DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
manya F 299 oc.
manyà M 333 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb manyà Freqüència total:  632 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

troba una quartilla on figuren uns quants mots. Aleshores alça el cap. —Manyà? —No. —Paleta? —diu, esperançat. —Tampoc. —Baster? —No
amb el seu amor. L'havia sabuda entabanar bé, el disbauxat, amb les seves manyes! La Pigada no tenia més voluntat que la d'ell, i a la fi la convencé
les zones interiors que començaven a industrialitzar-se, el teixidor i el manyà, els dos homes de punta del treball, solien provenir de la pagesia i en
la continuïtat del treball; i de la menestralia, l'esperit feinejador, la manya i l'ambició d'enlairar-se. D'exemples d'obrers d'aquesta mena en trobem a
Vull dir que ets un dropo que amb les teves llagoteries i les teves manyes has trobat la manera de viure com en els temps del Paradís, quan els
Aquesta vegada és Caín la pressumpta víctima de les arteres manyes del meu Senyor. Has de saber, amiga meva, que ara jo estic traint els
els dits per entre els ferros. I em va dir que el reixat l'havia fet un manyà de Sants, tot i que el seu manyà era el manyà de Sant Gervasi. Però el
I em va dir que el reixat l'havia fet un manyà de Sants, tot i que el seu manyà era el manyà de Sant Gervasi. Però el manyà de Sants, el seu gendre
el reixat l'havia fet un manyà de Sants, tot i que el seu manyà era el manyà de Sant Gervasi. Però el manyà de Sants, el seu gendre l'havia pogut
de Sants, tot i que el seu manyà era el manyà de Sant Gervasi. Però el manyà de Sants, el seu gendre l'havia pogut enganyar dient-li que era mestre
aquell reixat serviria de mostra. Cosa que no hauria pogut explicar al manyà de Sant Gervasi que el coneixia i sabia que vivia de renda. I aquell
de renda. I aquell reixat de mostra gairebé l'havia tingut de franc i el manyà de Sants encara seia esperant l'encàrrec gros. Al senyor no el vaig
no poden viure i que tots aquests automòbils amb què es passegen els manyans i els paletes, els cuiners i els camàlics, els hauran de tornar omplint
solas al balcó després de sopar, pera esplayar l' esperit. Ab las sevas manyas, rodolá la conversa fins dar peu á parlar del carrer d' en Roig, y encara
pe'l doll de goig que vessava son esperit. La Sra. Pepa se doná manya á eixir pera respondre á la consulta y privar al estudiant de ferne
un d'aquells que podríem anomenar conquistadors de poble, amb totes les manyes i murrieses d'un gat vell. Aquest se l'havia feta seva mentre jo perdia
i de la simpatia humana. M'aturava a les botigues dels fusters, dels manyans, dels boters, dels tenders pares dels meus deixebles i els parlava amb
pel món. —En busca de treball i de sort, oi? —va preguntar-me un manyà, d'esguard fred i penetrant—. Socialista, potser? —Oh, més que això!,
rodolar francs i lluïsos. —Oh, vós sou ric! —exclamà algú àvidament. Un manyà va fer rodolar alhora, amb molta traça, quatre o cinc monedes de cinc
amb el meu cosí, després de sopar. Em creia més destre encara que el manyà. Vaig treure francs i lluïsos i els vaig fer giravoltar bellament,
tothom." —No tens un bitllet de cent pessetes, encara? —li va dir un dels manyans, sec, lívid, d'aire sorrut i que obria rarament la boca. —Sí, que el
mestre. —Per això encara sóc feble. —Dóna-me'l a mi —va dir el manyà amb un somriure amarg. —Et sentiràs valent aquesta mateixa nit. I a mi em
—quant a dinar, tu dinaràs amb mi. —Ets un imbecil mestretites! —va dir el manyà. Va riure, sarcàstic. I afegí: —Si ensenyes això als nois, faràs un pa com
¿Sabeu què són aquests homes? Dos catalans. Això blau és el vestit del manyà barceloní. Les jaquetes dels gendarmes són d'un altre blau. Ens hi
i del qual té gelosia a causa de mi, diu aixecant la veu: "Sí, que són manyans!" I aleshores, de dintre l'herba arriba un crit: —Ep! Ep! Catalans,
el tipus del català més plebeu i matusser. Parlem. En efecte, són manyans de Barcelona. Volen fer les veremes. El magre és un expulsat d'Espanya
per provar sort l'endemà al matí. El nou company està disgustat. Ell i el manyà magre es miren amb antipatia. S'han flairat en un instant. Són dues
antipatia. S'han flairat en un instant. Són dues forces contràries. El manyà diu: —A mi no m'agrada mangar —i adreça una mirada de menyspreu al
No mereix cap respecte, perquè no respecta ni estima res, predica el manyà. —Per això mateix. —La societat no té més llei ni Déu que el diner i la
sense acritud. Hi ha no sé què d'indolent, d'innocent en tot ell. El manyà està excitat. Els ulls, profunds, tenebrosos, li lluen sinistrament. És
us agafen, però us deixen menjar... —Això ho diu un captaire, crida el manyà indignat. I a Espanya, que no us agafen? Us agafen per les idees, no us
fan les paus. Parlem d'on passarem la nit. —L'alcalde d'Aimargues, diu el manyà, ha prohibit que els vagabunds es quedin al poble així que es faci fosc.
amb ell. Ara mengem, bevem, riem. Parlem grollerament de dones. El manyà conta alegre les seves gestes a les botigues d'Aimargues. Amb el vi ha
capaç de beure'm un litre jo tot sol. El que em sobra, vull donar-lo al manyà, però ara veig que es beu el del seu company i ofereixo el meu a Josep.
Ha fugit sota un tamariu on jeu, la cara coberta amb una brusa blava. Els manyans són allà baix, al llindar del bosquet. Des d'on sóc, els cossos de tots
amb tren? I, si no, què faré? M'acomboiaré amb Josep el captaire o amb el manyà? Amb el pintor, no. Desitjo l'hora de rompre amb ell. No puc aguantar
la ganduleria i l'almoina? No, no! Abans la ferocitat i la violència del manyà. Però amb aquest corro el risc d'anar un dia a presidi. Sé que
un propietari tot atrafegat. —/Embauchez-moi, patron\, crida el manyà, corrent devers ell. —Quants aneu? —Cinc, faig jo amb un crit d'alegria.
és camí de la vila amb el carro ple, tots ronsegem una mica. Però el manyà ja fa estona que ronseja davant de l'amo i tot. Si aquest se'l mira com
Calla. Es veu que no em vol respondre. Jo recordo les paraules del manyà: "A mi no m'agrada mangar." I m'espanto, més ben dit,
sóc un salvatge que costarà molt de civilitzar. Josep ja dorm. El manyà renega. Alguna cosa li fa mal, quelcom no el deixa dormir. És un
Josep m'ha sostingut. M'estima. Dies ha que ell i jo fem vida a part. El manyà se m'ha fet insuportable. Ganduleja descaradament. Insulta l'amo, que el
pagar els deutes. Jo havia rebut carta de la meva mare. Estava alegre. El manyà, el pintor i l'altre xiuxiuejaven a part. Després el pintor se m'acostà
els comiats. Estretes de mà sense cap emoció. Mofes i mals auguris del manyà. Josep, allí a la plaça, comprà tabac i altres provisions. —Vols res per
I demà ja veuràs com ens donarà unes llesques de pa i, encara, per poca manya que tinguem, li hi farem posar un tros de formatge al damunt. Les
Que m' enganyo dius tú? Com me fingeixes y no veus que serán tas novas manyas altres claus, ab que vil, mon cor fereixes. Julia. Duptas de mí?
tela per fer-li aire; feia anar la manassa de pressa, de pressa, i sense manya, com si davant tingués carbó humit i el volgués encendre. Ella va obrir
de l'estament militar. La noblesa mallorquina manifestà novament llur manya per a disfressar la realitat, i els seus arguments produïren gran impacte
dins la seva òrbita. Blasco Ibáñez va posar en pràctica totes les seves manyes de demagog per a arrabassar els obrers valencians a la suggestió
a la seva manera el que els catalans volem fer amb les nostres trasses i manyes i pels nostres propis passos, com hem dit que deia el bisbe de Vic, i si

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »