Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perquè el cavall sofria una rauxa de mal de ventre, i se n'anà a veure el	menescal	. Dissabte, com a dissabte solia fer caramboles amb els companys i
han d'agrair alguna cosa a sant Antoni, i més els que viuen lluny de cal	manescal	i tenen per la garriga i per les corralisses els caps de bestiar; que si
corral de la Mola on porten el bestiar malaltús —diguem-ne la clínica del	manescal	—. Del campanar han baixat a balcons i carrers les batallades violentes,
un xarrup de vi, i, a bon pas, se n'anà a la Jonquera a cercar el	manescal	. El manescal havia retardat son regrés de la muntanya i el bover,
vi, i, a bon pas, se n'anà a la Jonquera a cercar el manescal. El	manescal	havia retardat son regrés de la muntanya i el bover, recomanant la
en les qualitats que escauen a llur espècie. Triaries segurament algun	menescal	o algun pagès. Però, vet aquí que són homes: a qui tens pensat de
veritat és tot el contrari, que només un home, o almenys molt pocs, els	menescals	, tenen capacitat per a fer-los tornar millors, mentre que la majoria dels
casa. Els fills eren dos, aquest i una filla, casada a La Garriga, amb el	menescal	. Varen provar de fer estudiar el noi. El pare hauria volgut que fos
Fa l'efecte que porta aquesta fórmula sota el braç, com els vells	manescals	hi portaven la xeringa. Davant de les qüestions de cada moment presenta
És que En Tom està malalt. Segons el dictamen facultatiu de Monsenyor el	Menescal	, per a En Tom no hi ha esperances de vida. En Peret sap que Monsenyor no
en aquests comptes amb el seu nom d'ofici, ni tan sols el cavallerís o el	manescal	; però és indubtable que alguns dels oficis ja existien amb llur titular.
casa de l'infant i, aplegant les funcions que exerceix el cavallerís i el	manescal	, tenia al seu càrrec la cura de les bèsties. I el mateix podríem dir del
del segle XVIII i començos del XIX, un tal Oliver,	manescal	del Portal de l'Àngel; el cadiraire de Sant Feliu de Llobregat, i, més
... —¿El dotor? ¡un metge!... No, un metge no, Senta... Al	menescal	cridarem, Senta, al menescal... Nanos i jagants /Ja canta la
¡un metge!... No, un metge no, Senta... Al menescal cridarem, Senta, al	menescal	... Nanos i jagants /Ja canta la cadarnera Ja canta lo gafarró Ja
de les relles i los llegons, ni la terça al govern, ni la iguala al	menescal	, ni un poc de vano que devia. Res, que estava a la darrera
toque ser Clavari per haver faltat (e. p. d.) Ximo la Coca i Don Mílio el	Menescal	que els pertocava. Tòfol, que està sentat en lo primer escaló, a falta de
los padres, tal los hijos... —resumí, apacívolament, el	manescal	. Si la Mònica hagués estat en condicions d'oir i judicar, hauria
com si no parlés amb ningú: —Però les gallines es moriren... —I els	manescals	no hi poden fer res? Què diuen els facultatius? —Què vol que diguin? Per
hi poden fer res? Què diuen els facultatius? —Què vol que diguin? Per als	manescals	, les gallines no compten. Són animals massa petits. Els veterinaris
d'una bèstia, la màgia prenia proporcions gegantines. Hom cridava el	manescal	per demostrar als veïns que s'havia fet tot l'humanament possible per
indica la presència d'un poble gran, amb notari, metge, apotecari,	manescal	, cap d'estació, arxiprest, bar automàtic i el comerç i la indústria
Veient-me instal·lat en aquest lloc, algunes persones em prengueren per	manescal	, i un dia un gitano es presentà per fer-me una consulta. —Aquest senyor
—No senyor! —digué el ferrer—. Aquest senyor és un particular. Ara els	manescals	ja no van a cal ferrer. Tenen despatx. I això és veritat. Les ferreries
I això és veritat. Les ferreries han perdut l'encant de la presència dels	manescals	. En les poblacions agrícolament importants, hi solia haver, anys enrera,
Corazón", però no sé pas que hi hagi cap ferreria immediata. Els	manescals	d'avui tenen el seu cotxet per a fer les visites a les masies i evacuen
caramels o bunyols. Cada dia ens allunyem més de les coses. El vell	manescal	Arderiu, de Figueres, amb el ferro roent a la mà, era capaç de dibuixar
capaç de dibuixar una flor a les potes carregades d'un cavall. Aquests	manescals	arcaics eren una altra classe de manescals. En aquestes primeres hores
d'un cavall. Aquests manescals arcaics eren una altra classe de	manescals	. En aquestes primeres hores del capvespre apareix tot d'una en la gran
Aquí llencen les bèsties mortes de malura. Quan una mula malalteja i el	manescal	no dóna esperances, no esperen pas que es mori. Pesaria massa. La fan
fulano que bavejava? En Picó pretenia que el curés; com si jo fos	manescal	! Aquest dimontri de Picó... La mare que el va... —¿Les vaques poden tenir
malalt estava el pobre animal; en seguida passá el	menescal	i li assegura qu' en viu en viu el porten a
en cada especialitat, de manyà, matalasser, tintorer, calcinaire, baster,	menescal	, cadiraire, joguines, mistaire i capser. Total, 152 establiments
dècims i acabà casant-se amb el cobrador d'una germandat que era mig	manescal	, i aleshores tenia un negoci curiós: es dedicava a tallar la cua dels
Vicenç Ferrer. A l'ase que el duia li mancaven ferradures. Les hi posà un	menescal	de Montblanc, al qual pagà mestre Vicenç amb una benedicció. Però el
de Montblanc, al qual pagà mestre Vicenç amb una benedicció. Però el	menescal	, no considerant-se prou retribuït, llençà una blasfèmia. I l'ase, tot
tall i d'obra grossa, els calderers, els ferradors i	manescals	, als que en el segle XVIII s'uniren els llanterners,
{Francesc Vicenç Garcia} (Rector de Vallfogona) Ferradors i	manescals	No hi ha dubte que el cavall és l'animal que més ajut ha portat a l'home.
De la cura dels cavalls i del ferrat en van sorgir dos oficis, el	manescal	i el ferrador, tan estretament units que en la major part de les èpoques
segle XVIII i el primer terç del XIX, abans que el vell	manescal	es transformés en veterinari. Les ordinacions de la confraria de ferrers
transformés en veterinari. Les ordinacions de la confraria de ferrers i	manescals	atorgades a València per Jaume II el 1298 són les més antigues
per Jaume II el 1298 són les més antigues conegudes. Així, molts	manescals	eren també ferradors i aquests en el primer terç del segle XIX
del document, per les autoritats pertinents, a cada canvi de població del	manescal	-ferrador. A Catalunya era cosa corrent quan en el curs d'una conversa
i una altra faran dues." I l'altre solia respondre: "Doncs vés a cal	manescal	que et posi ferradures!" Prova palesa que ferrador i manescal eren dos
vés a cal manescal que et posi ferradures!" Prova palesa que ferrador i	manescal	eren dos oficis tan units i tan afins que àdhuc el poble els confonia.
o per ésser baix de taló. Si sant Eloi era el patró dels ferradors i	manescals	, sant Martí havia estat el patró de la Cavalleria catalana, abans de
adormir i que, segons contava, solia cantar-la el meu besavi, que era	manescal	i ferrador d'aquell poblet de les Garrigues. La cançó deia així, si no em
esforç, el dèficit demogràfic d'aquesta petita vall. Rectors, metges i	menescals	Formant part de la societat rural hi ha uns personatges que tenen
protagonistes més destacats d'aquest fenomen són el rector, el metge i el	menescal	. Heus ací una gent que té estudis, que no ha d'ajupir l'esquena per
d'una possible élite rural. L'estatut del rector, del metge o del	menescal	ha sofert una evolució d'aquests darrers anys, i el procés continua; ja

Pàgina 1 (de 4)

50 següents