Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les classes populars mallorquines es refugien silenciosament entre els	marjals	foravilers. Molts de mallorquins sofreixen aleshores presó, i tots els
El pastor li ha conegut la trafolla i aleshores retomba per sota el	marjal	i li surt al davant, cara a cara, tapant-li així la fugida. —Roja,
aturar-se i restar admirat. Per exemple: seiem una estona, si us plau, al	marjal	d'aquest bosc d'alzines que flanqueja la carretera. Al primer cop d'ull
esbandeixen ça i lla la trista morenor del camp condormit; acimat a un	marjal	, estantolat en el gaiato, el pastor, en passar, us mira amb uns ulls
fang que destrossa les sabates i nafra els peus; inesperades regions amb	marjals	i pantans d'aigües llefiscoses, palúdiques... Fa més de setanta hores que
d'argelagues, si en tornà a ensopegar de macs cantelluts! I ara en un	marjal	, ara en una tanca, ara en una soca, la seva mà dissortosa era aplicada
teuladins, teuladines i teuladinets del poble, de l'horta, del secà i les	marjals	, i és un anar i vindre a l'angorfa, que si mestre Domingo no se'n dona
no es baralle mai, visca entusiasmada de la seua vida matrimonial i de la	marjal	i de l'ullal que té en Sant Francés de la Font. Com diem, té la parella
i llavoretes, com si los avalots de Senta los produira algun flato. La	marjal	, que tant entusiasmava a Toni i a Senta, està situada, em pense que des
ansioses de suor i agraïdes sense fi... ¡Bé podem dir-te, artèria de	marjal	! ¡I quan amorosa rep allà al cap de la seua carrera l'acompanyament de la
són la llepolia de moltes taules de senyors. En aquells indrets estan les	marjaletes	de Toni, i en una d'elles lo parador. A força de dies i de treballs Toni
Ben mirat lo matrimoni és quasi milionari ja que compta ab aquelles	marjaletes	delitoses i productives ultra los quatre xavets que les xiques majors
cebollí! De Toni no cal parlar-ne. L'obligació seua és curar molt bé la	marjal	i vore com s'afanya per que no se li apodere lo senill, la canyota, los
¡La sinyoreta dels cordons! ¡A vore si anirà lo pobret a la	marjal	a que li piquen uns mosquits com a fesols mancofins pâ que la sinyoreta
ranas. ¡Jesús, Jesús, qué gente! Un puntet negre té una d'estes	marjals	de Toni: un punt de grans records, de llàgrimes derramades, d'il·lusions
Desperta tu als xics i amanix les coses que mo'n anem enseguideta a la	marjal	. Este dia van a estar de sembrada de fesols. Toni va a fer-ne una marjal
marjal. Este dia van a estar de sembrada de fesols. Toni va a fer-ne una	marjal	sancera; res d'embolics; que si pega a bé, al preu que ara se paguen
la gana. Elles tenen los seus combois i això de fer-les anar a la	marjal	és matar-les... Per que, anem a vore ¿quina faena tenen elles en la
la menudalla s'esganyita cantant mil destarifos. Per fi apleguen a la	marjal	. Allí tots fan el seu paper, tots ajuden a la faena; el pare i el major
malaganós, com anunciant canvi de temps, tio i nebot faenolejaven per la	marjal	. Esta, com totes, era rodejada de sèquies amples, de tal qual fondària i
tirapeu, era una escopinyada de son pare. I a l'ombra de la figuera de la	marjal	, allà en terres de Patos, entre lo remoreig del senill i dels panissars i
Tot seria per al seu fill i sobretot, lograria bona dona. I aquelles	marjals	de l'Ullal de la Comare i Travessera —a on tanta suor havien derramat
Li reglotava l'alegria i lo cor li bategava accelerat. Allò no era la	marjal	on ell en campa naturalesa podia respirar a gust. Ara volia alenar fondo
llogats a les taronges... ¿D'a on havien eixit lo matxo, lo carro, la	marjal	de la Brunella i els eixovars de les xicotes?... No gens conformat,
La pell la té ja esmerada i si Déu no ho remedia... Faltant ella, les	marjaletes	de Patos i una caseta en este carrer seran deseguida meues. Lo sabater
a obsequiarlo. La confitura es faria de boniatos de la vora sèquia de la	marjal	de la tia; el sedàs es lo deixaria una veïna, que es quedaria tota
i li dia entusiasmat: —Xe, "Visantico", quan tu seràs l'amo de les	marjals	de Patos t'ham de fer majoral del Comú ¿saps? del Comú... Tu eres lletrat
seua veu, lo seu pulmó... i cobrar bons sous per a fer cabalet i fer-se la	marjal	que desitjava sa sogra, aturmentant-lo sense surar. Tot i éssent com era,
—o si es vol, com una cigala— si després de no parar en torreta per eixes	marjals	de Déu, per donacions i quadres i quadrelles, no haguera conseguit
facilitari del seu gendre embolicant-lo ab la compra de la tan somniada	marjaleta	. Maravellats se quedaven corrent lo terme. ¡Aquells tarongerals
de canemars i de bladines! ¡Aquells fruitals dels paradors!... els	marjalons	quallats d'hortalícies i llegums ab les vores ben pentinades, i les
eixia la sastreria en pes, armada de cistella i saquet cap a la	marjal	a fer replega de l'"ajudeta", a regar los planters, o bé a desduir-se
s'atansava a fer-li avís de funció, mai, mai l'encontrava... ¡Sempre a la	marjal	! En la sastreria no es quedava més que Taviet, l'aprenent que allí a
empastre! I mentrimentres, tots los gipons i cantureles pegaven cap a la	marjal	esmunyint-se de la bossa, ja per desgràcia sempre buida. ¿No volia una
ben morir, màrtir i marjaler. I lo mal era que no sabia on acudir, si a la	marjal	, al chor o a la sastreria, per què allà a on es decantava, en lo demés ho
raó de veïnat li vingué la coneixença del bon Sidoro Veuota; per aquella	marjal	, sèquia mitgera de la seua, que tenien en la partida de la Barlassota,
i fins no deixava de dirigir-li, mal que bé, lo procur de la	marjaleta	al sastre. Quan vivia la sogra ja era ell qui li cercolava els clots dels
dia farà l'any... —Sí, sí; però és el cas que mos haurem de dixar les	marjaletes	i la casa... i lo que es guarda dins: diners, frito, botifarres, la
vida discorria tan tranquila per al sastre Veuota. Cada matí, dret a la	marjal	a tombar-se a la bartola allí baix la figuera, mentrimentres Taviet
les sèquies se li atapien de bova i senill. Allò ja no semblava	marjal	de collites; els cadells campaven com a amos i les granotes prenien el
també a la bartola... I és que tot lo món li havia fugit des de que la	marjaleta	li tirava ab tan bona ombra que li fea oblidar els encàrrecs, marrar a
sense haver-se dignat dir-li pruna a la Terra, deixant en son lloc la	marjal	, la casa i lo frito del marjaler. I van aplegar les coses a extrem
temps es va morir, de seixanta-cinc anys, que li va deixar al seu nét una	marjal	en la Brunella, i la rebecància nissaga empeltada en la esquena. I
i "En Quimet de la llàgrima". Discutien feia estona, dempeus en un	marjal	d'userda. Tan aviat semblaven dos espantaocells, com dos orats, segons
de mica en mica, la fantàstica vestidura. Els rius ja ensenyaven llurs	marjals	poblats d'herba trista. Les teulades lluïen aquella molsa tan groga,
planes diluvials cobertes per una espessa vegetació aiguamollenca o pels	marjals	humits dels arrossars. Amb el color roig fosc, vinós, de les arenisques
de les llometes properes de la mar, joligrocs i junces de les meues	marjals	, per confegir un ram que oferir a Vós, Regina d'unes hores i dir-vos: —
d'Alcúdia va començar el procés de degradació amb la bastida dels	marjals	, poc després de la invasió catalana, si no abans. Seguiren els intents de
canyar, Emberiza schoeniclus (15 cms.) que viu a canyet i	marjals	de les albuferes. Cria entre la vegetació aquàtica. És sedentari. La
passa a alzinar típic amb arbocer i patata morenera. Més amunt, cap a Sa	Marjal	Vella, un bosc mixt on predominen els pins acompanyats de qualque sivina

Pàgina 1 (de 4)

50 següents