 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb mare |
Freqüència total: 31753 |
CTILC1 |
| freqüentíssima desconsideració del marit varen irritar a la fi la soferta | mare | , tant, que es va entendre amb Cronos, hagut d'Uranos, per escarmentar el | | els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre ardit de la | mare | , es va escapar dels singulars aliments un de sol, Zeus. No parlarem de la | | que Cronos sentís els plors i les rebequeries de Zeus, el nou nat, que la | mare | amagava en una caverna del Dicté o de l'Ida. La cèlebre cabra Amaltea, | | era també una mica endevina o profetessa. A Delfos va substituir la seva | mare | Gea i hi va exercir una temporada els seriosos oficis d'una manera força | | noms, més aviat abruptes, dels Cíclops i dels Titans. Mnemosine va ser | mare | de les nou Muses i els recordava tothora els més petits detalls de les | | Algú sospita que vaig perdre momentàniament el seny", recordava la | mare | . "Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels | | dona esplèndida, reina en un llunyà país, la Líbia, on tu no aniràs mai. | Mare | de molts fills, els va anar perdent un per un, sense quedar-li'n cap. | | cap. Aleshores va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres | mares | , va ordenar que matessin tots els fills de cada una d'elles. Comprendràs | | va dir Arístocles a Euforió. "Fas bé. Ell et prefereix a la teva | mare | i a mi. És fidel i amb els seus lladrucs ens avisa de qualsevol soroll de | | sempre massa xorra", aclaria el jove dropo. "I el teu pare i la teva | mare | , la família, t'ho comporten?", s'escandalitzava el laboriós i metòdic | | infidel, Apol·lo va córrer a treure Asclepi del cos ja mig consumit de la | mare | . Avui no ens interessa la història del darrer, que, de gran, es va | | saludables. La cornella, de vida llarga, l'acompanya i li recorda la | mare | . Té un aspecte noble, acollidor, i la mirada és serena. El seu culte va | | grat a substituir-me en el viatge, i tant el meu vell pare com la pròpia | mare | , lúcids egoistes, freds calculadors, no hi consentien, amb irrefutables | | el nom—, fidel companya, modèlica virtut i, per escreix, i no com la meva, | mare | exemplar. Però, ben mirat, i jo, què? No sóc potser més de plànyer, | | "Ens tombarà malalt", es lamentava, amb l'ai al cor, l'atribolada | mare | . "De berengitis", dictaminava, enmig de l'estupefacció terminal, el | | va preguntar, des de la porta del palau, la benigna però autoritària | mare | . "Et tornaràs al capdavall miop o guerxa", assegurava, sense precisió | | l'arribada d'algun vaixell. O d'algú", continuava, reticent, la | mare | . "I des d'aquí jo no veig res", s'estranyava l'entenimentada Arete —i | | perillós que et tinc prohibit. Pobra de tu, si de cas", es malfiava la | mare | . "Per què no em respons? Vespreja, i les estrelles començaran a sortir i | | a l'eloqüència del discurs sinó amb un pertinaç silenci. Aleshores la | mare | es va enfadar. "Filla", ordenava. "Si no m'atens, jo no puc ni | | desgràcia no em sobrevingués, però ja se sap com és de cec el cor d'una | mare | . No adoptava, per un malentès amor, les precaucions adequades, i vet aquí | | li queien al damunt amb les eines amanides. "No em mateu, sóc la vostra | mare | ", advertia, sensata i òbvia, la matrona. El noi vacil·lava. "Què faig? | | venta-li una doble ració del premi." "Fill, tingues pietat de la teva | mare | ", recomanava amb un accent de noble contenció la matrona. "No en va | | fereix de sobte, esdeveniu orfe, desemparat silenci. Més gran que la meva | mare | , les meves ales cobreixen i inclouen tot l'univers, excepte la Necessitat | | més. Tino Costa aquesta nit es dirigia a casa seva. Hi havia deixat sa | mare | , ja vella, i, això no obstant, a penes si el seu cor, mentre s'acostava | | de no sabia quines profundes alegries. Llavors el carrer on vivia la seva | mare | , la casa on ell havia nascut i on visqué de petit en companyia seva, la | | totes i en cadascuna d'elles despertés una palpitació del cor de la seva | mare | . "Tino Costa ha tornat! Tino Costa ha tornat!" I ara, per què restaven | | a la seva ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, i ell i sa | mare | a la vora de la flama, mentre a fora s'estendria el món, combatut per una | | de saber que era la llum de la seva llar, la llum que li indicava que sa | mare | vivia i somniava en ell i l'esperava, perquè viure i esperar era en ella | | la seva trista i ja marcida aventura, i l'havia impel·lit devers la seva | mare | . Una mesquina vanitat —potser millor una estupidesa— l'havia distret | | lo i tornant-lo a mirar, com no gosant creure el que veia. —Com estàs, | mare | ? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut! L'acollí així, com sempre, amb | | —. Fill meu, Tinet." Tino Costa la mirà, i veié que el rostre de la seva | mare | s'emplenava a poc a poc de plor. Plorava a despit d'ella, incapaç de | | de nou per a no tornar mai més en aquella casa. Davant el plor de la seva | mare | es veia a si mateix com l'ésser més miserable de la terra, culpable d'un | | del poble amb qui es tractaven—. Vivien al mateix carrer, les respectives | mares | havien estat amigues de petites. Tino Costa sentia envers els nois, molt | | mano i el petonejava. Ja de més grans, amb tot i la mort de la | mare | , les relacions havien continuat en el mateix to entre les dues famílies, | | un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt petit, i la seva | mare | vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i al davant de la | | Ella no hi volia pensar, però els de casa seva no cessaren: la | mare | li'n parlava; li'n parlava el padrí. Així, dolçament, l'anaven menant, i | | per damunt dels turons, es posava a plorar pensant en Santa Maria i en sa | mare | i en son padrí i en les seves amigues. Llavors no volia separar-se del | | veié morir després el pare de la nena; veié envellir l'Arcisa, la | mare | , cada dia més fidel a la masia i a l'amo; veié envellir Andreu, el mosso, | | i li donava coratge, i aquesta mà era el padrí de Mila, i era també sa | mare | , interessats tots dos que es portés a cap el casament. Perquè, quin | | presumit però simpàtic, faceciós i alegre. Orgull de son pare i de sa | mare | , que veuen en ell un digne continuador de la família i saben que poden | | Què li hauria de faltar? Si el fill estava enamorat de Mila, el pare i la | mare | ho estaven més encara. Quant a Tiago, què més es podia demanar? Més d'una | | de l'animal. A poques passes d'allí, mig amagada al senillar, la vella | mare | mirava vers allí amb el cap lleugerament alçat, els ulls fixos, | | vedella? Pensava que m'hauria agradat que l'Estrella —era la vaca | mare | — l'hagués envestida en aquell instant. Jo m'hi hauria llançat al damunt | | s'havia clos, com s'ha dit, gràcies a la influència del padrí i de la | mare | de Mila; però un que havia posat també el pes de la seva influència havia | | d'una dolça nostàlgia. Per sant Cristòfol anaren al ball a la plaça: sa | mare | s'havia entestat a portar-la-hi. Mila no tingué valor de refusar. Tiago | | acte fou com el segell definitiu posat al prometatge. Munda del Roso, la | mare | , era feliç. Feliços eren a casa de Candaina, i l'endemà el padrí féu a | | el present més costós de tots els que li havia fet fins aleshores. La | mare | , en sortir la filla de l'habitació, la besà emocionada. —Bon dia, filla! — | | , i ella havia de decidir-se. Allí hi havia el seu padrí; hi havia la seva | mare | . Després de la tremenda decepció del seu matrimoni —car també per ella ho | | causa estava en els infants, que el turmentaven tant com podien, i en les | mares | , que moltes vegades havien prohibit a llurs fills que juguessin amb ell. | | poques ocasions que l'havia vista quan era petita anant a missa amb sa | mare | , o a les festes populars del poble prenent part en algun dels actes que |
|
