DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
marina F 1472 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb marina Freqüència total:  1472 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

anglesos alts i escardalencs, amb un uniforme com d'oficial de marina mercant, una mena d'alpaca amb galons d'or. Ens deien si volíem
la seva persona la Presidència i la Defensa (que havia d'incloure Guerra, Marina, Aire, i Municions). Naturalment, els comunistes han negat llur
i les gavines volaven rabents per damunt dels sorrals, allí mateix a la marina. Era un dia qualsevol de la vida, un dia com tants, de sol i de cel blau
del primer repàs. Tots van a Tahití. Hi ha un vell funcionari de la Marina que es diu Mr. G., molt delicat, molt dintre un estil de sucre candi, que
criolles de cera, càlides i contingudes, enamorades dels oficials de Marina, que vénen de Marsella, de Bordeus, i Villafranche, de Dieppe o de
Pacten amb els missioners de les dues religions, s'ajupen davant la marina de no importa quin pavelló i s'alien amb els europeus per ensorrar les
Papeete i intensament donada a l'amor de no importa qui, mentre fos de la marina francesa. La reina Marau fa dos anys que és morta. Alain Gerbault en fa
blanques, però no us feu il·lusions: són una alcavota, dos oficials de marina i un noruec amb patilles i shorts, una punta guillat, com totes
tricolors a tot arreu, i les embarcacions del port, "La Zelée" de la marina francesa, l'"Auraki", un gran cargo anglès que ve de Nova-Zelanda,
recollit a mitja rada i l'ha dipositat davant mateix de la Comandància de Marina i del passeig que dóna a l'edifici del Govern. En aquest lloc estratègic,
més desinteressat, ja que la meva nissaga és, precisament, marinera. La marina catalana s'anà poblant amb gent desplaçada de la muntanya. Cada vegada
aspra, molt pròpia de la nostra terra. Després, difoses per la plana i la marina, cristal·litzen i reben llur forma definitiva. Creixen, s'encimbellen,
decepcions seculars rauen en la mancança d'una tradició estatal a la marina que equilibri aquest joc d'influències —el conservadorisme muntanyenc i
milions de francesos de sant Lluís, ni gairebé a repoblar el camp i la marina de les Balears i una llenca litoral i algunes ciutats de València. Per a
hi ha un gran fons de veritat, i no pel rejoc de vents, sinó perquè la marina de Catalunya ha estat la que sempre ha marcat el punt en els moments
la foscor. Ara, per sempre resta apagat ton ull immòbil en la marina i ta llanterna sols il·lumina el sol, que mostra ta
la son, per la vila, s'estén com un vel. L'aire de marina no es sent bategar: al toc de la queda es
immens i informe de ciment armat, monòton i lúgubre, ara al servei de la marina francesa—, i de la destrucció n'ha sortit una ciutat nova, en part d'una
torbació d'aleshores. Era un diumenge, prop del migdia, i jo havia anat a marina en cerca de distracció, després d'una nit angoixosa. Aquella dona em
a l'ànim. Feia una hora que cercava quan la vaig veure avançar de cara a marina (era la una del migdia, jo m'havia desempallegat de la corrua en un
Marins endiumenjats passejaven per la coberta. "Em faré soldat de marina, vaig pensar; un soldat voluntari, no el deuen refusar mai". La idea
no l'avisarien. Vaig dir-los que em volia fer soldat voluntari de marina i que desitjava informar-me de diversos detalls, principalment en allò
dir, però, amb energia, que estava absolutament decidit a entrar a la marina de guerra. Tots em van mirar estranyats, com si es trobessin davant d'un
del seu davant, va dir-me que em presentés a la Comandància de Marina a fer la meva proposta. Els darrers moments de la conversa jo havia pres
dir amb bon humor; deu ser un professor retirat o potser un capità de marina refugiat al seu poblet després d'haver vist molt de món; deu anar amb la
sense dir res. Jo imaginava tota una novel·la amb el meu vell capità de marina. Era un home il·lustrat, amant de la geografia, de les històries, dels
a dir allò dintre del poble... Quines ocurrències amb el capità de marina!... M'has fet ràbia! Em creia que m'anava a sortir al davant. —Ara ets
la cala opalina reposen les teulades, per l'aire de marina de temps ataronjades, oh sal blanca i llúm fina! Oh
poble. —Oh, no et disculpis, Pere! T'has deixat engrescar per l'aire de marina i aquelles xarxes odorants. T'has entretingut a mostrar als homes que ne
barca, un tal Pereta. I aquest Pereta mirava a sa vora les imatges de la marina, una estiba de xarxes, unes barques amarrades. De vegades anava remant en
Mallorca començaria a haver-hi un únic poble: el poble mallorquí. Camp i marina. Mallorca ha viscut normalment obligada a desenvolupar-se d'esquena al
ara creuen que només el turisme ens ha dut a la felicitat col·lectiva. La marina mallorquina, gairebé sense defenses naturals, ha estat un fet sense
és tota una constant de la nostra història malhaurada. A un país de marina tan atractiva com és el nostre, la població s'ha vist obligada a viure
gent marinera, no desvirtua l'afirmació que el país vivia d'esquena a la marina. Fins i tot Palma, per pura tradició ancorada en la seva proximitat a la
perquè pogués produir-se una transfusió humana i econòmica entre la marina i el camp. A Menorca, per fets absolutament contingents, el pes polític
el menor pes de la capitalitat facilita la potenciació de la marina. Sant Antoni Abat és la vila capdavantera d'un moviment que després
urbans del litoral signifiqui una manca de tradició. Les poblacions de la marina són doncs fàcilment assimilables per qualsevol corrent innovador. Molt
Encara que arribarà a produir-se una tensió violenta entre el camp i la marina, la presa d'importància de les poblacions costeres provocarà més endavant
desgavell secular. I el trasbalsament de població entre el camp i la marina es reflectirà a tota la resta dels estrats i nivells socials. El canvi va
publicar el llibre del Consolat de Mar, que eren les lleis de la marina catalana del segle XIII, primer i únic monument que's conserva a
marítima del món sense el capital, el temps i el personal que suposa una marina de guerra, perquè amb els submarins es podria lluitar contra totes les
m'ha semblat possible després de la lectura de les lletres del tinent de marina Duponey, prologades per André Gide. I no em refereixo a la sinceritat de
ordre. I ésser potència voldria dir hipertròfia d'exèrcit i de marina, deformació de la moral dels ciutadans, augments de contribucions,
venem a tan bon preu, que és com si fossin regalades. Vegi quines belles marines, amb les casetes blanques ran de les ones, les atzavares florides vora
Perquè dongui pler a qui el llegeixi, tot prenent el sol, de cara a la marina Fi de jornada Al Dr. August Pi i Sunyer Sola en la pau dels
aguda i xiulant, cridà: —Miquel, puja, el sopar és a taula. Poblet de la marina Poblet de la marina "Ampla és la mar i la nau petita" Cançó de
—Miquel, puja, el sopar és a taula. Poblet de la marina Poblet de la marina "Ampla és la mar i la nau petita" Cançó de mariners. Moment
els quals hi ha, com a casos marcats, el de banderes, utilitzat en la marina, i el que regula la circulació. Hi ha també, i el cas ja no és el mateix
mostra, o una Minerva d'alumini; i qui li ha donat per la pintura, cada marina mercant que, si no s tingués el mar natural pera comparar-ne la
Mireu-la, oberta i amorosa, del cantó d'Orient, on ressona la veu de la marina. La casa pairal és blanca de calç i daurada pel sol de tot l'any. L'arc de

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »