×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb marrà |
Freqüència total: 223 |
CTILC1 |
| sense parar la cursa. Els efebus atlètics l'invoquen i el veneren, el | marrà | l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó, així s'anomena— és un | | havíem de cridar. Camí del Pujolar, a la tarda, sentim el ramat: els | marrans | de veu greu, una mica grotesca, i el trèmul belar humaníssim, infantil, | | . La vella Pigada els renyava: —Tu, vés, que ta mare et moque, primer, | marrà | ! Després torna. Els altres reien, burlant-se'n, encara que no gaire, poc | | tira cap a un caoba cendrós, tota recollida i cargolada com una banya de | marrà | sobre una mica de somni. Les dues mosses han tastat dos glops de | | després els alemanys i portuguesos, incloent entre aquests els | marranos | conversos, i més tard els holandesos, francesos i anglesos, saberen | | el dels llops i els pins. L'escut consistia en una creu i un cap de | marrà | amb unes grans banyes, perquè sembla que els antics Lloberola s'havien | | la del marit de la Quica fornera increpa els importuns. —Fora d'aquí, | marrans | !... —Però és una veu una mica sigil·losa, com en complicitat, del qui sap | | plegats, ens posarem en camí cap al nord. Jo marxaré al davant, com el | marrà | que guia les ovelles." "Patriarcal emigració d'un poble a través de | | pati un taronger florit embaumava l'aire. Prop d'ell, d'un antic cap de | marrà | esculpit en marbre, brollava, mormolant, l'aigua. Vaig posar el cap sota | | amb cors i sirenes; es disfressava, diuen, i es tornava brau, cigne, | marrà | , ruc —amb perdó— i tot allò que atreia el desig de cada barjaula. | | assalt! El xicot sacsejà el cap; llançà un crit, belant, inhumà, com un | marrà | engelosit: —Toca, Fanúrios! —cridà—. Toca, i que mori la Mort! La | | s'encaminaven cap al nord, i el meu amic que marxava al davant, com el | marrà | guia-ramats. Però aviat el meu cervell s'ennuvolà i m'agafà una son | | meu, he de dir, que si jo me havia portat amb ella com un garrí o com un | marranet | , tampoc la seva conducta havia sigut de bugada. De suplents meus en sabia | | llengua, els presents, els absents; topen de front i de costat com els | marrans | : ¿demana ningú als marrans que no tinguin banyes?, així mateix hom no | | absents; topen de front i de costat com els marrans: ¿demana ningú als | marrans | que no tinguin banyes?, així mateix hom no espera de reformar amb aquesta | | Un dia que feia herba dalt d'un marge, passà una ramada forastera, el | marrà | va envestir-la i la tirà daltabaix. La Pelifeta petà d'esquena i estigué | | un pastor que amb les ovelles era per aquests indrets, va veure sortir un | marrà | de dintre l'aigua, que les hi va marrir totes i va tornar a desaparèixer | | hi va tornar l'any següent; però llavors va sortir del gorg Negre el | marrà | , i, en veure'l, ovelles i anyells varen desaparèixer dins l'aigua darrera | | d'aigualera; jo al darrera de tots. Aquell que porta la trompa | marrana | en bandolera, enfundada dins una carcassa de cuiro groc, obre el camí. El | | alt, Elie? —Bé, però encara no m'has dit quin dia. —Aquell que el | marrà | de la Peters espera per caure'ns damunt com un corb: 1 de juliol | | valencians... Hi ha quatre cabres, mitja dotzena de xais i un magnífic | marrà | banyut. La bèstia és pigada de cara i té un cap fi. Els corns, cisellats, | | en tenia un que feia cent dos quilos. —Al meu país —fa un valencià— els | marrans | els volen moixos i "palomos". —Moix, ja ho era aquell. Però era pigat, | | només en quedaren uns quants a Mallorca. Són els que nosaltres anomenem " | marrans | ", mot al qual vosaltres, com al mot "jueu", heu donat un sentit | | gendre, nora; cavall, egua; ase, somera; boc, cabra; porc, truja; | marrà | , ovella; toro, vaca. Un mateix nom, masculí o femení, serveix molt | | Tanmateix, es perden els atributs finíssims de persona i hom es torna | marrà | . Aixecar-se de taula amb gana, fer com els americans que sovint, molt | | i Jesús adorarem. I tornà a cridar amb la mateixa veu de | marrà | : —Massa hi ha neu! I així, brandant la llanterna, | | i diu: —Ja ho veieu; tenim un públic de cuidado; tossut com un | marrà | . Innocenci no respon. Pensa que ni un sol amic —cert que no en té gaires, | | contra d'altres déus blasfèmies inèdites i més cargolades que banyes de | marrà | . En aquesta tasca em trobava, quan dues senyores exòtiques tustaren la | | família ho som tots. Si ens veus tan espellifats és per culpa d'aquesta | marrana | guerra. T'asseguro que... —No m'asseguris tantes coses. Vas tenir una | | A causa de les toxines escampades per l'organisme. El nostre ofici és ben | marrà | : toxines i porqueries. —¿Haurem d'avisar en Lluís? —Ca, home, ¿quines | | però amb esquelles més petites. Més enrera venien els moltons i els | marrans | , esquellats amb trucs i truquets, i després les ovelles, amb llurs | | ovines que hi han a Catalunya, són races poc voluminoses. Important un | marrà | d'una raça precoç i de molt pes, unint-lo amb les ovelles catalanes, | | a la naixença foren ja d'un pes molt superior als xais produïts amb un | marrà | de raça catalana. Aquest animal, fill d'un marrà estranger, si durant la | | als xais produïts amb un marrà de raça catalana. Aquest animal, fill d'un | marrà | estranger, si durant la lactància estigués alletat copiosament, pesaria | | però escullint les menys fadigades, se les feu cobrir totes per un mateix | marrà | jove i vigorós, donant per resultat una cria de 79 individus, | | a apoiar els fets que acabem de citar: les ovelles joves, cobertes per un | marrà | molt vigorós i ben nutrit produiren 25 mascles i | | o sigui el 72 per cent a favor del sexe masculí. Aquest mateix | marrà | , fecundant ovelles que estaven en l'últim període de lactació, en que | | de l'acoblament del toro i la vaca se'n diu atorí; de la unió del | marrà | amb l'ovella amarrí. Doncs, engarà voldria dir cobrir una | | heteròleg seguida d'èxit. Voronoff, després d'assajar damunt dels | marrans | vells i dels bous decrèpits, amb excel·lents resultats, l'empelt de | | aspecte. Duien els bigotis gruixuts i cargolats com les banyes d'un | marrà | , portaven corbates de setí lluent pintades de sang de toro, i, pel luxe | | cap a la passió d'unes volutes grandioses; d'unes cargolades banyes de | marrà | , d'unes immenses curculles de somni. Era com un misteri concebut al fons | | acusat de pòmuls, guarnit de dos bigotis negres en forma de banyes de | marrà | i vestit tot ell amb robes d'ocasió com els ganduls de les sarsueles | | pujant els ramats cap a muntanya, però abans passaven carnissers amb un | marrà | capó, per fer seguir les ovelles que compraven. Aquest marrà rebia el nom | | amb un marrà capó, per fer seguir les ovelles que compraven. Aquest | marrà | rebia el nom de botxí. Continuaven tractes de conllog i de la | | ramat hi feien anar les ovelles forres (que no crien), moltons i | marrans | defectuosos. L'objecte de la baciva era evitar naixements de xais en | | però algunes ovelles, dretes, guaytavan el llum ab ulls encantats. El | marrà | llensà un llarch bel trèmol y feu alguns passos ab ayre inquiridor. —¿Què | | pastor, aturantse un moment pera gratarli'l frontal bonyegut. El | marrà | baixà'l cap ab delectació, y la Mila pogué admirarli la fortalesa de | | con te l'hajas menjat penjarèm la clova, com un cascabey, a la banya del | marrà | .— La flamarada comensava d'anar de baixa, escaixalantse assí y allà, y | | la bocassa!... Mes, compte a malmètrel, que ha d'éssere l'esquellinch del | marrà | , ja t'ho hay dit...— Tots s'havían acomodat y quatre mans, cada una per la | | pelava les vergelles de lladoner que més tart serían collars pels | marrans | aixaliats, vergues de tortellatge pels minyons presumits de les masíes y |
|