×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb marina |
Freqüència total: 1472 |
CTILC1 |
anglesos alts i escardalencs, amb un uniforme com d'oficial de | marina | mercant, una mena d'alpaca amb galons d'or. Ens deien si volíem | la seva persona la Presidència i la Defensa (que havia d'incloure Guerra, | Marina | , Aire, i Municions). Naturalment, els comunistes han negat llur | i les gavines volaven rabents per damunt dels sorrals, allí mateix a la | marina | . Era un dia qualsevol de la vida, un dia com tants, de sol i de cel blau | del primer repàs. Tots van a Tahití. Hi ha un vell funcionari de la | Marina | que es diu Mr. G., molt delicat, molt dintre un estil de sucre candi, que | criolles de cera, càlides i contingudes, enamorades dels oficials de | Marina | , que vénen de Marsella, de Bordeus, i Villafranche, de Dieppe o de | Pacten amb els missioners de les dues religions, s'ajupen davant la | marina | de no importa quin pavelló i s'alien amb els europeus per ensorrar les | Papeete i intensament donada a l'amor de no importa qui, mentre fos de la | marina | francesa. La reina Marau fa dos anys que és morta. Alain Gerbault en fa | blanques, però no us feu il·lusions: són una alcavota, dos oficials de | marina | i un noruec amb patilles i shorts, una punta guillat, com totes | tricolors a tot arreu, i les embarcacions del port, "La Zelée" de la | marina | francesa, l'"Auraki", un gran cargo anglès que ve de Nova-Zelanda, | recollit a mitja rada i l'ha dipositat davant mateix de la Comandància de | Marina | i del passeig que dóna a l'edifici del Govern. En aquest lloc estratègic, | més desinteressat, ja que la meva nissaga és, precisament, marinera. La | marina | catalana s'anà poblant amb gent desplaçada de la muntanya. Cada vegada | aspra, molt pròpia de la nostra terra. Després, difoses per la plana i la | marina | , cristal·litzen i reben llur forma definitiva. Creixen, s'encimbellen, | decepcions seculars rauen en la mancança d'una tradició estatal a la | marina | que equilibri aquest joc d'influències —el conservadorisme muntanyenc i | milions de francesos de sant Lluís, ni gairebé a repoblar el camp i la | marina | de les Balears i una llenca litoral i algunes ciutats de València. Per a | hi ha un gran fons de veritat, i no pel rejoc de vents, sinó perquè la | marina | de Catalunya ha estat la que sempre ha marcat el punt en els moments | la foscor. Ara, per sempre resta apagat ton ull immòbil en la | marina | i ta llanterna sols il·lumina el sol, que mostra ta | la son, per la vila, s'estén com un vel. L'aire de | marina | no es sent bategar: al toc de la queda es | immens i informe de ciment armat, monòton i lúgubre, ara al servei de la | marina | francesa—, i de la destrucció n'ha sortit una ciutat nova, en part d'una | torbació d'aleshores. Era un diumenge, prop del migdia, i jo havia anat a | marina | en cerca de distracció, després d'una nit angoixosa. Aquella dona em | a l'ànim. Feia una hora que cercava quan la vaig veure avançar de cara a | marina | (era la una del migdia, jo m'havia desempallegat de la corrua en un | Marins endiumenjats passejaven per la coberta. "Em faré soldat de | marina | , vaig pensar; un soldat voluntari, no el deuen refusar mai". La idea | no l'avisarien. Vaig dir-los que em volia fer soldat voluntari de | marina | i que desitjava informar-me de diversos detalls, principalment en allò | dir, però, amb energia, que estava absolutament decidit a entrar a la | marina | de guerra. Tots em van mirar estranyats, com si es trobessin davant d'un | del seu davant, va dir-me que em presentés a la Comandància de | Marina | a fer la meva proposta. Els darrers moments de la conversa jo havia pres | dir amb bon humor; deu ser un professor retirat o potser un capità de | marina | refugiat al seu poblet després d'haver vist molt de món; deu anar amb la | sense dir res. Jo imaginava tota una novel·la amb el meu vell capità de | marina | . Era un home il·lustrat, amant de la geografia, de les històries, dels | a dir allò dintre del poble... Quines ocurrències amb el capità de | marina | !... M'has fet ràbia! Em creia que m'anava a sortir al davant. —Ara ets | la cala opalina reposen les teulades, per l'aire de | marina | de temps ataronjades, oh sal blanca i llúm fina! Oh | poble. —Oh, no et disculpis, Pere! T'has deixat engrescar per l'aire de | marina | i aquelles xarxes odorants. T'has entretingut a mostrar als homes que ne | barca, un tal Pereta. I aquest Pereta mirava a sa vora les imatges de la | marina | , una estiba de xarxes, unes barques amarrades. De vegades anava remant en | Mallorca començaria a haver-hi un únic poble: el poble mallorquí. Camp i | marina | . Mallorca ha viscut normalment obligada a desenvolupar-se d'esquena al | ara creuen que només el turisme ens ha dut a la felicitat col·lectiva. La | marina | mallorquina, gairebé sense defenses naturals, ha estat un fet sense | és tota una constant de la nostra història malhaurada. A un país de | marina | tan atractiva com és el nostre, la població s'ha vist obligada a viure | gent marinera, no desvirtua l'afirmació que el país vivia d'esquena a la | marina | . Fins i tot Palma, per pura tradició ancorada en la seva proximitat a la | perquè pogués produir-se una transfusió humana i econòmica entre la | marina | i el camp. A Menorca, per fets absolutament contingents, el pes polític | el menor pes de la capitalitat facilita la potenciació de la | marina | . Sant Antoni Abat és la vila capdavantera d'un moviment que després | urbans del litoral signifiqui una manca de tradició. Les poblacions de la | marina | són doncs fàcilment assimilables per qualsevol corrent innovador. Molt | Encara que arribarà a produir-se una tensió violenta entre el camp i la | marina | , la presa d'importància de les poblacions costeres provocarà més endavant | desgavell secular. I el trasbalsament de població entre el camp i la | marina | es reflectirà a tota la resta dels estrats i nivells socials. El canvi va | publicar el llibre del Consolat de Mar, que eren les lleis de la | marina | catalana del segle XIII, primer i únic monument que's conserva a | marítima del món sense el capital, el temps i el personal que suposa una | marina | de guerra, perquè amb els submarins es podria lluitar contra totes les | m'ha semblat possible després de la lectura de les lletres del tinent de | marina | Duponey, prologades per André Gide. I no em refereixo a la sinceritat de | ordre. I ésser potència voldria dir hipertròfia d'exèrcit i de | marina | , deformació de la moral dels ciutadans, augments de contribucions, | venem a tan bon preu, que és com si fossin regalades. Vegi quines belles | marines | , amb les casetes blanques ran de les ones, les atzavares florides vora | Perquè dongui pler a qui el llegeixi, tot prenent el sol, de cara a la | marina | Fi de jornada Al Dr. August Pi i Sunyer Sola en la pau dels | aguda i xiulant, cridà: —Miquel, puja, el sopar és a taula. Poblet de la | marina | Poblet de la marina "Ampla és la mar i la nau petita" Cançó de | —Miquel, puja, el sopar és a taula. Poblet de la marina Poblet de la | marina | "Ampla és la mar i la nau petita" Cançó de mariners. Moment | els quals hi ha, com a casos marcats, el de banderes, utilitzat en la | marina | , i el que regula la circulació. Hi ha també, i el cas ja no és el mateix | mostra, o una Minerva d'alumini; i qui li ha donat per la pintura, cada | marina | mercant que, si no s tingués el mar natural pera comparar-ne la | Mireu-la, oberta i amorosa, del cantó d'Orient, on ressona la veu de la | marina | . La casa pairal és blanca de calç i daurada pel sol de tot l'any. L'arc de |
|