Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

troba una quartilla on figuren uns quants mots. Aleshores alça el cap. —	Manyà	? —No. —Paleta? —diu, esperançat. —Tampoc. —Baster? —No
amb el seu amor. L'havia sabuda entabanar bé, el disbauxat, amb les seves	manyes	! La Pigada no tenia més voluntat que la d'ell, i a la fi la convencé
les zones interiors que començaven a industrialitzar-se, el teixidor i el	manyà	, els dos homes de punta del treball, solien provenir de la pagesia i en
la continuïtat del treball; i de la menestralia, l'esperit feinejador, la	manya	i l'ambició d'enlairar-se. D'exemples d'obrers d'aquesta mena en trobem a
Vull dir que ets un dropo que amb les teves llagoteries i les teves	manyes	has trobat la manera de viure com en els temps del Paradís, quan els
Aquesta vegada és Caín la pressumpta víctima de les arteres	manyes	del meu Senyor. Has de saber, amiga meva, que ara jo estic traint els
els dits per entre els ferros. I em va dir que el reixat l'havia fet un	manyà	de Sants, tot i que el seu manyà era el manyà de Sant Gervasi. Però el
I em va dir que el reixat l'havia fet un manyà de Sants, tot i que el seu	manyà	era el manyà de Sant Gervasi. Però el manyà de Sants, el seu gendre
el reixat l'havia fet un manyà de Sants, tot i que el seu manyà era el	manyà	de Sant Gervasi. Però el manyà de Sants, el seu gendre l'havia pogut
de Sants, tot i que el seu manyà era el manyà de Sant Gervasi. Però el	manyà	de Sants, el seu gendre l'havia pogut enganyar dient-li que era mestre
aquell reixat serviria de mostra. Cosa que no hauria pogut explicar al	manyà	de Sant Gervasi que el coneixia i sabia que vivia de renda. I aquell
de renda. I aquell reixat de mostra gairebé l'havia tingut de franc i el	manyà	de Sants encara seia esperant l'encàrrec gros. Al senyor no el vaig
no poden viure i que tots aquests automòbils amb què es passegen els	manyans	i els paletes, els cuiners i els camàlics, els hauran de tornar omplint
solas al balcó després de sopar, pera esplayar l' esperit. Ab las sevas	manyas	, rodolá la conversa fins dar peu á parlar del carrer d' en Roig, y encara
pe'l doll de goig que vessava son esperit. La Sra. Pepa se doná	manya	á eixir pera respondre á la consulta y privar al estudiant de ferne
un d'aquells que podríem anomenar conquistadors de poble, amb totes les	manyes	i murrieses d'un gat vell. Aquest se l'havia feta seva mentre jo perdia
i de la simpatia humana. M'aturava a les botigues dels fusters, dels	manyans	, dels boters, dels tenders pares dels meus deixebles i els parlava amb
pel món. —En busca de treball i de sort, oi? —va preguntar-me un	manyà	, d'esguard fred i penetrant—. Socialista, potser? —Oh, més que això!,
rodolar francs i lluïsos. —Oh, vós sou ric! —exclamà algú àvidament. Un	manyà	va fer rodolar alhora, amb molta traça, quatre o cinc monedes de cinc
amb el meu cosí, després de sopar. Em creia més destre encara que el	manyà	. Vaig treure francs i lluïsos i els vaig fer giravoltar bellament,
tothom." —No tens un bitllet de cent pessetes, encara? —li va dir un dels	manyans	, sec, lívid, d'aire sorrut i que obria rarament la boca. —Sí, que el
mestre. —Per això encara sóc feble. —Dóna-me'l a mi —va dir el	manyà	amb un somriure amarg. —Et sentiràs valent aquesta mateixa nit. I a mi em
—quant a dinar, tu dinaràs amb mi. —Ets un imbecil mestretites! —va dir el	manyà	. Va riure, sarcàstic. I afegí: —Si ensenyes això als nois, faràs un pa com
¿Sabeu què són aquests homes? Dos catalans. Això blau és el vestit del	manyà	barceloní. Les jaquetes dels gendarmes són d'un altre blau. Ens hi
i del qual té gelosia a causa de mi, diu aixecant la veu: "Sí, que són	manyans	!" I aleshores, de dintre l'herba arriba un crit: —Ep! Ep! Catalans,
el tipus del català més plebeu i matusser. Parlem. En efecte, són	manyans	de Barcelona. Volen fer les veremes. El magre és un expulsat d'Espanya
per provar sort l'endemà al matí. El nou company està disgustat. Ell i el	manyà	magre es miren amb antipatia. S'han flairat en un instant. Són dues
antipatia. S'han flairat en un instant. Són dues forces contràries. El	manyà	diu: —A mi no m'agrada mangar —i adreça una mirada de menyspreu al
No mereix cap respecte, perquè no respecta ni estima res, predica el	manyà	. —Per això mateix. —La societat no té més llei ni Déu que el diner i la
sense acritud. Hi ha no sé què d'indolent, d'innocent en tot ell. El	manyà	està excitat. Els ulls, profunds, tenebrosos, li lluen sinistrament. És
us agafen, però us deixen menjar... —Això ho diu un captaire, crida el	manyà	indignat. I a Espanya, que no us agafen? Us agafen per les idees, no us
fan les paus. Parlem d'on passarem la nit. —L'alcalde d'Aimargues, diu el	manyà	, ha prohibit que els vagabunds es quedin al poble així que es faci fosc.
amb ell. Ara mengem, bevem, riem. Parlem grollerament de dones. El	manyà	conta alegre les seves gestes a les botigues d'Aimargues. Amb el vi ha
capaç de beure'm un litre jo tot sol. El que em sobra, vull donar-lo al	manyà	, però ara veig que es beu el del seu company i ofereixo el meu a Josep.
Ha fugit sota un tamariu on jeu, la cara coberta amb una brusa blava. Els	manyans	són allà baix, al llindar del bosquet. Des d'on sóc, els cossos de tots
amb tren? I, si no, què faré? M'acomboiaré amb Josep el captaire o amb el	manyà	? Amb el pintor, no. Desitjo l'hora de rompre amb ell. No puc aguantar
la ganduleria i l'almoina? No, no! Abans la ferocitat i la violència del	manyà	. Però amb aquest corro el risc d'anar un dia a presidi. Sé que
un propietari tot atrafegat. —/Embauchez-moi, patron\, crida el	manyà	, corrent devers ell. —Quants aneu? —Cinc, faig jo amb un crit d'alegria.
és camí de la vila amb el carro ple, tots ronsegem una mica. Però el	manyà	ja fa estona que ronseja davant de l'amo i tot. Si aquest se'l mira com
Calla. Es veu que no em vol respondre. Jo recordo les paraules del	manyà	: "A mi no m'agrada mangar." I m'espanto, més ben dit,
sóc un salvatge que costarà molt de civilitzar. Josep ja dorm. El	manyà	renega. Alguna cosa li fa mal, quelcom no el deixa dormir. És un
Josep m'ha sostingut. M'estima. Dies ha que ell i jo fem vida a part. El	manyà	se m'ha fet insuportable. Ganduleja descaradament. Insulta l'amo, que el
pagar els deutes. Jo havia rebut carta de la meva mare. Estava alegre. El	manyà	, el pintor i l'altre xiuxiuejaven a part. Després el pintor se m'acostà
els comiats. Estretes de mà sense cap emoció. Mofes i mals auguris del	manyà	. Josep, allí a la plaça, comprà tabac i altres provisions. —Vols res per
I demà ja veuràs com ens donarà unes llesques de pa i, encara, per poca	manya	que tinguem, li hi farem posar un tros de formatge al damunt. Les
Que m' enganyo dius tú? Com me fingeixes y no veus que serán tas novas	manyas	altres claus, ab que vil, mon cor fereixes. Julia. Duptas de mí?
tela per fer-li aire; feia anar la manassa de pressa, de pressa, i sense	manya	, com si davant tingués carbó humit i el volgués encendre. Ella va obrir
de l'estament militar. La noblesa mallorquina manifestà novament llur	manya	per a disfressar la realitat, i els seus arguments produïren gran impacte
dins la seva òrbita. Blasco Ibáñez va posar en pràctica totes les seves	manyes	de demagog per a arrabassar els obrers valencians a la suggestió
a la seva manera el que els catalans volem fer amb les nostres trasses i	manyes	i pels nostres propis passos, com hem dit que deia el bisbe de Vic, i si

Pàgina 1 (de 13)

50 següents