DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
marea F 417 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb marea Freqüència total:  417 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

qualsevol dona finalment, adquireixen el dret d'estimar, contra vents i marees, sí. Però, dones al capdavall dins una societat masculina, no deixen de
treu un xiulet de la butxaca, fa un toc estrident que domina la remor de marea alta, i les tres dones, a l'uníson, tanquen les vàlvules de les mànegues
que a Puigmal aclina, ou eixa remor com una marea, com totes les mars assaltant la penya.
que, com uns rius amples, i sense color, es fiquen pertot arreu, i, a la marea baixa, deixen les barquetes en sec i fan visibles unes immenses estacades
No són com les nostres; són tèrboles, i plenes d'algues negres que la marea hi deixa en rengleres irregulars i una mica catastròfiques. La costa és
l'altra de cinc mesos, acompanyada de precipitacions violentes i grans marees que inunden la plana costera en una profunditat de moltes desenes de
, el tòtem de les quals és el cranc: El-cranc-té-ous, La-marea-arrossega-els-crancs, El-cranc-s'amaga-dins-un-forat,
pot ésser subjecte o predicat: El-"peix"-remena-la-cua, La-marea-arrossega-els-"crancs", etc.. Sigui quin sigui el procediment utilitzat
anys lluny de nosaltres. Podia comparar les vacances als moviments de les marees; arribaven, però se'n tornaven al cap de poc i, a cada retorn, les noves
cria d'un gos sigui un gos; és per obra meva que la llengua tendra de les marees llepa la sorra i es retira a hores fixes; jo faig créixer les plantes, i
soroll, els corrents àgils, cap al mar, que es retira, llur marea. Tot seguit vola un corb, sortit de l'arca, i al
i parar esment en el procés de degradació. En la majoria dels casos, les marees només assoleixen els penya-segats durant un temps curt dos cops al dia, i
habitant diverses zones de profunditat, des dels límits més alts de la marea fins a 50 braces britàniques; per la manera perfecta com estan
força des del nord fins a haver envaït lliurement el sud. Igual que la marea deixa les seves restes flotants en línies horitzontals, per bé que pugen
en línies horitzontals, per bé que pugen més amunt a les costes on la marea és més alta, així també les aigües vives deixaren llurs restes vives
distinta: en alguns països de democràcia popular també s'ha desfermat la marea juvenil. Per principi, doncs, a l'àrea socialista, caldria descartar la
Ras Rmel, promontori sorrenc, cinc milles a llevant del Castell, que la marea, prou sensible en aquests paratges, arriba a separar de Gerba. Sense una
llunyania) s'acorden a preparar l'espectacle. Seguint el ritme de la marea oceànica, ara el corrent va de la Mar Jònica a la Tirrènia. Retornarà
estan xacrosos hi vinguin a passar l'hivern. Ni corrents d'aire, ni mareas! I un solet! Hi hà un recó, al costat d'una riba —que ls carrabiners
aleshores amb menyspreu assenyalat; més quan munta la marea i els taurons són al voltant, fa sa veu un to molt
i obscura, plena d'ombres. Però les ones són petites, iguals, no hi ha marea, no s'hi sent l'olor de catàstrofe còsmica que fa l'Oceà, i els vaixells
veure com desapareixen totes les traces del mar. La ratlla bruta de la marea s'esborra. La salabror aspra de l'oceà mor ofegada en la fortor de la
Paisatge d'illes baixes, sund, marcades per la ratlla bruta de la marea, esquenes de dofins mig submergits, amb un borrall d'escuma a sobre,
que no pas empudega. Bona nit. La coneguda fragància de les herbes, la marea del silenci que puja mentre creix o minva la lluna, la misteriosa i com
fora: a fora hi ha la nit. La nit amb la neta fragància de les herbes, la marea del silenci que puja mentre creix o minva la lluna, la misteriosa i com
anar arribant a Nova Orleans procedents de Bordeus o de l'Havre. Puja la marea de la indignació: ferides encara massa obertes, ulls al fons dels quals,
la igualtat, la fraternitat entre els homes... —Ara arriba, ara! La marea culmina i, tot d'una, es produeix una espectacular ressaca, cedeix,
No busco una justificació, una cara de just. Sóc un xicot apocat, que la marea d'aquests anys ha llançat fora del poble, on em coneixien pel fill del
fins al final és indignant. Jo callava. A poc a poc, però, una marea alta, muda, pujava dintre meu, no dintre el cos, però. Les paraules i el
els terratrèmols? ¿Temeré de veure la mar sortir del seu llit, o una marea més gran que de costum assaltar la riba arrossegant més aigua que no sol,
llocs ha estat posat al descobert per l'acció destructora de les grans marees. Per aquests intersticis entra l'aire. Si el mar l'ha enclòs i l'ha empès
braces d'aigua a sota que no plantat a una platja, havent d'esperar la marea alta per separar-nos-en. —El teu parer és excel·lent... a condició que de
aiguamolls, per a passeres del temps que plovia de valent o bé muntava la marea. Els aiguamolls ja no eren sinó una llarga negra línia horitzontal quan
, no em valgué sinó per a imaginar-me riu avall, a la deriva, en una forta marea vernal, en direcció dels Hulks, i que un pirata fantasmal em
de les pedres balderes en el llot i les estaques assenyaladores de la marea. Fent-hi via a tota pressa, havia tot just creuat un fossat que recordava
que passaven a l'altra banda dels terraplens, i que a vegades, quan la marea era baixa, hauríeu dit que pertanyien a vaixells enfonsats que encara
margenedes endins com una malavinent criatura amfíbia, fins i tot quan la marea l'hauria fet avançar amb qui sap la llestesa; i sempre me'l recordo
de vaixells a abatre, entre quin fang i mullader i escorrialles de marea, entre quins patis de constructors i desmuntadors de naus, entre quines
a més amunt de Blackfriars Bridge; però en anar canviant les hores de la marea, vaig tirar cap a London Bridge. Hi havia encara el pont vell en aquella
Hi havia encara el pont vell en aquella època, i en certs moments de la marea hi passava una embranzida i un caient d'aigua que li daven mala
d'abocar-se a una de les nostres finestres quan ja era fosc, i mentre la marea tirava cap avall, i de pensar que l'aigua anava amb tot el que duia
i esperava, esperava, esperava com millor sabia. Hi havia caients de la marea en els quals, després d'haver anat riu avall, no podia tornar enrera a
Havia remat fins a Greenwich amb l'aigua xuclada, i m'havia girat amb la marea. La diada havia estat radiant, però s'emboirà tota a la caiguda del sol,
Com que els vapors estrangers deixarien Londres cap al temps de la marea alta, el nostre pla seria de tirar riu avall en l'escoladissa anterior, i
nota que altres vapors estrangers deixarien Londres amb la mateixa marea, i ens asseguràrem que coneixeríem el tirat i la color de cadascun. En
vam obrir les finestres a l'aire viu del matí, i vam dar un cop d'ull a la marea que encara fluïa cap a nosaltres. —Quan darà el tomb a les nou —digué
i engegàrem Herbert a proa i jo al timó. Érem aleshores pels volts de la marea alta; el rellotge assenyalava dos quarts de nou. El nostre pla era
assenyalava dos quarts de nou. El nostre pla era aquest. Com que la marea començava de baixar a les nou i feia el nostre fet fins a les tres, ens
d'una banda a l'altra, i abundor de gànguils que s'amollaven amb la marea. La navegació entre ponts, en embarcacions descobertes, era molt més
fons d'aquest riu que jo toco. I també és tan impossible de contenir la marea del que passarà com n'és de contenir aquesta que veiem. I m'ha passat

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »