×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb marejar |
Freqüència total: 585 |
CTILC1 |
la moderació amb què ella acceptà els obsequis, l'haurien arribada a | marejar | . El vi va córrer sense mida, i el servei, a la cuina, va fer festa major | la dona. Un home llarg i ample que gairebé frega els llums amb el cap, es | mareja | i cal que corri a la porta, però, abans d'arribar-hi ja vomita entre les | els torns de la nit li havien deixat una bronquitis que el començava a | marejar | , sobretot a l'hivern. A l'estiu tirava bé, perquè, ja se sap: "a | D'això feia dotze anys i "la ximpleta", que cantava per ella mateixa, | marejava | tothom amb el seu volum de gloses titulat /Flors de pagesia\, | d'una /Publicitat\ o els assaigs d'un Francesc Cambó haurien | marejat | ... El barri antic respecta el talent, però el vol enfora. L'únic mitjà | pare d'En Jacob Collera (ja veis qui vos anomèn, no era un qualsevol), es | maretjava | sempre que me veia. I es Valois, no en parlem: es major, que sempre havia | neboda, perquè sabia que estava mig arruïnada. En tals dubtes acabà per | marejar | -se, tombà el tinter, s'enfadà, discutí amb la cuinera, insultà Na Remei, | d'anar-te'n amb l'Adolfet. La mainadera, en lloc de cuidar-lo, el | mareja | . Júlia. Tu pla em mareges a mi. Quan les coses no xirguen dret, | La mainadera, en lloc de cuidar-lo, el mareja. Júlia. Tu pla em | mareges | a mi. Quan les coses no xirguen dret, Víctor, ho fas pagar a tothom. | que ja sabia tothom que el dimoni... I la seva mare li va dir que no ens | maregés | més, però ell com si res va seguir, que el dimoni havia fet els | mare, no hi ha cap novetat? I el dia que vaig dir que el plat massa ple em | marejava | i que si volia fer el favor de buidar-me'l una mica, la mare d'en Quimet | t'hi hauria de posar draps calents. I ell va dir que no volia que el | maregessin | que ja tenia prou pena amb el seu mal. Així que el veia entrar, tant al | d'en Quimet, sense voler, m'havia donat el remei... I vaig començar a | marejar | els coloms mentre covaven. Aprofitava que els nens dormien en havent | la Rita després de tant de temps que no sortia, l'olor del carrer em va | marejar | . Vam anar a mirar aparadors al carrer Gran. Hi vam arribar caminant molt | anar als parcs fugia dels carrers on passaven massa automòbils perquè em | marejava | i de vegades feia una gran volta per anar-hi, per poder passar per | que va tenir de pagar als carrabiners de Port-bou. Jo no sé com no m'he | marejat | avui. Sort d'aquest nas que no em tira... Però, quins ulls de son, fill | molts dies es quedava a dinar a Sant Cugat. A Leocàdia aquestes coses la | marejaven | i va proposar a la seva filla i al seu gendre que el millor que podia fer | fixat també en una altra cosa: quan es posa una cama damunt de l'altra, | mareja | , sempre s'està tocant i bellugant el peu. Per mi, no té cap interès, no és | era un gust. Las duas criadas y cinch estudiants rodejavan á en Lluís, | marejant | lo á preguntas, estirantlo d' assí d' allá, donantli cops á l' espatlla, | llum natural, sense l' arbreda, semblava encara esplayarse, 's sentí com | marejat | per l' amohinós encreuhament de personas y cotxes qu' allí recobravan | Era fofa i caminava com un ànec, com si estigués escaldada. Els petits la | marejaven | ; sempre tenia les mans al cap, atuït de migranya. El dia que estava | -ne una altra. Com que no havíem menjat res del dinar ençà, a mi el vi em | marejava | . Va demanar una tercera ampolla. —No, no, per a mi no —vaig dir- | suc de la verda llimona. Ell exclamà: —Anem-nos-en d'aquí. Tot em | mareja | . —A mi —vaig exagerar el contrast— se'm desperta una gana cruel com si | vi i el fum, el càntic i els salts i el dir bestieses —xarratola inútil— | maregen | les persones. Carrer a dins del poble, cadascú es va quedant a casa. Els | era amb sorna; es burlava de tot. La pudor del tabac que fumava el | marejava | . "D'on véns?" "On vas?". S'aturava coartat, segat de cames | veure-us a tots plegats de carn i ossos, sentir les xafarderies, | marejar | -vos i tenir por. I molta gana a l'hora de dinar. Tanmateix, per damunt de | interiors; vaig tornar a apendre de fumar; vaig tornar a apendre de | marejar | -me; vaig tenir amics distingits: que a casa seva tenien carro; vareig | -me sol i meditatiu, s'em va apropar don Toni, etc., i em preguntà si em | marejava | . —Lo que'm mareja a mí, don Toni, es no dur quartos a l'ermilla. | s'em va apropar don Toni, etc., i em preguntà si em marejava. —Lo que'm | mareja | a mí, don Toni, es no dur quartos a l'ermilla. —N'hi duràs —me | haurà moments en què el panorama serà distint. La visió de mi mateix em | mareja | i em disgusta; sento com una aversió per allò que sóc. En aquesta | sóc jo? És una pregunta que em fibla endins, que em preocupa i arriba a | marejar | -me, perquè la tinc per essencial i, per molt que faci, no li trobo | Els mateixos clients sen admiren. Hi hà una atlota que s | mareja | . Hi hà un senyor que diu prudentment: —Amb aquestes velocitats dels temps | tan avesats a estar presos, que si caiguessin a mar es perdrien i es | marejarien | . No hi hà ilusió que no tingui lloc, ni somni que no tingui local. | els trepitgessin l'elix, i encenen fanals de tants colors que arriben a | marejar | , i un els compara amb el de Soller, un també se sent capità i hi passaria | L'aborriment hi és tan gran, an aquell pou a l'inversa, an aquell torn de | marejar | -se, la calma hi és tan absoluta, que desitjarien una mica de naufragi, | de les coves. Un mira a veure si tremola, si camina segur, si es | mareja | , si es torna groc o si es torna vermell. Un li duria taces de caldo. Li fa | —Que tal, senyor Joan? —Li ha probat, senyor Joan? —No s'ha pas | marejat | , senyor Joan? —Víngui, dónguim la mà, senyor Joan. —Pòsi be'l peu | les visites dels agents venedors d'autos que amb una insistència que | marejava | no deixaven passar una setmana sense l'oportuna visiteta. Havia estat | un interlocutor. Els seus ulls maliciosos es deturen en mi. —No us | maregeu | ? —pregunta. —En arribar us ho diré. Ell es mira amb llàstima la dona i els | Net: la tinc avorrida, s'aiga. Creuries que encara de vegades m'hi | marejo | ? I vet aquí per què... En Temme havia anat brandant el cap en senyal de | -se dempeus, va dir-li, amb accent gemegós: —Prou, Temme. No em | marejus | . Vols fer-me un favor? No em parlus de res més. Deixa'm en pau. | que caminava emperesit, amb el barret fort de gairell, una mica | marejat | per la fermentació de les viandes i les begudes en el seu estómac | ciutat cap a llevant i de vegades li feia girar la cara cap a ponent, em | marejava | . He passat moltes tardes assegut a alguna pedra de l'extremitat de migdia | , què tal he passat la nit. Jo, molt bé; i ella?... No s'ha | marejat | , per ventura? No: ella és indemne al mareig. Tant li fa anar per mar com | que el Cantàbric en va fer una de les seves, i fins el sogre anglès es va | marejar | , i diu que li enviava a dir a En Maragall que fes el cor fort, que la mar | moro! Per Déu i pels sants torneu-me a terra si em voleu salvar! —S'ha | marejat | —exclamà el barquer. —Mamà! Mamà! Què tens? —feien les noies | ! —cridà Vilaret al xòfer. —I les senyores? —preguntà el xòfer. —S'han | marejat | a la mar —respongué Tristany—. Ens han fet la guitza... L'automòbil partí | encofurnats, com si a còpia de sentir l'olor de les roses no s'acabés per | marejar | -se de llur perfum, anava algunes tardes a casa del seu germà i se'n duia | de tornar-se'n a seure a la lluneta, però quan hi era el fum del tabac la | marejava | , malagradosa, desmarxada, a dins i a fora pessigada de neguit, com si la | El desastre és que tots plegats en tenen massa, de poder. Un caporal pot | marejar | un soldat ras fins a fer-lo tornar boig. Un tinent pot fer-ho a un caporal |
|