Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
mantellina F 438 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb mantellina Freqüència total:  438 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Àgueda apareixia més esllanguida i silenciosa. Per fi, un matí es posà la mantellina i se n'anà a veure el seu confessor. S'agenollà davant seu; plorant li
a seguir, sense adonar-me que la seguia, una senyora molt grossa i amb mantellina que duia dos ciris embolicats pel mig amb paper de diari. Estava núvol i
amb paper de diari. Estava núvol i serè. Quan sortia un raig de sol, la mantellina de la senyora brillava i el darrera de l'abric de la senyora també
a seguir la senyora perquè em feia companyia mirar-la i mirar-li la mantellina que l'aire del caminar inflava una mica de cada costat. Va estar molta
enganxat amb la gira de la butxaca, i la mica d'aire que li empenyia la mantellina cap a un costat de la cara li devia privar tota la vista. Quan va haver
de paó... de blancs, de rossos, de negres, de clapats... amb caputxa, amb mantellina... amb un giravolt de plomes del cap al bec que els tapava els ulls...
a conseqüència de les aigües que li passava la pentinadora, i amb una mantellineta tímida i desemparada com un hospici. Amb don Manuel, la tia Paulina
dejunis llaminers; ciris enflocats; clavells encesos; refrecs de glacé; mantellines aromades de pomes del calaix; processó nocturna, carnavalesca; dol
que li solcavan en totas direccions lo rostre mal enquadrat per una mantellina espessa que li queya á gayrell demunt del gran mocador de catifa
despertar tan bruscament á aquell angeló. La llevadora, ab sa inseparable mantellina desfeta del pit y penjant de son monyo per derrera la cadira, se posá
s' endressá la Madrona, posantse 'l vestit negre de quan se casá, una mantellina de panyet del meteix color, ribetejada de vellut com s' estilavan á la
de cert que porta la cara tapada amb un mocador de seda, o bé un tros de mantellina que clareja, o un "fleco" de punt de ganxo d'aquell cobertor de llana
que fan un brunzir d'abeller en passar i que guaiten per la vora de la mantellina rodona, negra, de merí lluent, la gentada que està parada a les
matinada. S'ou el primer toc de la missa d'alba. I les dones matineres, mantellina d'estamenya, lluent, al cap, mentre passen pels carrers ja quiets i
i en els pantalons dels homes; en les faldetes i cossos, manteletes i mantellines de les dones. Una funció religiosa és una immensa taca negra
o bé ajupides. Els vestits més bons han eixit de les caixes. Les mantellines de blonda, al cap de les senyores. Velets clars i mantellines rodones,
caixes. Les mantellines de blonda, al cap de les senyores. Velets clars i mantellines rodones, lluents, de tela, al cap de menestrales, llauradores i
portan los homes ab gracia. Pep. Per garbo las minyonetas ab la mantellina blanca. Xich. Tením cohets borratxóns. Pep. Tením
els moviments simultanis de les mans que obrien un calaix per treure'n la mantellina o que furgaven en l'olla on el sopar es coïa, i subtils, quasi
pel camí del poble, sota les oliveres, balancejant, encesa, amb la mantellina al cap, esplèndida, aparegué la vídua. Avançava ondulosa, com una
La grava cruixia com si passés un exèrcit; brandà el cap, li lliscà la mantellina, aparegueren els seus cabells, brillants, d'un negre de corb. Em donà una
somrigué. Els ulls tenien una dolçor salvatge. A corre-cuita s'arreglà la mantellina, com avergonyida d'haver deixat veure el profund secret de la dona: els
Els homes restaven silenciosos, sense res al cap; les dones, amb les mantellines tirades a les espatlles, s'estiraven els cabells i xisclaven, i sobre els
S'estava quietament sota l'espés fullám, duyent en el cós blanc mantellina aixerida... La nit era callada, á fora de reclám que
Hí havía en ses paraules l'encant de Rosselló, y l'humil mantellina que li dava noblesa guardava de la nit en son front la puresa.
l'ofrena de flors. I les clavariesses s'empolainen, llavors, amb pinta i mantellina negra plena de caladets, a fi de fer més goig. —I qui són els clavers? Els
que només per les festes de la Mercè anaven a Barcelona, rumbejant mantellina de randes i joies de núvia, desades la resta de l'any al fons de l'arca,
una dama menuda, embolicada amb una manteleta de pells de conill i una mantellina tronada. Tenia el nas com un cigró, uns ulls petits i lluents, i un
dinar i sense invitats. En Melrosada anava de levita; la tia Paulina duia mantellina negra. Actuaren de padrins en Víctor i un germà del pare Tudó. La nit de
en Joan. Venia de Santa Maria, de complir una novena. Mentre plegava la mantellina, estenent-la en l'espatller d'una cadira, en Joan, mirant-se-la,
acolliment, Donya Ramona s'aixeca i crida la Madrona perquè li dugui la mantellina i els rosaris. I se'n va a Santa Maria, perquè en agenollar-se al costat
fet ¡un bateig! Ets arbres s'han llevada sa gorra, es Montseny s'ha posat mantellina blanca i sa rosada s'és tornada confits. —Bona, bona! —cridàrem tots. I
/Miserere, miserere nobis\. Les dones anaven amb caputxes o mantellines com en dies de jubileu, i no hi havia mà, que no aguantés uns rosaris, un
barret apuntat, la calça curta i l'espasí, per a cavallers i galanets; la mantellina de blondes i el mocador de Manilla, i la faldilla de satí resistent i
sense sentit, poca-soltes. Aparegué, a la fi, la núvia. Duia la mantellina posada, de blonda senzilla. Eixiren. Es movien en la penombra, com un
afaitats de nou, els cabells empastats de pomades. Les dones, de mantellina, revestides de pietat encarcarada. ...Acabava el sermó. El vicari dirigia
i en sabia moltes de coses. La morta estava ja abillada. Sols faltava la mantellina. No la trobaven. —A veure. Potser en aquella calaixera. Regirava la
i no se'n mou. —Aquesta?... Ja està bona? Reprengueren la recerca de la mantellina. Narcisa Mus mormolava: —Sí, deuria ésser d'amagatotis. Senyor! Quins
que's feya després del Combregar, al Prat de la Riera; aquella volior de mantellines y caputxes blanques de les ayroses menestrales, clapejades de tochs
de peça llarga, amb barret de copa, ple de dignitat; la senyora amb mantellina, el coll una mica tort i les mans creuades a sobre el punt més sortit de
creixent fins que un dia es va vestir amb un vestit negre tot nou i una mantellina de blonda que mai l'hi havien vist i, acompanyada de la meva mare com si
de fosc, dones de fora, cares de color de préssec, ulls tafaners, amb la mantellina de drap negre? Una d'aquelles dones... Buscaren una dispesa, la dispesa
distint d'aquella ciutat residencial i popular amb senyores amb mantellina i dones del poble amb mantó negre de Manila de dotze anys enrera. Ja
El seu vestit de setí negre amb un modest ròssec de mitja cana i la mantellina blanca de fina punta d'Arenys, recollien el cos de la Lluïsa i la seva
veure muntar la Lluïsa al presbiteri tan encisada sota les blondes de la mantellina es sentiren inclinades a una bondadosa misericòrdia. Mossèn Vallbanera,
la Lluïsa. Feien goig totes dues sense res al cap o amb una d'aqueixes mantellines de poc volant que en deien pollites. Caminaven de pressa, com
paraules, que ell no sentia, amb una velleta desnerida, arrupida sota la mantellina, amb la qual anava a combregar... Però, tot d'una, una dona jove s'aturà
De tant en tant es creuava amb alguna velleta arrupida, cofada d'una mantellina; la qual, a poc a poc i amb pas petit, se n'anava a combregar. Quaresma
del matí, quan vaig a la Universitat, trobo de vegades senyoretes amb mantellina, devocionari, rosari i un cercle morat als ulls —una d'elles amb els ulls
dels anys de la guerra. Venia de missa, caminant dreta i pausada, amb la mantellina, els rosaris i, sota una coberta de nacre, el llibre. Content de veure-la.

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »