Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i els homes com a titans". Sols així podran posar-se en conreus les	marjades	muntanyenques, i fer-se la plantació d'ametllerars, i garroferars als
per venir a meditar, tot respirant la bonança d'aquestes	marjades	, devia veure blanquejar, encara fresques de morter, les muralles que el
prat. El sol folgaria a la bona hora. Els torrents esbroncarien cledes i	marjades	. L'arada rompria la terra en fèrtils terrossos. I ell no ho veuria!...
veien els diumenges a missa i es parlaven molt de tard en tard ran de les	marjades	que fan l'escalinata monumental del turó del Joan. Tu i jo en som
riu, els llavis del qual tenen una tumefacció besadora i les seves vastes	marjades	un èmfasi de reclam, una ampulositat i una força explosiva de cartell de
mota de pins a la vora, un escamot de vaques blanques pasturant per les	marjades	, uns xaiets escampats pel bosc romàntic... i ella, tombada a l'ombra, amb
persona, o un mostel que es fica com un llamp dins un marge. He anat a la	marjada	de vora l'era, i ja no hi havia la figuera dels mussols. Era una figuera
una d'aquestes ruïnes que abans foren cases, munts de pedres ara a cada	marjada	. De petit, anava sovint a la Vall de les Forques amb l'àvia. Mentres ella
romanticisme grandiloqüent ni malaltís, sinó de la senzilla fermesa d'una	marjada	de conradís. Fora més paraules! T'estim. Digue'm com i quan
on per a conseguir una o dues files de vinya calia bastir talusos i	marjades	de varis metres d'altura que esdevenien aqueixes impressionants
un gos. Va dirigir-se cap a la partió entre el camp i la garriga, una	marjada	costera, de terra argilenca reblada de pedruscall, amb alguns garrofers i
arruïnant a mesura que ell s'anés fent vell: la garriga envairia les	marjades	, el temps capolaria els arbres. Això, o ho vendria el seu fill a
ocells. Inesperadament en Sebastià i el gos van trobar-se enfront d'una	marjada	de blat acabat de segar, amb les garbes aspergides. I un gran núvol
ullastre el va pistar una òliba severa. Apressà el pas. En arribar a les	marjades	de rostoll va veure com, al fons de la vall, vacil·laven punts de claror:
més que li copejaven una cuixa. Arrencava a córrer i desapareixia per una	marjada	sembrada de magraners, magraners en flor, les roges i diminutes corones
de converses i exclamacions dels qui eren més enllà del canyar, dins la	marjada	d'alfals, enfront de la casa. La casa on en Gaspar Brotat s'havia fet
emissions de fluid astral. Se'l veia sempre, el senyor Jordi, a la	marjada	de davant la casa, l'ermot on tenia dos immensos colomers pintats de
solem sortir a l'estiu, després de les jornades caloroses d'agost, les	marjades	cruixidores de rostolls i els camins grocs de polseguera. Bleixa, l'heroi
cap a la mar, que espillejava vasta al fons dels penya-segats. Les	marjades	eren de terra grumosa, d'un marró carbassa, amb cards i mates
dit a ningú, que sempre havia desitjat ésser pintor. Pintar arbres, una	marjada	de blat, un rostre de dona, pintar... En lloc d'això, ja ho saps: primer
Serralada de Lluch es troba Caimari. Els amel·larars tan espesos de les	marjades	amorosament, es donen se mà amb els pinotells tan verts de les boscùries.
no fa que exa obra no sía fonamental y de mestre. Representa una gran	marjada	qu' alçá a temps de contenir l' enfonsament total y que no sols per axò
més amunt dels prats d'en Carbó, confónense barrejats, en las ubagas	marjadas	, desferras d'antiquíssims enderrochs, preuhats fragments arquitectònichs
papellones, elegant i pulquerrim; a l'altra banda, l'hort, vessant de les	marjades	plenes d'ombra, misteri, brunzir d'abelles i canturies de nius i de salts
es suficient. Sense prats naturals, ni artificials, y aprofitant las	marjadas	, boras dels camps, entremitjos dels terrenos destinats al cultiu de
Menysprea l' envejada mercé, sols li demana, Que 'l blat de sas	marjadas	cullir l'hi deix en pau /Barcelona\ 19 /de Maig de\
llàgrimes. Tresca que més trescaràs saltant timbes i	marjades	i seguint de tant en tant alguna drecera plana,
mor de perduda bala, de vegades, tot i haver-se ajupit a les	marjades	per no ser sant o per no ser cabdill. IV
congriades, mortes en l'atri del matí; dels closos i	marjades	que ja cap home no veurà florir. Però més que com rei pecava
i cascades per les cimes espadades, i arreu tanques i	marjades	bevien a copa plena com llavis assedegats. Sota l'estreta
gargal tancavan aquesta vall. Sa fònt donava vòltes per aquells plans y	marjades	que feya fértils y sempre verds, sense que se perdés una sòla gota de sa
nosaltres, cayent en mitj d' ella. Lo terreno era de vinya, trencat de	marjadas	cobertas de verdissa. Los soldats, esmaperduts, corrían d' una part á l'
perque en quedaven dos o tres de sacs plens escampats per dins les	marjades	, y el traginer no tornava mai a cercarlos. Quant s'es entregat per dursen
diferent del tò gris dels penyals qu'el sostenen. Casi en el centre de la	marjada	s'alsa un pinotell ramut de branques llargues y baixes, deixat aposta per
y hermassos, y per les altures, els rafals, comes y tossals, les pletes,	marjades	y comellars. Mig amagades entre els arbres se veuen les blanques casetes
pareix una montanyeta de Betlem, amb perfil de formiguer. Per les amples	marjades	dels baixos s'estenen els camps de Tornamira: llavors comensa el bosc
y, fent salts y camadas, rebejarse per plans y per	marjadas	; assedegarse aixís, ab set ben dolsa, y refrescar sa
la gentada va aturarse, y mentres los portants ageyen lo Christ sobre una	marjada	, lo frare 's persignava ab lentitut y començava 'l sermó: —"Gent de la
planes, De la mar á los torrents, De los cims á les	marjades	... Exos torrentols de Lluch, De Valldemossa 'ls paratjes,
trovan, al pendre terra, ab furia romputs, al cel voleyan ab la	marjada	, ahont, com á sapats, musclosos gegants d' altra centuria,
Que justa et mostres fent a tots la part! Vaig veure, al fons i en la	marjada	dura, ple el roquisser, de lívides colors,
planes, De la mar á los torrents, De los cims á les	marjades	... Inmensos barranchs de Lluch, De Valldemossa 'ls paratjes,
Y n' eran molt de veure en la xamosa Vila de la Beata les	marjades	Esclatar en esmelts de noves pomes. Un matí que les
IV ¡Quína gent la pagesía Que coltura estes	marjades	! Ací feyneres les dones Cuydan l' hortet y la casa.
la masía. Allá, de les pomeres Que rodejan los horts y les	marjades	, Botan, botan rioleres Les aus dematineres,
arbreda y muda. Lo xiprer mortuori Apar que brota en mig de les	marjades	; Es lo cant responsori; ¡Y en lloch de dolces fades
de raigs de llum voltant son petit sol, apar que 'ns seguesca desde les	marjades	d' Espanya. Algunes palmes, no gayres, nos recordan de tant en tant lo
terres dels pares abrigaven una dilatada extensió: sementers de conreu,	marjades	d'oliveres i pastures que es prolongaven per la falda de la muntanya,
engrossava els fems del corral, que en sembrar serien escampats per les	marjades	com a fertilitzant. La tia Esperança Mandeus explicava: —T'asseus al
s'obria camí entre boscos i camps de conreu que s'enfilaven per les	marjades	. Rousseau va començar a pujar a poc a poc per un pendent del camí que

Pàgina 1 (de 2)

50 següents