Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els avisos plens de seny d'una rara oreneta. Hals "Quiet el cavall,	manyac	, pobre cavall, ben quiet, que ara l'àvia l'ha de rentar i raspallar",
Veureu com riureu. No digueu res. S'adreçà al noi cridant-lo amb veu	manyaga	: —Candiet! Escolta, Candiet! Candi s'acostava sense sospitar cap mal.
major part del temps a casa de la seva fillola. Mila era per ell la nena	manyaga	. Ella, a falta de pare, sempre reclòs a les seves terres d'Argona,
i pressós. Només ara la veu al seu costat, amb l'oferta als llavis,	manyaga	i insinuant: —Anem? —Sí, sí... Va agafar-se a ella com un nàufrag
ribera, quatre camps a les dues costes, i al recolze	manyac	de l'aigua, la terra justa per a un poble; un poble tot negre
Has fet un collaret amb les paraules per a ornament	manyac	de ma nuesa. I m'has posat al pit gemma escollida,
, somriu; els braços de l'home li volten el cos. —Deixa'm —fa ella,	manyaga	. —Que no t'agrada això? —Prou; molt; però tu encara m'agrades més.
fet de totes! —increpa al cosí. —No diguis això, noia —adverteix el pare,	manyac	. —La Laura podria pensar... —És clar que penso, poc o molt! —indica ella
la d'elles per a aprendre-la jo? Tomàs li respon amb una mica de rialla	manyaga	: —Per això m'has despertat amb aquesta batzegada? Són manies teves;
Jaume, l'hereu d'abans, rialler i galant, s'havia tornat un pobre d'ulls	manyacs	i de gest vague, prop d'aquella persona mal vestida, d'esguard afuat que
que és qui talla, així que veu el poderós Muntanyola, un somriure	manyac	li eixampla la cara. —Hola, hereu! Si vols ser-hi, encara hi caps.
de la vanitat del propòsit i que aquell home bell, fort, ric, violent,	manyac	, tenia els peus de fang. I ella, en comptes de resignar-s'hi, d'aprofitar
la roba. En Lluís respongué, fentli una llangota y rodant lo cap ab ayre	manyagó	. —Nó, no fém bromas, que tinch un dia brúfol; apartis don Lluiset... No
ho feia pas amb imatges sensuals, sinó amb tendresa, amb una dolçor tota	manyaga	, com parla el veritable amor. Un dia me la va voler fer conèixer. Després
d'elles. La veu era dolça, sonora i burleta i tenia, amb tot, quelcom de	manyac	, de tendrament femení. —/Oh, il n'aime pas les femmes! Qu'est-ce
mon tresor. Jo sóc Canavaro! —Fora les urpes, et dic! —grinyolà de nou,	manyaga	, la bona senyora—. Quina barra! On són les xarreteres d'or, el tricorni,
cap terra ha parlat, oh muntanya de neu, com esposa	manyaga	ó germana. En lloc no s'hí veu el color de ton plá, el color de
has estat terriçer... t'ha refrescat les mans una argila	manyaga	, i has arrodonit poals ont l'aigua que s'amaga, com
L'abraço novament i l'Elena esdevé menuda a frec del meu pit, menuda i	manyaga	. Mig diu algun mot que no puc entendre i entre sospirs s'esvaeix. Ella
gosaria maltractar-la. Quelcom de sagrat hi ha en aquesta bèstia, dòcil i	manyaga	, que abeura la ciutat santa de Tunísia amb l'aigua de la ciutat més santa
(que enyorava creient-los perduts per sempre) on havia passat les hores	manyagues	, aviat i tràgicament finides, de la seva infantesa. La règia comitiva,
fa tostemps de capa, capell, ombrel·la i paraigua; cobreix,	manyaga	, l'infant al braç, i és un còmplice benvolent per al festeig discret (i
del fitó es clava. No et resignis a ser el ventet d'estiu que sospira	manyac	entre les fulles. Vulgues ser la ventada que estén les banderes en la
d'aparences de bona obra. I al món no hi ha més greu perill. Com l'enemic	manyac	, cap altre tan temible. És el llop domèstic disfressat d'anyell que pot
El Vent és el mal company de l'Aigua. De vegades se li ajeu a la vora tot	manyac	i li diu, per temptar-la, a cau d'orella: "—Acabo de rumiar-
arrauxada i rampelluda, qui et pogués canviar per aquella nostra tan	manyaga	i assenyada! Mai no desempara del tot qui bé l'estima i ha de menester el
desmai d'estrelles, i les barques guarnides amb fanalets en l'aigua	manyaga	del port, i tota la nit balls i cantades, i les parelles d'enamorats que
aixequen així que s'alça el vent i sembla que el mar canti, ajaient-se	manyac	damunt la sorra. I la ventada de tardor les hi ha de prendre per força,
en la gorga. L'aigua hi és clara i transparent com enlloc cap aigua. I	manyaga	que sembla que s'adorm i no camina, verda bauma endins i on és forta la
per donar-los neguit i després fer-ne burla? ¿Se l'ha endut el corrent,	manyac	però traïdor, endins de la bauma? ¿Se n'haurà enamorat, veient-lo tan
Sota l'arcat de les celles, que limita la corba graciosa del front,	manyacs	i ardits alhora, li lluen els ulls de color d'avellana. Quan riu se li
per quan arribi el dia que el vent capriciós de la fortuna, suau i	manyac	ara, t'escometi ferament, trasmudat en furiosa tempesta.
dos llustres, remorós del trepig de tanta bèstia, davant el vailet i els	manyacs	amb les esquelles, darrera el pastor amb els seus somnis, a cada costat
de recordances antigues, amb tants de recons propicis al somni, i el	manyac	corrent del canal de Vaucluse que et travessa, amb aquelles rodes d'aigua
més destres en el salt de cantó i el redreç de l'orella, i el glapit	manyagoi	que és tendre sospirar, i l'envit i el refús que encenen el desig de
passa a la vora. La clara rialla del dia donava al gos vell un aire més	manyac	que mai i vaig acostar-m'hi, estesa la mà i fent petar-li els dits,
és tan pur i tan suau, an aquelles voreres de mar...; hi cau un solet tan	manyac	, que un troba natural que dormi. A esser barquer, qui no dormiria? El
asprament, com en mig d'una batalla. En canvi, la casa i la llar li són	manyagues	com una guardiola d'infant. La casa, tancada, i els marrecs i les dones a
llisquent de les danses i el delitós folgar amb tota mena de fembres	manyagues	, el cor dels homes destil·la insensiblement l'agre licor de l'egoisme. I
I a la façana d'aquesta banda —arrapada a la casa mateixa, retorta i	manyaga	, lassa d'abundància, empolsinada de sofre—, en venir la tardor hi veuríeu
a cada pas, eixarreïda la llengua, l'esponjava amb noble vi de Borgonya,	manyac	i ardent com un caliu. Arribà un moment que, per error de càlcul, començà
, ho sospitava. Carregament? —Animals. —Mena? —De totes menes. —Fers o	manyacs	? —Fers, principalment. —Estrangers o del país? —Principalment estrangers.
Ensementada de casetes pintoresques, com de suro, solcada de torrents	manyacs	i viaranys abscondits, rodejada de comes suaus, arrecerada per bosquets i
! —Si n'és! Fa pas un bon pensament, l'amo, de se la venre!	Manyaga	com un ca, trebaiadora per la terra, cada any a prenys i sempre forta,
de terra! I quanta de sang al cap! Com ha sét? Ai, vina, vina,	manyac	, a la vora del foc! El dia, pausadament, s'anava aixecant. A mesura que
ens anàrem atansant al foc amb precaució. El fum empès per un oratge	manyac	s'acarrerava cap a migjorn: tot aterrat, aterrat, tramuntava el turonet i
de ceba de...? —Vós mateixa. A gust vostre —mormolà el pagès amb accent	manyac	, mantenint el cap cot i la vista baixa. —Gràcies per la confiança. Vós no
rosers. Ha trobat a les palpentes la testa d'ell i ha enredat els dits,	manyaga	, en els cabells del front. La veu d'ell havia esdevingut tremolosa. Ara
l'hora, van de dret al degollador. Ni els pastors els adopten per	manyacs	, ni els petits ciutadans per companyons. Hem d'anar molt en compte a
el per què de l'avorriment d'en Met, ni si matava el gos per massa	manyac	o per massa fer. Cregué això últim i va emmenar-se'l disposat a clavar-li

Pàgina 1 (de 10)

50 següents