava, al contrari,
s'havia entestat a inclinar-lo de totes passades a aquesta ocupació, de	manera	que el noi contragué una anèmia de la qual no aconseguí de refer-se mai.
; feia estona que havia deixat d'escoltar-la, i, de sobte, li digué d'una	manera	inopinada: —Estava pensant una cosa, tia Càndia... Vull dir-la-hi...
Àgueda es proposava convidar Sileta perquè els acompanyés a sopar, de	manera	que enguany la casa semblaria tota il·luminada per la presència del fill
amb llurs riqueses, criaven els fills amb aquesta mateixa vanitat; de	manera	que aquests, per llurs joguines, per llurs vestits, per les adulacions
sense res que els en pugui distreure. Tot això l'havia abatut de tal	manera	, que no hi havia ningú que, veient-lo, no el compadís i no li augurés una
en ell amb una força abassegadora, ple d'un atractiu irresistible, de tal	manera	, que li era impossible treballar. S'estava assegut, fumant, enfonsat en
sobre rodes, amb una porta que ocupa la part de darrera i un respirador a	manera	de finestreta a la part superior. Passaren alguns dies, i el carro
tu." Mila ara podria ja traspassar l'última ratlla; dir-li-ho ja d'una	manera	rotunda, definitiva: "Només et tinc a tu —podria dir-li—; ho he vist
farà ja res de bo la Mila... quan una comença per aquest camí no hi ha	manera	de tornar enrera. Me'n recordo sempre de la del Forli. Quan van voler-ho
padrí. La vol més que la seva mare. —Però potser s'ho prengui d'una altra	manera	. No és tan tou ell com son germà. I les invectives més violentes contra
es sentia preocupat davant la conducta de la seva fillola, per la seva	manera	d'obrar, per les seves paraules. Un dia àdhuc féu part a mossèn Anselm de
jo". I el padrí acotà el cap, donant la raó a mossèn Anselm. "De totes	maneres	—afegí encara— si podíem treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'aires...
ho repeteixo. Qui sap si Déu farà que s'arrangi encara tot de la millor	manera	! Potser... Potser... I mossèn Anselm no acabà el pensament. Però Manuel

Pàgina 1 (de 2018)

50 següents