×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb manescal |
Freqüència total: 200 |
CTILC1 |
perquè el cavall sofria una rauxa de mal de ventre, i se n'anà a veure el | menescal | . Dissabte, com a dissabte solia fer caramboles amb els companys i | han d'agrair alguna cosa a sant Antoni, i més els que viuen lluny de cal | manescal | i tenen per la garriga i per les corralisses els caps de bestiar; que si | corral de la Mola on porten el bestiar malaltús —diguem-ne la clínica del | manescal | —. Del campanar han baixat a balcons i carrers les batallades violentes, | un xarrup de vi, i, a bon pas, se n'anà a la Jonquera a cercar el | manescal | . El manescal havia retardat son regrés de la muntanya i el bover, | vi, i, a bon pas, se n'anà a la Jonquera a cercar el manescal. El | manescal | havia retardat son regrés de la muntanya i el bover, recomanant la | en les qualitats que escauen a llur espècie. Triaries segurament algun | menescal | o algun pagès. Però, vet aquí que són homes: a qui tens pensat de | veritat és tot el contrari, que només un home, o almenys molt pocs, els | menescals | , tenen capacitat per a fer-los tornar millors, mentre que la majoria dels | casa. Els fills eren dos, aquest i una filla, casada a La Garriga, amb el | menescal | . Varen provar de fer estudiar el noi. El pare hauria volgut que fos | Fa l'efecte que porta aquesta fórmula sota el braç, com els vells | manescals | hi portaven la xeringa. Davant de les qüestions de cada moment presenta | És que En Tom està malalt. Segons el dictamen facultatiu de Monsenyor el | Menescal | , per a En Tom no hi ha esperances de vida. En Peret sap que Monsenyor no | en aquests comptes amb el seu nom d'ofici, ni tan sols el cavallerís o el | manescal | ; però és indubtable que alguns dels oficis ja existien amb llur titular. | casa de l'infant i, aplegant les funcions que exerceix el cavallerís i el | manescal | , tenia al seu càrrec la cura de les bèsties. I el mateix podríem dir del | del segle XVIII i començos del XIX, un tal Oliver, | manescal | del Portal de l'Àngel; el cadiraire de Sant Feliu de Llobregat, i, més | ... —¿El dotor? ¡un metge!... No, un metge no, Senta... Al | menescal | cridarem, Senta, al menescal... Nanos i jagants /Ja canta la | ¡un metge!... No, un metge no, Senta... Al menescal cridarem, Senta, al | menescal | ... Nanos i jagants /Ja canta la cadarnera Ja canta lo gafarró Ja | de les relles i los llegons, ni la terça al govern, ni la iguala al | menescal | , ni un poc de vano que devia. Res, que estava a la darrera | toque ser Clavari per haver faltat (e. p. d.) Ximo la Coca i Don Mílio el | Menescal | que els pertocava. Tòfol, que està sentat en lo primer escaló, a falta de | los padres, tal los hijos... —resumí, apacívolament, el | manescal | . Si la Mònica hagués estat en condicions d'oir i judicar, hauria | com si no parlés amb ningú: —Però les gallines es moriren... —I els | manescals | no hi poden fer res? Què diuen els facultatius? —Què vol que diguin? Per | hi poden fer res? Què diuen els facultatius? —Què vol que diguin? Per als | manescals | , les gallines no compten. Són animals massa petits. Els veterinaris | d'una bèstia, la màgia prenia proporcions gegantines. Hom cridava el | manescal | per demostrar als veïns que s'havia fet tot l'humanament possible per | indica la presència d'un poble gran, amb notari, metge, apotecari, | manescal | , cap d'estació, arxiprest, bar automàtic i el comerç i la indústria | Veient-me instal·lat en aquest lloc, algunes persones em prengueren per | manescal | , i un dia un gitano es presentà per fer-me una consulta. —Aquest senyor | —No senyor! —digué el ferrer—. Aquest senyor és un particular. Ara els | manescals | ja no van a cal ferrer. Tenen despatx. I això és veritat. Les ferreries | I això és veritat. Les ferreries han perdut l'encant de la presència dels | manescals | . En les poblacions agrícolament importants, hi solia haver, anys enrera, | Corazón", però no sé pas que hi hagi cap ferreria immediata. Els | manescals | d'avui tenen el seu cotxet per a fer les visites a les masies i evacuen | caramels o bunyols. Cada dia ens allunyem més de les coses. El vell | manescal | Arderiu, de Figueres, amb el ferro roent a la mà, era capaç de dibuixar | capaç de dibuixar una flor a les potes carregades d'un cavall. Aquests | manescals | arcaics eren una altra classe de manescals. En aquestes primeres hores | d'un cavall. Aquests manescals arcaics eren una altra classe de | manescals | . En aquestes primeres hores del capvespre apareix tot d'una en la gran | Aquí llencen les bèsties mortes de malura. Quan una mula malalteja i el | manescal | no dóna esperances, no esperen pas que es mori. Pesaria massa. La fan | fulano que bavejava? En Picó pretenia que el curés; com si jo fos | manescal | ! Aquest dimontri de Picó... La mare que el va... —¿Les vaques poden tenir | malalt estava el pobre animal; en seguida passá el | menescal | i li assegura qu' en viu en viu el porten a | en cada especialitat, de manyà, matalasser, tintorer, calcinaire, baster, | menescal | , cadiraire, joguines, mistaire i capser. Total, 152 establiments | dècims i acabà casant-se amb el cobrador d'una germandat que era mig | manescal | , i aleshores tenia un negoci curiós: es dedicava a tallar la cua dels | Vicenç Ferrer. A l'ase que el duia li mancaven ferradures. Les hi posà un | menescal | de Montblanc, al qual pagà mestre Vicenç amb una benedicció. Però el | de Montblanc, al qual pagà mestre Vicenç amb una benedicció. Però el | menescal | , no considerant-se prou retribuït, llençà una blasfèmia. I l'ase, tot | tall i d'obra grossa, els calderers, els ferradors i | manescals | , als que en el segle XVIII s'uniren els llanterners, | {Francesc Vicenç Garcia} (Rector de Vallfogona) Ferradors i | manescals | No hi ha dubte que el cavall és l'animal que més ajut ha portat a l'home. | De la cura dels cavalls i del ferrat en van sorgir dos oficis, el | manescal | i el ferrador, tan estretament units que en la major part de les èpoques | segle XVIII i el primer terç del XIX, abans que el vell | manescal | es transformés en veterinari. Les ordinacions de la confraria de ferrers | transformés en veterinari. Les ordinacions de la confraria de ferrers i | manescals | atorgades a València per Jaume II el 1298 són les més antigues | per Jaume II el 1298 són les més antigues conegudes. Així, molts | manescals | eren també ferradors i aquests en el primer terç del segle XIX | del document, per les autoritats pertinents, a cada canvi de població del | manescal | -ferrador. A Catalunya era cosa corrent quan en el curs d'una conversa | i una altra faran dues." I l'altre solia respondre: "Doncs vés a cal | manescal | que et posi ferradures!" Prova palesa que ferrador i manescal eren dos | vés a cal manescal que et posi ferradures!" Prova palesa que ferrador i | manescal | eren dos oficis tan units i tan afins que àdhuc el poble els confonia. | o per ésser baix de taló. Si sant Eloi era el patró dels ferradors i | manescals | , sant Martí havia estat el patró de la Cavalleria catalana, abans de | adormir i que, segons contava, solia cantar-la el meu besavi, que era | manescal | i ferrador d'aquell poblet de les Garrigues. La cançó deia així, si no em | esforç, el dèficit demogràfic d'aquesta petita vall. Rectors, metges i | menescals | Formant part de la societat rural hi ha uns personatges que tenen | protagonistes més destacats d'aquest fenomen són el rector, el metge i el | menescal | . Heus ací una gent que té estudis, que no ha d'ajupir l'esquena per | d'una possible élite rural. L'estatut del rector, del metge o del | menescal | ha sofert una evolució d'aquests darrers anys, i el procés continua; ja |
|