DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
marejar V 585 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb marejar Freqüència total:  585 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la moderació amb què ella acceptà els obsequis, l'haurien arribada a marejar. El vi va córrer sense mida, i el servei, a la cuina, va fer festa major
la dona. Un home llarg i ample que gairebé frega els llums amb el cap, es mareja i cal que corri a la porta, però, abans d'arribar-hi ja vomita entre les
els torns de la nit li havien deixat una bronquitis que el començava a marejar, sobretot a l'hivern. A l'estiu tirava bé, perquè, ja se sap: "a
D'això feia dotze anys i "la ximpleta", que cantava per ella mateixa, marejava tothom amb el seu volum de gloses titulat /Flors de pagesia\,
d'una /Publicitat\ o els assaigs d'un Francesc Cambó haurien marejat... El barri antic respecta el talent, però el vol enfora. L'únic mitjà
pare d'En Jacob Collera (ja veis qui vos anomèn, no era un qualsevol), es maretjava sempre que me veia. I es Valois, no en parlem: es major, que sempre havia
neboda, perquè sabia que estava mig arruïnada. En tals dubtes acabà per marejar-se, tombà el tinter, s'enfadà, discutí amb la cuinera, insultà Na Remei,
d'anar-te'n amb l'Adolfet. La mainadera, en lloc de cuidar-lo, el mareja. Júlia. Tu pla em mareges a mi. Quan les coses no xirguen dret,
La mainadera, en lloc de cuidar-lo, el mareja. Júlia. Tu pla em mareges a mi. Quan les coses no xirguen dret, Víctor, ho fas pagar a tothom.
que ja sabia tothom que el dimoni... I la seva mare li va dir que no ens maregés més, però ell com si res va seguir, que el dimoni havia fet els
mare, no hi ha cap novetat? I el dia que vaig dir que el plat massa ple em marejava i que si volia fer el favor de buidar-me'l una mica, la mare d'en Quimet
t'hi hauria de posar draps calents. I ell va dir que no volia que el maregessin que ja tenia prou pena amb el seu mal. Així que el veia entrar, tant al
d'en Quimet, sense voler, m'havia donat el remei... I vaig començar a marejar els coloms mentre covaven. Aprofitava que els nens dormien en havent
la Rita després de tant de temps que no sortia, l'olor del carrer em va marejar. Vam anar a mirar aparadors al carrer Gran. Hi vam arribar caminant molt
anar als parcs fugia dels carrers on passaven massa automòbils perquè em marejava i de vegades feia una gran volta per anar-hi, per poder passar per
que va tenir de pagar als carrabiners de Port-bou. Jo no sé com no m'he marejat avui. Sort d'aquest nas que no em tira... Però, quins ulls de son, fill
molts dies es quedava a dinar a Sant Cugat. A Leocàdia aquestes coses la marejaven i va proposar a la seva filla i al seu gendre que el millor que podia fer
fixat també en una altra cosa: quan es posa una cama damunt de l'altra, mareja, sempre s'està tocant i bellugant el peu. Per mi, no té cap interès, no és
era un gust. Las duas criadas y cinch estudiants rodejavan á en Lluís, marejantlo á preguntas, estirantlo d' assí d' allá, donantli cops á l' espatlla,
llum natural, sense l' arbreda, semblava encara esplayarse, 's sentí com marejat per l' amohinós encreuhament de personas y cotxes qu' allí recobravan
Era fofa i caminava com un ànec, com si estigués escaldada. Els petits la marejaven; sempre tenia les mans al cap, atuït de migranya. El dia que estava
-ne una altra. Com que no havíem menjat res del dinar ençà, a mi el vi em marejava. Va demanar una tercera ampolla. —No, no, per a mi no —vaig dir-
suc de la verda llimona. Ell exclamà: —Anem-nos-en d'aquí. Tot em mareja. —A mi —vaig exagerar el contrast— se'm desperta una gana cruel com si
vi i el fum, el càntic i els salts i el dir bestieses —xarratola inútil— maregen les persones. Carrer a dins del poble, cadascú es va quedant a casa. Els
era amb sorna; es burlava de tot. La pudor del tabac que fumava el marejava. "D'on véns?" "On vas?". S'aturava coartat, segat de cames
veure-us a tots plegats de carn i ossos, sentir les xafarderies, marejar-vos i tenir por. I molta gana a l'hora de dinar. Tanmateix, per damunt de
interiors; vaig tornar a apendre de fumar; vaig tornar a apendre de marejar-me; vaig tenir amics distingits: que a casa seva tenien carro; vareig
-me sol i meditatiu, s'em va apropar don Toni, etc., i em preguntà si em marejava. —Lo que'm mareja a mí, don Toni, es no dur quartos a l'ermilla.
s'em va apropar don Toni, etc., i em preguntà si em marejava. —Lo que'm mareja a mí, don Toni, es no dur quartos a l'ermilla. —N'hi duràs —me
haurà moments en què el panorama serà distint. La visió de mi mateix em mareja i em disgusta; sento com una aversió per allò que sóc. En aquesta
sóc jo? És una pregunta que em fibla endins, que em preocupa i arriba a marejar-me, perquè la tinc per essencial i, per molt que faci, no li trobo
Els mateixos clients sen admiren. Hi hà una atlota que s mareja. Hi hà un senyor que diu prudentment: —Amb aquestes velocitats dels temps
tan avesats a estar presos, que si caiguessin a mar es perdrien i es marejarien. No hi hà ilusió que no tingui lloc, ni somni que no tingui local.
els trepitgessin l'elix, i encenen fanals de tants colors que arriben a marejar, i un els compara amb el de Soller, un també se sent capità i hi passaria
L'aborriment hi és tan gran, an aquell pou a l'inversa, an aquell torn de marejar-se, la calma hi és tan absoluta, que desitjarien una mica de naufragi,
de les coves. Un mira a veure si tremola, si camina segur, si es mareja, si es torna groc o si es torna vermell. Un li duria taces de caldo. Li fa
—Que tal, senyor Joan? —Li ha probat, senyor Joan? —No s'ha pas marejat, senyor Joan? —Víngui, dónguim la mà, senyor Joan. —Pòsi be'l peu
les visites dels agents venedors d'autos que amb una insistència que marejava no deixaven passar una setmana sense l'oportuna visiteta. Havia estat
un interlocutor. Els seus ulls maliciosos es deturen en mi. —No us maregeu? —pregunta. —En arribar us ho diré. Ell es mira amb llàstima la dona i els
Net: la tinc avorrida, s'aiga. Creuries que encara de vegades m'hi marejo? I vet aquí per què... En Temme havia anat brandant el cap en senyal de
-se dempeus, va dir-li, amb accent gemegós: —Prou, Temme. No em marejus. Vols fer-me un favor? No em parlus de res més. Deixa'm en pau.
que caminava emperesit, amb el barret fort de gairell, una mica marejat per la fermentació de les viandes i les begudes en el seu estómac
ciutat cap a llevant i de vegades li feia girar la cara cap a ponent, em marejava. He passat moltes tardes assegut a alguna pedra de l'extremitat de migdia
, què tal he passat la nit. Jo, molt bé; i ella?... No s'ha marejat, per ventura? No: ella és indemne al mareig. Tant li fa anar per mar com
que el Cantàbric en va fer una de les seves, i fins el sogre anglès es va marejar, i diu que li enviava a dir a En Maragall que fes el cor fort, que la mar
moro! Per Déu i pels sants torneu-me a terra si em voleu salvar! —S'ha marejat —exclamà el barquer. —Mamà! Mamà! Què tens? —feien les noies
! —cridà Vilaret al xòfer. —I les senyores? —preguntà el xòfer. —S'han marejat a la mar —respongué Tristany—. Ens han fet la guitza... L'automòbil partí
encofurnats, com si a còpia de sentir l'olor de les roses no s'acabés per marejar-se de llur perfum, anava algunes tardes a casa del seu germà i se'n duia
de tornar-se'n a seure a la lluneta, però quan hi era el fum del tabac la marejava, malagradosa, desmarxada, a dins i a fora pessigada de neguit, com si la
El desastre és que tots plegats en tenen massa, de poder. Un caporal pot marejar un soldat ras fins a fer-lo tornar boig. Un tinent pot fer-ho a un caporal

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »