Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vegades pot ésser certa, però que altres ve a reproduir la contalla del	manxaire	que sempre tenía la culpa de tot. En conseqüencia el procediment serà,
però els obradors eren idèntics: fornal, enclusa, mall... i aprenent o	manxaire	, que, si bé era imprescindible perquè la fornal sempre estigués encesa al
el mort a algú d'una cosa, aquest sol exclamar: "La culpa és del	manxaire	". Los uns, rocins cavalquen, altres mula; qui cavalca de franc,
anar mantenint el foc ben encès, feina que antigament era encomenada al	manxaire	, que anava atiant el foc perquè el ferrer pogués tornar a posar la
del camp ha propiciat: el bover, el vaquer, el rabadà, el ferrer, el	manxaire	, el sagristà, l'escolà, el marxant, el sastre, i un llarg etcètera. Cada u
per mitjà d'unes manxes mogudes per les mans o els peus d'un home, el "	manxaire	", humil però imprescindible col·laborador de l'organista. Classes
Manes' al catalá d' avuy que no reconega en l' Esquerrá, en lo	Manxayre	, en la Dida, en lo Bernat de /Las joyas de la
i sona un nassart. Refeta la manxa pel clàssic	manxaire	, les boques nodrides pel vent rondinaire disparen
i se m'inflama el cor meu!... Mireu; dispost el	manxaire	, la vella enclusa, de caire, i amuntegat el carbó...
el sot de l'ésser s'obre al buidament. La bufera total, el buit	manxaire	que neteja els sentits, la balma nua, la fondària de
dèria d'aquest és la llibertat. Vella: Quina, la jove de cal	Manxaire	? Pagesa: No. Vull dir la llibertat de ser lliure.
a trobar després d'haver aconduit l'hort i la casa, ajudant-lo fent de	manxaire	mentres el ferro s'escalfava, agafant després el mall si convenia i,
les hores d'ensopiment y peresa de l'istiu, devant la caseta del jai	manxaire	de l'orga, del vell tamboriner que'l día de la festa major, amb el
escoltant distret y adormissat les interminables cantarelles del vell	manxaire	, he contemplat embadalit, estátic y somniós, l'esplendent paisatge estès
pujarem la llitera, oi Paulí? Paulí Sempre se la carrega el	manxaire	! Blondel [(Al telèfon.)] Ja baixem. [(Penja l'aparell.)]
preferit del mestre. —Manxa, Kaspar. El noi es va col·locar al lloc del	manxaire	i agafà la palanca de desbloqueig. Es va posar a manxar l'orgue i de
me fecit in Markkleeberg. Anno domini 1720. Des del racó del	manxaire	, Kaspar no gosava ni mirar els ulls cecs del mestre. —No m'he tornat
fill. Se li van il·luminar els ulls cecs i va mirar cap a la banda del	manxaire	—Saps guardar un secret, Kaspar? —Sí, mestre. —Porta la ploma i el paper
que es feia mitjançant unes manxes dobles, es confiava a l'aprenent, el	manxaire	. El foc s'atiava amb una barreta acabada en punta, la sirventa. La
es podien satisfer amb prou plenitud. Allà aprengué que pots ser un gran	manxaire	i no arribar enlloc, i en canvi ser molt subtil i menjar-t'ho tot. Mai,
L'ofici de ferrer requeria un temps d'aprenentatge. S'iniciava com a	manxaire	, feina que consistia a mantenir encès el carbó al fogó de la fornal a
de les campanes del Monestir. Els Muxinach també feien de sagristans, de	manxaires	de l'orgue, d'enterramorts i de jardiners. Vivien entre la llotgeta i el
divertida que conta que quan va arribar la pausa d'un concert d'orgue, el	manxaire	s'acostà a l'organista i li va dir tot cofoi: «Oi, que bé que ho fem
el nostre teòleg, tot satisfet d'ell mateix, fa també aquest paper de	manxaire	? Al meu entendre, sense Déu tampoc no és possible un autèntic diàleg,
faber que gallejava del que havia estat capaç de fer, com aquell	manxaire	durant la pausa d'un concert d'orgue, es torna un homo ludens,