Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

lleig. Fóra una bona venjança, després de les vexacions, de la implacable	mania	persecutòria que he hagut de sofrir durant anys i anys, de fet arran del
i tot sentir la veu de Randa; potser era un engany de la seva vella	mania	. Tal vegada havien trucat a la porta, potser havien proferit un insult...
la qüestió del plagi: en la seva concepció de la literatura, exempta de	manies	transcendents, l'escrúpol de copiar no passa de ser una histèrica
—Per ser un científic, trobo que teniu molt de sentit comú. Aquest té la	mania	que totes les pelvis allargades podrien no ser ben bé humanes. —Sou un
màxim risc, car el cos facultatiu és cada dia més exigent amb les seves	manies	d'incomunicar la ciutat i hi ha el perill que Jeroni es resisteixi a
la sé: que vagi a fer punyetes. Però jo te'n diré una altra... Una de les	manies	del Narro era, en efecte, enviar la gent a fer punyetes, i sempre les
jardí que voltava tot el palau, on passejava i feia la becaina. Tenien la	mania	, llavors, de fer-se endevinar el que els havia de succeir, com si un no
He deixat d'escriure per mirar al voltant. Ja saps la meva vella	mania	d'expectar-ho tot i d'embadalir-me ensensada amb tot el que m'agrada.
fer importants. Robàvem altres coses. Vam tenir força temps la	mania	dels eslips. Entràvem tots de colla a una botiga,
per què no em creus? ¿No te n'adones que el teu pare amb les seves	manies	i els seus invents al capdavall et perdrà? /Amèlia\ Ell pateix
que suren pel nostre país. Veuràs, no em puc pagar	manies	ni dèries distributives. A mi que no sóc productiu
setmana ens vam barallar altra vegada amb en Quimet per culpa de la seva	mania	amb el pastisser. —Si el torno a veure que et mira el darrera amb aquells
a la mare d'en Quimet, pobra senyora, me l'estimava una mica per aquella	mania	tan bufona de fer llaços. Però la senyora Enriqueta em va dir que allò
la rosa de Jericó s'obriria, també m'obriria jo. I em va agafar la	mania	de netejar. Sempre havia estat molt neta, però em va agafar la mania de
la mania de netejar. Sempre havia estat molt neta, però em va agafar la	mania	de netejar. Tot el dia fregava i treia la pols i quan tenia la pols treta
moto. I deia que la seva mare el feia tornar com una nena, que ja era una	mania	antiga, i que a veure on aniríem a parar. I el nen havia après de fer el
l'home de l'aigua l'havia mesurat de qualsevol manera i ell tenia la	mania	que aquell home era molt bona persona i li havia deixat el doble de
es moria primer que jo, volia una corona sense flors... Era la seva gran	mania	... sense flors... sense flors, deia sempre. Les flors, deia, per les
tenir coloms en el pis, que en Quimet era un bon noi, però amb les seves	manies	... I que quan en Quimet li demanava una cosa ell no sabia dir-li que no,
mirar i em va dir que tenia els ulls espantats. I li vaig dir que tenia	manies	. I vam mirar aparadors i tot tant me feia... I la Rita va voler
de pertot arreu. La mamà me'ls fa tornar sempre a l'armari per aquesta	mania	que els ha agafat d'estalviar. Jo no me'ls poso mai, només en aquestes
d'en Pitarra. De menuda, va rebre càstigs severs de la seva mare, per la	mania	que tenia sempre de parlar en català, que era el llenguatge de la
de la manca de pits i de les anques esllanguides. Els semblava absurda la	mania	de convertir la pell en un producte que feia pensar en la llevor de cacau
els dies que el Baró de Falset estava més atacat de la seva especial	mania	persecutòria, no tenia un gran objectiu artístic. Més que res, era perquè
—féu Hortènsia— i, veuràs, tan impossible no; sembla que li han agafat	manies	. —Oh, manies, manies —digué Bobby—; es tracta d'una cosa bastant greu,
i, veuràs, tan impossible no; sembla que li han agafat manies. —Oh,	manies	, manies —digué Bobby—; es tracta d'una cosa bastant greu, i a més a més
veuràs, tan impossible no; sembla que li han agafat manies. —Oh, manies,	manies	—digué Bobby—; es tracta d'una cosa bastant greu, i a més a més, mira
no m'he atrevit mai a judicar-la. —Tu el que ets és un gandul carregat de	manies	; ja està bé per una estona fer el bohemi i donar-te-les una mica de cínic
tindria de fer per sentir-la... —Ets un perfecte infeliç. Amb les teves	manies	de l'atavisme i dels tèrbols destins de la teva família, acabaràs essent
no eren precisament les que el feien impossible, —infidelitats, reganys,	manies	, manca de diners— coses que s'haurien pogut tolerar, si Frederic no
sempre eren els seus enemics i els culpables de tot. Això no és que fos	mania	persecutòria, era simplement buidor de cervell. Una de les coses que
monges tenien en el seu convent senyores solitàries, víctimes d'una	mania	especial, d'una viduetat o d'un terratrèmol, i en el convent, no era que
estones sensacionals, però de seguit li entraren els escrúpols i les	manies	; la por sobretot que tot allò es pogués complicar, que un moment de
era de les més brillants de Barcelona. Aquella època, vaig tenir una	mania	; em creia que jo era antipàtica a tothom, m'esforçava, fins i tot
què no la qualificaríem de "feliç", ara que ja no ens posseeixen les	manies	"noucentistes"?— s'anomena Romanticisme. Travessa, com un riu
és per vici, i jo no tinc prou humor per a capficar-me amb les seves	manies	ni amb les teves. Les dones, se us ha de tenir acotades amb la regna; si
tot entorn com si busqués algun objecte per a fer daurar, amb la seva	mania	de fill de llautoner enriquit. —Si Déu us deixa arribar l'hereu a lloc,
de rialla manyaga: —Per això m'has despertat amb aquesta batzegada? Són	manies	teves; gelosia sense motiu. —Gelosa de tu? —Doncs, de què et queixaries? —
element per afalagar la seva vanitat d'home poderós; i fins li sembla una	mania	absurda d'haver pogut sustentar aquell caprici. —Ha fet malbé més roba
va respondre: "Diu que no, diu que voldrà ésser enginyer." (Era una	mania	meva, que va durar uns pocs anys.) Llavors en Cambó em va somriure i em
intentar de treure-li del cap aquelles idees tot dient-li que potser eren	manies	, se'm posà a cridar furiosament: "Això t'ho han dit ells! Ells, que ja
—Anem a can Verdaguer a veure si també hi és!... Semblava una	mania	. Era que el meu amic hauria volgut demanar que li deixessin emportar el
si jo intentava de moure'm. —De moment, jo no estic malalt ni tinc	manies	—explicà—. Tinc més gana que menjar, dormo més fort que el guix i mai no
al clatell, a la medul·la... —vaig dir. —Deixa't de romanços. Jo no tinc	manies	—repetí—. No m'agraden els fingiments. Jo sóc franc. Sóc un doner (va dir
publicat versos, em va dir. Així, la teva idea de ser poeta no és una	mania	... així ja ho ets. Em mirava sorprès, com si en un moment jo m'hagués
pels nassos que no pas de picar pedra com he fet aquests dies. Només la	mania	de voler ser un home honrat explica que un individu caigui en aquestes
per a mi. De vegades em deia: "Series un gran xicot si no fos la	mania	dels llibres." Aquella tarda, doncs, com tantes altres, mentre ell
d'espígol i romaní. —Les herbetes, eh? Mentre no et treguis aquestes	manies	, seràs un infeliç. Arribem en un bosc? Tot és collir, esbrotar i
de temps i a la qual no dóna cap importància. D'aquest matí ençà té la	mania	de respondre'm en francès, sobretot quan hi ha algú vora nostre. He
que desde aquell dia, ó mes ben dit, desde aquell moment, vaig agafar	mania	á n' aquell home? May m' habia fixat en son carácter, perque tampoch may

Pàgina 1 (de 27)

50 següents