Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mantell M 1432 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mantell Freqüència total:  1432 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'ombres; el garroferar, cap a les muntanyes, era com un gran mantell fosc estès sobre les carenes i pels vessants; aquí, sobre l'altura, els
tot sovint llunyana, esmaperduda, enlairada com si es cobrís amb un mantell de boira, la mateixa que anys després no em deixava veure els ocells...
i fresca, disposada teatralment en actitud de recepció, amb la corona, el mantell i l'escot de mestressa del món, és un monument sense pretensions de cap
i acudits obscens, i no s'hi arriba fins que l'alcohol ha vestit d'un mantell de púrpura i de càlida suor els àgils membres espalancats d'aquestes
llavi amb carmí i amb negre i blau la mirada, amb un mantell de setí embolco sa carn nevada i sota un polsim molt
afany és en mi tan pressós! Deu-me un bell corser blanc per raptar-la i un mantell prou folgat per tots dos. I aquest nom, aquest nom que em restaura, que
sembla, per tant, que la ironia exclou la fe positiva, que no és sinó el mantell de la supèrbia, de l'orgull, de l'egoisme. I, certament, el primer
Ningú no sap els teus misteris, perquè només ta blavor mostres, com un mantell de reialesa. ¿Com puc trobar davall tes ones la copa d'or que t'engolires
guiador respon: —És ell: Isaac.— I, la jove, amb el mantell se va cobrir la cara. Isaac i Rebeca el mateix dia
sol ponent, jo el poble en runes contemplava sota el mantell de l'aigua blava, que se movia dolçament. I en la ciutat, quan
damunt la fosca de l'alta nit, embolcallava ton resplendor d'un mantell negre la nuvolada i en va cercaven ta llum daurada
santes: a dalt la trona puja la Sibil·la embolcallada amb un mantell de seda, i alça sa veu terrible dins el temple sobre
de cobrir-s'hi el cos amb el gest noble de la dama que s'embolca amb el mantell de zilel·lines; en seure en una pedra del camí, la roba li queia en tot
Llibori es va comprar una altra corbata; Ventura, la mitja senyora, un mantell de crespó. El gendre, cada dia més malalt, fou restituït al seu poble
que nós adúyem" (cap. 266; V, pàg. 62), o sia un mantell de teixit molt fi o de seda. Les cames, les duia protegides per calces de
la man" (capítol 105; III, pàg. 171). Tant en el mantell de sendat de Jaume el Conqueridor com en el perpunt de sendat de Pere el
en amunt les terres eren grasses, tofudes, herboses. I ara, sota el mantell humit de la boira, tot era enaiguat, fred, descolorit. Les soques
més aquesta mirada! [(S'agenolla i cobreix la cara d'Egist amb un mantell.)] ¿Què és el que volia? [(Silenci i, tot seguit, els xiscles
volgut veure aquest porc fastigós ajaçat als meus peus. [(Arrenca el mantell.)] Què em fa, la teva mirada de peix mort? L'he volguda, aquesta
sobre l'abisme ruïnós; molt pròxima, també en un tron, amb un mantell negríssim seu la Nit, de les coses primogènita, la
va treure's el seu vel de llum perlenca i va cobrir amb el seu mantell la fosca. I Adam a Eva; "Esposa benvolguda, la Nit, i tot, ja
a l'odiós estrèpit de la guerra. Sota l'ombriu mantell van retirar-se vençuts i vencedors; on fou la lluita,
i portaven palmes i estenien a terra, perquè els trepitgés, llurs mantells. Ell mirava els seus estimats, però cap d'ells no endevinava res: només
estalviar el llum. Els tres reis eren prims i flacs. S'abrigaven amb un mantell de llana. I eren molt vells, molt més que el rei Herodes, com ho
ho seria? Tanmateix, tu saps que als enamorats, quan veuen una lira, un mantell o qualsevol altre objecte que llur estimat empra, habitualment els passa
és mort; es conserva bo i sa en alguna banda." I com a prova, ensenyés el mantell amb què s'embolcallava i que ell mateix s'havia teixit, fent valer que es
quina de les dues espècies era més durable, la de l'home o la del mantell que aquest emprava i portava damunt seu. Quan li hagués respost que era,
Ja que el nostre teixidor, que havia gastat i s'havia teixit molts mantells de la mateixa mena, mor després de tots ells, però abans, em penso, del
això demostri que l'home sigui inferior ni tampoc més dèbil que el seu mantell. Crec que la mateixa imatge es podria aplicar a la nostra ànima respecte
gastat, caldrà que quan l'ànima s'ha destruït tingui teixit el seu darrer mantell i sigui aquest l'únic abans del qual ella mori. Un cop morta, el cos
homes, mai apressats, i van de compres les dones, embolcallades amb el mantell negre, característic de la comarca. Remarquem el suk de les
del conjunt noblement pagès. Les dones, embolicades cap i cos de gran mantell negre, recollit sovint amb gràcia de Tanagra, i els homes amb capot blau
peces d'or i d'esmalt en formen les dues ínfules. Parió seria el mantell. Ho prova la quantitat de bells esmalts que l'adornaven i que ara es
conserven la faldetta. I molt bé que fan. Aquesta mena de mantell negre, amb un cantó fort que posen damunt la testa i arquegen cap als
vegada que el filosop vol explicar la seva ciència, la poesia posa el seu mantell a les espatlles del pensament, perquè la veritat agradi i tothom se la
per a arribar a parir les tres concepcions de la voluntat vestides amb el mantell del panteïsme, que és el mantell brodat amb tot el del Cel i de la Terra
de la voluntat vestides amb el mantell del panteïsme, que és el mantell brodat amb tot el del Cel i de la Terra i inspirat en la crítica de
sia la famosa filosofia germànica, disfreçada de llatina i vestida amb el mantell de la raó i de l'experimentació. I estem convençuts que En Rovira i
ens anima el pensament que si ells van trobar la realitat vestida amb el mantell medieval, que és va arrossegar tants segles per la terra, nosaltres l'hem
que menys pot viure del convencional, àdhuc si aquest es disfressa amb el mantell de la tradició. III. Barcelona, 1904 El primer contacte
Inocencio de la Vallina. Asturià de gran intel·ligència, ennoblia amb mantell de pessimisme desenganyat la seva aversió instintiva a tota mena de
jo, tota virtut, s'és desagafada de mi en un instant, corporiament com un mantell. D'una avolesa relativament comuna, he passat, amb la gambada d'un
els fums de l'ubriaguesa. Aquest gentleman era vestit de cap a peus d'un mantell de vellut de seda negra, ricament brodat, que li embolicava descurosament
Anava sola. Duia un mocadoret de seda que li queia a les espatlles com un mantell d'una reina, i va mirar amunt i avall com si tingués el pressentiment que
per fora blanca per dintre, sola i perduda sota el silenci del gran mantell blanc, tan petita que hi marca només una fina arruga, amb els tions que
mateix color, resplendent al cap la corona, damunt les espatlles el gran mantell d'ermini, tot ell brodat d'argent i d'or, de perles i de pedres fines.
tot el cabal de la família. L'hivern els havia despullats del gran mantell de fulles i en el cel inclement, balbs, aixecaven les branques ertes.
foguera de sant Joan que voldries arribar a les estrelles i penjar en el mantell de la nit les teves guspires! que diferent d'aquesta ginesta francesa,
acabalats d'aigua i amb més forta empenta, així l'esperit amagà sota el mantell la mísera llàntia que restava de l'alta i poderosa foguera d'abans. I
el govern del món a la nit, ja disposada a revestir-se del gran mantell brodat d'estrelles. L'hora és tan dolça, que ningú no pensaria en la

  Pàgina 1 (de 29) 50 següents »