Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tan entregat á aquella mosca-balba, xata, posturera y llampant com las	Marcolfas	de qui s' apartava, Deu me perdó! Oh nó, demá no m' hi atanso, no m'
frare? No els seria igual i àdhuc millor un galifardeu ben revingut o una	marcolfa	de bones molses? —Vagi a escatir aquestes golafreries! He sentit a dir
al cap d'una setmana, quan vaig conéixer Rita l'Albanesa,	marcolfa	també de la Pobla, que em prengué com a amant i fadrí al seu servei. En
malsoferta, et fotré una mà de bleves que maleiràs el dia que la	marcolfa	de ta mare et donà a llum! Maureen: Calla, llengut, i fes via,
mala dona, amb mots només, i maleeixi i cridi com el vailet de cuina o la	marcolfa	! Quina vergonya! Prou! Cervell, a l'obra! Tinc entès que algun cop, en el
Déu la guihi y l' angel bó... Ves hont va donya...	marcolfa	tan dejorn. ¿Que ya té las feynas fetas, la
una casa de barrets de Tortosa si li abellia enfornar de franc totes les	marcolfes	, formava part de l'ordre natural de les coses. Tanmateix, veure'l
la veritat de la història, força embullada, a base de policies corruptes,	marcolfes	romàntiques i macarres patibularis amb què l'Arcadi explicava el retard.
patró dels Torres i Camps que l'anomenava sempre pels cafès "la vella	marcolfa	del carrer del Timó". Davant l'argument de Nelson que el Sebastià era, i
Tan sols va mormolar: —Digue-li que pot proclamar que sóc una	marcolfa	tantes vegades com vulgui. Ara, si vol navegar amb les meves naus que es
a pèl i carregat de rom, puntejava un tango lamentós i canalla amb una	marcolfa	estràbica, vestida solament amb una mitja negra, la de la cama dreta.
de fúria i desbarrant va començar a cridar que n'Àngela en canvi era una	marcolfa	i tenia els set pecats capitals i un altre i era la musa Erato, que
va imaginar a canvi de quins foscos comerços se l'hauria guanyada aquella	marcolfa	bona, i en quines fosques negociacions es ficaria encara per a treure'n
va arrabassar sobtadament el mocador de dalt el cap i es va veure que la	marcolfa	endolada i esparracada era una jove de rostre angelical, una hurí
Dandolo el 1204, la sang nova i vella, els excessos de les saturnals, les	marcolfes	tirades i les meretrius de luxe, els molt inútils caps dels patricis i
que havia deixat el marit. Pel que semblava, allò la convertia en una	marcolfa	. A la primeria, gairebé ni se n'havia adonat. La separació havia
«No et moguis, bleda monàrquica, monstre prussià, bandarra borbònica,	marcolfa	vaticana», aprofitant a fons les últimes hores de llibertat per xalar amb
bombardejat per aquest signe feixistitzat?	Marcolfa	insigne, pet crispatiu, pesta maligna,
per designar l'ofici amb què em guanyo la vida en aquest món de Déu:	marcolfa	, bandarra, meuca, barram, marfanta, barjaula, bacona, meretriu, tomàquet,
Hi apareixien les dues paraules, idèntiques a les de l'anònim. Si la	marcolfa	es pensava que em deixaria acoquinar, està ben amanida, companya
seu discurs anava agafant cos i coherència, malgrat l'alcohol barat i les	marcolfes	que movien el cul per allà. Però no puc dir res, no puc dir res, em deia