×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb manyaga |
Freqüència total: 86 |
CTILC1 |
un cor ple de simplicitat. Com a filla única, la Pigadeta havia estat la | manyaga | de tots. Els germans es disputaven per quin l'estimava més. Ella, entre | corrents. Aquella nit el seu cor era el cor de la petita Roseta, de la | manyaga | de la casa, estimada de la mare i dels germans, que no sabia encara de | Deia que era molt graciós. Em permetia d'asseure'm prop seu i de fer-li | manyagues | . Aquesta dona madura i plena m'excitava terriblement. Ella se n'adonava i | finíssimes dintre el teixit dels nervis... Mai no havia sentit una | manyaga | tan immaterial. ¿D'on em ve aquest bes invisible de pau, d'oblit? L'han | la gent s'adona que en lloc del vent de mar ofendre, és en la pell fresca | manyaga | i en el pit regalada beguda, que dobla la força i l'alegria de la | una llarga passada. Arribà prop de migdia, i, després de la ruixada de | manyagues | maternals, fugí alienadament cap a l'horta, a esperar a la seva amigueta. | masa poc festosa i insinuant, massa dura i inflexible a la càlida | manyaga | de sos dits nerviosos... I, de rebot, el passarell minúscul i ingràvid, | espieres de la torratxa. Hola-hola, quines santetes de paper d'ou! Les | manyagoies | dediquen la tarda, amb els promesos, als exercicis espirituals i el | mort. Té, babau, estigues per les sopes i, en essent al llit, et faré una | manyaga | . Apa! —Que voleu dir que és mort el rei? —preguntà el Bajalta. —Ai | dels braços de la Fina. Des del dia de l'esglai que no podia sofrir les | manyagues | ni les sol·licituds ni atencions dels seus familiars. Tot el feria. Fugia | li feia nosa, i l'ofenia la conversa i l'irritaven les sol·licituds i | manyagues | . Hauria mossegat enrabiat les mans que l'acariciaven. Rosa i Fina, que | dels pescadors, confortada pel goig de les guanyades i enriolada per les | manyagues | i tendreses de la llar, havia esdevingut marginal a la seva ànima | Per en Vadoret, aquella matinada era efusiva de tendreses, com una | manyaga | maternal que ell desitjava i que es donava vergonya d'acceptar davant | la muntanya. Per aquest motiu, sempre i en tot moment, rep les carícies i | manyagues | , ara i adés, del cor o de les mans, ja sia durant el camí de la font | és que quan s'abalançà damunt el meu pit no va ser sinó una llarga | manyaga | , llarga i lenta. I dolça. No em puc enganyar, ara. No s'hi val. | musca en la catifa; allà, el pom de cristall d'una porta havia rebut una | manyaga | matussera de l'arranjador improvisat, perdent, de resultes, la meitat del | al coll de la Negrita, que se li agemolia a la falda en busca de | manyagues | , un cascavellet que havia trobat al carrer el dia abans! Sargí | y l'ayre fresquívol del mocador li passà per coll y polsos com una | manyaga | dolsa y una mica esgarrifadora que la resseguí tota: mes, al parar de | Y fou pera la dòna una sorpresa encalmadora veure brollar, sota l'aspra | manyaga | del fregall, un món desconegut, ple de colors reviscolats, d'objectes y | Sorpresa y confosa's descobría ayres de gata moixa, positures equívoques, | manyagues | traydorotes, esllanguiments fingits, deixos de veu insinuants, | ayres, y els agradosos restavan sospesos entorn de les testes com una | manyaga | del olfat. En les mans aixecades els gots de vi resplendían ab vivors | refregant després els ditets llefiscosos pel rostre de les mares en | manyagues | interminables, y embullantho tot ab sa xerradissa y bellugueix inquiets. | que s'anava esperitant, dihentli ab veu y ànima condolgudes: —Prou, prou, | manyaga | ! Me la mostrèu pas més aquesta desgraci, que la sé pla bé d'avans que | magnànima abundor. Tantost sentí sobre sa pell, envermellida pel fret, la | manyaga | d'aquell bé de Deu, la Mila recordà una impressió semblant de sa primera | i aiguardent de la forta les terboleses de les finances i la política, a | manyagues | esgarrinxadores la precocitat dels infants. Per a arribar a un tal grau | pare per aconseguir diners per a un vestit, tot i que el pare sap que són | manyagues | falses, i que, per tant, és una mena de prostitució com una altra. Pot, | i la remor de la ciutat, l'aigua fecunda de la neu i la mar llunyana, la | manyaga | del vent i la tebior del sol... I de nit, encara, en el blau fosc del cel | pams i, als gossos, els comerciants llepaculs els donaven un sucre i una | manyaga | entre les orelles músties. El meu pare s'havia proposat redimir aquelles | per dur-te dons precïosos. Quan ja ta pell en la excitant | manyaga | de l'aigua nova has recreat, i d'ella begué ta boca, | que el mena. Ell s'atura i no sab d'ont li pervé la | manyaga | perduda d'un alé. Li declara tot lloc son amistança. | humil per al desig que'm crema sou ben plaent a mes fervents | manyagues | . Vos endavant aneu fent la verema i a mí em deixeu | canta la mar. Aniràs amb la galta tremolosa, i amb la incerta | manyaga | de les mans, li diràs que la vols i que l'estimes, i | perdiguer, les nines enceses d'una flama més forta que l'encesa | manyaga | de la llar. I oblida la masia i la llunyana mar, i al | i volies, t'obstinaves que féssem l'amor allí mateix. Començares a fer | manyagues | , abraçant-me i amoixant-me, amorós, el cos i les parts. Jo em reia | a l'espina de l'esbarja penja un llumenet d'oblit. Tot | manyagues | , tot perfum, el mal geni llaços para; més ne riu la | a costa d'inferns. La banyera serà el bressol que l'acaroni amb una | manyaga | traidora. Després desapareixerà pel contacte de plom, molesta per un raig | goig de viure sense estretors, a escoltar les hores reposant i sentir la | manyaga | de la felicitat que, penedida, abans de morir-nos ens vol fer tastar un | ho sou igual que jo. I ella és una mentidera; els seus posats i les seves | manyagues | són una falsetat. Valc sis vegades més jo que ella. [(Es redreça, tira el | que t'has tret; és més, molt més que allò que tu parlaves i totes les | manyagues | que m'has fet. Ramon Ja saps ben bé el que has dit? | això és mentida. Francisca Delicada Si una fura com tu, fent la | manyaga | , em ve a robâ el que és meu i el lloc que em toca, demanaràs encara que l' | en la tarda agonitzant. Abans de sortir vaig acostar-me a fer una | manyaga | a la galta de l'infant adormit sense pensar que portava els dits bruts de | abraçar tot l'espay, lo pobre bort sentia'l calfret venturós d'una | manyaga | , mateix que si una mà suau y tebia li passés pel front, li amoixés las | fantasmas: eran los arbres, remoguts per un lleuger ventet que com fresca | manyaga | lliscava per las galtas de la Lena, esbullantli'ls cabellets dels polsos. | treballava —ab una mena de treballar xardorós que tenia la voluptat d'una | manyaga | — y'ls dias de festa las anava a veure, a las sevas vessanas | aterroridas senyoras. Al girar una cantonada l' Etna 's va topar ab la | manyaga | del senyor Serapi. No sé que pogué pensar lo bon cirurgiá... 'l va aturar | volía, de fadrina, ni una estreta de mà, y de casada y tot rebutjava les | manyagues | com un pecat, com si li fessin escrúpol!... "Que ho veu la gent!..." | d'algún màgich roser invisible, y li amoixaven les cames colrades ab | manyaga | suau de mans d'amiga. Mes el vell jornaler no la sentía la fresquívola | pell de gallina. May, fins aquell punt, en Piu li havía fet una semblant | manyaga | . Se'l mirà, extàtica, y després baixà'l cap tota confosa. Y poch més tart, | llargament sobre'l teclat sos dits color de rosa ab suavitats de | manyaga | amorosa, per amorosa reincident, interminable, eterna... L'ampla mànega | color de rosa, y aquells sos dits, fins y destres, que tingueren totjust | manyagues | amoroses, oprimeixen un rotlle de papers pautats... Mentres tant, del |
|