×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb mapar |
Freqüència total: 23 |
CTILC1 |
aplec d'escultures mig trencades i es filtrava per entremig dels arbres, | mapant | en l'arena del sòl la retallada silueta de les branques retorçades, i | de propietats biològiques que caracteritzen qualsevol organisme poden | mapar | -se en el conjunt de propietats de l'organisme primordial, de tal forma | contemplava embabiecat els treballs d'aquell senyor que tant bé sabia | mapar | les serralades y les pinedes, afluixava un instant les llongues pera | algunas de llurs encantadas; ja llapis en má ó ab la cambra fotográfica | mapant | lo mes escullit dels capitells románichs de nostres monastirs ó lo mes | després que l'anatomia de la dona va | mapar | : certs viatges treuen noses d'alguns fronts | d' esposar a perde a n-aquell moment, lo que a força de traball ha quedat | mapat | a n-el seu tendre cervell, y els ganduls, que no heurán de cercar | nostra vida innocent és gairebé mítica. El burgès ens | mapa | insolent com si fóssim de l'altra banda, inútil | di? Caborias vostras! Miquel Allavors que 'l retratayre 'ns ha | mapat | , m' ha semblat que la senyora Pona 'n maliciava. Ah! y jo també 'n | un defalliment, un afluixament de certs nervis que encara no deuen haver | mapat | els savis exploradors dels camins sensibles de l'home; una vaga dels | qué? Si tan bon punt lo posaren, ho entengué tot. "Lo que volían era | mapar | lo! Per qué no parlavan clar?" —Si 'l senyor m' hagués dit que 'm | qué no parlavan clar?" —Si 'l senyor m' hagués dit que 'm volia fer | mapar | , jo hauría vingut ab la roba bona. Y aquesta idea comensá á | la dona, 'ls saltirons que la maynada faria al veure 'l tan ben | mapat | . Y mentres amateur y pintor parlavan á solas en un recó del | La primera tasca estratègica de la guerra de l'espai moderna va ser | mapar | l'espai d'una manera fàcil i llegible per a l'administració de l'estat, | El monopoli és més fàcil d'aconseguir si el mapa precedeix el territori | mapat | , és a dir, si des de la seva creació i durant tota la seva història, una | —'experiències'—, esdeveniments que et passen), i el | mapen | d'acord amb les experiències que han tingut. Cap dels dos, turista i | de la forma que exhibeixen... Catalunya és un indret no | mapat | i que no consta. No sabem quants focs hi ha. Mai no | amb el treball de camp a peu de carrer: analitzem l'activitat, | mapem | usos, establim relacions i localitzem espais d'oportunitat. En paral·lel, | Per tant, un escriptor pot ser observat com un subjecte que | mapa | , que crea mapes (mapmaker, Tally 2013: 48) mitjançant una | 136). Així, l'ocupació nòmada de l'espai s'altera constantment, | mapa | i remapa platets-altiplans (plateaux) que entren en | societat i d'una cultura; la cartografia literària del folklorista | mapa | les línies de fuga etnopoètiques pròpies d'aquest art verbal. La | al cel» (Cerdà 1998a: 180). Tanmateix, la projecció que Cerdà | mapa | habitualment no és panòptica o la de l'ull que supervisa, distant, sinó | Aquesta fluïdesa entre els elements és el que fa de la Cerdanya que | mapa | Cerdà un espai llis o continu, sense més obstacles o límits que aquells | per diversos elements bategants que, a través dels seus textos, resten | mapats | i ofereixen la visió de la Cerdanya que sent l'autor. Tots aquests |
|