Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

paraules tals contra el seu Tinet, que ella, malgrat la seva provada	mansuetud	, sentí sublevar-se-li l'ànima. Tal vegada l'infant, en la seva innocència,
l'estança callada, semblava impregnar-se de l'amor del sant; de la seva	mansuetud	, de la mística elevació que respirava tota la figura; de la muda
licitud de la violència per part dels cristians, de les dificultats de la	mansuetud	evangèlica. Jo retrec allò de Max Scheler: que els cristians han de
cada dia per merèixer-la a l'altre món —declara el doctor Grau amb	mansuetud	. —És cert —sospira Laura— i cada moment me n'adono més. M'ha deixat
també. Però la naturalitat i la força d'ella, confrontades amb la	mansuetud	de les senyores de Comarquinal, a aquella aigua quieta, no gens frunzida
—I els ulls resseguiren el cos de la dona amb insistència tot i la	mansuetud	de l'aspecte i la disfressa de les ulleres verdes. —No em sents, Laura?
per un fons de bondat, no ja excessiu, sinó càndid. D'on prové aquesta	mansuetud	en uns homes la posició dels quals és la d'enemics de la societat?
en discutir, per exemple, el llibre de poesies del jove autor invocant la	mansuetud	dels assaigs retòrics retrospectius a base del bell catalanesc familiar
vida no li fóra pas dolça. Així com certs arbres criden el llamp, la seva	mansuetud	atreia fatalment la injustícia i la crueldat, que nien amb tanta abundor
i cinc— arriben una colla d'homes que, pel posat de bondat, d'honradesa i	mansuetut	, ningú podria sospitar el seu ofici perillós: aquells fan de
i es desfà en els cinc plats de la font. Brolla constant en rectilínia	mansuetud	. De vegades, per un enjogassament del ventijol, s'apassiona i salta; o,
una atzagaiada, no podem deixar de fer amargues reflexions sobre la	mansuetud	absurda de certs éssers. Tota la prehistòria és deshonrada en aquests
vist l'artista una cosa més fonda i més difícil de traduir: hi ha vist la	mansuetut	de la gent que pren part en la dança; hi ha vist la curtetat de gambals,
agudes s'assocíen a les més pregones sensacions de decaïment anímic i de	mansuetut	social! ¿No fa posar-vos més pensatius, més entristits, més a punt de
pas elevats, sinó junyits. Cal que aquests, per mitjà de la justícia, la	mansuetud	, la benignitat i la lliberalitat, es preparin defenses nombroses contra
pot castigar, ometent la venjança, assoleix una indubtable lloança de	mansuetud	. A la gent de condició humil és més permès d'emprar la violència, moure
de les injúries exposa a rebre'n de noves, mentre que per als reis la	mansuetud	és una font de seguretat més ferma, per tal com els càstigs freqüents
després l'esguard sinó a desgrat. Ningú no gosarà a comparar a la teva	mansuetud	la del diví August, encara que hom confrontés amb els teus anys
la clemència que escau als prínceps: onsevulla que vagin, infondre arreu	mansuetud	. Ningú no ha d'ésser tan abjecte als ulls dels reis, que la seva mort no
esperar, oh Cèsar, la realització en molta part d'aquest desig. Aquesta	mansuetud	del teu esperit es comunicarà i penetrarà a poc a poc per tot el cos de
i la superstició els ultratja, així tots els bons mostraran clemència i	mansuetud	, però evitaran la misericòrdia, car és un vici de migradesa d'ànima, que
i no el deixaven en pau. L'Eufrasi aquí, l'Eufrasi allà..., i ell, amb	mansuetud	exemplar, amb paciència de sant baró a tot deia amen, i es desfeia per
siguis tu i ningú més qui em toqui el piano. —Està bé —sospirà Laura amb	mansuetud	.— Te'l tocaré. Una mort chopiniana...? No em feu riure! Érem al mas de
compri una." Com tota la doctrina de Crist no inculca altra cosa que la	mansuetud	, la paciència, el menyspreu de la vida, ¿qui no l'entén el significat del
per arrencar-los d'aquesta apatia. ¿Com vols que jo els prediqui la	mansuetud	, la resignació, que els han predicat els dèspotes?" I en Monturiol li
perquè el contrast del tumult i xivarri general amb la seva àtona	mansuetud	els donava un relleu inoblidable. El fet d'ésser tan pocs i d'ocupar un
i de mirar les aigües misericordioses de la badia, plenes de	mansuetud	, que els acollien amb aquella pau inefable que va esbalair-los. En
L'honor de la meva ordre no es fortifica amb l'escàndol, sinó amb la	mansuetud	. Què vols? Nosaltres dos ara som frares del convent del mas Cotells i els
era un model de fidelitat i de destresa; el ruc, de bona voluntat i de	mansuetud	. Llop quan estava desenfeinat sortia a pegar el tomb pel desaigüe i al
una mica més amunt saltironejava rondinant entre codines, sota la seva	mansuetud	i innocència porta no res menys que una força capaç de regirar el món!
jesuític.)] I procurem... procurem, sobretot, no perdre mai aquella	mansuetud	... aquella dolcesa... enguantada —així m'ho fas dir— que no deixa treure
donada al seu Déu i Senyor. Dòcil i serena, ensems que inspirada per una	mansuetud	dolça i generosa, estava disposta a passar per totes les proves i àdhuc a
la nit imminent. Josep, de veres apenat, però com sempre pletòric de	mansuetud	, tractava d'endolcir la tristesa de Maria. I Aquesta, malgrat de
se sentia agradós de rebre l'alenada d'un bou i d'una mula que, amb gran	mansuetud	, no es movien de prop d'Ell. I perquè volia instaurar el regne del
i més mare que mai. I fou llavors que amb la seva prodigiosa generositat,	mansuetud	i obediència, va guanyar-se els títols de "Mater Salvatoris" i
que per moltes i grans que fossin les excel·lències de la seva suavitat i	mansuetud	santíssimes i per més addicta que obrés i se sentís a la voluntat del
Abans, aquell baró just, cast, venerable i posseït d'una molt vera	mansuetud	, per les seves bondats innates, esdevingué espòs de la Mare de Déu i pare
Jesús, Maria i Josep, amb les seves imponderables virtuts de fe, amor,	mansuetud	i humilitat, servissin de lluminós exemple i àdhuc triomfessin a través
a la crida. L'omnipotència del Pare Celestial el féu perfecte en	mansuetud	i santes virtuts, per tal que pogués ésser talment una ombra d'Ell, en la
laxitud; ple, plenitud; quiet, quietud; decrèpit, decrepitud; mansuet,	mansuetud	; lícit, licitud. ia. Ex.: alegre, alegria; eixorc,
La dona adúltera: si condemna, és cruel i desment la seva pretesa	mansuetud	; si absol, falta a la Llei. La solució de Jesús és inesperada de tan
aquesta interioritat de la seva moral, que l'única vegada que la seva	mansuetud	esclata en imprecacions, i per cert duríssimes, és per a condemnar
la que ens en fa veure entre l'efusivitat i el silenci, entre la	mansuetud	i la còlera, entre el blasme als mals governants i l'obediència envers
perquè alça la vida a Déu, tots els ideals que predica —caritat, puresa,	mansuetud	— mentre brollin de la vida que ens ve d'Ell, poden elevar-se a l'absolut
ser-ho les disposicions que hi hauran de dur els homes: fe, deseiximent,	mansuetud	, fam i set de justícia, renúncia a si mateix i sobretot amor a Déu i al
la constància, la magnanimitat, la caritat, la mortificació, la	mansuetud	, la fortalesa; perquè així podem perdre la por al dolor i a la mort, per
ressorgien àdhuc dins el clos, allunyat del món, d'aquella casa de	mansuetud	i disciplines d'humilitat. Es passejà aquell dia i d'altres dies per
El seu cervell era d'una elasticitat fantàstica i els seus nervis d'una	mansuetud	sense parió. L'un, sols calia espremê'l per fer-lo rajar. Rajava vent,
burgès laboriós del divuit-cents, blasmat i ridiculitzat per la seva	mansuetud	cristiana, per la seva afecció a l'estalvi, pels seus costums
per més que el domador que els ha invitat a entrar-hi respongui de la	mansuetud	de les feres. El guia espontani assegurava que aquells individus eren

Pàgina 1 (de 5)

50 següents