×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mania |
Freqüència total: 1309 |
CTILC1 |
lleig. Fóra una bona venjança, després de les vexacions, de la implacable | mania | persecutòria que he hagut de sofrir durant anys i anys, de fet arran del | i tot sentir la veu de Randa; potser era un engany de la seva vella | mania | . Tal vegada havien trucat a la porta, potser havien proferit un insult... | la qüestió del plagi: en la seva concepció de la literatura, exempta de | manies | transcendents, l'escrúpol de copiar no passa de ser una histèrica | —Per ser un científic, trobo que teniu molt de sentit comú. Aquest té la | mania | que totes les pelvis allargades podrien no ser ben bé humanes. —Sou un | màxim risc, car el cos facultatiu és cada dia més exigent amb les seves | manies | d'incomunicar la ciutat i hi ha el perill que Jeroni es resisteixi a | la sé: que vagi a fer punyetes. Però jo te'n diré una altra... Una de les | manies | del Narro era, en efecte, enviar la gent a fer punyetes, i sempre les | jardí que voltava tot el palau, on passejava i feia la becaina. Tenien la | mania | , llavors, de fer-se endevinar el que els havia de succeir, com si un no | He deixat d'escriure per mirar al voltant. Ja saps la meva vella | mania | d'expectar-ho tot i d'embadalir-me ensensada amb tot el que m'agrada. | fer importants. Robàvem altres coses. Vam tenir força temps la | mania | dels eslips. Entràvem tots de colla a una botiga, | per què no em creus? ¿No te n'adones que el teu pare amb les seves | manies | i els seus invents al capdavall et perdrà? /Amèlia\ Ell pateix | que suren pel nostre país. Veuràs, no em puc pagar | manies | ni dèries distributives. A mi que no sóc productiu | setmana ens vam barallar altra vegada amb en Quimet per culpa de la seva | mania | amb el pastisser. —Si el torno a veure que et mira el darrera amb aquells | a la mare d'en Quimet, pobra senyora, me l'estimava una mica per aquella | mania | tan bufona de fer llaços. Però la senyora Enriqueta em va dir que allò | la rosa de Jericó s'obriria, també m'obriria jo. I em va agafar la | mania | de netejar. Sempre havia estat molt neta, però em va agafar la mania de | la mania de netejar. Sempre havia estat molt neta, però em va agafar la | mania | de netejar. Tot el dia fregava i treia la pols i quan tenia la pols treta | moto. I deia que la seva mare el feia tornar com una nena, que ja era una | mania | antiga, i que a veure on aniríem a parar. I el nen havia après de fer el | l'home de l'aigua l'havia mesurat de qualsevol manera i ell tenia la | mania | que aquell home era molt bona persona i li havia deixat el doble de | es moria primer que jo, volia una corona sense flors... Era la seva gran | mania | ... sense flors... sense flors, deia sempre. Les flors, deia, per les | tenir coloms en el pis, que en Quimet era un bon noi, però amb les seves | manies | ... I que quan en Quimet li demanava una cosa ell no sabia dir-li que no, | mirar i em va dir que tenia els ulls espantats. I li vaig dir que tenia | manies | . I vam mirar aparadors i tot tant me feia... I la Rita va voler | de pertot arreu. La mamà me'ls fa tornar sempre a l'armari per aquesta | mania | que els ha agafat d'estalviar. Jo no me'ls poso mai, només en aquestes | d'en Pitarra. De menuda, va rebre càstigs severs de la seva mare, per la | mania | que tenia sempre de parlar en català, que era el llenguatge de la | de la manca de pits i de les anques esllanguides. Els semblava absurda la | mania | de convertir la pell en un producte que feia pensar en la llevor de cacau | els dies que el Baró de Falset estava més atacat de la seva especial | mania | persecutòria, no tenia un gran objectiu artístic. Més que res, era perquè | —féu Hortènsia— i, veuràs, tan impossible no; sembla que li han agafat | manies | . —Oh, manies, manies —digué Bobby—; es tracta d'una cosa bastant greu, | i, veuràs, tan impossible no; sembla que li han agafat manies. —Oh, | manies | , manies —digué Bobby—; es tracta d'una cosa bastant greu, i a més a més | veuràs, tan impossible no; sembla que li han agafat manies. —Oh, manies, | manies | —digué Bobby—; es tracta d'una cosa bastant greu, i a més a més, mira | no m'he atrevit mai a judicar-la. —Tu el que ets és un gandul carregat de | manies | ; ja està bé per una estona fer el bohemi i donar-te-les una mica de cínic | tindria de fer per sentir-la... —Ets un perfecte infeliç. Amb les teves | manies | de l'atavisme i dels tèrbols destins de la teva família, acabaràs essent | no eren precisament les que el feien impossible, —infidelitats, reganys, | manies | , manca de diners— coses que s'haurien pogut tolerar, si Frederic no | sempre eren els seus enemics i els culpables de tot. Això no és que fos | mania | persecutòria, era simplement buidor de cervell. Una de les coses que | monges tenien en el seu convent senyores solitàries, víctimes d'una | mania | especial, d'una viduetat o d'un terratrèmol, i en el convent, no era que | estones sensacionals, però de seguit li entraren els escrúpols i les | manies | ; la por sobretot que tot allò es pogués complicar, que un moment de | era de les més brillants de Barcelona. Aquella època, vaig tenir una | mania | ; em creia que jo era antipàtica a tothom, m'esforçava, fins i tot | què no la qualificaríem de "feliç", ara que ja no ens posseeixen les | manies | "noucentistes"?— s'anomena Romanticisme. Travessa, com un riu | és per vici, i jo no tinc prou humor per a capficar-me amb les seves | manies | ni amb les teves. Les dones, se us ha de tenir acotades amb la regna; si | tot entorn com si busqués algun objecte per a fer daurar, amb la seva | mania | de fill de llautoner enriquit. —Si Déu us deixa arribar l'hereu a lloc, | de rialla manyaga: —Per això m'has despertat amb aquesta batzegada? Són | manies | teves; gelosia sense motiu. —Gelosa de tu? —Doncs, de què et queixaries? — | element per afalagar la seva vanitat d'home poderós; i fins li sembla una | mania | absurda d'haver pogut sustentar aquell caprici. —Ha fet malbé més roba | va respondre: "Diu que no, diu que voldrà ésser enginyer." (Era una | mania | meva, que va durar uns pocs anys.) Llavors en Cambó em va somriure i em | intentar de treure-li del cap aquelles idees tot dient-li que potser eren | manies | , se'm posà a cridar furiosament: "Això t'ho han dit ells! Ells, que ja | —Anem a can Verdaguer a veure si també hi és!... Semblava una | mania | . Era que el meu amic hauria volgut demanar que li deixessin emportar el | si jo intentava de moure'm. —De moment, jo no estic malalt ni tinc | manies | —explicà—. Tinc més gana que menjar, dormo més fort que el guix i mai no | al clatell, a la medul·la... —vaig dir. —Deixa't de romanços. Jo no tinc | manies | —repetí—. No m'agraden els fingiments. Jo sóc franc. Sóc un doner (va dir | publicat versos, em va dir. Així, la teva idea de ser poeta no és una | mania | ... així ja ho ets. Em mirava sorprès, com si en un moment jo m'hagués | pels nassos que no pas de picar pedra com he fet aquests dies. Només la | mania | de voler ser un home honrat explica que un individu caigui en aquestes | per a mi. De vegades em deia: "Series un gran xicot si no fos la | mania | dels llibres." Aquella tarda, doncs, com tantes altres, mentre ell | d'espígol i romaní. —Les herbetes, eh? Mentre no et treguis aquestes | manies | , seràs un infeliç. Arribem en un bosc? Tot és collir, esbrotar i | de temps i a la qual no dóna cap importància. D'aquest matí ençà té la | mania | de respondre'm en francès, sobretot quan hi ha algú vora nostre. He | que desde aquell dia, ó mes ben dit, desde aquell moment, vaig agafar | mania | á n' aquell home? May m' habia fixat en son carácter, perque tampoch may |
|