Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i el nostre pare, Forkys, alça muntanyes d'ones contra l'espant dels	mariners	. Nosaltres reposem damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de
el tema és massa vast i no l'acabaries mai?" Els antics personatges	mariners	esborrats a l'acte per la meva voluntat arbitrària, jo, ajagut solitari a
Costa anà a passar uns quants dies amb ells. En la seva joventut el vell	mariner	havia realitzat llargs viatges amb veler. Ara, ja retirat de les
i la mar, embravida, es debatia amb sorda fúria contra les costes. Els	mariners	anaven acudint, ara l'un ara l'altre, silenciosos, indecisos, i no feien
que el d'avui anàrem un dia cap a Mallorca. I ningú no tingué por. Els	mariners	, ronsejant i murmurant, acabaren per sotmetre's a la voluntat del vell.
—Oncle, jo també vull venir. El vell rigué; rigueren amb ell els	mariners	. —Tino Costa vol venir amb nosaltres! Mireu-lo! —Després et posaràs a
a plorar i a cridar ta mare... —Oncle, deixi'm venir! I mirava el vell	mariner	amb el mateix desig ardent d'aquell dia en què per broma l'invità a anar
a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant crits d'alegria. Els	mariners	estaven admirats, i l'oncle, passat el disgust del primer moment, somreia
en aquell sobtat retorn del poblet de mar on havia anat amb el seu oncle	mariner	? ¿No fou, feia poc, el mateix sentiment allò que l'arrencà de la ciutat
tavernes pels carrers sòrdids, il·luminats feblement; allí cerquen esplai	mariners	arribats de tots els ports del món amb llurs navilis; en llurs carrers es
quin instint —tal vegada perquè entre els seus ascendents es comptaven	mariners	—, Tino Costa es dirigia cap al moll. El mar sempre, i ja des de petit,
als instruments llurs. En la penombra de la sala, rostres de vells i de	mariners	borratxos somreien amb els ulls encesos de luxúria, mentre ella cantava
A la terrassa dels cafès la gent comentava, impertorbable. Hi havia uns	mariners	francesos, caravermells, en un bar de la Rambla de Catalunya.
enfonsat era el Baleares: sembla que desaparegueren 400	mariners	. Cap al tard m'arribo als Sis Avets, després de treballar en la versió de
es tenia record. La tertúlia era de pagesos, però també s'hi veia algun	mariner	. Hi havia el "Pescador", hi havia Joan de la Moca, i Toni de les
de pebre de la farsa. Són excel·lents aquests funcionaris i aquests	mariners	del Port Vell de Marsella. Pagnol ha expressat tot això amb una gran
punxar la tela impenetrable de la nit. "Allò és Madeira", em digué un	mariner	passant, "però encara en tenim per més d'una hora." Una hora, en una nit
que fan una vida de condemnats a galeres. Amb ells, s'hi barregen els	mariners	, desvagats moltes estones. Al safareig, un negre, completament nu, anava
tenir la satisfacció de veure volar uns ocellets meravellosos, que alguns	mariners	en diuen pardals de tempesta i aquí a bord en diuen orenetes de mar.
de primera classe. Ells són uns anglosaxons que no s'estan de res. Els	mariners	i els passatgers de tercera, amb llurs samarretes tinyoses i llurs
que és el bo. En aquests poemes, hi viu un parent vell, un	mariner	que ha begut molt rom de la Martinica i que amanyaga la seva pipa de
Hem passat de llarg, i més fars i noves illes, tot dins la fosca. Un	mariner	m'ha dit que ens trobàvem davant de María Galante, la precursora de la
només hi és tolerable la geometria pura del vaixell i el treball dels	mariners	. Abans-d'ahir, per celebrar el bateig de la línia, vam col·laborar tots
que arriba als tres metres estirat, és considerat per tots els	mariners	i tots els poetes com el símbol de la grandesa i de l'audàcia, com
però que era difícil d'ensopegar-lo tan a la vora de l'equador. Els	mariners	m'han dit, però, que, encara que més cap a les aigües australs, els
el vaixell i fa perdre la vergonya. El passatge de tercera i els	mariners	, en plena promiscuïtat de cuixes, samarretes i pijames estripats,
en Lord Jym... Conrad pur! Entre els	mariners	, tots Front Popular, he descobert que tinc unes certes simpaties. La meva
de súbdit espanyol han servit per a fer deduccions. Ahir un d'aquests	mariners	em va fer confidències i se m'endugué a les cabines dels homes de bord.
a un pastís, una mena d'absenta marsellesa fabricada pels mateixos	mariners	, la qual resulta un aperitiu fort i excel·lent, que junt amb el
les nits, els tres cabarets de Papeete funcionen fins a la matinada. Els	mariners	, els indígenes i la societat de la colònia que no mira prim s'engeguen al
escup la seva sang fresca i irreductible davant dels ulls pàl·lids dels	mariners	que tenen gana d'escàndol, i aleshores un s'adona que els missioners
com a Occident. Jo he vist aquestes xicotes menjant a les taules dels	mariners	, o dels barrilaires, en una tímida actitud d'esclaves. De tant en tant
del passatge. I m'hi poso jo perquè estic segur que els xinesos i els	mariners	no pensaven en aquestes coses ni es preocupaven gota de les imatges. Si
la piragua, i a aquest efecte es llançaren dos caps de corda i un dels	mariners	va fer un plongeon i, rapidíssim —la feina no durà un minut—,
dit que tota aquesta feina no durà ni un minut de rellotge, i encara el	mariner	tenia un peu a l'aigua, quan, a dos metres del seu cos, vàrem veure
taurons de mar lliure en aquestes latituds. Afortunadament per al pobre	mariner	salvador de piragües, aquesta vegada els taurons no varen ser-hi a temps.
i els francesos en diuen cotre. Els	mariners	que havien abandonat el cutter, arribat de fresc, probablement
tres dentadures eren arponats de fresc... Sense cap mena de dubte, els	mariners	que havien deixat el cutter lligat al wharf de Vaitapé
immens destinat a devorar-me si els meus inconscients protectors, els	mariners	del cutter, no haguessin dipositat les tres dentadures
d'aquestes latituds hi barregen sèu de balena i tripes de gos. Els	mariners	i els mecànics deuen posseir una certa insensibilitat a les emanacions
Algun xicotet, amb aire de castigador, s'ha posat la gorreta blanca dels	mariners	americans i va fent xivarri d'un cantó a l'altre, passejant la seva
piragües, que no es movien de lloc i esperançaven encara entabanar un	mariner	fantasista i gras de paga, perquè en els yachts dels milionaris els
fantasista i gras de paga, perquè en els yachts dels milionaris els	mariners	sempre tenen un bitllet de cinc dòlars per a embriagar-se o per a comprar
pitiporo gegant a l'ombra del qual hi ha les sepultures de dos	mariners	. Madame Tu, abans que sortíssim cap al wharf, m'ha omplert dels
part del món en què ens ha tocat de viure. El joc del muntanyenc i del	mariner	. Si el nostre país només hagués estat un passadís geogràfic, ben segur
manera. La nostra història està farcida de topades entre muntanyencs i	mariners	: recordem les discrepàncies entre els comtats de Barcelona i d'Urgell,
no pot ésser més desinteressat, ja que la meva nissaga és, precisament,	marinera	. La marina catalana s'anà poblant amb gent desplaçada de la muntanya.
més satisfets amb aquella rifeta. Pensar d'anar a Amèrica? I ca! Cap	mariner	no s'hauria atrevit a capejar la punta extrema de Portugal. Fins en
si us plau, els jueus bíblics amb els que naixeren de la Diàspora	marinera	) a la dels russos —nòmades dels boscos septentrionals— passant per
per l'exemple cabdal dels gengizkànides. Contràriament, un poble de	mariners	donarà un sistema colonial de tipus mercantívol: lent en la seva

Pàgina 1 (de 67)

50 següents